Kids Christmas, espectacle familiar

Cens de població 2024

Fa uns dies es donava a conèixer les dades del Padró Municipal d'Habitants a 1 de gener de 2024, i ahir es van donar el Cens de població a 1 de gener de 2024, un instrument que dona a conèixer les característiques demogràfiques de la població resident. Anteriorment, la font d'informació del Cens de població eren les entrevistes als habitatges, i actualment es basa en l'explotació dels diferents registres administratius.

A 1 de gener de 2024, el Cens de població indicava que a Ascó hi residien 1.609 persones -28 menys que un any abans-, mentre que a la Ribera d'Ebre es comptava amb 22.132 residents, que distribuïts per municipis quedava de la següent manera:

Cicle Gaudí de desembre: 'Segundo premio'

SINOPSI

Granada, finals dels 90. En plena efervescència artística i cultural, un grup de música indie viu el moment més delicat: la baixista trenca amb la banda buscant el seu lloc fora de la música i el guitarrista està immers en una perillosa espiral d’autodestrucció. Mentrestant, el cantant s’enfronta a un complicat procés d’escriptura i enregistrament del tercer disc. Ningú no sap que aquest disc canviarà per sempre l’escena musical de tot el país.

Aquesta (no) és una pel·lícula sobre los Planetas.

Padró d'Habitants 2024

 

Avui s'han donat a conèixer les xifres oficials de població que resulten de la revisió del Padró Municipal d'Habitants corresponent a 1 de gener de 2024. La Ribera d'Ebre suma un total de 22.125 habitants (+97 habitants, +0,44%).

Si ho mirem poble a poble, en cinc dels catorze municipis hi ha hagut un increment de població, destaquen especialment Móra d'Ebre (+77) i Móra la Nova (+70). En canvi, hi ha vuit municipis que perden població, entre els quals Ascó (-30) i Riba-roja d'Ebre (-22), mentre que la Ginestar manté el mateix nombre d'habitants un any després (794 habitants).

Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:

Ascó amb la Marató

Agenda de Nadal - Ascó 2024

Benvolguts i benvolgudes,

Ens trobem a les portes de Nadal, unes dates que es viuen de forma especial ja que ens recorden de la importància de la família, de l’amistat, de la convivència i de la solidaritat, valors que formen part de la nostra identitat col·lectiva.

Aquestes festes són també un moment per valorar les tradicions que ens uneixen, i a més, el Nadal és l’època de l’any que ens recorda que la màgia de la convivència es construeix cada dia amb petits gestos i somnis compartits.

Durant tot l’any, des de les diferents àrees de l’Ajuntament, hem anat programat activitats que ens han permès gaudir del nostre patrimoni, de les arts, de la música, de la dansa, i de tantes altres disciplines, que juntament amb les associacions i entitats d’Ascó, fan possible una oferta cultural, lúdica i social diversa. Per Nadal també procurem oferir aquest ventall d’activitats que volem que siguin font d’enriquiment i de gaudi per a tots i totes.

A les mans teniu la invitació a implicar-vos en aquesta oferta pensada per tothom, des dels més petits als més grans. Tenen un lloc destacat els actes a la Residència de la Gent Gran o al Local de Joves, però també els protagonitzats pels centres educatius d’Ascó o tot un clàssic com és el Parc de Nadal per infants i joves. Així que us animem a participar de les activitats: concerts, contacontes, jocs, cinema, espectacles, tallers, els actes de la Marató, l’exposició de diorames, els actes religiosos o la tan esperada arribada dels Reixos, entre d’altres.

Que l’esperit del Nadal es faci present i tant de bo, tots plegats, siguem capaços d’aturar-nos i de gaudir dels moments compartits.

Bon Nadal i venturós 2025!

JOSEP MARIA RADUÀ SERRA

Regidor de Cultura

Amin Maalouf, Premi Internacional Catalunya

L'escriptor libanès Amin Maalouf ha estat la persona guardonada amb el XXXVI Premi Internacional Catalunya. L'acte de lliurament va tenir lloc el 2 de desembre.

Aquest premi es concedeix anualment, des de 1989, a persones que amb la seva feina contribueixen a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. En aquesta edició, l'atorgament del premi a Maalouf s'ha justificat per "la seva contribució a la recuperació del diàleg entre cultures i per la seva reflexió crítica sobre el paper d'Europa al món com a defensor dels drets humans".

AMIN MAALOUF

Amin Maalouf (Beirut, Líban 1949) va estudiar Economia Política i Sociologia a la Universitat de Saint-Joseph de Beirut. Després de treballar com a periodista i ser director del diari An-Nahar, va exiliar-se a França durant la guerra civil libanesa. A França, Maalouf va continuar la seva carrera periodística, va ser redactor en cap de la revista Jeune Afrique i va cobrir diversos esdeveniments internacionals importants com la guerra de Vietnam o la revolució de l’Iran, fent reportatges a més de 60 països. A partir de 1985, es va dedicar exclusivament a l’escriptura i va aconseguir una projecció internacional com a escriptor i pensador.

Els seus llibres, traduïts a més de quaranta idiomes entre ells el català i el castellà, han estat àmpliament reconeguts. Va obtenir el Premi Goncourt el 1993 per Le Rocher de Tanios (La roca de Tànios); el 2005, el Premi Terenci Moix per Òrigines (Orígens); i el 2010, el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 2010 per la seva tasca en el foment del diàleg entre Orient i Occident. L’any 2006, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili I entre els anys 2007 i 2008, va presidir un grup de la Comissió Europea de reflexió sobre el multinlingüisme. El 2023 va ser escollit secretari vitalici de l’Acadèmia Francesa.

Barça 125

Cartell del 125è aniversari del FC Barcelona (Miquel Barceló)

XV Fira de Nadal i XIII Mostra del Cava - Ascó 2024

https://www.asco.cat/esdeveniment/xiii-mostra-del-cava-vi-escumos-corpinat/

Bases del XX Premi de Poesia Joan Perucho -Vila d'Ascó 2025

L’Ajuntament d’Ascó convoca un concurs literari, en la modalitat poesia, amb les següents bases:

Els requisits

Poden presentar-se a aquest Premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació o presentats en altres concursos pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del Premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Les pàgines han d’estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.

El tema és lliure.

Només s’admetrà un treball per autor/a.

L’autor/a guardonat/da en l’edició anterior haurà d’esperar-se 1 any per tornar a presentar-se al Premi.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

L’entrega
Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premipoesia@asco.cat

El procediment d’entrega
A. En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XX Premi de Poesia Vila d’Ascó 2025.
B. En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta i el títol de l’obra.
C. L’original que opta al premi s’ha d’adjuntar en format PDF. Aquest document ha de dur per nom el títol de l’obra.
D. En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les dades següents: títol de l’obra; nom i cognoms de l’autor/a, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic de l’autor/a. Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

La persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es.

El termini
El termini d’admissió conclourà el dia 7 de gener de 2025.

El jurat
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en el decurs de la Nit de la Cultura, que se celebrarà durant el mes de maig de 2025 a Ascó.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El premi

2.400 euros i la publicació a la col·lecció Poemes Edicions Saldonar.

A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

Bases del XXXVII Prem Literari Vila d'Ascó 2025

 L’Ajuntament d’Ascó convoca un concurs literari, en la modalitat narrativa, amb les bases següents:

Els requisits
Poden presentar-se a aquest Premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació o presentats en altres concursos pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del Premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió d'entre 150 i 250 pàgines i, en qualsevol cas, de manera restrictiva entre 250.000 i 500.000 caràcters. Les pàgines han d’estar numerades. Han de portar el títol de l’obra a la portada i no poden estar signats.

El tema és lliure.

Només s’admetrà un treball per autor/a.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

L’autor/a guardonat/da en l’edició anterior haurà d’esperar-se 1 any per tornar a presentar-se al Premi.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

L’entrega
Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premiliterari@asco.cat

El procediment d’entrega
A. En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXXVII Premi Literari Vila d’Ascó 2025.
B. En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta i el títol de l’obra.
C. L’original que opta al premi s’ha d’adjuntar en format PDF. Aquest document ha de dur per nom el títol de l’obra.
D. En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les dades següents: títol de l’obra; nom i cognoms de l’autor/a, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic. Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

Una persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es.

El termini
El termini d’admissió conclourà el dia 7 de gener de 2025.

El jurat
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en el decurs de la Nit de la Cultura, que se celebrarà durant el mes de maig de 2025 a Ascó.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El premi
3.600 euros i la publicació del llibre per part del 9 Grup Editorial (Cossetània Edicions / Angle Editorial).

A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

25N: Volem espais lliures i segurs, volem la implicació de tothom

Manifest amb motiu del 25 de novembre de 2024

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, tornem a denunciar aquesta greu vulneració dels drets de les dones i les nenes arreu del món, i tornem a dir prou a totes les formes de violència masclista. El patriarcat no entén de fronteres, les violències masclistes es perpetuen arreu del món i n’augmenta la virulència en guerres i conflictes armats, en què les dones són assassinades i violades amb total impunitat. 

Un any més, volem expressar el nostre compromís ferm amb la lluita feminista i denunciar totes les formes de violència masclista que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Una lluita que arreu del món i a casa nostra genera aliances i resistències davant les amenaces de retrocés dels drets de les dones en un context de reacció patriarcal davant els avenços del moviment feminista. 

És imprescindible visibilitzar i reconèixer les violències masclistes com una qüestió estructural que atempta contra els drets humans i que ha de ser abordada des d’una perspectiva integral i interseccional per part de les administracions, les institucions i la societat civil. Cal trencar estereotips, i deixar clar que la violència masclista pot donar-se en l’àmbit de la parella o en la família, però també en l’àmbit laboral i social, entre altres. D’altra banda, cal tenir present que la violència pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és els cas de la violència psicològica, econòmica, obstètrica, sexual, digital i vicària, entre altres.  

Les darreres dades estadístiques constaten que el 79,3% de les catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida. És una xifra molt greu, estem parlant de 8 de cada 10 dones. Així mateix, el 65,2% de les dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida. Es tracta de la violència masclista més comuna que afecta encara amb més freqüència les joves. 

La violència masclista continua present en el nostre espai públic: als carrers, les places i els parcs. Si consultem les dades catalanes sobre violència sexual, podem veure que un 19,3% de les enquestades van reportar que havien patit una agressió a l’espai públic, i un 2,6% al transport públic.

Davant aquestes xifres, enguany volem posar èmfasi en el fet que les violències masclistes a l’espai públic —incloent-hi també els equipaments, els comerços o els transports— són una de les expressions més greus de la desigualtat de gènere i són una realitat que afecta les dones i noies dels nostres municipis, sovint invisibilitzada i normalitzada.  

D’aquestes agressions, algunes són molt greus i penalitzades per la llei; i altres, en moltes ocasions, són situacions quotidianes, com ara mirades, gestos, xiulets, comentaris grollers, opinions sobre el físic o invasions del mateix espai físic i personal que formen part d’un assetjament constant que les dones patim des de molt joves. Per això afirmem ben alt i clar: volem espais lliures i segurs, i volem la implicació de tothom. 

En cada racó, carrer, plaça (sigui de nit o no, hi hagi poca concurrència o no, estant soles o no) es poden donar situacions en què el context sempre és decisiu: o bé per perpetrar les violències masclistes o bé per combatre-les. Marquem la diferència entre totes i tots: ciutadania, comerços, transports, administracions. Cadascun i cadascuna de nosaltres podem ser agents de canvi. Trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències a l’espai públic. Fem xarxa entre les institucions, les entitats, els agents i els territoris contra les violències masclistes! 

Les violències són conductes que s’aprenen i es transmeten. Per erradicar-les calen canvis culturals profunds en totes i tots nosaltres i en les estructures de poder que les sustenten. Calen canvis profunds que posin fi al sistema patriarcal que continua atemptant cada dia contra els drets de les dones i que proporcionin un sistema de valors basat en el respecte, la igualtat i l’empoderament de les dones.  

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, les institucions polítiques del país —la Generalitat de Catalunya, les administracions supramunicipals i locals i les entitats municipalistes— ens comprometem a dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir que els espais i les vides de les dones siguin lliures i segurs. Sabem que hem avançat molt, però davant una problemàtica tan estructural i complexa, hem de donar encara més respostes valentes i integrals.  

Per tot això:  

• Abordarem totes les formes de violències masclistes (les més invisibles i les més visibles; les que es donen a la intimitat però també als espaispúblics), entre les quals hi ha les violències sexuals. 

• Treballarem per garantir els drets de totes les dones, infants i adolescents en situació de violències masclistes, i posarem els mitjans necessaris per erradicar les violències institucionals i actuar amb la diligència deguda des de les nostres administracions 

• Vetllarem per la millora constant del treball en xarxa i de la coordinació de tots i totes les agents que intervenen davant les violències masclistes, així com de l’atenció psicològica, l’assessorament laboral i jurídic, entre altres serveis.  

• Potenciarem les polítiques de prevenció i sensibilització davant les violències masclistes, especialment aquelles adreçades a la comunitat educativa, i aprofundirem en la coeducació com una eina transformadora.   

• Continuarem impulsant els programes de masculinitats alternatives amb propostes de sensibilització i prevenció, amb estratègies diferenciades per a la població adulta, jove, adolescent i la infantesa. 

Per fer-lo possible, treballarem braç a braç amb les entitats i el moviment feminista per continuar avançant i innovant juntes en l’abordatge de les violències masclistes en tots els àmbits. I implicarem encara més agents claus dels nostres municipis i de Catalunya per a la sensibilització, prevenció i intervenció davant l’assetjament i les agressions sexuals a l’espai públic. Perquè els espais són de totes: visca la lluita feminista!

L'EMMA celebra la 29ª edició de Santa Cecília

L'anarquisme a la Ribera d'Ebre durant la guerra civil

Aquesta tarda Ascó ha acollit una xerrada en el marc del curs Coneguem la Ribera d'Ebre, cicle organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. En concret ha estat una conferència pronunciada pel doctor en Història Eduard Ballesteros Giménez amb el títol: La Ribera: focus de maximalisme anarquista durant la Guerra Civil? Ens ha permès descobrir com la nostra comarca es va convertir en un centre de transformació social sota els ideals llibertaris, que van deixar una petjada significativa en l'economia, la cultura i la societat locals.etjadsignificativa en l'economia, la cultura i la societat locals.

Cicle Gaudí de novembre: 'Casa en flames'

SINOPSI

La Montse està molt emocionada perquè passarà un cap de setmana amb tota la seva família a la seva casa de Cadaqués, a la Costa Brava.

Fa temps que està divorciada, el seu ex té una nova parella, els seus fills han crescut i ja fa temps que cadascú fa la seva vida sense fer- li cas, però a la Montse res ni ningú aconseguirà fotre-li els ànims. Fa massa temps que espera aquest moment, fa massa temps que somia amb ell: aquest cap de setmana serà si o si un cap de setmana ideal, encara que per això hagi de cremar-ho tot.

Frame Film Festival: making of Ascó 2024

La cultura, un pilar necessari

Quan parlem de l’estat del benestar, la majoria acostuma a pensar en la sanitat, l’educació i els serveis socials com a pilars fonamentals i imprescindibles per garantir una vida digna a tota la ciutadania. Però l’experiència ens demostra que hi ha un quart pilar que no podem passar per alt: la cultura. No només és complementària als altres tres, sinó que també és essencial per al ple desenvolupament d’una societat i per al benestar de les persones.

La cultura no és un luxe, més aviat és imprescindible: és un element fonamental que ens permet identificar-nos amb l’entorn, relacionar-nos amb els altres, i participar activament en la construcció d’una societat més justa, lliure i diversa.

Si l'estat del benestar es fonamenta en la idea de proporcionar una sèrie de drets i serveis a tota la ciutadania per garantir el seu benestar, la cultura, com a bé comú, també hauria de ser considerada un dret universal accessible per a tothom. Això vol dir que independentment de la seva situació econòmica, hauria de poder gaudir de la cultura, ja sigui a través del teatre, la música, la literatura, el cinema o altres formes d'expressió creativa.

La cultura és una eina poderosa de cohesió social. La cultura és l’espai on podem trobar-nos i reconèixer-nos, un espai on la diversitat no és un obstacle, sinó una riquesa. Ens ajuda a comprendre millor la nostra pròpia identitat, però també reconèixer els valors que compartim amb altres cultures.

A més de la cohesió social, la cultura juga un paper essencial en el desenvolupament personal de les persones. La capacitat de gaudir de l'art, d’interioritzar els valors que transmet i de fer-ne una eina per comprendre millor el món i a un mateix, és part fonamental de la nostra formació com a individus. És per aquest motiu que cal reforçar el vincle entre la cultura i l’educació, i que les arts i la cultura siguin més presents a les aules i als currículums escolars.

La cultura també és motor econòmic i com a tal hauria de ser tinguda en compte en les polítiques públiques. A dia d’avui, el 5,3% de la població ocupada a Catalunya ho és en el sector cultural, i l’aportació de la cultura al PIB català és del 5,89%, superior a l’aportació de les indústries culturals al PIB europeu, que és del 4,5%. En el pressupost vigent de la Generalitat de Catalunya, la cultura representa un 1,7% del total, molt proper al desitjat 2% pel sector.

Així que fins i tot, si ens cenyim en una visió materialista, invertir en cultura genera creixement econòmic i per tant, un retorn a la societat. És per això que les administracions han de fomentar polítiques públiques culturals, ja que més enllà del valor intangible en termes de benestar emocional i social, són un motor econòmic: generen llocs de treball, impulsen el turisme, estimulen la creativitat en altres sectors. No es pot ignorar el potencial de la cultura.

Ara que s’estan debatent i aprovant pressupostos de les diferents administracions per l’any 2025, seria recomanable disposar d’una visió integradora de la cultura, propiciar un ecosistema cultural viu i divers, i fomentar la creació i la producció cultural en totes les seves formes. Es tracta d’un dret fonamental i el seu accés esdevé creixement personal i social. No podem obviar la cultura quan pretenem construir una societat més justa, equitativa i humana.

Josep Maria Raduà Serra

Octubre de 2024

XXIX Jornades Musicals Santa Cecília - Ascó 2024

DILLUNS– 18 DE NOVEMBRE

17:30 h al Casal Municipal

Manualitats musicals. Activitat oberta a tots els xiquets i xiquetes de la població (durada aproximada de 2 hores)

DIMARTS– 19 DE NOVEMBRE
9:45 h a l’Escola Sant Miquel

Espectacle “Quotidiafonismes” de la companyia Bufa&Sons.

Presentació d'un concert extravagant, amb unes exquisides composicions musicals que mostra un viatge inevitablement còmic i didàctic, amb objectes quotidians que habitualment veiem però no sempre sentim, per a seguir-nos demostrant que la música és allà on decidim trobar-la.

17:30 h a l’Escola de Música
Bingo musical. Joc obert a totes les edats.

18:30 h a l’Escola de Música
Karaoke per a tot l'alumnat de l'EMMA (durada aproximada d'1 hora).

DIMECRES- 20 DE NOVEMBRE
17:00 h a l’Escola de Música
Batucada a càrrec de David Maymó i Brescolí, professor de la EMMA. Es realitzarà una cercavila de la batucada pels carrers de la població, que finalitzarà a la sala del Magatzem de Rita.

19:30 h al Magatzem de Rita
Concert del duet AURA, format per la cantant Clàudia Xiva (participant del concurs Eufòria de TV3) i el guitarrista i productor musical Josep Lanau.

Obert a tot el públic en general.

Ascó al Frame Film Festival

Aquest cap de setmana Ascó torna a acollir el Frame Film Festival, un festival de curtmetratges itinerant que arriba a la tercera edició. Una ocasió de gaudir d’aquest producte audiovisual per al gran públic, i que els professionals del cinema puguin donar a conèixer els seus treballs. A més, el públic tenim l’oportunitat decidir el curtmetratge guanyador dels projectats a Ascó i per tant, la selecció de la pel·lícula que passarà a la fase final. Som 16 els municipis de la demarcació de Tarragona que acollim el festival i Ascó ho fa des de la primera edició. Que no et faci mandra i viu un cap de setmana de pel·lícula! Dissabte i diumenge, a partir de les 18 hores, al Casal Municipal.

https://cdn.flipsnack.com/widget/v2/flipsnackwidget.html?hash=u9fdq0an30&t=1654512721&fullscreen=1

Pobles mudats: Tocar lo poble

Arriba a Ascó el 3r Frame Film Festival

Ascó acull demà un taller amb fang, una activitat que s'integra dins el projecte "Pobles Mudats"

Concert de música per al repòs, a Ascó

Música per al record amb un trio de corda al cementiri d'Ascó per Tots Sants

Malpàs 123

Una fotografia del Pla de l'Església en l'acte d'inici de la Festa Major és la portada del número 123 de la revista Malpàs, corresponent al mes de setembre de 2024. Les pubilles i hereus, i una plaça plena de gom a gom són els protagonistes.

En aquest número, l'editorial es fa ressò del Manifest del Correllengua, elaborat pel filòleg i escriptor Jordi Badia, amb una defensa de l'ús de la llengua catalana com "una invitació respectuosa i generosa a formar part del nostre poble".

Un dels textos que val la pena llegir és el pregó de la Festa Major d'Ascó 2024 que va pronunciar M. Dolors Jornet Batiste, ple de sentiment i records.

Sens dubte, el pes principal de la revista recau en l'actualitat informativa amb notícies locals, de l'Ajuntament, del Consell Comarcal i d'ANAV, així com un recull de notícies d'Ascó aparegudes a la premsa. A més, les diferents entitats locals posen el seu granet de sorra amb les seves informacions com les excursions organitzades pel Col·lectiu de Dones, els jubilats o des de l'Escola d'Estiu.

L'Associació Cultural Lo Llaüt dona compte de les activitats realitzades al darrer trimestre com l'Aldefora Market, jocs pels joves del camp de treball, l'Aplec de sardanes, la tirada de birles estival o el Gelat i Joc, entre d'altres.

La secció Arrels ens trasllada a les festes majors en què s'escollia Miss Ascó a partir d'un programa de festes de 1934, i l'Arxiu fotogràfic ens recorda les imatges d'un llaüt, al costat del pas de barca d'Ascó, vora l'Ebre.

Aquest número ens porta un Personatge que vam tenir fa poc temps a Ascó, la Laura Andrés Castells, amb arrels a Ascó, ja que la seva àvia Concepció Raduà Serra, de ca Clara, era filla del poble.

L'Escola Sant Miquel i l'Institut ens expliquen les informacions dels primers compassos del curs 2024/25.

El Racó literari té una varietat de temes com informacions del Club de Lectura, pensaments i dites, la piulada, les noves biblioteques urbanes o el concurs de microrelats.

A l'apartat esportiu, com no pot ser d'altra manera, hi ha notícia de les curses pedestres de festa major, tot un clàssic de la programació festiva; i també se'ns explica el primer lloc d'Ernesto Franquet al Campionat de Catalunya de Pistola Foc Central.

L’Ajuntament d’Ascó inicia la consolidació de restes històriques al carrer la Mola

Cicle Gaudí d'octubre: 'Pájaros'

SINOPSI

El Colombo (Javier Gutiérrez) treballa en un garatge 24h i complementa el seu miserable sou traficant amb marihuana. El Mario (Luis Zahera), un home peculiar i aficionat a les aus, que apareix inesperadament al garatge, el contracta de xofer per anar a la Costa Brava a veure grues.

Però en arribar al seu destí, li explica que les aus han variat el rumb migratori cap al delta del Danubi, a Romania. El Mario necessita arribar-hi i el Colombo necessita els diners. Ocultant els seus veritables motius, emprenen un viatge que els portarà a conèixer-se millor i enfrontar-se a ells mateixos.

Tocar lo poble

Ascó | Dissabte, 9 de novembre

De 9:30 a 13:30 h | Durada: 4 h
Modalitat: Presencial
Docència: Maria Glòria Sabaté Fontanet
Espai: Taller de l'Escola Sant Miquel, Ascó

Taller per extreure mostres de diferents matèries i textures que configuren el paisatge tàctil d’un poble. Una oportunitat per sentir, a través del tacte, allò que hem estat veient de manera sistemàtica i donar-nos l'oportunitat d'extreure-les i recrear-les utilitzant un tros de fang.

La primera part de la pràctica consisteix en preparar el fang i fer un recorregut pel municipi per fer aquesta recollida de textures. La segona part és preparar peces i el seu encofrat, l’escaiola per fer un motlle i poder extreure'n còpies de les textures recollides.

El d'Ascó és un dels quatre tallers previstos per mostrejar lo poble, un per cada un dels sentits no visuals: oïda, gust, olfacte i tacte, l’objectiu dels quals és fer un inventari de mostres d’olors, sons, gustos i matèries d’alguns dels pobles de l’Escola nòmada. Amb aquestes mostres, es crearà un nou poble que des d’una lògica no visual acamparà, en format d’instal·lació, a l’Escola d'Art i Cultura. Aquesta és una més del conjunt d'activitats artístiques i culturals d'abast territorial que desenvolupen els principis conceptuals del projecte Pobles Mudats de la Xarxa d'Espais Culturals de la Diputació.

L'Escola Sant Miquel comença el tercer curs de "L'Hora del Cafè"

XV Jornada Carmel Biarnés: Camins dels Càtars

Els mitjans locals com a referent

El proper mes de gener Vídeo Ascó Televisió complirà 40 anys de vida, una fita prou remarcable i em consta que ja s’està treballant en la seva celebració Serà una bona oportunitat per fer una mirada enrere a la trajectòria viscuda i sobretot a seguir marcant-se propòsits de futur per continuar aquesta història d’èxit.

Va sorgir com una iniciativa totalment amateur de persones que els agradava enregistrar activitats socials i familiars, i que van veure que podria ser interessant compartir-ho amb la gent del poble. A més, disposaven de suficients coneixements tècnics per embarcar-se en aquesta aventura.

Vídeo Ascó TV va ser una de les primeres televisions locals de Catalunya, i quan emetia el seu primer programa, només feia un any que TV3 tenia programació regular. És a dir, que no cal perdre de vista el context ni el moment en què es va produir i perfectament podem definir els seus fundadors com uns pioners i uns visionaris.

La gosadia de promoure una televisió local és digna de reconeixement, però no és menys cert que haver complert quatre dècades té un mèrit innegable, i és que en aquest temps, han estat moltes les televisions estrictament locals que han anant tancant la paradeta per motius ben diversos. En quatre dècades hi ha hagut una sèrie de canvis que han incidit com pot ser l’aparició de les xarxes socials i uns nous consums dels productes audiovisuals, o les dificultats de sostenir econòmicament unes televisions de petit abast. L’any 2002 el Consell de l’Audiovisual de Catalunya havia comptabilitzat 94 emissores de televisió local, a dia d’avui són una trentena les televisions agrupades sota el paraigües de la XAL (Xarxa Audiovisual Local).

Aquests 40 anys de televisió, per un poble petit com Ascó ha suposat un espai de trobada, ja que sempre ha tingut les portes obertes a la col·laboració de qui tingués temps i ganes per dedicar-s’hi. Però també, i com més va, encara més, disposa d’un arxiu de la història d’Ascó de les últimes quatre dècades. No hi ha hagut cap activitat destacada en què Vídeo Ascó TV no hi fos present, des de la festa major a la presentació d’un llibre, des dels plenaris de l’Ajuntament a la vida escolar del poble. Sense oblidar aquells programes o seccions que han enriquit la graella: de cuina o d’humor, retransmissions esportives, magazines, programes d’història, recull d’oficis...

Per tot plegat val molt la pena posar en valor el camí que ha traçat des de 1985 fins avui. I l’exemple d’aquesta televisió local es pot traslladar a aquells mitjans de comunicació de proximitat que han fet i fan una tasca imprescindible per deixar empremta d’allò que succeeix en els entorns més propers i que també tenen el seu públic com per exemple les emissores municipals de ràdio –moltes de les quals van néixer amb els primers ajuntaments de represa democràtica- o les revistes locals que segueixen fent de notaris de l’actualitat i de la vida de les seves comunitats.

En un moment en què rebem inputs informatius per moltes bandes, fake news incloses, en què podem accedir informació d’arreu, disposar de mitjans de comunicació fiables i veraços ens farà uns ciutadans més lliures i més crítics. Sobretot ara cal que aquests mitjans sàpiguen llegir els temps d’avui i es puguin adaptar als gustos, interessos i necessitats de l’audiència. És la manera de sobreviure i de fer una tasca social necessària. Hi ha canvis que han arribat per quedar-se, així que l’únic camí és adaptar-se a la nova realitat. Vivim en un món comunicatiu saturat de canals, plataformes i xarxes, però els mitjans locals continuen sent necessaris.

Josep Maria Raduà Serra

Octubre de 2024

Setmana de la Salut - Ascó 2024

Prèvia a les Jornades Carmel Biarnés

Ascó celebrarà de l’11 al 13 d’octubre les jornades de patrimoni europeu

Jornada Carmel Biarnés 2024

DISSABTE 12 D'OCTUBRE

XV Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: Festival cultural camins dels càtars, un itinerari cultural europeu

10:00 h. Benvinguda institucional de la 15a Jornada Carmel Biarnés.

10:15 h. Presentació del projecte Camins dels càtars una iniciativa turística cultural per les Terres de l’Ebre i la seva implicació per Ascó, per part de Josep Lluís Soler (coordinador del projecte).

10:45 h. Conferència “Referències historiogràfiques del pas dels càtars per les terres del Priorat i la Ribera de l’Ebre”, per part d’Eduard Berga (investigador i divulgador del catarisme a Europa).

11:30 h. Pausa cafè.

11:45 h. Taula rodona “Els càtars a Catalunya, heretges o bons cristians”, amb la participació d’Eduard Berga; Pere Muñoz, historiador de Flix; i Felip Fucho, historiador d’Ascó. Moderarà Biel Pubill, de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.

13:00 h. Plantada d’un llorer en memòria del pas dels càtars per Ascó i en record de la profecia, “D’aquí a 700 anys lo llorer reverdirà”, amb lectura d’un poema dedicatori per Conxita Jiménez i una cantada popular de “Lo Boier” dirigida per Lourdes Llauger.

13:15h. Cançó de cloenda per Aurora Serrano.

Declaració de Prada

Crida a la mobilització per la llengua

En els darrers anys, diferents indicadors mostren que la situació de la llengua catalana és d’emergència lingüística. Actualment, amb només el 32 % de parlants habituals, l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic. Per superar la minorització de la llengua, a part de la tasca que han de fer les diferents administracions (locals, nacionals, estatals i europees), de la qual no es poden desentendre de cap manera, són fonamentals els comportaments quotidians de tothom -persones individuals i entitats o col·lectius- per tal d’evitar una societat fragmentada, segregada i amb desigualtat d’oportunitats.

Amb la ferma voluntat i compromís de voler incidir socialment i influir políticament, els sotasignats fem una crida a situar la llengua catalana al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana. És cabdal que les persones i entitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer s’impliquin de manera activa i conscient en la defensa i promoció de la llengua.

Instem i proposem a les entitats de la societat civil i a la ciutadania de tot l’àmbit lingüístic que actuïn de forma urgent en els àmbits següents:

1. Parlar en català amb tothom, oferir la llengua catalana com a punt de trobada i com a element clau per obrir fronteres, en el marc de la interrelació de valors i persones. El coneixement i ús del català és, i ha de ser encara més, eina de cohesió social i d’augment d’oportunitats per a tothom.

2. Consumir i gaudir de cultura i entreteniment en llengua catalana. Sigui en plataformes de continguts audiovisuals, llibres, espectacles en viu, etc. Això reforçarà un mercat cultural en tot l’àmbit, impulsant circuits d’arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional.

3. Conscienciar el conjunt de la societat que tots som referents lingüístics, i de la importància del nostre exemple individual i col·lectiu. Ciutadania i entitats socials han de ser agents actius en la creació i transmissió de consciència lingüística, i esdevenir referents per a tothom.

4. Reivindicar que les entitats de qualsevol tipus (socials, culturals, esportives, científiques, lúdiques, ONG, etc.) han d’estar compromeses amb la llengua i fer les seves activitats i comunicacions sempre en català.

5. Col·laborar amb entitats de defensa de la llengua a través de la participació activa i/o a través de la col·laboració econòmica. Ens cal organitzar la pressió ciutadana i vehicular-la cap on pot ser més eficaç.

6. Enfortir les xarxes veïnals que vertebren la vida quotidiana dels nostres pobles i ciutats perquè incorporin el català com a llengua de comunicació i cohesió en el seu dia a dia.

7. Exigir als representants dels estats espanyol, italià i francès la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana.

8. Exercir amb plenitud els nostres drets lingüístics en els àmbits de la sanitat, la justícia, les administracions públiques, el consum i el comerç de qualsevol tipus i els serveis d’atenció a les persones usuàries.

9. Afavorir que les entitats dels territoris de parla catalana comparteixin experiències professionals, lúdiques, activitats, etc. que permetin viure en català amb normalitat i reforcin la consciència d’unitat lingüística i el sentiment de pertinença a una cultura comuna de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.

Els sotasignats apel·lem a la responsabilitat individual i col·lectiva de tota la ciutadania i del teixit associatiu per refermar el compromís amb la llengua, aturar el procés de desnaturalització cultural, i situar-ho tot al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana.

Andorra

• Juli Minoves Triquell. Ministre de Cultura, Turisme i Ensenyament Superior
• Susanna Vela Palomares. Ministra d’Educació i Cultura

Balears

• Fanny Tur Riera. Consellera de Cultura
• Esperança Camps Barber. Consellera de Transparència, Participació i Cultura
• Bàrbara Galmés Chicón. Consellera d’Educació i Cultura
• Damià Pons Pons. Conseller d’Educació i Cultura
• Gabriel Oliver Oliver (Biel Majoral). Consell Insular de Mallorca

Catalunya del nord

• François Calvet. Diputat a l’Assemblea Nacional Francesa i senador
• Joan Pau Alduy Triaire. Senador i batlle de Perpinyà
• Jaume Roure. President de la Regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà

Catalunya del sud

• Lluís Puig Gordi. Conseller de Cultura
• Joan Manuel Tresserras Gaju. Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
• Àngels Ponsa Roca. Consellera de Cultura
• Laura Borràs Castanyer. Consellera de Cultura
• Ferran Mascarell Canalda. Conseller de Cultura
• Josep-Lluís Carod-Rovira. Vicepresident de la Generalitat de Catalunya
• Clara Ponsatí Obiols. Consellera d’Ensenyament
• Oriol Izquierdo Llopis. Director de la Institució de les Lletres Catalanes
• Pau Villòria i Sistach. Secretari General de Cultura

Franja d’Aragó

• Josep Antoni Chauvell Larrégola. President Comarcal de La Llitera
• Rosa M. Domènech Vidal. Vicepresidenta del Consell Comarcal i consellera de Cultura

L’Alguer

• Esteve Campus. President de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques
• Carles Sechi Ibba. Síndic de l’Alguer

País Valencià

• Josep Lluís Albinyana i Olmos. President de la Generalitat Valenciana
• Àgueda Micó Micó. Diputada i portaveu de Compromís al Congrés dels diputats espanyol
• Jordi Sebastià Talavera. Diputat al Parlament Europeu
• Rafael Climent Gonzàlez. Conseller d’Economia Sostenible
• Francesc Xavier Rius Torres. Responsable de l’Àrea de Cultura a la Diputació de València

Universitat Catalana d’Estiu, Prada de Conflent, 22 d’agost de 2024

Ascó a les Jornades Europees de Patrimoni 2024

“Itineraris, xarxes i connexions” és el tema escollit en aquesta edició de les Jornades Europees de Patrimoni, que coincideix amb la celebració del 70è aniversari de la Convenció Cultural Europea i comparteix l’èmfasi de la convenció en la completa xarxa de connexions entre les històries culturals que han evolucionat durant aquest temps.

El nostre patrimoni té molt a dir-nos sobre com els pobles, la comunitat, els països i les cultures han estat connectats durant molt de temps. El patrimoni representa la identitat i la continuïtat local, però també reflecteix sobre les influències, les idees i els pobles que l’han viatjat i que li han donat forma al llarg dels temps. És a dir, les connexions que hi ha darrere dels nostres llocs i pràctiques patrimonials.  Moltes d’aquestes connexions tenen itineraris històrics profunds en el comerç, la immigració o el turisme, per la qual cosa, el tema ofereix una oportunitat per treballar cap a la cohesió social i la protecció dels drets humans.

***

Divendres 11 d'octubre

19:00 h CONFERÈNCIA: "L’Ebre, ruta de civilització, comerç, conquesta i expulsió" (Jordi Ferrús i Josep Martínez)

Divendres 11 d'octubre i diumenge 13 d'octubre
De 17:00 h a 19:00 h EXPOSICIÓ: Camins, dreceres, camí de sirga i via del tren dins del terme d’Ascó,

Diumenge 13 d'octubre
10:00 h PASSEJADA GUIADA amb el llaüt Lo Roget