Ascó: rutes de senderisme

Fa unes setmanes les regidories de Camins i de Turisme van presentar un mapa amb set rutes senderistes que es poden fer pel terme municipal d'Ascó, la majoria de les quals de dificultat baixa (5) i la resta de dificultat mitjana (2).

Les rutes a peu recomanades que hi podem trobar són:

- camins de retirada

- l'art de la pedra en sec als Canyerets

- per camins de ferradura a la Punta de l'Àguila

- la Punta de l'Àguila més salvatge

- en bicicleta per les Illes d'Ascó

- descoberta del castell d'Ascó

- camí natural de l'Ebre (Camí de Sirga, GR-99)

Manifest: On són les dones?

#OnSónLesDones

Cada vegada que engeguem la televisió, la ràdio o obrim un diari hi ha una probabilitat molt alta que hi trobem un home. Si hi ha diverses persones opinant, les ràtios solen ser de quatre homes per cada dona, i en alguns casos la presència de dones és simplement inexistent. En una societat plural i diversa, que fem créixer i on participem de manera activa en tots els espais, per què la nostra veu és invisible i inaudible? Com es pot explicar que, sent les dones el 51% de la població, als mitjans la proporció sigui marcadament inferior de manera continuada i consistent?

Amb la campanya #OnSónLesDones volem fer visible el problema: no hi ha cap mena de justificació per a la sobrerepresentació actual dels homes. Acceptar que només opinin ells és acceptar que la nostra opinió és menys vàlida. Al segle XXI aquesta idea és inacceptable.

En aquest blog, a Facebook i a Twitter hi trobareu un seguiment diari dels espais d’opinió dels principals mitjans de comunicació de Catalunya. Les dades demostren el que ens deia la simple percepció: estem subrepresentades.

Als qui diuen que el que cal valorar són les qualificacions, sense importar que la persona sigui home o dona, els diem que hi estem totalment d’acord. I que, a més, també pensem que és estadísticament improbable que el 80% dels millors opinadors puguin provenir d’un 49% de la població. Fins ara molts factors han contribuït a fomentar aquest desequilibri: ha arribat l’hora de treballar conjuntament per equilibrar la balança.

Si als mitjans busquem la pluralitat ideològica, no podem oblidar tampoc la pluralitat de vivències de gènere que, en una societat com la nostra, marquen decisivament el lloc que acabem ocupant al món.

Cada 8 de març, els mitjans de comunicació ens recorden que les dones estem en franca posició de discriminació amb relació als homes. Els convidem, doncs, a pensar-hi la resta de l’any i a canviar allò que és a les seves mans: oferir espais d’opinió més igualitaris.

Conscients que la dinàmica costa de canviar, volem posar-hi el nostre gra de sorra facilitant els contactes de dones professionals de diversos camps que, de ben segur, estaran disposades a ser-hi. 

Volem uns mitjans més plurals. Us hi sumeu?

http://onsonlesdones.blogspot.com.es/p/manifest-on-son-les-dones.html

Estàs a punt?

Estem desconnectant

Conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent 

1. Actualment, no hi ha cap marge d’acció per al reconeixement del dret de decidir del poble català dins el marc jurídic constitucional i legal espanyol. L’única manera possible d’exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi. 

2. El poble de Catalunya té la legitimitat per a començar un procés constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb el reconeixement, el suport i l’aval de les institucions catalanes. 

3. Les experiències comparades d’altres països avalen el camí emprès per Catalunya per a anar construint un model singular de procés constituent, ateses les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques que ens són pròpies. 

4. Cal vetllar perquè el marc metodològic del procés constituent sigui consensuat, públic, transparent i compartit amb tota la societat i amb les institucions que l’avalen. El procés constituent ha de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment, també a l’hora de fixar-ne els indicadors, el calendari i totes les altres qüestions que afectin el mètode emprat per a fer avançar el procés. 5. El procés constituent ha de constar de tres fases: una primera fase de procés participatiu, una segona fase de desconnexió amb l’Estat espanyol i convocatòria d’eleccions constituents per a formar una assemblea constituent, que haurà de redactar un projecte de constitució, i una tercera fase per a la ratificació popular de la constitució per mitjà de referèndum. 

6. El procés participatiu previ ha de tenir com a òrgan principal un Fòrum Social Constituent format per representants de la societat civil organitzada i dels partits polítics. El Fòrum Social Constituent ha de debatre i formular un conjunt de preguntes sobre continguts concrets de la futura constitució, que hauran d’ésser resoltes per la ciutadania mitjançant un procés de participació ciutadana. El resultat d’aquesta participació ciutadana constituirà un mandat vinculant per als integrants de l’assemblea constituent, que els hauran d’incorporar al text del projecte de constitució. 

7. Després de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la legalitat de l’Estat espanyol per mitjà de l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d’un mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent. Les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal.

8. El Parlament de Catalunya empara el procés constituent que s’ha de dur a terme a Catalunya. A aquest efecte, el Parlament insta el Govern a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calguin per a aconseguir un debat constituent de base social, transversal, plural, democràtic i obert. Amb aquest objectiu, el Parlament de Catalunya haurà de crear una comissió de seguiment del procés constituent. 

9. L’Assemblea Constituent, una vegada convocada, elegida i constituïda, disposarà de plens poders. Les decisions d’aquesta assemblea seran de compliment obligatori per a la resta de poders públics i per a totes les persones físiques i jurídiques. Cap de les decisions de l’assemblea no serà tampoc susceptible de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal. L’Assemblea Constituent haurà d’establir mecanismes per a garantir la participació directa, activa i democràtica de les persones i de la societat civil organitzada en el procés de discussió i elaboració de propostes per al projecte de constitució. 

10. Una vegada l’Assemblea Constituent haurà aprovat el projecte de constitució, s’haurà de convocar un referèndum constitucional perquè el poble de Catalunya aprovi o rebutgi d’una manera pacífica i democràtica el text de la nova Constitució. 

11. El procés constituent ha d’incorporar des de l’inici la perspectiva de gènere, d’una manera transversal i amb una estratègia dual, amb l’objectiu de trencar les inèrcies històriques de la nostra societat i fer un procés constituent que ho sigui també per a totes les persones. 

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i la CUP) i 11 en contra (CSQP). Els grups de C’s i el PPC han sortit del saló de sessions i no han votat. El grup del PSC s’ha quedat als escons però no ha votat.

A punt

Des de la societat civil sobiranista (Òmnium Cultural i ANC) 'ha posat en marxa l'engranatge en vista a la Diada 2016, que com va ocorrent des de 2012 pretén que sigui multitudinària i participativa per tal de mostrar al món l'anhel d'un poble que vol exercir la llibertat.

A diferència dels dos darrers anys en què la tarda de la Diada es concentrava a Barcelona, en aquest cop s'ha optat per la descentralització; i a més del cap i casal, la Diada es desenvoluparà a Salt, Berga, Lleida i Tarragona.

Què es farà? Es posarà tot el país en moviment, amb l'organització d’itineraris diversos per arribar a cadascun dels cinc punts: per mar, a peu, amb tractors, amb bicicletes, cavalls, autocars, cotxes, camions, motos, ferrocarril, amb rais, amb globus, ales de pendent... Un país en moviment.

La campanya que pren el nom d'A punt vol mostrar que la societat catalana ja està preparada per construir la república catalana i cadascuna de les seus de la Diada seran una mostra d'aquest nou país que somiem: Salt la república de la diversitat i la solidaritat, Berga la república de la cultura, Lleida la república de l'equilibri territorial, Tarragona la república en xarxa i de progrés i Barcelona la república de les llibertats.

Com ve passant des de 2013, s'han obert les inscripcions per als 44 trams de la marxa de 2016.

https://apunt.assemblea.cat/cat/

Baselga, Esteller i Massagué, Premi Internacional Catalunya

Aquests darrers dies s'ha fet públic els noms dels guardonats en el XXVIII Premi Internacional Catalunya. En concret, la concessió s'ha fet a tres oncòlegs del país amb una important trajectòria en la recerca en la lluita contra el càncer: Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué. 

Aquest guardó es concedeix anualment, des de 1989, a persones que amb la seva feina contribueixen a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.

El jurat ha destacat "la seva revolucionària tasca, especialment en la recerca oncològica, amb la qual han contribuït significativament a l’avenç de la biomedicina a nivell mundial". A més, s'ha volgut destacar "que es tracta d’un reconeixement no només a l’excel·lència científica sinó també a la medicina com a servei, que busca alleujar i confortar el patiment humà que deriva de la malaltia".

El guardó el lliurarà el President de la Generalitat el 25 d'octubre.

Doctors Massagué, Baselga i Esteller

Dades biogràfiques
JOSEP BASELGA (Barcelona, 1959)
Es llicencia en Medicina el 1982 a la Universitat Autònoma de Barcelona, i obté el grau de doctor el 1992. Comença la seva carrera professional als Estats Units el 1986, primer a la State University de Nova York i després al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de la mateixa ciutat, on duu a terme els primers estudis en pacients amb anticossos monoclonals contra els receptors de factors de creixement. Avui dia, aquests anticossos, coneguts com a erbitux i herceptin, han millorat les expectatives de milers de pacients arreu del món. 
De 1996 a 2010, és el president del Servei d'Oncologia Mèdica i director fundador del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) de Barcelona: en els anys que hi treballa transforma aquesta unitat en un centre de referència internacional d’investigació oncològica. 
El 2010 es trasllada de nou als Estats Units i s’incorpora al Massachusetts General Hospital Cancer Center, a Boston, on dirigeix la Divisió d'Hematologia/Oncologia, i és professor de Medicina a l'Escola de Medicina de Harvard. 
Des de 2013 és el director mèdic del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, a Nova York.
Referent internacional en la recerca de nous tractaments contra el càncer, sobretot de mama, es dedica al desenvolupament de fàrmacs per al tractament de càncer de mama i l'estudi de les estratègies per superar els mecanismes de resistència, i esdevé líder en el desenvolupament clínic de diversos agents nous. 
Ha impulsat la creació de centres de recerca i prestacions sanitàries, com l’Institut Oncològic Baselga, fundat el 1995, i la Fundació d’Estudis i Recerca Oncològica (FERO), creada el 2001, un projecte inspirat en el model americà de filantropia que pretén involucrar la societat civil en la lluita contra el càncer. 
És autor de prop de 300 treballs publicats a revistes científiques internacionals, dels quals una cinquantena han sortit al “Journal of Clinical Oncology”, la revista insígnia de la Societat Americana d’Oncologia Clínica. La majoria se centren en el càncer de mama i en nous desenvolupaments terapèutics amb fàrmacs. 
Ha estat president de l’Associació Americana per la Recerca del Càncer (AACR) i de la societat Europea d’Oncologia Mèdica, i pertany a diverses organitzacions, com la Societat Americana d‘Oncologia Clínica o l’Associació de Metges Americans. 
La seva trajectòria científica i intel·lectual ha estat reconeguda amb nombroses distincions, entre les quals el Young Investigator Award de l’AACR (1999), el Premi de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (2005), el Premi Ciutat de Barcelona (2006), el Premi de la Fundació San Salvatore per a la recerca sobre el càncer (2006), l’Orde Civil de la Salut del Govern espanyol (2008), el Rosenthal Family Foundation Award de l’AACR (2008), el Premi Statesman de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO) (2008), el Premi Jaume I de Recerca Mèdica (2008) i la Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya (2012).

MANEL ESTELLER (Sant Boi de Llobregat, 1968) 
El 1992 es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona, i el 1996 obté el doctorat en genètica molecular del carcinoma de l’endometri. Esdevé investigador convidat a la Facultat de Ciències Biològiques i Mèdiques de la Universitat de St. Andrews, a Escòcia, on centra la seva recerca en l'estudi de la genètica molecular del càncer de mama hereditari. 
Entre 1997 i 2001 fa els estudis postdoctorals a la Universitat Johns Hopkins, a Baltimore, als Estats Units, on estudia la relació entre la metilació de l’ADN i el càncer. El resultat de les seves investigacions és decisiu per demostrar que tots els tumors humans tenen en comú una alteració química concreta: la hipermetilació dels gens supressors de tumors. 
De 2001 a 2008 lidera el Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), a Madrid. Durant aquest temps estudia les alteracions de la metilació de l’ADN, les modificacions de les histones i la cromatina i la seva contribució al càncer en humans. 
Des de 2008 és el director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), a l’Hospitalet de Llobregat, i és el cap del Grup de Recerca en Epigenètica del Càncer. És així mateix professor de Genètica de l'Escola de Medicina de la Universitat de Barcelona i professor d'investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). 
Actualment, la seva recerca se centra en l'establiment dels mapes epigenòmics de cèl·lules normals i transformades, l'estudi de les modificacions epigenètiques i els ARN no codificants, així com en el desenvolupament de nous medicaments epigenètics per tractar el càncer.
Pioner i referent internacional en l’àmbit de l’epigenètica com a factor clau en el desenvolupament del càncer, ha contribuït a revisar paradigmes científics establerts, ha demostrat la importància de factors externs en la modificació de gens amb efectes per a la seva regulació, i ha impulsat el desenvolupament de nous fàrmacs en el tractament del càncer.
És autor de més de 400 articles en l’àmbit de les ciències biomèdiques i és membre de nombroses societats científiques internacionals i crític de diverses revistes científiques. Presideix la Societat d’Epigenètica i és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i membre del Faculty of 1000. 
Per la seva trajectòria investigadora ha rebut nombrosos guardons, entre d’altres el Premi en Investigació Bàsica de la Universitat Johns Hopkins (1999), el Premi al Millor Investigador de l'Associació Europea per a la Investigació del Càncer (2000), el Premi Carcinogènesi-Oxford University (2005), el Premi Josef Steiner Stiftung (2009), el Premi de la Cimera Mundial de la Salut (2010), el Premi Nacional de Genètica (2011), el Premi Rei Jaume I de recerca bàsica (2013), la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015), el Premi Nacional de Recerca de la Generalitat de Catalunya (2015) i, just aquesta setmana, la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya (2016).

JOAN MASSAGUÉ (Barcelona, 1953) 
Es llicencia el 1975 en farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es doctora en bioquímica el 1978. El 1979 aconsegueix una beca postdoctoral a la Universitat de Brown, a Providence, als Estats Units, on el 1982 fa el seu primer descobriment: l'estructura del receptor de la insulina.
Aquell any s’incorpora com a professor de bioquímica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts, on roman fins al 1989, quan esdevé investigador a l’Institut Mèdic Howard Hugues, prop de Washington, i director del Departament de Biologia Cel·lular i Genètica al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, a Nova York, on, des de 2014, és el director científic. És en aquest centre on desenvolupa principalment la seva activitat investigadora, centrada en l’estudi de la metàstasi. 
Ha donat així mateix classes a la Graduate School of Medical Sciences del Cornell University Medical College Institute de Nova York, i de 2011 a 2014 presideix el Consell Assessor del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), a Madrid. 
Líder mundial en la recerca del comportament cel·lular i la metàstasi del càncer, la seva investigació és clau per al coneixement dels mecanismes que permeten detenir la proliferació cel·lular, procés que, quan es descontrola, du a la formació de tumors. Així mateix, el seu treball ha permès identificar els gens i els mecanismes que controlen la metàstasi de les cèl·lules tumorals del càncer de mama i el de pulmó cap a altres òrgans, sobretot el cervell, descobriment que ha obert noves possibilitats d'investigació i noves vies per al tractament.
Autor de més de 300 articles científics, se situa com un dels investigadors més citats en ciències biomèdiques, per tant un dels més influents a nivell internacional; a tall d'exemple, el 2011 i el 2015 va ser inclòs en les llistes dels Highly Cited Researchers de Thomshon Reuters.
Assessor científic en nombroses institucions públiques i privades, i en corporacions, ha promogut la creació de centres de recerca, i és un dels fundadors per exemple de l’Institut de Recerca Biomèdica, a Barcelona. 
És membre de diverses organitzacions científiques, com l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, l’Organització Europea de Biologia Molecular i les reials acadèmies espanyoles de Medicina i de Farmàcia.
Per la seva tasca ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona (1995), el Howard Taylor Ricketts Award (2002), la Medalla d’Or de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (2003), el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica (2004), el Premi Català de l’Any (2005), la Creu de Sant Jordi (2006), el Premi en Recerca del Càncer de l’Hospital General de Masachusetts (2007), la Medalla d’Or de l’Institut Reina Sofia (2010) i el Premi Nacional de Cultura (2014).

(Nota de premsa Generalitat de Catalunya)

Malpàs 91

Nou exemplar de la revista local Malpàs, que arriba al seu número 91, corresponent a juny de 2016.

Bona part del gruix de la revista té un clar perfil informatiu, ja que es fa ressò de les notícies generades per l'ajuntament, el Consell Comarcal, ANAV, el CERE, l'institut de Flix, l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i l'Associació Cultural Lo Llaüt. A més, com cada cop, hi ha un recull d'aquelles notícies aparegudes a la premsa del territori en què o bé Ascó o bé la Ribera d'Ebre en són els protagonistes.
La secció Arrels ens desvetlla el record amb dos imatges de futbol al poble dels anys cinquanta i seixanta, i també un resum del treball de recerca de la Montserrat Ferrús sobre la toponímia asconenca a l'obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza.
El món dels jocs també hi és present amb l'activitat 'Joc a joc, plaça a plaça' de l'escola Sant Miquel i Lo Llaüt, així com activitats lúdiques a l'institut (per Sant Jordi, els jocs romans al camp d'aprenentatge d'Empúries i el Tradijoc)
En la secció de música Sifasol els protagonistes són els membres del grup Cultrum i la seva estada al Marroc.
La imatge de portada és del grup de persones que van realitzar la sortida senderista a la Punta de l'Àguila des de Santa Paulina el dissabte 4 de juny.

Perxes de Sant Domingo i del carrer Estudi d'Ascó

Els Perxes de Sant Domingo i del carrer Estudi estan inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del qual se'n dóna la següent informació al lloc web del Mapa del Patrimoni de Catalunya:

Descripció

Emplaçats al centre històric d'Ascó, entre el Carrer Estudi i el Carrer de Sant Domingo. Perxes que es troben construïts entre dos carrers, formant una "T", a la planta baixa de la casa coneguda com a Ca Carreró. El carrer Estudi té pendent ascendent, que queda salvada per unes escales. Sota la part coberta són visibles murs de carreus i una finestra tapiada amb ampit motllurat. Tots dos es sostenen amb un embigat de fusta que ha estat reforçat amb bigues d'acer.

Notícies històriques

Està situat al que havia estat el cor de la Vila de Dins, on es concentrava la comunitat morisca. Servia de pas per facilitar la comunicació interna de la vila. Un d'ells porta el nom de "Sant Domingo" perquè en aquest perxe es feia el novenari a l'esmentat sant.

Perxe de la Baixunga d'Ascó

El Perxe de la Baixunga està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del qual se'n dóna la següent informació al lloc web del Mapa del Patrimoni de Catalunya:

Descripció
Entre el carrer Major, i el carrer de Baix, tots dos dins el casc antic de la Vila de Dins, està el costerut carrer Baijunga, amb el seu perxe, o porta, encarada al carrer de Baix. Està construït sota un edifici entre mitgeres de tres nivells d'alçat, que a la cara posterior conserva part del revestiment ceràmic mudèjar. L'embigat original ha estat substituït per un de nou de formigó.

Notícies històriques

El seu nom ens ho diu tot: "Bab = porta" i "Junga = petit castell". Era l'entrada des de dins la Vila de Dins a la Torreta de la Vila, ara Ca Estisora, casa on es van descobrir els documents inèdits de la Carta de Població d'Ascó després de l'expulsió dels moriscs, on consta l'autorització de permanència d'unes quantes famílies, retornades. Henri Lapeyre, historiador francès, va ésser el primer que va tractar dels moriscs expulsats de l'Ebre, i es queixava que no li sortien els comptes bé per mancar-li onze famílies d'Ascó, que havien estat expulsades i que a l'embarcament al port dels Alfacs, no constaven. Aquestes onze famílies sembla ser que retornaren a Ascó i se'ls hi donà carta de població, segons el document localitzat a Ca Estisora.

Perxe de la Placeta d'Ascó

El Perxe de la Placeta està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del qual se'n dóna la següent informació al lloc web del Mapa del Patrimoni de Catalunya:

Descripció
Situat entre la plaça de la Placeta i el carrer de Baix. Constituïa una porta de separació entre la Vila de Dins, on s'hi concentrava la comunitat morisca, i la Vila de Fora, habitada per comunitat cristiana. El perxe es troba construït a la planta baixa d'un edifici de pedra i tàpia situat de forma perpendicular a la resta d'edificacions del carrer. Està suportat amb pilars de pedra col·locats a cada extrem de la cara nord. Part de l'embigat del sostre s'ha substituït per un de nou de formigó.

Notícies històriques

Fins les darreries del segle XVI Ascó estava dividit en dos nuclis totalment independents l'un de l'altre, els moriscs i els cristians. Cada comunitat es regia per les seves pròpies lleis, costums i religió. Per això, la Vila de Dins, la mahometana, tenia portes, els anomenats "perxes" que la separaven de la Vila de Fora i que també facilitaven la comunicació interna.

Perxe de Cal Cavaller d'Ascó

El Perxe de Cal Cavaller està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del qual se'n dóna la següent informació al lloc web del Mapa del Patrimoni de Catalunya:

Descripció

Situat sota la Casa de Cal Cavaller, donava sortida a la vila en direcció a Móra. El perxe s'obre en un extrem de la façana, aliniat amb el portal principal. Per la banda de la plaça es troba obert amb una gran portalada d'arc rebaixat de ceràmica col.locada a plec de llibre, amb els brancals de pedra carejada. L'altra banda ha estat reformada modernament amb maó i formigó. En aquesta mateixa reforma s'ha substituït la totalitat de l'embigat original per un sostre de formigó. Els murs són fets de carreus escairats de mitjanes dimensions, constant d'una porta a cada costat -que donen accés a l'antic corral i al celler- i d'una espitllera.

Notícies històriques

Situat sota la Casa de Cal Cavaller, antiga casa àrab d'Ali Abimaçit donada per Ramon Berenguer IV a Guillem de Sadaó. Aquesta porta tancava la part cristiana corresponent al noble cavaller de Salvador de la part exterior de la Vila, mentre la porta que dóna al carrer de Baix -per damunt de l'esmentada casa pairal- separava els seus dominis dels dels moriscs.Una tercera porta, amb accés des de la plaça de Cal Cavaller per una llarga escala de pedra, que també dóna al carrer de Baix, facilitava l'andana directa a l'església per la Placeta.

Perxe de Ca Pere Sans d'Ascó

El Perxe de Ca Pere Sans està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del qual se'n dóna la següent informació al lloc web del Mapa del Patrimoni de Catalunya:

Descripció

Situat sota la casa de Ca Pere Sans, entre els carrers de l'Hospital i el carrer Trinquet. El perxe es troba centrat a la façana d'una casa entre mitgeres de tres nivells d'alçat. Al carrer Hospital s'obre un gran arc de mig punt ceràmic, amb la base de més amplada. El sostre és sostingut per un embigat de fusta, amb una mènsula a la part central. Els murs són fets de carreus escairats, excepte algun tram de paredat comú. Sota la part coberta són visibles un portal tapiat d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, i un portal d'arc pla de pedra carejada, així com restes d'obertures parcialment tapades pel morter de calç que revestia l'edifici.

Notícies històriques

Aquesta porta tancava la vila d'ençà que s'ajuntaren les dues comunitats, la cristiana i la mahometana, a les acaballes del segle XVI. De Ca Pere Sans en tenim referència l'any 1289, on tingué una reunió per deliberar si devien guardar o no les ordres imposades pel rei referent a la guerra amb els Entença de Móra: "...casa Pere Xenç..." L'any 1693 al Llibre de Judicatura d'Ascó, diu: "...La casa de Pere Sans...amb un corral fins al camí de Flix, dit lo corral Llarg, que es de casa, y travesse un perche...".

80 anys de la Guerra Civil

Les institucions catalanes, encapçalades per la Generalitat, proposen un ampli programa d'activitats per commemorar el 80 aniversari de la guerra civil per "recordar i homenatjar les persones que van patir les conseqüències de la Guerra i la posterior dictadura, fent així protagonistes els qui amb tantes dificultats van lluitar per la pau i la llibertat al nostre país".

La Capelleta del Carme

Tot i que Ascó sigui un poble que disposa de quatre ermites (Sant Miquel, Santa Paulina, la Mare de Déu del Carme i el Calvari), quan es parla de la Capelleta tothom sap que es fa referència a l'ermita que hi ha dedicada a la Mare de Déu del Carme a l'accès sud de la població.

Per la seva protecció als navegants, la Capelleta es troba molt propera a l'Ebre, ja que a Ascó era la Mare de Déu a qui s'encomanaven els llaüters i altres persones vinculades al riu. Cal dir però que l'ubicació actual no és l'originària, ja que amb la construcció de la via del tren, aquesta va ser traslladada a l'actual espai (en concret l'any 1882 es va produir aquest trasllat, tal com s'indica a l'arc de la porta).

Antigament l'ermita es trobava damunt d'un replà que dominava l'Ebre, a la confluència del barranc de la Fontxinxella amb el riu, al costat del Mal Pas i sobre el port d'Ascó, als peus de la vila. Encara es conserven l'empedrat i els pilons on es lligaven les embarcacions. Aquell indret era bastant concorregut per les dones que aprofitaven per rentar la roba i anar a buscar aigua.

A partir d'avui, diada de la Mare de Déu, i fins la vespra de Sant Jaume, se celebra una novena a la Capelleta del Carme.

Manifest en defensa de la unitat de les col·leccions del MNAC i el Museu de Lleida

Arran de les darreres informacions judicials relatives les col·leccions d'art del MNAC i del Museu de Lleida reclamades per Aragó, comparteixo el manifest elaborat per diferents entitats i em sumo al seu contingut.

Després dels darrers esdeveniments succeïts al voltant d’algunes de les obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida i que van ser adquirides legalment per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les entitats i associacions sotasignades MANIFESTEM:

- Que la Sentència 48/2015 de 8 d’abril de 2015 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca i el decret d’execució provisional 87/2015 de 24 de maig de 2016 del mateix Jutjat, que han declarat nul·les les operacions de compravenda i han ordenat el trasllat de les obres abans del 25 de juliol al monestir de Sixena, no són ferms i encara tenen recorregut judicial.

- Que la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus (1990) i la Llei de Patrimoni Cultural Català (1993), ha d’actuar amb fermesa i contundència per protegir aquest patrimoni i garantir que es conservi al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, atès que les obres en qüestió formen part de la unitat de les seves col·leccions.

- Que les obres afectades per aquest conflicte, avui conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, formen part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català i, per aquesta raó, no poden sortir del país sense l’autorització de la Generalitat de Catalunya, a qui les lleis esmentades obliguen a tenir cura d’aquest patrimoni.

- Que lliurar les obres i traslladar-les al monestir de Sixena implica no complir el marc legal establert per les lleis catalanes, a la vegada que posa en risc un patrimoni que es troba inscrit dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

- Que l’entrega de les obres contradiu l’esperit dels projectes museològics dels dos museus, però de manera especial el projecte de Lleida, en el qual, la Franja i centres religiosos com el monestir de Sixena o la catedral de Roda d’Isàvena, són elements imprescindibles d’un relat que aprofundeix en la història de la Corona d’Aragó i del territori històric del Bisbat de Lleida. Aquest patrimoni, a més, és una peça clau per explicar el context social i religiós d’unes parròquies i d’uns territoris units per l’entesa i l’agermanament al llarg dels segles, i que ara es volen presentar com a espais històrics separats.

- Que el President, el Govern i la Conselleria de Cultura, haurien d’assumir de forma decidida i clara, i utilitzant tots els mecanismes legals i administratius, la defensa de la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida, comptant amb el suport de la societat civil.

I, per tant, DEMANEM:

QUE LA GENERALITAT ACTIVI AMB URGÈNCIA ELS MECANISMES JURÍDICS, LEGISLATIUS I ADMINISTRATIUS QUE LI BRINDA EL PARLAMENT, EL SEU ESTATUT D’AUTONOMIA I LES LLEIS CATALANES DE MUSEUS (1990) I DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ (1993), I QUE OBLIGUEN LA GENERALITAT A VETLLAR PELS BÉNS PATRIMONIALS PROPIS I GARANTIR-NE EL GAUDI A LES GENERACIONS FUTURES. 

Ribera d'Ebre: de CDC a PDC

 

La notícia política de la setmana ha estat la fundació del Partit Demòcrata Català (PDC), o si més no aquest és el seu nom de moment; i la hibernació de Convergència Democràtica (CDC) després de 42 anys de trajectòria. Una força política que els ciutadans van situar en àmbits de govern al país gairebé tres dècades i amb una força important als ajuntaments (especialment en pobles i ciutats petites i mitjanes). 

És així com dóna el comiat a una força política que a casa nostra, a la Ribera d'Ebre, ha estat al capdavant de molts dels ajuntaments de la comarca al llarg de 36 anys, sempre, això sí, des de les primeres eleccions municipals de 1979 fins a les darreres de 2015 sota el paraigua de CiU. En aquest període només se'ls ha resistit les alcaldies de Flix i Miravet. 

Aquestes són les alcaldies de CiU des de 1979 ençà als municipis de la Ribera d'Ebre. No són únicament convergents, ja que en alguns casos eren representants d'Unió. A més, en aquest llistat només es té en compte el període en què l'alcaldia era de CiU, ja que hi ha casos d'alcaldes que ho han estat per altres formacions polítiques.

ASCÓ

Jaume Ferrús Grau (1987-1995)

Rafel Vidal Ibars (2007-2015)

BENISSANET

Joan Mora Margalef (1983-1991)

Josep Maria Sarroca Montagut (1991-2007)

GARCIA

Joan Montamat Argilaga (1979-1991)

Francesc Cabré Argilaga (1991-1995)

Francesc Acero Piñol (2003-2011)

Joan Marimon Castellví (2011-2015)

GINESTAR

Pere Joan Borràs Borràs (1983-1987)

Josep Bru Pujol (1999-2007)

MÓRA D'EBRE

Juli Vives Pujol (1983-1987)

Santiago Campos Piñol (1987-2003)

Joan Piñol Mora (des de 2011)

MÓRA LA NOVA

Joan Manuel Sabanza March (1995-2011)

Ferran Bladé Pujol (2011-2015)

LA PALMA D'EBRE

Gil Martí Jové (des de 1991)

RASQUERA

Jesús Benaiges Borràs (1995-1999)

Lucrècia Bladé Chorto (1999-2003)

Àngels Llombart Ferreres (des de 2015)

RIBA-ROJA D'EBRE

Josep Sebastià Cid Català (1995-1999)

Antonio Suárez Franquet (des de 2011)

TIVISSA

Jordi Jardí Pinyol (des de 2003)

LA TORRE DE L'ESPANYOL

F. Xavier Montané Viñes (1995-1999)

Concepció Solé Ferré (2009-2011)

Eduard Masip Jornet (2011-2014)

Ricard Solé Rocamora (2014-2015)

VINEBRE

Benjamí Torné Ferré (1983-1991)

Enric Pros Ferré (1999-2007)

Gemma Carim Gironès (des de 2007)

El calendari pagès (Cosins germans, TV3)

Dimarts a la nit es va emetre el primer capítol de la segona temporada del programa Cosins germans per TV3. En aquest primer espai han fet un recorregut al patrimoni festiu a partir del calendari pagès tot iniciant el recorregut per la festa de Sant Antoni, el patró dels animals, i per un dels pobles on aquesta festa és més emblemàtica, Ascó. Les protagonistes han estat les corrides de cavalls, matxos i rucs al carrer dels Clots.

A més, al llarg del programa recorren la fira de l'oli de la Fatarella, la transhumància a Fontanete o la matança del porc al pla de Mallorca. Ah, i també surt l'oliver de Pitó, l'oliver de més capçada de Catalunya.

La festa d'Ascó apareix entre els minuts 4:17 i 11:58.

Cafè de París, de Francesca Aliern

Cafè de París és l'última novel·la de l'escriptora xertolina Francesca Aliern, prolífica en els darrers temps, ja que cada any suma una novetat literària a la seva bibliografia.

Aquesta història neix a la vora de l'Ebre però no es queda a casa sinó que bona part de la trama succeeix ben lluny. Neix a la vora de l'Ebre perquè d'allí és la protagonista, la Magdalena, una jove filla de pagesos que després de la guerra civil opta per escapar-se amb un comediant grec que visita el poble. Aquest li veu aptituds artístiques, i ella es deixa convèncer i segueix les seves passes per poder triomfar en el món de la música. 

Quan decideix marxar, la Magdalena ho fa d'amagat de la família perquè sabia que no ho entendrien. Comença un periple que la porta a Sant Sebastià on rep classes de música i de francès, i l'Alexis (que així es diu el comediant grec) li va buscant escenaris per actuar i es converteix en u una mena de mànager, tot i que es va veient que no és del tot clara la forma d'actuar de l'Alexis.

Aconsegueix anar-se fent un nom en el món de la música, canvia el seu nom pel de Madeleine, i tot i que escriu a casa seva des de tots els llocs on està, en cap moment la família respon les seves missives. La trama es desenvolupa a l'Argentina, Brasil, Estats Units i França. El títol, una referència clara a un escenari mític d'aquells anys de la postguerra mundial i que en certa manera és el repte o l'obejctiu que es marca la Madeleina com triomf artístic.

Agafant prestat aquest fragment de la contracoberta del llibre, aquest es pot resumir com "la història d'una dona apassionada per la música, que en temps de la Segona Guerra Mundial, recorres espais emblemàtics del món artístic i, en un moment determinat, agafa les regnes de la seua vida i ja no les deixa anar mai més, malgrat que siguin dures i punxenques". 

Cosins germans, TV3

Avui dimarts comença una segona temporada del programa Cosins germans per TV3. En aquesta ocasió el programa busca les arrels de la cultura popular a través de les festes, i amb aquesta excusa,  l'actriu Sílvia Bel i l'escriptor Ferran Torrent, van visitar Ascó amb motiu de la festa de Sant Antoni, l'any 2015. 

Ja en el primer programa que s'emetrà aquesta nit a les 23.10 apareixerà la vessant lúdica de la festa amb les corrides de cavalls, matxos i rucs; i en un altre programa més endavant el protagonisme de Sant Antoni recaurà en els jocs a la plaça i la ballada de la jota.

A partir de la setmana vinent s'emetran dos capítols cada dimarts a partir de les 10 del vespre. Aquesta és el calendari d'emissió dels capítols:

05/07

C1- CALENDARI PAGÈS (Portalada Monestir de Ripoll, Festes de Sant Antoni d'Ascó-'corrides', Festa de l'oli de la Fatarella, Transhumància, Matança tradicional mallorquina)

12/07
C2- EL CICLE SOLAR (Fira de Santa Llúcia-Barcelona, Festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca)

19/07
C3- CULTURA DE L'AIGUA (Diada de Raiers, Vela llatina a l'Albufera de València, Processó marítima del Carme a Tarragona 'Serrallo'')

26/07
C4- CULTURA DEL FOC (Falles de València - Baixada de falles de Taüll)
C5- CALENDARI LUNAR (Carnaval de Vilanova, Carnaval de Vinaròs, Calçotada, Dansa de la Mort - Verges, Celebracions del Corpus de València)

02/08
C6- L'ALGUER
C7- PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT (Patum de Berga, Tribunal de les Aigües, Misteri d'Elx, Cant de la Sibil·la a Mallorca.

16/08
C8- TEMPTATS PEL MAL (Santantonà de Forcall, Festa de l'Ós de Prats de Molló, Entrevista Josep Vicent Frechina, Correfoc de la Mercè de Barcelona)
C9- ENTRE DOS MONS (Cerca de Bolets al Matarranya, Castanyada i Ball de Bruixes a Viladrau, Altar de Muertos del Museu Etnològic de Barcelona)

23/08
C10- TERRA DE MÚSICS (Liceu de Barcelona, bandes de música valencianes)
C11- EL PATRÓ DE LA CORONA (Diada del llibre i la rosa, Festa de Moros i Cristians d'Alcoi)

30/08
C12- EL JUDICI FINAL (Festa de Sant Antoni d'Ascó - Jocs populars i ball de la Jota d'Ascó)

Liceu a la fresca, també a la Ribera d'Ebre

Aquest divendres, 8 de juliol, a les 22 hores, tindrà lloc l'activitat Liceu a la fresca, una iniciativa que s'emmarca en un projecte de més abast, Liceu al Territori, que vol potenciar l'assistència de nou públic promovent activitats arreu del país. 

L'activitat d'aquest divendres serà la retransmissió en directe de l'òpera La bohème de Puccini en espais públics en un total de 121 municipis de Catalunya i Menorca. Per dur a terme aquesta iniciativa de difusió de la cultura operística, l'organització compta amb la col·laboració de TV3. A més, el canal 33 oferirà l'òpera a la mateixa hora, en concret, connectant amb un dels espais habilitats a Barcelona, a l'Arc de Triomf.

A la Ribera d'Ebre són tres els municipis que s'han adherit a aquesta iniciativa:

- Flix: plaça de l'església

- la Torre de l'Espanyol: pati de l'escola 

- Vinebre: sala del cine

40 anys fent camí: Marxa de la Llibertat 1976

Cartell d'Antoni Tàpies (1976)

Enguany es commemora els 40 anys de la Marxa de la Llibertat que es va iniciar el 3-4 de juliol de 1976 sota el lema 'Poble català, posa't a caminar' i durant 72 dies. Van partir cinc columnes des de diferents indrets del país seguint el seu recorregut i havien de confluir a Poblet, després de recórrer en total 3.500 km i passar per 300 poblacions, però al final, no es va poder passar per tots els llocs previstos, per la repressió policial que tenia per objectiu evitar l'èxit de la Marxa.

En el cas de la Ribera d'Ebre, estava inclosa en la quarta columna que portava per nom Rafael Casanova, i només va passar per Ascó tot i que estava previst passar també per Móra d'Ebre, Móra la Nova i Miravet. 

Aquell 1976 la Ribera bullia per l'impacte de la instal·lació de les nuclears, així que l'acte de la Marxa a Ascó va tenir també un rerefons clarament antinuclear.

El diari AVUI se'n fa ressò en la seva edició del dissabte 7 d'agost de 1976.

Via crucis en record dels morts d'Hiroshima

Va fer-se a Ascó el Via crucis en record dels morts d'Hiroshima i Nagasaki. Es féu dintre de l'església a causa de la prohibició extraoficial per part del governador i del bisbe de fer-ho a fora al carrer. Hi van acudir unes cent-cinquanta persones, representants de la majoria dels pobles de les comarques de Terra Alta, Ribera d'Ebre i Priorat.

Les catorze estacions del  Via crucis van ser llegides per catorze representants dels diversos pobles.L'acte va anar aeompanyat d'algunes pressions de la guàrdia civil sobre alguns participants. Hi havia també representants de la Marxa de la Llibertat, així com representants de Cubelles. L'acte acabà amb un llançament de corones de flors al riu.

Els temes que tractaren les lectures de les estacions versaren sobre la Marxa de la Llibertat, la necessitat de les llibertats democràtiques i el perill de contaminació atòmica de la comarca, com a conseqüència de la instal·lació de les centrals.

JOSEP CASADÓ

AVUI, 7 d'agost de 1976