L'Orfeó d'Ascó celebra el seu 35è aniversari amb un concert extraordinari

Aquest 2025 l’Orfeó d’Ascó celebra el seu 35è aniversari i un dels actes centrals de la commemoració serà un concert que tindrà lloc el proper 1 de maig, a les 7 de la tarda, al Casal Municipal d’Ascó, amb una actuació en què es comptarà amb la Coral Maristes Montserrat de Lleida, l’orquestra LleidaArt Ensemble, i la mezzosoprano Marta Infante.

A la primera part del concert s’interpretarà la Missa Tango de Martin Palmeri a càrrec de la Coral Maristes Montsserrat, l’Orquestra LleidaArt Ensemble i Marta Infante. A la segona part, s’hi sumarà l’Orfeó d’Ascó, i es cantaran les següents peces: Cançó de bres per a una princesa negra, La Barcarola de l’òpera “Els contes de Hoffman”, Rossinyol i El cant de la senyera.

L'Orfeó d'Ascó va néixer l'any 1990, fruit de la iniciativa de la Marie-Anne Colomb Bourqui, aleshores directora de l'Escola Municipal de Música d'Ascó (EMMA), que proposà a la Junta Directiva de l'Escola la creació d’una coral d’adults per tal que servís d'estímul a l’alumnat jove.

La primera actuació va ser el 22 de juny de 1990, tot just dos mesos després d'aquella proposta, cantant juntament amb els joves cantaires del cor de l’EMMA en el concert de final de curs. Des d’aleshores, l’Orfeó d’Ascó i l’Escola de Música han mantingut una relació molt estreta, compartint activitats i actuacions en concerts diversos. A hores d’ara, alguns exalumnes ara formen part de l’Orfeó.

D'aleshores ençà han passat més de cent cantaires per les veus del nostre orfeó. Avui el formem 38 membres en actiu, alguns dels quals són dels pobles veïns de la Torre de l’Espanyol, la Fatarella i Gandesa.

Des de 1990 fins el 2010 en va ser directora Marie-Anne Colomb Bourquí, i des de 2010 fins a l’actualitat, dirigeix la coral Anna Galcerà Vidal.

El repertori de l’Orfeó està format per cançons tradicionals i peces clàssiques, sardanes, havaneres, caramelles, nadales i diferents tipus de misses. També ha recuperat cançons antigues que es cantaven a la comarca.

Durant aquests 35 anys de vida, l’Orfeó d’Ascó ha actuat en concerts, concentracions i intercanvis a Catalunya, misses solemnes i bodes, concerts d’havaneres, caramelles, concerts de Nadal, en rodes coral de la Federació Catalana d’Entitats Corals, a totes les mostres corals de la Ribera d’Ebre, així com en diverses trobades del corals en el marc del Lleida Canta.

D’entre totes elles, es guarda un record molt especial de cantar al Monestir de Montserrat, a la cripta de la Sagrada Família, a la missa que emet en directe el circuit català de TVE o el concert a l’església de Saint Sulpice a París.

Campions de Copa: llegat blaugrana

F.C. Barcelona
Campió de la Copa del Rei 2025
 BARÇA 3 - REAL MADRID 2

Cicle Gaudí d'abril: 'L'àvia i el foraster'

 SINOPSI

Teresa és modista. Coneix Samir, el fruiter, que en realitat és un gran sastre que va haver d’emigrar del Pakistan. Enric, en plena crisi vital, torna al seu poble per assistir al funeral de la seva àvia i descobreix la relació que ella tenia amb Samir.

Guardonats del VI Premi de Microrelats Sant Jordi – Ascó 2025

Primer Premi:

• SOPA DE GALETS, de Tate Gualdo Cots (Solsona)

Finalistes:

• QUIMERA, d'Alba Amàlia Fondevilla Pla (Ascó)
• DARRERES VOLUNTATS, de Glòria Biosca Diaz (Reus)

El tema d'enguany ha estat la influència de la tecnologia en les nostres vides davant un món cada cop més connectat. Una revolució digital amb beneficis notables, però al mateix temps, aquesta transformació presenta reptes importants.

En aquesta sisena edició hi han participat 103 microrelats, que seran recollits en un llibre la primavera de l'any vinent.

En el marc de la Nit de la Cultura 2025, el proper 17 de maig, es farà el lliurament dels premis als guardonats. Moltes felicitats,  Tate, Alba i Glòria.

Sant Jordi per la llengua

UN MANIFEST EN DEFENSA DEL CATALÀ

El vespre de la a manifestació en defensa del català. L’acció va causar ferits entre els manifestants, paradistes i passejants, i va provocar grans destrosses.

La situació de la llengua 40 anys després no ha fet més que agreujar-se. El català viu un retrocés històric sense precedents. A cada any que passa, avança el procés de minorització lingüística, i segons les enquestes, avui dia només un 32% dels seus habitants la utilitza habitualment. Viure plenament en català ha esdevingut utòpic al comerç, la sanitat, l’ensenyament, el cinema o la justícia, mentre la llengua ha esdevingut el quart motiu de discriminació a Barcelona.

El model econòmic de la ciutat, basat en l’especulació immobiliària i el turisme, agreuja els efectes de la globalització, gentrifica els barris i posa en perill la cultura pròpia. La Barcelona de postal feta pels grans esdeveniments ha esdevingut una poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua, afavorint la política d’assimilació promoguda per l’estat espanyol. La creixent minorització de la llengua fa que aquesta perdi el seu rol de cohesió social, enfront de l’avenç del castellà i l’anglès, condemnant Barcelona a esdevenir una ciutat sense ànima. La desnacionalització de la capital és el símbol d’un procés que s’estén arreu del Principat i dels Països Catalans.

La llengua catalana no només és un instrument de comunicació. Ens connecta amb el passat i ens projecta vers l’avenir. Explica allò que ens defineix com a poble, ens iguala i ens fa més forts. El català ens singularitza davant del món, i si Barcelona és capital, és en tant que capital d’un país amb una cultura i llengua pròpies. El català ens dota de resiliència col·lectiva davant dels reptes i amenaces d’un món cada cop més globalitzat, hostil i atomitzant.

Davant d’aquesta situació, agreujada per la manca de polítiques fermes de les administracions, exigim l’aplicació de mesures valentes per promoure el català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris a cobrir la demanda formativa de català. Davant de la situació d’emergència lingüística que vivim, reivindiquem una diada de Sant Jordi per recuperar l’esperit de lluita en defensa de la llengua. Pel dret a viure plenament en català. Per revertir els efectes d’un model de ciutat que, fent bandera d’un fals cosmopolitisme, ha esdevingut l’agent més efectiu a l’hora de destruir la llengua i cultura pròpies.

Perquè estimem i volem fer valdre la Barcelona que ens ha vist créixer o la que ens ha acollit. La de les festes majors, els mercats de barri i la vida associativa de les entitats. Aquella que esdevé universal per la seva particularitat més genuïna, sense haver de renunciar-hi. La Barcelona de la cultura popular, la de la cultura en català.

Defensar la llengua és defensar la nostra manera de ser, de resistir i de teixir comunitat. Manifestem-nos aquesta diada de Sant Jordi a les 19 h a plaça Universitat. Defensem els nostres drets i exigim a les administracions que garanteixin el dret a aprendre la llengua i a viure plenament en català.

Aquest Sant Jordi: llibre, rosa i mani!

Diada de Sant Jordi - Ascó 2025

Sant Jordi: regalant cultura, perdent llengua?

Sant Jordi és la festa de l’amor i la cultura, però més enllà de la postal, les dades d’ús del català mostren una realitat inquietant. La llengua no sobreviurà per simpatia, sinó perquè sigui útil, necessària i present a tot arreu.

Abril és un mes cultural per excel·lència, i bona part de la culpa la té Sant Jordi, que omple carrers i places d’activitats literàries i culturals en aquesta primavera que tot just encetem. Presentacions de llibres, jocs florals, recitals, exposicions... Consumim cultura tot l’any, sí, però quan arriba Sant Jordi tenim una predisposició especial. I no només consumim cultura, sinó que la regalem.

Com a catalans, mostrem amb orgull tenir una diada tan reeixida. Sant Jordi és, potser, el millor invent col·lectiu del país: conjuga amor, literatura i catalanitat en una festa on tothom s’hi sent cridat.

Ara bé, la prèvia de Sant Jordi també ens recorda una realitat incòmoda. Les dades sobre ús i lectura en català haurien d’alertar-nos —especialment a les institucions responsables de Cultura i Política Lingüística. Només el 26,8% dels lectors prefereixen el català. Una de cada quatre persones. I no és un cas aïllat: segons l’Enquesta de Participació Cultural de 2024, en gairebé tots els àmbits culturals el castellà s’imposa al català, excepte en la ràdio i les arts escèniques. En cinema i videojocs, la presència de la llengua és residual. I en l’univers digital, influencers inclosos, la tendència és similar.

Sabem que som una llengua minoritzada. Sabem que l’ecosistema no ens és favorable. Però aquesta realitat no es pot combatre amb discursos buits ni amb l’eterna cantarella de “fer el català simpàtic”. No es tracta de simpatia, sinó d’utilitat i necessitat. O projectem la llengua com a eina imprescindible o, senzillament, la seva supervivència penjarà d’un fil.

Defensar la llengua vol dir convertir el català en la llengua habitual i natural del Govern, de les institucions i dels seus representants, sense excepcions ni complexos. Vol dir garantir-ne la presència a tots els espais públics, també a Madrid, on potser no seria sobrer que el Sant Jordi institucional comptés amb autors en llengua catalana.

Som, segurament, l’únic lloc del món on cal demanar permís per parlar la llengua pròpia. I, encara pitjor, l’únic lloc on sovint ens fan sentir que hem de demanar perdó per fer-la servir. Tot plegat, un símptoma més d’una colonització que ja no és militar sinó cultural, suau però efectiva.

Imagino que el català deu ser l’única llengua que, a ulls d’alguns, serveix per molestar.

La situació és complexa, però clara: la llengua catalana només ens té a nosaltres. No podem permetre’ns ni una política lingüística de baixa intensitat, ni la renúncia disfressada de pragmatisme. O ens hi posem de debò, o la davallada serà inevitable.

Josep Maria Raduà Serra

Abril 2025

Malpàs 125

El primero número de la revista Malpàs de 2025 porta a portada un dels moments àlgids del patrimoni local com són les corrides al carrer dels Clots durant la festa de Sant Antoni (fotografia de Biel Pubill), que també inclou en el seu interior el pregó de la festa que va anar a càrrec de Ricard Ribes. De Sant Antoni també es fa ressò de la tarda de jocs tradicionals a la plaça amb un complet reportatge fotogràfic. Aprofitant la celebració es va inaugurar la primera fase de les obres de Cal Cavaller i va comptar amb una exposició de pintura de Manuel Beguer, descendent de l'esmentada casa pairal.

Una altra de les activitats festives del primer trimestre de l'any és Santa Àgueda, que organitza el Col·lectiu de Dones d'Ascó. La revista recull el pregó que va pronunciar la M. Luisa Gimeno, i també el de l'any passat, que en aquell cas va anar a càrrec de Dolors Pérez.

La primera revista de l'any també presenta aquells nens i nenes nascuts l'any anterior.

En el seu viatge pel món a través dels seus lectors, el Malpàs ha visitat Burgi, un municipi de Navarra situat a la Vall de Roncal. Mentre que l'estudiant que ens presenta en aquesta ocasió és Hailu Estrampes, que estudia Programació en la producció mecànica a Lleó.

El bloc informatiu ocupa bona part de la revista (notícies properes, actualitat de Lo Llaüt, secció esportiva, informació dels centres educatius...) que es complementa amb una mirada històrica amb articles sobre l'Ascó de 1890, el cremaller o l'ensenyament públic l'any 1863.

El racó literari, informació de salut i l'humor i els passatemps completen el contingut del número 125 de la revista Malpàs.

Es presenten els Premis Vila d'Ascó 2024

El passat dissabte 5 d’abril, el Magatzem de Rita va acollir la presentació oficial dels llibres guardonats en l’edició 2024 dels Premis Vila d’Ascó. Un acte que tanca el cercle iniciat mesos enrere amb el veredicte del jurat i que culmina amb l’entrega de les obres ja editades i en paper al públic.

Conduït per Joan Navarro, l’acte va servir per donar a conèixer les obres publicades dels guanyadors i guanyadores, amb l’excepció del Premi de Narrativa Breu per a Joves, que es va presentar en format doble: amb els relats premiats tant el 2023 com el 2024. 

Entre les obres destacades, el recull de microrelats Vida i bellesa, on trobem La llàntia màgica, de l’autora Alba Fondevilla. 

En l’apartat de narrativa breu juvenil, es van presentar les obres Tres anys després, de Nerea Ortiz; El desig, d’Anna Pallejà; Infàncies segrestades, d’Aina Ribes; Son i preocupacions, de Mariona Blanch; i dues obres d’Ivan Querol: Sobre en Toby o la vigília i De diàleg i fang. 

També es va presentar el poemari Aversions, de Ramon Cardona Colell, guanyador del XIX Premi de Poesia Joan Perucho, i la novel·la Els dos últims Fabergé, de Cristina Canamases Guitart, reconeguda amb el XXXVI Premi Literari Vila d’Ascó. 

Els autors i autores van poder signar els seus llibres i compartir impressions amb el públic assistent, en una trobada que ja s’ha convertit en una cita ineludible per al món literari del municipi i que ens acosta a la nit de la cultura que enguany tindrà dues novetats pel que fa a les actuacions. 

L’acte es va completar amb la música de la cantant Carme Canela, acompanyada al piano per Joan Monné, que va oferir una actuació preparada en diversos blocs, pensats per harmonitzar amb el to literari i emocional de la vetllada. 

Amb aquest acte, Ascó dona el tret de sortida a una primavera intensament literària. La presentació dels llibres editats no només tanca un capítol per als autors guardonats, sinó que obre una etapa vibrant plena de cultura, amb Sant Jordi i la Nit de la Cultura al calendari immediat. Una temporada que promet emocions, noves lectures i l’enfortiment d’un teixit creatiu que fa de la literatura una eina de comunitat i expressió viva.

Presentació dels Premis Vila d'Ascó 2024

Càpsula del temps

Entre el mes de novembre de 2024 i febrer de 2025, l’Escola d’Art i Cultura de la Diputació de Tarragona va impulsar “Pobles mudats”, un projecte artístic i cultural per incidir en la temàtica del despoblament, una problemàtica vigent, sobretot a les zones rurals interiors de la demarcació i del conjunt del país. En total van ser 29 activitats repartides, una de les quals va ser a Ascó: un taller de fang amb el títol “Tocar el poble”.

Una de les activitats on també ha participat Ascó és “Escampar lo poble”, l’últim acte de la perfomance “Els pobles acampen a l’Escola”. Vuit municipis de Tarragona - Ascó, Tivissa, Miravet, Mas de Barberans, Ulldecona, Albinyana, l’Arboç i Senan- han participat en l’elaboració d’una càpsula del temps per explicar el present rural del primer quart del segle XXI a casa nostra.

Aquests municipis van enviar a l’Escola un grapat d’objectes que representen la seva gent i la seva manera de fer: certificats, programes de festes, objectes típics, artesania, fotografies antigues, testimonis de tradicions… De tots aquests objectes, se’n va fer una selecció guiats pel director artístic Pedro Granero i l’arxiver Albert Curto. Un exercici per reflexionar sobre la vida rural i les narratives que construïm al voltant d’aquest concepte tan ampli.

Cada població va preguntar-se quins elements ens identificaven com a territori i les persones que habitem aquest territori. Des d’Ascó es va escollir:

• La declaració de Sant Antoni com a festa patrimonial d’interès nacional (2010) i com a festa d’interès comarcal (2005).
• Una litografia de Tere Martorell amb el nostre paisatge de la façana fluvial del poble i que mostra com és Ascó a dia d’avui.
• La canonització de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (2000).

Aquesta càpsula ha viatjat fins a l’arxiu de la Diputació de Tarragona, on restarà tancada fins al febrer de 2075.

Cicle Gaudí de març: 'El 47'

 SINOPSI

‘El 47’ és la inspiradora història real d’un home, un autobús i el destí d’un barri.

Fart que l’Ajuntament de Barcelona els digués que el transport públic no podia arribar al barri de Torre Baró perquè els carrers eren massa estrets i insegurs, Manolo Vital, un dels seus veïns i conductor d’autobús a TMB, es va proposar demostrar, al volant de ‘EL 47’, que les autoritats s’equivocaven.

Parlem amb Josep Maria Raduà, regidor de Cultura, sobre l'Agenda de Primavera d'Ascó 2025

Dia Mundial de la Poesia

Desamor

Com si de cop abolissin 
el fonoll de l’estiu, la raconada 
que cobegen ones 
agitadíssimes; 
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges, 
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar 
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba; 
com si les campanes  
es negassin a repicar, com si la barca
 ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
 com si la torre de Pisa 
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes; 
com si les llàgrimes 
ja no poguessin emmelar-te l’esguard, 
com si definitivament 
et morissis en el cap de cantó de la memòria. 

Josep M. Llompart 

Spiritual (1992), Poesia completa (2018: 438) 

Ascó se suma al Dia Mundial de la Poesia

Premi d'Honor 2025

Pere Lluís Font, 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Pere Lluís Font, filòsof, teòleg i traductor pallarès, ha estat nomenat 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el guardó que Òmnium Cultural atorga de manera ininterrompuda des de 1969 a grans personalitats que, per la seva obra en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

 

Pere Lluís Font és una de les figures intel·lectuals de més prestigi del pensament català i ha destacat per l’impuls de la filosofia en llengua catalana, amb una quarantena d’obres com a autor, editor o traductor, portant a la nostra llengua la filosofia més important d’àmbit europeu i contribuint a la normalització del català com a llengua filosòfica i de pensament.

 

A la seva trajectòria s’hi suma el compromís amb la llengua catalana i el país, la defensa dels valors de la modernitat, la racionalitat crítica, la tolerància, el respecte a la dignitat humana i els drets de les persones i els pobles, que són, en els temps que corren, més necessaris que mai.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que decideix un jurat independent format per 9 persones i està valorat en 20.000 €.

Salou 2025

Salou pren el relleu de Sabadell com a Capital de la Cultura Catalana, esdevenint la vint-i-dosena ciutat que rep aquest reconeixement al llarg del temps.

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016), Reus (2017), Manresa (2018),  Cervera (2019), El Vendrell (2020), Tortosa (2021), Igualada (2022), Lloret de Mar (2023) i Sabadell (2024).

Abaixant la persiana

Per cada cinc botigues noves que s’obren a Catalunya, les dades ens indiquen que en tanquen vuit. Si ens cenyim a la regió de l’Ebre, s’ha passat de 2.775 establiments el 2019  a 2.338 comerços el 2023, cosa que vol dir que hi ha hagut 437 botigues que han abaixat la persiana en aquest període (un 15,7% de davallada).

Aquest degoteig constant de tancaments de comerços de proximitat té diverses afectacions en el teixit social i econòmic dels pobles i ciutats. Unes conseqüències que van més enllà de l’activitat econòmica i de la pèrdua de serveis per al veïnat, ja que les botigues de queviures, forns i fleques, carnisseries, sabateries, llibreries... han permès històricament impulsar els lligams socials i donar vida als carrers i places.

Tot això s’accentua si el tancament comercial es produeix en municipis petits, com són la majoria del nostre territori, i en molt casos, amb una població envellida, pel que implica de pèrdua de serveis essencials si a això hi afegim dificultats de mobilitat. Amb un despoblament rural que ja no sabem si és causa o és conseqüència de tot plegat. Si a les ciutats la pèrdua de comerç de proximitat implica la despersonalització dels barris, als pobles representa la pèrdua d’identitat de la població i l’erosió del sentit de comunitat.

Aquesta tendència no és nova i deriva de l’auge de les grans superfícies, però la pandèmia ho va accelerar amb la intensificació de les compres per internet. Molts consumidors ja busquen els productes a plataformes online. En definitiva, nous hàbits de compra davant els quals el petit comerç queda en una situació de vulnerabilitat. Sense perdre de vista la manca de relleu generacional en molts negocis familiars. Per exemple, a Ascó, en els darrers temps, han tancat dues carnisseries i un forn de pa per jubilació dels seus propietaris, després de diferents generacions darrere el taulell.

No crec que l’administració pública s’hagi desentès d’aquesta problemàtica, ja que sovint hi ha incentius pel traspàs dels negocis, programes de formació, facilitats en la digitalització... A més, molts ajuntaments promouen l’emprenedoria o fomenten la conscienciació ciutadana sobre la importància de consumir en el comerç local. Però no sembla fàcil revertir aquesta tendència que està fent perdre una de les ànimes dels pobles.

Malgrat les dificultats actuals, cal que el comerç no abaixi els braços i sàpiga continuar diferenciant-se amb un servei personalitzat i de proximitat –que no poden oferir les plataformes- i sempre que es pugui, procuri posicionar-se a la xarxa. Per això també cal que la ciutadania entenguem que les botigues de poble o el comerç de barri formen part de la història d’aquella comunitat, fomenten les relacions socials i el sentit de pertinença.

Josep Maria Raduà Serra

Març de 2025

Comença el llarg camí de la digitalització de l'arxiu de VAT

El Festival de piano Toca'm arriba a Ascó

El Festival de piano TOCA’M creix i portarà la música a Amposta i Ascó abans de la seva quarta edició a Tortosa

El Festival de piano TOCA’M, que arribarà al 2025 a la seva quarta edició, es consolida com un referent a les Terres de l’Ebre i amplia la seva presència més enllà de Tortosa. Per primera vegada, el festival s’expandirà a altres poblacions ebrenques amb l’objectiu d’apropar la música del piano a tothom i convertir-lo en un element central de la vida cultural i social del territori.

Les primeres poblacions que acolliran activitats del festival seran Amposta i Ascó, on s’instal·laran pianos al carrer perquè qualsevol persona pugui tocar-los i gaudir-ne en espais públics. A més, es realitzaran concerts que tindran el piano com a protagonista, en una iniciativa que també busca potenciar la col·laboració entre municipis i donar a conèixer la riquesa cultural de les Terres de l’Ebre. Aquestes intervencions es faran el cap de setmana del 10 i 11 de maig, com a avantsala del festival a Tortosa.

Pel que fa a la cita central, el TOCA’M Tortosa 2025 se celebrarà del 22 al 25 de maig, ampliant-se per primera vegada a quatre dies. El festival continuarà estructurant-se en dues branques principals: les Activitats Artístiques i la Programació d’Artistes, amb un format consolidat que aposta per la proximitat i l’accessibilitat.

El TOCA’M Festival de piano és un projecte cultural creat pels pianistes Maria Lombarte i Manel Miró, que des dels seus inicis han apostat per portar la música a emplaçaments poc habituals per a concerts, fent del piano un element quotidià i alhora excepcional dins l’espai urbà.

Redacció/IMAGINA RÀDIO

A punt per la nova edició dels Premis Vila d'Ascó

Jornada de portes obertes a l'Escola Sant Miquel d'Ascó

8M: Per la igualtat d’oportunitats, seguim lluitant!

MANIFEST DEL 8 DE MARÇ

Avui, 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, alcem la veu per reivindicar els drets de totes les dones i per recordar que la lluita feminista continua sent imprescindible.

Molts han estat els avenços aconseguits en els darrers anys en el nostre país gràcies a la lluita feminista, per exemple: el pacte d’estat contra la violència de gènere (2017); els plans d’igualtat obligatoris per a empreses (2021); l’equiparació progressiva del permís de paternitat i maternitat (2021); l’accés gratuït a productes menstruals i baixa laboral per dolor menstrual (2023) o la Llei de Paritat (2023), entre altres.

Però tot i els avenços aconseguits, encara ens trobem davant de desigualtats estructurals, discriminacions i violències que impedeixen assolir una igualtat real i efectiva.

Els municipis han estat i continuen essent un pilar fonamental en la construcció d’una societat més justa i igualitària. A través de polítiques locals, s’han implementat mesures per combatre la violència masclista, garantir la conciliació laboral i familiar, fomentar l’accés igualitari al mercat de treball i donar suport a les dones en situacions de vulnerabilitat. Des dels ajuntaments, s’han creat serveis d’atenció i assessorament, s’han impulsat plans d’igualtat i s’han reforçat campanyes de sensibilització per eradicar qualsevol forma de discriminació.

No obstant això, aquests drets que tant ha costat aconseguir es veuen avui novament amenaçats. Els discursos reaccionaris i l’expansió de discursos misògins a les xarxes socials contribueixen a la desinformació i intenten frenar el progrés i posar en dubte les conquestes feministes. Per aquest motiu, ara, més que mai, cal defensar els avenços assolits i continuar treballant per consolidar-los. No podem permetre cap retrocés. La igualtat no és negociable, és un dret fonamental.

Els governs locals mantindrem i reforçarem les polítiques d’igualtat perquè continuem necessitant més recursos per a la protecció de les dones, més educació en igualtat a les escoles, més suport a la inserció laboral i un compromís ferm contra qualsevol tipus de violència masclista.

A més, és imprescindible ampliar la mirada i abordar altres fenòmens de desigualtat emergents, ja que arreu del món la pobresa afecta molt més les dones. En aquest sentit, per exemple, diferents estudis de la Generalitat i altres administracions posen de manifest l’existència de desigualtats de gènere en l’àmbit de la mobilitat. Per aquest motiu, es va aprovar el passat any un pla estratègic de mobilitat i gènere per a la millora de la seguretat de les dones en el transport públic, amb l’objecte d’incorporar de manera transversal la perspectiva de gènere a la planificació del transport i la mobilitat, amb especial èmfasi en les dificultats en la mobilitat de les dones al món rural, les cuidadores de persones dependents i de dones que treballen en el sector del transport i el repartiment a domicili.

També la pressió social, la càrrega de cures i la desigualtat laboral afecten de manera desproporcionada el benestar emocional de moltes dones, són vectors de discriminació. Per això, calen polítiques públiques que garanteixin l’accés a recursos de salut mental amb perspectiva de gènere i promoguin un suport adequat per a totes les dones.

Finalment, aquesta és una lluita que ens concerneix a totes i a tots, que ha de ser compartida per tota la societat, no és d’una part en contra de l’altra, just al contrari, els homes tenen un paper fonamental en la construcció d’aquest món que volem més just i equitatiu. Només amb la implicació de tothom podrem assolir la igualtat real i efectiva per a les nostres mares, les nostres àvies, les nostres filles, les nostres germanes.

Avui, 8 de Març, totes i tots ens unim per dir PROU a la discriminació i a la violència. Ens unim per exigir la igualtat d’oportunitats efectiva. Perquè no hi haurà democràcia plena fins que les dones visquin lliures i amb drets garantits.

Seguim lluitant, seguim avançant. Perquè la igualtat no és el futur, és el present!

Federació de Municipis de Catalunya

Associació Catalana de Municipis

Activitats 8M a Ascó

Bases del XXXVII Premi de Fotografia "Vila d'Ascó" 2025

BASES:

https://drive.google.com/file/d/1FmvtEQZ-EtIVtxsk1OZNRCboJ9_f6cIR/view

Bases del VI Premi de Microrelats Sant Jordi - Vila d'Ascó 2025

BASES DEL CONCURS:
https://drive.google.com/file/d/12jzBmxmnYnHdrl7O0WBgliuo6rbC7Apf/view

 

Bases del XXXV Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi - Vila d'Ascó 2025

PARTICIPANTS 

1r GRUP: Joves de 14 a 17 anys el 31 de desembre de 2025.

2n GRUP: Joves de 18 a 20 anys el 31 de desembre de 2025.

MODALITAT 

Narrativa en llengua catalana.

TEMA

Lliure.

EXTENSIÓ

1r Grup: de 10 a 15 pàgines.

2n Grup: de 15 a 20 pàgines.

TERMINI D'ADMISSIÓ

25 de març de 2025

PREMIS

Premis Generals: 600 € en cadascun dels grups

Premis Autors/es Locals: 400 € en cadascun dels grups

Sobre aquests premis s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent

INFORMACIÓ

Ajuntament d'Ascó - Regidoria de Cultura

Tel. 977 405 006 / cultura@asco.cat / www.asco.cat

Continua avançant el projecte d'hidrogen verd a Ascó

TARRAGONA DIGITAL: El govern espanyol subvencionarà dos projectes d'hidrogen verd a Ascó i la Pobla de Mafumet

https://tarragonadigital.com/economia/govern-dos-projectes-hidrogen-verd-asco-pobla-mafumet_2086552_102.html

EBREDIGITAL.CAT: El govern espanyol subvencionarà un projecte d’hidrogen verd a Ascó

https://ebredigital.cat/2025/02/21/el-govern-espanyol-subvencionara-un-projecte-dhidrogen-verd-a-asco/

DIARI DE TARRAGONA: El Gobierno subvencionará dos proyectos de hidrógeno verde en Ascó y La Pobla de Mafumet

https://www.diaridetarragona.com/economia/el-gobierno-subvencionara-dos-proyectos-de-hidrogeno-verde-en-asco-y-la-pobla-de-mafumet-EE23056389

DIARI MÉS: Dos proyectos de hidrógeno verde en Ascó y la Pobla de Mafumet, subvencionados por el gobierno español

https://www.diarimes.com/es/camp-tarragona/250221/dos-proyectos-hidrogeno-verde-asco-pobla-mafumet-subvencionados-gobierno-espanol_168474.html

EL PUNT AVUI: Aporten 236 milions a dos projectes d’hidrogen verd catalans

https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/2510431-financen-amb-236-milions-d-euros-dos-projectes-d-hidrogen-verd-catalans.html

ARA: Subvenció milionària de l'Estat a dos projectes d'hidrogen verd a Catalunya

https://www.ara.cat/economia/energia/subvencio-milionaria-l-projectes-d-hidrogen-verd-catalunya_1_5292306.html

ONDA CERO: El govern subvencionarà dos projectes d'hidrogen verd a Ascó i la Pobla de Mafumet

https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/tarragona/noticias/govern-subvencionara-dos-projectes-dhidrogen-verd-asco-pobla-mafumet_2025022167b86779417ec2000101395c.html

Diumenge, conferència de Jordi Ferrús sobre el Carnaval

RESUM:

El 23 de febrer de 2025, a les 11 hores, diumenge immediatament anterior al Dijous Jarder, és a dir, ja tenint tot a punt d'inici del Carnaval, impartirem la conferència amb aquesta temàtica tan complexa.

Tot menyspreant el 44 aniversari del cop d’Estat del 23 F!!!

El Carnaval és, essencialment, festa, una festa que generalment, com diu el refrany popular, cau el mes de febrer, moment en què la Natura experimenta determinades pulsions -en tots els sentits- que avancen o pressuposen ja la primavera.

A partir de veus expertes de l'Antropologia Social i Cultual (entre d'altres, Caro Baroja, Prat, Velasco, Brisset), el Folklore (Gaignebet), la Història cultural, la Semiologia i la Comunicació (Bajtin, Eco...) i molts altres referents, afegint la nostra pròpia experiència etnogràfica i personal, s'intentarà trobar l'origen del Carnaval, s'exposaran les manifestacions carnavalesques en les seues múltiples vessants, tot i que centrant-nos més en les anomenades, fins fa poc, com a rurals davant les urbanes (sense menyscabar-les tampoc). Sense oblidar-nos, com no podia ser d’altra manera, de com se celebraven els Carnavals a Ascó, amb disfressos ben originals.

Intentarem ordenar i reordenar els rituals més diversos i complexos d'aquest Carnaval ja globalitzat, desentranyant els seus símbols bàsics constituents, les seves estructures bàsiques que diria Lévi-Strauss (especialment la màscara). I tot això per trobar-li el sentit o els sentits al Carnaval, o a lo millor hauríem de dir que cada Carnaval té el seu propi sentit i cada persona ho viu i ho sent de forma diferent a les altres...

Però a Antropologia sempre busquem, no el diferent, ni tampoc només el comú, sinó i sobretot, el comú en les diferències, es tracti del Carnaval, es tracti de qualsevol altra expressió de la Cultura Humana.

JORDI FERRÚS BATISTE

Nous horitzons i oportunitats per a la Ribera d'Ebre