Els vells amics ens presenta cinc estudiants que es coneixen estudiant Belles Arts a finals dels vuitanta, i que de manera regular han mantingut l'amistat. Ells són en Marc, la Lídia, en Mateu, l'Ada i en Santi. Tot comença amb un viatge iniciàtic de quatre dies a París -per visitar una exposició sobre Gauguin- quan es crea un lligam entre ells que saben mantenir al llarg del temps. Aquell vincle fort que va començar amb ben just vint anys i al voltant de l'art es manté passada la quarantena. Les retrobades entre ells és com recuperar els anhels de joventut, però clar, el temps passa, no tots poden o saben mantenir la vocació artística i la vida també passa factura.
L'art juga un paper important al llarg de l'obra, és el lligam que uneix els amics i la seva presència és permanent al llarg de totes les pàgines. Però malgrat aquest paper de l'art, és un llibre sobre l'amistat. L'art és l'excusa i l'amistat és el motiu. Sílvia Soler detalla com va evolucionant l'amistat entre els cinc amics al mateix temps que va evolucionant la vida. No és fàcil mantenir-la, ja que el temps va carregant les motxilles de cadascun d'ells.
És una història que esdevé de manera cronològica des de 1989 fins a l'actualitat, però en cap cas és una història lineal, ja que van apareixent esdeveniments que aporten tremp narratiu a la novel·la.
I qui pot ser el que aconsegueix englobant el sentit del llibre és el darrer vers del poema "Amistad a lo largo" de Gil de Biedma: ¡Ay el tiempo! Ya todo se comprende.
