diumenge, 25 d’octubre de 2009

Els reptes de la globalització per Arcadi Oliveres



Dijous passat Arcadi Oliveres va ser a Flix per pronunciar la xerrada Els reptes de la globalització.
Va començar fent-nos entendre que ja som ciutadans plenament globalitzats des del moment en què ens llevem: el despertador fabricat a Taiwan, l’aigua de la dutxa escalfada a través del gas o del petroli provinent del nord d’Àfrica o del Pròxim Orient, vestir-nos amb la roba de qualsevol marca ben occidental però feta a qualsevol país del sud-est asiàtic amb probable treball infantil, el primer cafè del matí produït per exemple a Colòmbia, etc.
Va traslladar-nos tota una sèrie de dades que realment fan esgarrifar.
Va centrar els efectes de la globalització en tres aspectes:

  • la fam que afecta a una quantitat important de gent i la desigualtat creixent entre rics i pobles, en què l’abisme és cada cop més immens. Si no recordo malament va dir que el salari d’un canadenc és vuitanta vegades el d’un africà.
  • la salut i les empreses farmacèutiques, en aquesta ocasió aportant dades a partir de la malaltia de la SIDA. Mentre a Occident s’ha convertit gairebé en una malaltia crònica, a l’Àfrica continua morint gent per la manca de medicines.
  • la guerra, on el Nord dissenya i exporta l’armament que és consumit al sud, tot el contrari de la droga, que el sud exporta per ser consumida al nord.
En tot el seu discurs va vincular la relació, a vegades viciada, que existeix entre els governants (el cas del clan Bush és paradigmàtic) amb les grans fortunes.
De totes maneres, malgrat aquest panorama salvatge, considera que hi ha coses a fer, els petits gestos, fent un consum responsable, no adquirint productes de multinacionals poc respectuoses amb els drets dels infants... De tot plegat va donar una possible via de solució en un moment com l’actual, en què calen iniciatives que engresquin i que permetin superar la situació i evitar tornar a caure-hi: les cooperatives. L’exemple que va posar va ser la Cooperativa de Mondragón, a Euskadi, que dóna feina a milers i milers de persones i que ja abasta a tres sectors: l’industrial, el de distribució (on destaca Eroski) i el financer (Caja Laboral)
I un darrer toc d’atenció. Cal que les generacions actuals sapiguem deixar un món endreçat pel futur. Doncs bé, hi ha dades que no hi ajuden com el fet que l’any 1986 produíem el mateix que gastàvem, en canvi, avui en dia, el nostre consum ha crescut de tal manera que ja no som capaços de reposar el que consumim, i només produïm el que gastem fins el 23 de setembre.
Vam sortir informats i probablement sensibilitzats.