A dia d'avui la festa de Carnaval d'Ascó està protagonitzada per la rua de comparses i carrosses, el Carnestoltes escolar i el ball de disfresses. Això és així des de la seva represa després del franquisme.
Ja abans de la guerra, en el primer terç del segle XX, la celebració del Carnestoltes consistia en un ball de disfresses al local de Cal Boté, al carrer Major.
Cal dir però, que malgrat la prohibició de la festa durant la dictadura, el Carnaval a Ascó va continuar celebrant-se, i aleshores els seus protagonistes eren els jijius, uns personatges que van adoptar aquest nom a partir del so que emetien en sortir de les cases (vigilant que ningú veiés d'on havien sortit per no ser descoberts) i fer una volta pel poble, que sempre acabava al Pla de Vallxiqué, lloc de concentració de la festa, a la part alta del poble i apartada dels espais urbans més cèntrics o concorreguts com la carretera.
Així que gent de tota edat buscava en els mundos i els baguls bates, faldetes de vés a saber quan, abrics tronats, cobrellits, mocadors, objectes extravagants... I per mantenir l'anonimat del jijiu les mitges o alguna màscara eren suficients.
Com diu la dita, "Per Sant Antoni es comença a fer el Toni", així que des de mitjan gener no era estrany trobar-se jijius voltant pels carrers d'Ascó, a vegades ruixant els vianants amb aigua i fins i tot cendra.
Ja abans de la guerra, en el primer terç del segle XX, la celebració del Carnestoltes consistia en un ball de disfresses al local de Cal Boté, al carrer Major.
Cal dir però, que malgrat la prohibició de la festa durant la dictadura, el Carnaval a Ascó va continuar celebrant-se, i aleshores els seus protagonistes eren els jijius, uns personatges que van adoptar aquest nom a partir del so que emetien en sortir de les cases (vigilant que ningú veiés d'on havien sortit per no ser descoberts) i fer una volta pel poble, que sempre acabava al Pla de Vallxiqué, lloc de concentració de la festa, a la part alta del poble i apartada dels espais urbans més cèntrics o concorreguts com la carretera.
Així que gent de tota edat buscava en els mundos i els baguls bates, faldetes de vés a saber quan, abrics tronats, cobrellits, mocadors, objectes extravagants... I per mantenir l'anonimat del jijiu les mitges o alguna màscara eren suficients.
Com diu la dita, "Per Sant Antoni es comença a fer el Toni", així que des de mitjan gener no era estrany trobar-se jijius voltant pels carrers d'Ascó, a vegades ruixant els vianants amb aigua i fins i tot cendra.
Fotografia d'AGUSTINA RADUÀ (1973)
1 comentari:
Molt interessant! A Flix la gent, poca, i sobre tot molt joves, també buscàvem als baguls i mundos per San
Antoni, roba dels iaios per a disfressar-nos i anar a saltar les fogueres.
Publica un comentari a l'entrada