Manifest amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació
de la Violència contra les Dones
25 de novembre de 2021
Avui, 25 de novembre de 2021, commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de
la Violència contra les Dones i volem que totes les accions i tots els actes al voltant
d’aquesta data s’estenguin a tots els dies de l’any. La lluita per una vida lliure de
violències ha de ser diària.
En un món cada cop més accelerat i canviant hi ha, però, estructures que es
resisteixen a canviar, com ara les causes que provoquen tots els tipus, formes i
àmbits de les violències masclistes. D’aquestes formes de violència, n’hi ha que
evolucionen, altres que sorgeixen i altres que són reconegudes, tal com ha succeït a
partir de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, que modifica i amplia la Llei 5/2008,
del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
La modificació d’aquesta Llei introdueix el reconeixement de noves formes de
violència, com ara:
― La violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius, que es
defineix com la violència que s’exerceix amb l’objectiu d’impedir o dificultar l’accés a
una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i
informades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental, incloent-hi la
salut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisions
sobre llurs pràctiques i preferències sexuals, i sobre llur reproducció i les condicions
en què es duu a terme.
― La violència de segon ordre, que consisteix en la violència física o psicològica,
les represàlies, les humiliacions i la persecució exercides contra les persones que
donen suport a les víctimes de violència masclista. Inclou els actes que impedeixen
la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones en situació de
violència masclista.
― La violència vicària, entesa com qualsevol tipus de violència exercida contra les
filles i els fills amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare, de manera que,
a més de la violència directa que reben les filles i els fills en el context de la violència masclista, hi ha la finalitat de fer mal a la mare, la qual cosa esdevé un atemptat
contra la maternitat i la infància.
― La violència digital, que consisteix en tots els actes de violència masclista i
misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment,
amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes
socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i
altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones. Aquests
actes causen danys psicològics i, fins i tot, físics; reforcen estereotips masclistes;
danyen la dignitat i la reputació; atempten contra la privacitat i la llibertat d’obrar de
la dona; li causen pèrdues econòmiques, i obstaculitzen la seva participació política i
la seva llibertat d’expressió.
La violència masclista digital és, al mateix temps, un tipus de violència masclista i un
nou àmbit. Lamentablement, és urgent treballar-hi, perquè en totes les seves formes
gaudeix d’una gran impunitat. Segons diferents estudis, com el que va publicar la
revista Pikara Magazine el 2018 o el d’Amnistia Internacional de 2017, el 76% de les
dones han canviat les seves conductes per por a patir ciberassetjament i el 26%
decideix ignorar aquesta situació molt probablement perquè el sistema no està
donant respostes efectives que garanteixin la protecció i seguretat que necessiten
les dones que pateixen aquest tipus de violència.
No podem oblidar, però, que les xarxes socials també són un instrument de suport
mutu i de sororitat, i que poden esdevenir un canal de denúncia i de visibilització de
moltes formes de violència masclista. Per això, cal potenciar les xarxes socials amb
perspectiva feminista, perquè esdevinguin també instruments de conscienciació i
supervivència dins el sistema patriarcal.
L’esmentada modificació de la Llei també reconeix diversos àmbits en què es
produeix la violència masclista:
― La violència en l’àmbit de la vida política i l’esfera pública de les dones. En
aquest cas, la violència masclista es produeix en espais de la vida pública i política,
com les institucions polítiques i les administracions públiques, els partits polítics, els
mitjans de comunicació o les xarxes socials.
― La violència en l’àmbit institucional, constituïda per les accions i omissions de
les autoritats, el personal públic i els agents de qualsevol organisme o institució
pública que tinguin per finalitat retardar, obstaculitzar o impedir l’accés a les polítiques públiques i a l’exercici dels drets que reconeix aquesta mateixa Llei per
assegurar una vida lliure de violència masclista, d’acord amb els supòsits inclosos en
la legislació sectorial aplicable. Per tant, disposem d’un instrument legal més per
treballar contra aquest tipus de violència.
Finalment, volem destacar l’impacte i la indignació que ens produeixen les
violències sexuals, les quals ens sacsegen intensament. Des d’aquí, avui, 25 de
novembre, volem reiterar tot el nostre suport i la nostra empatia a les supervivents i
el seu entorn. No podem continuar consentint que les dones visquin amb por, amb la
llibertat coartada per l’amenaça d’unes agressions sexuals que ja haurien d’estar
desterrades d’una societat democràtica i lliure. Les violències sexuals atempten
contra el principi de llibertat individual. En aquest sentit, la Llei 17/2020 recull per
primer cop una definició del concepte de consentiment sexual, que s’entén com la
voluntat expressa, emmarcada en la llibertat sexual i en la dignitat personal, que
dona pas a l’exercici de pràctiques sexuals i l’avala. La prestació d’aquest
consentiment s’ha de fer des de la llibertat i ha de romandre durant tota la pràctica
sexual. No hi ha consentiment si l’agressor crea unes condicions o s’aprofita d’un
context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense
comptar amb la voluntat de la dona.
Malgrat l’avenç en la identificació i visibilització de totes les violències masclistes,
queda un llarg camí per conscienciar la societat sobre aquestes violències, perquè,
dins del ventall de reaccions, la negació i l’actitud defensiva continua sent la reacció
més habitual dels homes. Avui, però, volem emfatitzar totes les accions, individuals i
comunitàries, que són fonamentals per erradicar les violències masclistes. Les
accions que constitueixen una font de suport i resiliència per a les supervivents, les
que demostren compromís, implicació, coratge i ètica, i les que acompanyen des de
l’autodeterminació i que fan sentir les supervivents que “no estan soles”, abans,
durant i després de qualsevol agressió masclista.
Cal, doncs, articular i coordinar les actuacions necessàries contra tots aquests tipus
de violències masclistes ja existents, ara ja identificades i emparades per la Llei
17/2020, i dotar-nos d’instruments efectius per combatre totes aquestes violències;
n’és un exemple el nou protocol d’abordatge de les violències masclistes a
Catalunya, que ha de vertebrar els circuits d’actuació, tant des de les comissions
d’àmbit local com des de la Comissió Nacional.
Davant de totes aquestes violències masclistes tenim un gran repte: actuar de
manera estructural i preventiva i comptar amb tota la població i tots els territoris. Que les dones gaudeixin de vides lliures i dignes, en qualsevol espai i àmbit, ha de ser
l’eix de totes les societats democràtiques i de les seves institucions.
Està en mans de totes les persones que formem aquesta societat la dignitat
d’extingir el patriarcat i la seva ideologia masclista. No podem oblidar que cal activar
i connectar el sentiment de responsabilitat en els homes, perquè de manera
individual i col·lectiva assenyalin les conductes i actituds masclistes pròpies i dels
seus iguals, i se n’allunyin. Cal desobeir els mandats de la masculinitat més
tradicional i dominant que es realimenta molt sovint a les xarxes i els espais digitals, i
en tots els àmbits de la societat. Necessitem crear nous referents per construir milers
de masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores.
Només així, teixint aliances i complicitats, podrem construir un teixit comunitari i una
xarxa de recursos que siguin font de salut i qualitat de vida per a totes les dones i
tots els col·lectius oprimits d’aquesta societat. Necessitem estendre la cultura dels
afectes i les cures, necessitem vincles segurs, respectuosos i amorosos, en tots els
àmbits de les nostres vides. Com diu bell hooks, “considerar l’amor com una acció,
més que un sentiment, per acceptar la responsabilitat d’estimar”, estimar des de la
llibertat, la igualtat i el respecte.
Per una vida lliure de violències masclistes!
