Coses del calendari

En un dia com avui, que es repeteix un cop cada quatre, sempre és una bona ocasió per recordar o aprendre algunes de les curiositats que han propiciat els calendaris que expliquen l’organització de les societats des de l’antiguitat. El número de febrer de la revista Sàpiens precisament hi dedica un article en què es fa un recorregut al nostre calendari des de l’antiga Roma i permet descobrir l’origen de la setmana, del mes i de l’any.
Com a curiositat explica l’origen del nom del dia bixest –a diferència d’ara que l’any de traspàs es concreta amb un 29 de febrer de propina, en el calendari julià cada quatre anys es repetia el 24 de febrer, que era el dia sextum anterior a les calendes de març, així que el dia repetit era el bis sextum. Ja hem trobat el perquè del nom.
Una altra informació que en aquest cas desconeixia era el perquè el mes d’agost té 31 dies. L’antic mes quintilis va ser batejat amb el nom de juliol en honor a l’emperador Juli Cèsar. Aquest tenia trenta-un dies. Un altre emperador, Octavi August, va dedicar-se l’antic mes sextilis que adoptà el nom d’agost, però tenia trenta dies. Per no ser menys, va prendre-li un dia al febrer, que quedà en vint-i-vuit.
Finalment esmentar que el nostre calendari actual, el gregorià, va ser adoptat l’any 1582 a instàncies del papa Gregori XIII amb la voluntat d’ajustar l’any civil amb l’any solar.