Com ve sent habitual en el programa de la festa major, hi trobem un espai dedicat a endinsar-se en la història de la vila, tasca que des de 2007 anem realitzant amb l'amic Biel Pubill.
Si l'any passat hagués hagut programa de festa major, el tema no podia ser altra que l'efemèride dels 500 anys dels Ordenaments de la Vila d'Ascó (1520). L'estudiós Carmel Biarnés va treballar-ne un fragment incomplert. Els Ordenaments van ser escrits pel Notari Reial Janot Pellicer el 6 de febrer de 1520, i que s’hauria transcrit l’any 1727.
Què són uns Ordenaments i la seva transcendència
El terme ordenament significa ‘acció d’ordenar’. Quan parlem des de la vessant legislativa diem que uns ordenaments són un conjunt de regles, de disposicions, que regulen les relacions socials d’un col·lectiu, d’una institució, d’una comunitat... en el nostre cas d’un poble, Ascó.
Aquestes normes –que avui són de tipus penal, civil, administratiu, laboral...-, suposen una ordenació del comportament humà dictat per l'autoritat competent d'acord amb un criteri de valor i el seu incompliment comporta una sanció. Generalment tot ordenament imposa deures i confereix drets.
Aquest ordenament del règim intern de la vila emana de l’autoritat popular del municipi, però es requereix l’aprovació o la conformitat de l’autoritat superior –en el cas d’Ascó, del comanador que ho era el 1520, Martí de Lanuça.
Els Ordenaments d'Ascó
La lectura dels Ordenaments permet endinsar-nos a conèixer o intuir hàbits socials i culturals, valors morals, activitats laborals i econòmiques, organització de l’espai urbà...
Fent una lectura dels 39 articles dels Ordenaments d’Ascó, podem classificar-los a grans trets, segons la temàtica que tracten. En aquest sentit, tot allò referit al mercat (regulació de la venda pública, els pesos i mesures...) ocupen una bona part del seu contingut. També és destacat, però amb no tants articles, els capítols que fan referència a la salubritat i la higiene; així com els referits a la seguretat dels veïns. Altres aspectes que es tracten tenen a veure amb la conservació de camins, així com el fitament del terme. No deixen de ser curiosos aquells articles que es refereixen a la moralitat o als costums públics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada