Un món per a les persones #VolemAcollir

Lluites 1970-1977. Els nostres drets, les nostres lluites

Continua la campanya "Lluites compartides" d'Òmnium Cultural amb un procés participatiu per reivindicar aquelles lluites que més han marcat la vida de la gent, en aquesta ocasió, en el període entre 1970 i 1977. Un objectiu de la campanya és explicar que totes les lluites, grans i petites, han contribuït a construir el país on vivim; totes, de diferents maneres, ens han fet com som. 

Tothom qui ho desitgi, pot participar escollint tres de les lluites d'entre el següent llistat:

• 1970 Lluites del Professorat No Numerari
• 1971 Fundació de l'Assemblea de Catalunya
• 1972-1975 Lluita a l'Institut Mental de la Santa Creu
• 1976 Assemblea d'Actors i Directors
• 1976-1977 Les grans Diades
• 1977 Mani d'orgull gai
• Lluites ecologistes
• Lluites feministes
• Lluites obreres
• Lluites per l'amnistia i contra la pena de mort
• Lluites per la llengua
• Lluites per la llibertat d'expressió
• Lluites per la pau
• Lluites veïnals

https://lluitescompartides.cat/lluites/lluites-1970-1977/#lluita-form

***

A partir de 1970, la lluita contra la dictadura es va convertir en massiva i molt diversa. Va ser una època de vagues, de l’auge de la mobilització veïnal, dels inicis de molts moviments socials i —malgrat les condicions molt dures de repressió— d’esperances en les possibilitats de canvi.

Aquest període va veure una infinitat de lluites obreres —fins i tot de vagues generals en diversos municipis— i l’eclosió del moviment veïnal, per exemple, amb la fundació en plena dictadura de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona). Aquesta ebullició va incloure les primeres grans mobilitzacions de la Diada, a Sant Boi l’any 1976 i al passeig de Gràcia el 1977. Paral·lelament, van sorgir els nous moviments de dones i del col·lectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals), mentre que el món de la cultura es va mobilitzar en defensa de la llibertat d’expressió.

Engega Reus 2017

Aquest proper dissabte 28 de gener tindrà lloc l'acte inaugural de Reus com a Capital de la Cultura Catalana 2017. Aquest s'iniciarà a les 18 hores al Teatre Fortuny de Reus i estarà president pel conseller de Cultura Santi Vila. Durant aquest acte s’obsequiarà a tots els assistents amb un record de la Capital de la Cultura Catalana. 

A més, a partir de les 19 hores, i al Mercadal, gran espectacle per donar inici a aquest any en què Reus esdevindrà l'ambaixadora de la cultura catalana. El joc escènic de l‘espectacle inaugural proposat per Leandro Mendoza de la companyia Cíclicus presenta com a fil conductor la simbiosi entre el circ contemporani i les tradicions. Les tècniques de circ es realitzaran en aparells inèdits i de materials naturals que ofereixen una posada en escena rústica i entranyable amb un diàleg proper i sincer amb les tradicions i entitats culturals de la ciutat de Reus. L'espectacle girarà entorn els 5 eixos de la capitalitat cultural Catalana en diferents números de circ que es realitzaran en originals aparells de circ a l‘escenari instal·lat a la Plaça Mercadal.

http://capitalcultura.reus.cat/sites/reusccc/files/presentacio/dossier-patrocini-CCC17.pdf

La festa de Sant Antoni d'Ascó al Canal 21

Aquesta darrera festa de Sant Antoni el programa Gent del Barri del Canal 21 va visitar Ascó i ahir va emetre el programa enregistrat. Cal agrair la tasca de Sílvia Alarcón i Manel Capell en ajudar a difondre la festa més emblemàtica d'Ascó, així com de forma particular haver tingut l'oportunitat de participar-hi.

 

Malpàs 93

L'últim exemplar de la revista Malpàs, el número 93 corresponent a desembre de 2016, ja està disponible tot recollint l'actualitat informativa del quart trimestre de l'any.

La portada inclou una imatge de la nova decoració urbana que s'ha instal·lat a l'encreuament entre les carreteres de Flix i de la Fatarella.

L'editorial, per la seva part, fa balanç a les notícies principals de l'any, moltes de les quals han estat de caire negatiu, o si més no, un món més ple d'incerteses, però malgrat tot, recomana esperança i confiança "per sobreposar-nos a les dificultats, les injustícies i les intoleràncies".

Ben bé la meitat de la revista està dedicada al recull de notícies generades per l'ajuntament d'Ascó, el consell comarcal de la Ribera d'Ebre i l'Associació Nuclear d'Ascó. A més, en aquest apartat més informatiu hi trobem els articles d'opinió, les revistes d'altres poblacions rebudes a la redacció i el recull d'activitats organitzades per l'Associació Cultural Lo Llaüt.

A la secció I tu què estudies? la protagonista és la Janet Montaña, estudiant del grau d'Educació Primària a  la URV (Tarragona); i a Asconencs estudiant pel món ens trobem a la Ivet Pubill a Taipei (Taiwan).

En l'apartat d'Arrels com sempre el joc hi té un lloc destacat, i en aquesta ocasió, la mirada enrere ens porta a un programa de la festa major d'Ascó de 1950, un article sobre les fosses comunes a la Ribera d'Ebre o bé al pas d'Anníbal per Ascó.

En tractar-se l'últim exemplar de l'any, s'adjunta a la revista un calendari de 2017 dissenyat per l'amic Jaume Ferrús, aquest cop, amb el calçat com a protagonista.

Premi d'Honor 2017

Isabel-Clara Simó Monllor (Alcoi, 1943) és la guanyadora del 49è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un reconeixement que fa Òmnium Cultural a la seva trajectòria literària.

El Premi d'Honor va ser instituït l'any 1969 i, des de llavors, s'ha atorgat el guardó anualment, i de forma ininterrompuda, a 49 personalitats que per la seva obra literària o científica en llengua catalana han contribuït a la vida cultural dels Països Catalans.

L'acte de lliurament tindrà lloc el proper 20 de febrer al Palau de la Música Catalana, en una celebració que girarà a l'entorn de la guanyadora, Isabel-Clara Simó. 

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/simo-monllor-isabel-clara

Portades de Sant Antoni 1980-2017

Aquest curs la setmana cultural de l'escola es dedica a la festa de Sant Antoni d'Ascó. Durant quatre dies  l'escola s'endinsa en la festa més emblemàtica del poble amb activitats diverses, projectes i quatre tallers (de coques, de la jota, de jocs tradicionals i de plàstica).

Entre les activitats complementàries a la setmana cultural hi ha tres exposicions que estan obertes a les famílies però també a la resta de la població. Les mostres són sobre els cartells que han dissenyat els alumnes de Cicle Superior, un pòster de fotografies aportades pels alumnes i finalment una exposició de programes de Sant Antoni des de 1980.

Aquí els teniu!

Programes Sant Antoni d'Ascó 1980-2017 from jradua2

Bye bye President Obama!

Enfilem els darrers dies de la presidència de Barack Obama al capdavant dels Estats Units. Un president, que vist des d'Europa, ha mostrat una proximitat a la gent -l'Obamacare n'és el paradigma-, i que en certa manera ha intentat unes relacions internacionals més empàtiques i potser menys "imperialistes" que en altres temps, rebaixant tensió amb estats com Cuba o l'Iran.

El seu llast ha estat la quantitat d'il·lusió que va generar en un començament amb el seu Yes we can i que li va marcar uns reptes que no ha pogut complir en la seva totalitat. De totes maneres els indicadors econòmics no li han estat del tot desfavorables.
Ara correspondrà a periodistes, historiadors i politòlegs de fer un balanç dels seus vuit anys de presidència, tot i que sembla que el proper inquilí de la Casa Blanca el farà si cap, millor.

***

Adjunto un vídeo, que a mode d'homenatge tant celebritats com persones anònimes, han volgut reflectir què ha significat la trajectòria de Barack Obama a la presidència dels Estats Units.

 

Mediterráneo #VolemAcollir

Volem acollir persones que fugen de les guerres, de la fam, de la persecució política, per motius d’orientació sexual o per les seves creences. Però també volem acollir aquelles persones que ja són aquí i segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna. A totes aquestes persones els volem dir: casa nostra és casa vostra.

 

Programa de Sant Antoni - Ascó 2017

http://asco.cat/filemanager/source/Documents/Noticies/santantoni2017.pdf

Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d'Ebre

Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d'Ebre és el títol del treball guardonat amb el XVII Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, de Joan Pujol Pedret i Ivan Salvadó Obrero, i que el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre ha publicat dins de la col·lecció Daliner (núm. 13)

Com diuen els propis autors en la introducció, "l'objectiu principal d'aquest estudi és recopilar informació de les embarcacions que han navegat les aigües de l'Ebre al seu pas per Móra d'Ebre, no només des de la vessant històrica, també entrant en els aspectes tècnics d'aquestes, com poden ser les modalitats de navegació, les parts d'una embarcació, accessoris o construcció".

És interessant l'aproximació que fan a les dos embarcacions que identifiquen la nostra comarca com són les muletes i els llaüts, ja que amb força imatges podem comprovar des del procés de construcció d'una embarcació fins a diferents tipus de pesca. 

A més, veiem l'evolució històrica que han tingut aquest tipus d'embarcacions. En el cas dels llaüts, per exemple, no únicament com a mitjà de transport de mercaderies, sinó també com a passos de barca, molins fariners o plataformes de treball. 

Segur que resulta interessant per la gent de Móra d'Ebre l'exhaustiu inventari que han fet els autors de les muletes de la població, algunes en actiu, d'altres en desús i d'altres desmuntades. Algunes d'elles, encara a dia d'avui, protagonistes de les festes del riu de la comarca. Finalment també trobem un llistat en forma de fitxa amb els dinous llaüts localitzats a Móra d'Ebre.

Finalment, el llibre no deixa de ser una reivindicació del passat fluvial de Móra d'Ebre però que podríem fer extensiu a d'altres poblacions riberenques. 

Visita la biblioteca

Els alumnes de 5è de l'Escola Sant Miquel d'Ascó ens conviden a visitar la biblioteca del centre amb aquest Maneequin Challenge.

Com plora el mar, de Joan Dausà

Com plora el mar és una cançó composada per Joan Dausà i està dedicada a la inhumana crisi dels refugiats a les portes d'Europa. D'aquesta manera se suma a la petició de #VolemAcollir dins de la campanya Casa nostra, casa vostra.

Una manera de remoure consciències i que hauria de fer reflexionar les autoritats europees així com les dels diferents estats. 

Catalunya vol ser terra d'acollida, ja que ha demanat rebre 4.500 refugiats. Fa mesos que ho va aprovar el Parlament i també el President Puigdemont ho va sol·licitar a Brussel·les, però de moment són unes poques desenes les persones que han estat acollides. 

 

Reus 2017

Reus pren el relleu de Vic com a Capital de la Cultura Catalana, esdevenint la catorzena ciutat que rep aquest reconeixement al llarg del temps. 

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015) i Vic (2016). La ciutat escollida per la següents edició és Manresa (2018).

Commemoracions catalanes de 2017

• 200 anys de la Festa Major de Gràcia

  

  Josep Puig i Cadafalch (1867-1956)

• 200 anys del naixement de Josep Maria Ventura i Casas, Pep Ventura, músic
• 150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i Compte, escriptor modernista
• 125 anys del naixement d’Aurora Bertrana i Salazar, escriptora
• 150 anys del naixement i 100 anys de la presidència de la Mancomunitat de Josep Puig i Cadafalch
• 150 anys del naixement de Jaume Carner i Romeu, advocat i polític
• 100 anys de la mort d’Enric Prat de la Riba i Sarrà, advocat i periodista
• 100 anys dels naixement de Josep Palau i Fabre, poeta i crític d’art
• 125 anys de les Bases de Manresa
• 50 anys de la mort d’Olga Nikolàievna Saharova, Olga Sacharoff, pintora avantguardista
• 50 anys de la mort de Maria Àngels Garriga i Martín, mestra i escriptora de llibres per a infants
• 50 anys del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges)

Sala de premsa, gencat.cat

Epifania

EPIFANIA - Fernando Gallego - Col·lecció MNAC

Descripció:
La Mare de Déu presenta l'Infant a l'adoració dels tres Reis Mags (Baltasar representat amb el rostre de color negre). Sant Josep assisteix a l'escena des de segon terme.

Medieval gòtic:

Pintura
Cap a 1480-1490
136 x 106 cm
Adquisició de la col·lecció Muntadas, 1956
Núm. del catàleg: 064084-000
De procedència desconeguda, tot i que s'ha suggerit que podria venir de la catedral de Salamanca.
Oli i daurat amb pa d'or sobre fusta
Religió

http://museunacional.cat/ca/colleccio/epifania/fernando-gallego/064084-000

Nit de màgia

Ascó, 5 de gener de 2017

Atur registrat a la Ribera d'Ebre

Catalunya tanca el 2016 amb 453.645 aturats (un 12% menys d'atur registrat que fa un any) així com amb 119.185 cotitzants més a la Seguretat Social. L'atur registrat està situant-se en les xifres que hi havia l'any 2008, abans d'iniciar-se la crisi. Tot i així, encara són unes dades molt elevades, i caldria observar si l'ocupació creada és de qualitat o bé encara pateix de precarietat o temporalitat.

A la Ribera d'Ebre hi ha 1.328 persones registrades a l'atur, que són 168 persones menys que fa un any (1.496 aturats) i que representa una disminució de l'11'2%. 
Dels 14 municipis de la comarca, només en quatre hi ha hagut lleus increments en el nombre d'aturats al llarg de 2016, que són Ascó (+1), Garcia (+1),  Miravet (+4) i Móra la Nova (+3).
En nombres absoluts, les poblacions amb major disminució de persones registrades a l'atur des del desembre de 2015 fins ara han estat Móra d'Ebre (-66), Flix (-49) i Tivissa (-19).

Els pobles amb una major percentatge d'aturats són Móra la Nova i Vinebre. En canvi, aquells que tenen un menor índex d'atur són Benissanet i Rasquera.

Els habitants d'Ascó de l'any 1817, de Ventura Castellvell

Amb aquesta entrada al blog ens fem ressò d'un article publicat a la Miscel·lània del CERE (de 2011) quan es compleixen dos-cents anys de les dades a què fa referència. Aquest és un treball que porta per títol "Els habitants d'Ascó de l'any 1817" realitzat per Ventura Castellvell i en el qual s'analitza el padró de la parròquia d'Ascó redactat l'esmentat any per ordre del bisbe de Tortosa, el qual es conserva a l'Arxiu Històric Diocesà de Tortosa. Qui va elaborar aquest padró va ser l'aleshores rector d'Ascó Vicent Vandellòs.

• l'any 1817 a la població d'Ascó hi havia 1.542 habitants majors de 7 anys.
• el total de famílies miserables és 91.
• Josep, Francisco, Joan i Miquel identifiquen gairebé el 90% de la població masculina.
• els quatre noms femenins més usuals són Maria, Antònia, Rosa i Madalena, representen gairebé el 49%.
• hi ha varietat de cognoms.
• els dos cognoms que més apareixen són Grau i Jordà, en 29 i 27 ocasions cada un.

Terme d'Ascó 1917

Fa 100 anys d'aquest plànol d'Ascó elaborat a partir de la delimitació del terme municipal que es va fer l'any 1917 (Institut Cartogràfic de Catalunya)

2017, camí del SÍ

Les xifres del Rogle el 2016

Com cada inici d'any, és moment de fer balanç de les dades que ha registrat l'activitat del blog al llarg de 2016.

L'estadística indica que durant l'any 2016 Lo Rogle ha sumat un total de 1.552 internautes únics (usuaris diferents que l’han consultat). A més, s’han registrat 1.968 visites i un total de 3.026 pàgines vistes.

Els mesos amb major nombre de visites han estat maig i març.

La mitjana anual ha estat de 5,38 visites diàries. Gràcies a tots!

D’altra banda, al llarg d’aquest any que hem acabat s’han publicat un total de 189 apunts.

Poema d'Any Nou

Que l'any nou ens rebi
amb lluminosos paisatges,
ritme harmoniós
i alegria a tots els àmbits.

I curiositat il·limitada,
poms d'idees amb sorpreses,
energia vital i saviesa,
pluges raonables,
salut pel planeta,
territoris abastables
i camins per arribar-hi,
desigs, somnis,
temps per fruir
del compàs de la vida,
capacitat per fugir
de les foscors i les opacitats,
equilibri entre companyies i soledats,
bon cinema, clarividència
i un google sempre a mà.
ISABEL BARRIEL