Ascó es prepara pel concert de Miki Nuñez

26/03/2021.- Un any després de l'inici de la pandèmia per Coronavirus, Ascó es prepara per ser aquest dissabte el primer poble de la Ribera d'Ebre que desconfina els espectacles culturals de gran format. Ho ha fet amb un concert de l'artista terrassenc Miki Núñez que presentarà el seu nou disc Iceberg. L’únic concert que té previst a la zona. Josep Maria Raduà i Aida Roigé ens en expliquen tots els detalls d’aquest concert.

Ascó se suma al Cicle Gaudí

Ascó se suma aquesta setmana al Cicle Gaudí després de signar un conveni amb l'Acadèmia del Cinema Català, esdevenint així una de les 77 poblacions catalanes que projecten cinema català un cop al mes des de setembre a març. El Cicle Gaudí és una aposta pel cinema de proximitat, programant exclusivament cinema de producció catalana amb l’objectiu de prestigiar la cinematografia feta aquí i fomentar un hàbit de consum en el públic català.

El Cicle Gaudí és un projecte que impulsa l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de les quatre Diputacions Catalanes, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Víctor Grífols i Lucas. És l’únic circuit estable a Catalunya que promou el consum de cinema català arreu del territori. En el marc d’aquest cicle es projecta cada mes una pel·lícula catalana estrenada recentment a sales comercials.

Ascó projectarà el cinema l'últim divendres de cada mes, i demà es comença amb Terra de Telers de Joan Frank Charansonnet.

SINOPSI

La Julieta, una nena de sis anys, arriba amb la seva família al lloc on es desenvoluparà la seva nova vida. És l’any 1923 i com tantes altres famílies han hagut de fugir de la misèria del camp per establir-se a Colònia, però començar de nou en un nucli tancat no serà fàcil. Els records d’una infància feliç, marcats per la industrialització, l’ànima viva d’una nena que es converteix en dona i la duresa de la guerra civil a la caiguda de la dictadura, acompanyaran l’espectador durant més de seixanta anys mostrant-li tots els camins que el destí li ofereix. Finalment els ulls de la Julieta, madurs i savis, es tancaran en l’únic lloc que ha conegut: la seva estimada Colònia.

Terra de telers mostra un camí poètic de la vida de dues germanes i de tots els habitants d’una colònia industrial a la llera del Llobregat (ubicada a la Catalunya Central).

Agenda de Primavera - Ascó 2021

Miki Núñez en concert a Ascó

Dia Mundial de la Poesia

NO EM DESPULLEU 

Abans
que el gran compàs no em paralitzi 

amb la geometria de la mort 

no em despulleu.

No em despulleu del temps 

ni d’aquells mots 

que, fins gebrats, jo feia càlids. 

Sé que el meu cant 

avui 

no arribarà ni a les òrbites baixes 

i el món em pesarà. Tant és. 

Deixeu-me. 

Deixeu-me el formigueig 

d’aquest cap ple de festa 

i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca, 

calç apagada, encesa, poca cosa, 

no, res, 

amb els peus nus. 

Sé caminar descalça. I més. 

I encara sé: 

només el que s’esborra 

té importància. 

Felícia Fuster 

(Barcelona, 1921-París, 2012)

Obra poètica, 2010 [«Nusos de sorra», 

Aquelles cordes del vent, 1987]

Publicades les bases del 2n Concurs de Microrrelats

La consellera Budó visita Ascó

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha visitat aquest dijous diverses poblacions de les comarques de l'Ebre, entre elles, Ascó. Durant la seva visita, hem pogut compartir les nostres inquietuds vers la diversificació econòmica i el reequilibri territorial amb la vista posada en l'horitzó 2030.

El motiu de la visita ha estat poder comprovar l’estat de les obres de l’Alta Castell, finançada pel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) 2021-2024. Durant la seva visita a Ascó, Budó ha recordat que “la recuperació d’aquest Pla de cooperació econòmica del Govern de la Generalitat amb el món local ha permès modernitzar infraestructures; millorar serveis de connectivitat o serveis de competència municipal en els nostres pobles”.

Amb l'obra de l'Alta Castell:

• Millorarem la vialitat i mobilitat de la Part Alta i serà de gran utilitat en cas de necessitar evacuar la zona davant una emergència
• Ordenarem l’entorn i facilitarem l’accessibilitat al Castell
•  Urbanitzarem l’entorn i habilitarem serveis
•  Desencallarem un projecte que ha estat aturat durant anys

L’obra que s’ha adjudicat per 558.972,48€, rebrà el finançament de 370.000€ del PUOSC (120.000€ enguany i 250.000€ l’any vinent)

Ascó reformarà part de Cal Cavaller i hi crearà una sala d'exposicions temporals i itinerants

ACN.- Cal Cavaller és un dels edificis més importants d'Ascó (Ribera d'Ebre). L'edifici, propietat de l'Ajuntament des dels anys vuitanta, compta amb un projecte de rehabilitació per al conjunt de les cinc plantes i el consistori ha aprovat el projecte per iniciar una primera fase, la reforma de la planta baixa i el soterrani. S'hi farà una sala d'exposicions itinerants i permanents i el futur accés a la resta de l'edifici com equipament municipal. El pressupost de l'obra és de 460.641,86 euros i el Departament de Cultura ha atorgat una subvenció per finançar els treballs d'uns 150.000 euros, aproximadament. Un cop aprovat definitivament el projecte d'execució aquest mes de febrer, s'iniciaran els tràmits per licitar les obres.

Cal Cavaller era l'antiga casa àrab d'Alimuzit (o Abymuzid). L'any 1153 Ramon Berenguer IV la va donar a Guillem de Sadaó. L'immoble va acabar sent la casa pairal de la família Salvador, una de les famílies de terratinents més importants d'Ascó. A finals del segle XVI (1599), el rei Felip III va ennoblir la casa Salvador creant nous cavallers i títols nobiliaris amb la finalitat de servir-lo. El 1631, Bartomeu Blai Salvador va ser honorat cavaller pel rei i, a partir d'aquesta data, la casa es va començar a anomenar Cal Cavaller.Aquell any es va construir l'edifici que ha arribat a ser actualment, situat en la Cristiandat vella o Vila de fora, annexa als murs que delimiten la Vila closa, per sota del carrer de Baix i sobre el camí que va de Flix a Móra, que transcorre a través d'un perxe que representava l'entrada i sortida de la vila d'Ascó. La casa tenia un oratori privat dedicat a Sant Antoni. Va ser saquejada durant la Guerra Civil i bombardejada l'any 1938, a la Batalla de l'Ebre, quan va quedar molt malmesa. L'immoble va ser reconstruït per Manuel Beguer i Pinyol, casat amb Maria Cinta de Salvador.

Als anys vuitanta, la va adquirir l'Ajuntament d'Ascó i fins ara només s'han rehabilitat les façanes, de pedra i tàpia amb remarcat de finestres i portes, i també es va reparar un esquerda per evitar que es degradés més. La façana principal de Cal Cavaller presideix la plaça amb el mateix nom, de traça medieval i quatre porxos. La planta primera era la planta dels senyors i la planta segona era la planta del servei què tenia un accés directe al carrer de Baix. A dins de l'immoble es preveu recuperar elements singulars com l'escala noble amb arcs i una barana tornejada, i la fusteria interior de la planta primera, sobretot portes, així com algun mobiliari i rajoles hidràuliques que se n'ha conservat. La planta baixa que es reformarà està formada per dos cossos separats per un passatge que forma part de la trama urbana del que era l'antic accés a la ciutat emmurallada. Es conserven pilars d'obra de fàbrica, jàsseres i biguetes de fusta, i entrebigats de morter de calç, guix i en alguns casos, encanyissat. Tot i això, en aquesta planta, amb les reformes d'urgència que s'hi van fer, s'han introduït pilars, jàsseres i bigues de formigó i l'estructura de la coberta també es va modificar amb la construcció de noves bigues metàl·liques sobre els pilars i parets existents. Els fonaments històrics coexisteixen amb un nou sistema de micro-pilots i encepat que es va instal·lar per suportar l'estructura porticada de formigó. Per garantir l'estabilitat de les plantes altes, es construirà la caixa de l'ascensor que comunicarà les cinc plantes i farà de trava de seguretat.

El soterrani i planta baixa, que es reformaran en aquesta primera fase del projecte, són les que estan "més alterades històricament" i es destinaran a habilitar un espai expositiu "en una zona d'Ascó que necessita ser vitalitzat". Com ha explicat l'alcalde Miquel Àngel Ribes el municipi compta actualment amb una sala d'exposicions però amb mancances per a persones amb mobilitat reduïda. "Aquesta sala aniria molt bé perquè queda a peu de carrer i s'hi faran exposicions temporals i itinerants", ha apuntat.

L'Ajuntament ha iniciat converses amb el Museu de les Terres de l'Ebre per acollir les mostres que ofereix el centre museístic d'Amposta. També es preveu que la casa tingui una part etnològica i museïtzada per al coneixement de la casa Pairal del Cavaller i de la història d'Ascó. La planta golfes d'aquesta part de l'edifici es destinarà a l'administració del centre d'interpretació històrica.

La meva escola

Ascó, més a prop teu que mai

Dotze mesos d’ençà que es van començar a aplicar les primeres mesures per combatre el coronavirus. Dotze mesos que no oblidarem fàcilment. Dotze mesos en què s’han posat de moda conceptes com contacte, distanciament social, factor de risc, gel hidroalcohòlic o mascareta, però també han estat dotze mesos en què valors com la cooperació o la solidaritat han estat molt necessaris. Dotze mesos intensos que han deixat empremta.
Des dels ajuntaments, l’administració més propera, ha calgut reinventar-se per donar suport a la població, per acompanyar les persones afectades, per no deixar caure l’economia. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Ascó s’ha fet seu el lema “Més a prop teu que mai”, ja que ha volgut prendre la iniciativa, impulsar polítiques d’atenció a les persones i ser capdavanters en les polítiques de reactivació econòmica.  En definitiva, actuacions en matèria social, econòmica i sanitària.
 
Primer, les persones
Ja des d’un bon principi es va posar per davant la necessitat d’oferir un servei d’acompanyament en el confinament més dur a les persones majors de 70 anys i altres col·lectius vulnerables que va consistir en un servei de compra d’aliments i de productes de primera necessitat, així com mantenir un contacte telefònic amb els més grans del poble.
Durant el tancament dels centres educatius, es va oferir connectivitat i dispositius a aquells alumnes de l’Escola Sant Miquel d’Ascó i de l’Institut de Flix que així ho requerien. Calia evitar la bretxa digital en aquest període tan excepcional. Així, deu famílies de l’escola van rebre una targeta de 2Gb mensuals de dades, mentre que a sis alumnes de l’institut se’ls va facilitar igualment una targeta amb les mateixes condicions i sis portàtils per poder desenvolupar les tasques acadèmiques.
La Residència d’Avis d’Ascó ha estat al centre de l’interès municipal, donant suport a la gestió realitzada pels seus responsables i implicant-se en tot allò que es pogués oferir des de l’Ajuntament. És una residència en què tots els seus residents ja es troben vacunats i cal dir que en aquest any ha estat una residència verda, ja que no s’ha diagnosticat cap cas entre els usuaris.
La cultura cura, i al llarg d’aquest temps s’han anat programant actes adaptant-los a les circumstàncies, reconvertint-los en alguns casos i oferint la màxima seguretat possible. Malgrat la suspensió de les festes majors d’estiu i d’hivern, s’ha mantingut una programació estable d’activitats familiars i aprofitant també Vídeo Ascó TV i les xarxes socials municipals per afavorir la participació de la gent en els esdeveniments.
 
Al costat de l’economia productiva
La crisi sanitària de la COVID-19 ha impactat de forma directa un alt percentatge de l’estructura empresarial del municipi. L’objectiu principal de govern ha estat donar suport al teixit econòmic i productiu del poble d’Ascó. Per aquesta raó, s’han impulsat diverses línies d’ajut: a autònoms, microempreses i petites empreses de fins a 15 treballadors; i una específica en l'àmbit de les activitats de restauració, de les activitats culturals d’arts escèniques i musicals i dels centres d'estètica i bellesa. El propòsit no és altre que situar-se al costat de l’economia productiva en aquests moments de dificultat.
En el seu moment des de l’Ajuntament es va decidir suspendre les quotes dels serveis que presta (Llar d’Infants, Escola Municipal de Música, cursos de ball i de restauració de mobles), es va ajornar el pagament d’impostos i taxes municipals de l’exercici 2020 (impost de vehicles, IBI, IAE i subministrament d’aigua potable), i dins del possible, s’ha agilitzat el pagament de factures pensant especialment en els autònoms i PIMES.
Altres mesures que es van prendre va ser la bonificació de les concessions del Camp d’Esports i del Bar del Casal durant el temps que van haver d’estar tancats, i també es va facilitar l’ampliació de les terrasses dels bars,
 

La salut, una prioritat

Una iniciativa pionera ha estat l’estudi Covid en què s’ha fet una anàlisi de l’estat immunitari del virus entre la població d’Ascó, promogut per l’ l’Ajuntament d’Ascó, coordinat per l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus amb la col·laboració del Biobanc de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Un estudi en dues fases: una primera al mes d’agost, i una recentment al mes de febrer.
La importància d’aquest estudi és poder conèixer  el significat real de la immunitat en referència al tipus i durada de la protecció que pot oferir. El coneixement d'aquest estat immunitari és important per valorar la verdadera rapidesa de contagi del virus, la resposta a les mesures de seguretat implantades, saber si hi ha o no un component de memòria cel·lular i especialment la durada en el temps de la immunitat. L’estudi es va adreçar als majors de 14 anys i hi va participar al voltant del 50% de la població.
Els resultats de la primera fase de l’estudi van constatar que només el 2,63% de la població del municipi havia estat en contacte amb el virus. A dia d’avui s’està a l’espera dels resultats de l’estudi realitzat al mes de febrer.
En aquest període ha estat important la desinfecció de tots els carrers i intensificant-ho especialment en les zones comercials, per ser les més concorregudes.
Una de les primeres accions que es van prendre des del govern va ser fer arribar al veïnat d’Ascó un kit de mascaretes i guants, un total de 1.300; i s’ha fet arribar a la població tota aquella informació necessària en matèria de salut i prevenció. 

L’any de l’esperança
Després d’un primer any dur, s’obre una nova perspectiva, amb els primers veïns vacunats, i amb l’esperança d’anar recuperant certa normalitat. Amb aquest objectiu es treballa des de l’Ajuntament d’Ascó per fer possible que aquesta realitat capgirada que hem viscut, afecti amb la menor intensitat possible. Per això, volem seguir estant al costat de la gent.

Es posa en marxa la XIII legislatura

Aquest divendres s'ha donat inici a la XIII legislatura amb la constitució del Parlament sorgit de les eleccions del 14 de febrer i en què l'independentisme, per primer cop des del restabliment de la democràcia, ha assolit la majoria absoluta en escons i ha superat el 50% del vot popular. És una incògnita saber quin serà el decurs de la legislatura perquè des de 2015 ha viscut condicionada per la justícia espanyola i des de 2017 per la repressió cap als dirigents sobiranistes.

Al capdavant del Parlament s'ha escollit Laura Borràs i Castanyer, de Junts per Catalunya, qui ostentarà el segon càrrec del país, pren el relleu de l'anterior president, Roger Torrent (2018-2021).

La resta de la Mesa ha quedat distribuïda de la següent manera:

- Anna Caula (ERC), vicepresidenta primera

- Eva Granados (PSC), vicepresidenta segona

- Ferran Pedret  (JxCAT), secretari primer

- Jaume Alonso-Cuevillas (Junts), secretari segon

- Pau Juvillà  (CUP), secretari tercer

- Rubèn Wagensberg (ERC), secretari quart

Des del restabliment de la Generalitat l'any 1980, nou personalitats han precedit Laura Borràs en el càrrec: Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll i Alentorn (CiU), Joaquim Xicoy (CiU), Joan Reventós (PSC), Joan Rigol (CiU), Ernest Benach (ERC), Núria de Gispert (CiU), Carme Forcadell (JxSí) i Roger Torrent (ERC).

Fons de Cooperació Local de Catalunya (2021) a la Ribera d'Ebre

S’ha publicat la distribució als municipis de Catalunya; a l'Aran i a les comarques de Catalunya; i a les entitats municipals descentralitzades de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat integrada en el Fons de Cooperació Local de Catalunya, per l’any 2021.

Per als municipis de Catalunya es destinen 55.242.222,63 euros, que en el cas de la comarca de la Ribera d’Ebre, ha quedat distribuït de la següent manera:

Pel que respecta a les comarques i l'Aran, es distribuirà un total de 40.530.756,86 euros, que a la Ribera d'Ebre suposa un ingrés de 865.727,22 euros.

Bases del II Concurs de Microrelats Sant Jordi - Ascó 2020

Premi d'Honor 2021

Maria Barbal obté el 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i que atorga Òmnium Cultural des de 1969.

MARIA BARBAL (Tremp, setembre 1949) escriu, sobretot, novel·les i contes. Va passar la seva infantesa al Pallars, va continuar estudis a Barcelona, on va acabar seguint els cursos de Filologia Romànica Hispànica a la Universitat Central. Es va quedar a viure a la capital i es va dedicar bastants anys a l’ensenyament.

Va presentar la novel·la Pedra de tartera l’any 1984 al Premi Joaquim Ruyra i el va guanyar. Publicada primerament per editorial Laia (1985), després, a Empúries, La Magrana i Columna se n’han fet més de seixanta edicions i és present en col·leccions variades. Se n’ha fet dues adaptacions teatrals, que han estat representades en diferents escenaris; la darrera al TNC. Ha arribat a un públic nombrós i divers, ha rebut altres premis literaris, Premi de la Generalitat del 1985 i Premi Crexells del mateix any. El 2018 compta ja amb setze traduccions. És una novel·la breu on la memòria de la guerra civil espanyola i de la repressió posterior és viscuda per una dona d’un petit poble pirinenc, que acaba els seus dies a Barcelona. El grau del ressò d’aquesta primera obra a Catalunya i internacionalment ha tendit a ocultar les creacions posteriors de l’autora. L’editorial La Magrana va reunir Pedra de tartera i les dues novel·les següents, Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992), Premi Nacional de Narrativa 1991-1992, en un volum amb el títol Cicle del Pallars (2002), que ara publica La Butxaca d’Edicions 62. Al cicle, encara s’hi podria afegir els contes de La mort de Teresa (1986) i les novel·les País íntim (2005), Premi Prudenci Bertrana, i la darrera, A l’amic escocès (2019), totes dues editades per Columna. També s’hi relaciona, un llibre sobre pobles abandonats, Camins de quietud (2001).

Fruit del seu interès per les tensions socials i la complexitat de les relacions humanes, ha publicat altres novel·les com Carrer Bolívia (1999), Bella Edat (2003), Emma (2008), En la pell de l’altre (2014). Igualment, narracions i contes. Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2010), Cada dia penso en tu (2013) i l’autora va triar els millors contes, entre tots els publicats, i els va agrupar per temes en el volum Dolça companyia, cara solitud (2013), prorrogat per l’actriu Àurea Màrquez.

Maria Barbal és sòcia de l’AELC i del PEN Català.

https://www.escriptors.cat/autors/barbalm/portic-barbal

***

Òmnium Cultural ha decidit atorgar-li el Premi d'Honor "per la seva trajectòria literària i per haver creat, a través de la seva escriptura, un espai literari i una veu pròpia: un estil contingut i essencial que proporciona a la seva prosa un gran to poètic, sempre al servei de la versemblança".

8M: Dones i homes, corresponsables!

MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES – 8 de març de 2021

La pandèmia del Covid-19 ha posat de relleu un cop més i de forma especialment punyent les greus discriminacions que la nostra societat encara exerceix sistemàticament sobre nosaltres les dones. Durant el confinament de març-abril de 2020 les dones vam manifestar1 en gairebé el 60% que érem nosaltres les persones que ens ocupàvem de manera principal o en exclusiva de les tasques domèstiques, tot i que la nostra presència en les ocupacions de primera línia era majoritària: 64% en venda de productes bàsics, 86% en personal de neteja, 80% en personal de serveis socials, 84% en personal de residències per a gent gran i 70% en personal sanitari i farmacèutic.

No sembla que els hàbits patriarcals en la distribució dels usos del temps pel que fa a la corresponsabilitat hagin estat afectats pel confinament, tot i que l’increment de la convivència d’homes i dones a les llars ho hauria d’haver facilitat. Els estereotips encara són ben arrelats en l’imaginari dels homes. Les tasques domèstiques, de cura de les persones dependents i de les obligacions escolars de filles i fills han recaigut majoritàriament sobre nosaltres. Les dones teletreballant i fent-nos càrrec de tot, les dones en primera línia i trobant-nos tot per fer en arribar a casa. Les dones continuem dedicant entre dos i tres cops més de temps a les tasques domèstiques i de cura, i això va en detriment de la nostra carrera professional i del nostre temps de lleure, que hauria de ser exactament igual d’important que el dels homes, i a més minva la nostra salut i el nostre benestar.

Les dades ens mostren que vam ser les dones les que vam estar més exposades a nivell de salut justament en el període de confinament més estricte. Les enquestes realitzades van concloure que en gairebé el 60% érem les dones les encarregades de la cura de les persones dependents a càrrec, i en el 64,2% de les responsabilitats escolars de les criatures durant aquest període. En el 92% dels casos també som les dones que ens agafem excedències per tenir cura dels nostres fills i filles.

És també el moment de recordar que durant el confinament es va agreujar manifestament la situació de tensió derivada de totes les formes de violències masclistes, com a conseqüència de la convivència obligada i continuada de les dones amb els seus agressors. Gairebé es van doblar les trucades mitjanes setmanals a la línia 900 900 120 al llarg dels mesos de març a juliol, de confinament i desescalada.

En general, les afectacions per a la salut i el benestar directament per la Covid19 o per la crítica situació social ha recaigut molt més sobre les dones, com també ens indiquen les dades en impacte emocional i salut mental: sentiments de por, d’angoixa i de tristor, qualitat del son, estats d’ànim, preocupacions, entre d’altres.

Cal lluitar perquè aquesta crisi no suposi un pas enrere en cap dels avanços socials que els darrers anys hem assolit, especialment a nivell de la consciència social envers la igualtat de tots els drets humans de les dones en relació amb els homes: Dret al Treball, Dret a una Correponsabilitat Efectiva i Paritària, Drets Sexuals i Reproductius, Dret a la igualtat en la Presa de Decisions, Dret a la Salut, Dret a una societat Lliure de violències masclistes.

Hem d’aprofitar aquesta crisi per consolidar una transformació social de base feminista que estronqui d’un cop definitiu els fonaments d’aquesta societat masclista i androcèntrica, en la qual els homes encara no han après a renunciar als seus privilegis perquè les seves companyes puguem viure amb les mateixes condicions i oportunitats que ells. Ens ha canviat la vida, és el moment de treure profit d’aquesta situació de canvi i evolucionar per a una transformació estructural on les dones ens puguem desenvolupar amb plena llibertat en tots els àmbits de la vida, sense les barreres androcèntriques sovint invisibles però eficaces, sense les càrregues patriarcals que s’entesten que fem nostres, sense les pors amb les quals els hi és més còmode que vivim.

Les causes de la desigualtat de gènere són les actituds i conductes encara majoritàries dels homes, abusives i aprofitades, que no respecten el dret de les dones a una societat justa, en igualtat d’oportunitats, corresponsable i lliure de violències masclistes.

Fa un any del darrer 8M, quan vam ocupar els carrers, els espais públics, per fer sentir juntes el nostre dret a ser iguals en tots els àmbits de la vida personal, social, professional i política. Enguany, potser no podrem sortir als carrers tan massivament, però igualment farem sentir la nostra veu arreu, i també farem nostres les xarxes, les impregnarem de les nostres reivindicacions perquè arribin als que tenen més poder per fer canviar les coses, perquè arribin als que es creuen els nostres amos, perquè arribin als nostres companys que no es decideixen a treure’s del tot l’embolcall patriarcal que els protegeix i afavoreix injustament, perquè arribin als que ens volen silenciar i que ens conformem en continuar a casa, aïllades i callades, perquè arribin a totes les dones que encara no han pres consciència que sovint el nostre opressor el tenim al costat, a casa nostra, a la feina, als carrers, i perquè arribin a tots els homes còmplices, que no fan absolutament res per canviar ni ells ni als seus congèneres. No es tracta que ens pregunteu en què ens podeu ajudar, sinó que penseu i feu el que us correspon com a pares, parelles i convivents. Pensar en organitzar les tasques domèstiques i de cura ens ocupa temps, que traiem de la nostra carrera professional i del nostre lleure. Tenim tot el dret com a dones a reclamar-vos i exigir-vos que feu la vostra part, amb la meitat és suficient.

Totes les institucions i agents socials han d’esmerçar-se perquè més que mai s’incorpori la mirada de gènere i interseccional en les polítiques públiques i en l’aplicació de tots els projectes de recuperació i protecció social que caldrà desplegar els propers anys, a fi que es faci efectiva una veritable corresponsabilitat paritària, mitjançant la qual es reforci de forma definitiva el fonament i l’efectivitat de tots els nostres drets.

En un moment crític com l’actual de transformació social resulta essencial garantir el canvi dels valors socials, on la perspectiva de gènere i la mirada feminista i interseccional substitueixin els estereotips patriarcals, androcèntrics, etnocèntrics i heteronormatius encara tan presents en moltes polítiques i actuacions dels poders públics i agents socials, i replicats i reproduïts de manera més o menys inconscient mitjançant el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. Cap pas enrere, totes i tots cap endavant, cap una societat d’iguals!!

La Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, aprovada en finalitzar l’any, ha de suposar sens dubte un important pas endavant per a la garantia dels drets de les dones en situació de violència masclista, amb la inclusió de les noves formes i àmbits que estableix, violències digitals, obstètrica, de segon ordre, vicària, institucional, i les responsabilitats en la seva aplicació tècnica i pressupostària per part de totes les administracions públiques.

La pressió que hem viscut les dones durant aquest darrer any ha estat molt superior a la dels homes, havent de combinar el teletreball amb les tasques domèstiques, amb situacions laborals més precàries i més vulnerables. Per això volem destacar les condicions extremes amb les quals han hagut de treballar les professionals de primera línia d’atenció en salut, gent gran, alimentació, entre d’altres, com també volem parlar de les dones en situació irregular que han vist agreujar-se la seva situació de precarietat, les professionals dels serveis d’atenció a les dones en situació de violència masclista, i de les dones grans que ens han deixat i totes les que no han pogut conviure i gaudir del contacte amb les seves famílies i el seu entorn més proper. Per totes elles, molt especialment, avui també ens manifestem.

Com deia la Maria-Mercè Marçal: “Dins la pell de l’onada salada/serem cinccentes, serem mil./ Perdrem el compte a la tombada./Juntes farem nostra la nit”.

Serem milions. Serem milions i milers de milions. I vosaltres, els homes, ja feu tard, molt tard!, ha arribat l’hora que us apunteu massivament en la lluita per una societat justa, on totes les dones des de la nostra diversitat tinguem els mateixos drets i oportunitats que teníeu vosaltres des del moment de néixer.

Institut Català de les Dones - Generalitat de Catalunya 

Activitats 8M a Ascó

Març

Pel març estrenem la primavera,
la primavera que la sang altera.

març de 2019

Serà el moment de veure com arreu
s'imposa el verd a qualsevol conreu,

com l'aire, que és més clar i més lluminós,
porta el perfum de les primeres flors,

com tornen els ocells que van fugir
per passar el seu hivern molt lluny d'aquí,

com tota cosa a poc a poc reviu
i ja anuncia l'esclat de l'estiu

i com, sense saber ben bé el perquè,
amb qualsevol fotesa fem el ple.

És el prodigi del temps renovat
que se'ns emporta amb el seu dolç embat.

Pel març la primavera estrenarem
i amb calma i bon humor la gaudirem.

MIQUEL MARTÍ i POL