Artur Bladé i Desumvila, d'ençà del seu retorn de l'exili l'any 1961, va combinar les estades a Benissanet amb la vida a Tarragona. D'aquells anys en van resultar quatre dietaris amb el títol de Viure a Tarragona, i abasta des del'any 1966 fins l'any 1976. Dins de la tasca de recopilar l'obra completa d'aquest escriptor de la Ribera d'Ebre, es van recollir els dos dietaris en els volums 10 i 12.
La lectura d'aquestes obres són un exemple de la capacitat de cronista de Bladé. No desvetllem res en aquest sentit.
Amb certa assiduïtat anava recollint notes de la seva quotidianitat, i tant et pot explicar els fenomens meteorològics, l'estat del cel o de la mar, sovint a partir de les passejades que cada migdia feia fins al Balcó del Mediterrani, una 'visita' obligada que li permetia explicar els matisos dels colors o l'onatge.
Bladé deixa testimoni de la seva feina d'escriptor i estudiós, de les seves col·laboracions periodístiques. De les persones amb qui manté contacte epistolar o que simplement es troba pel carrer o en algun acte cultural, excusa que li permet per fer unes semblances biogràfiques, o fins i tot, li permet recordar la manera com es van conèixer. Especialment remarcable la quantitat de persones amb qui va compartir exili tant a França com a Mèxic.
El dia a dia de Bladé també inclou conèixer què està llegint o quines pel·lícules va a veure amb la seva esposa. No passa per alt els esdeveniments familiars.
Un capítol a part és la manera com interpreta l'actualitat, que també es fa molt present en aquests dietaris, i et permet recordar episodis que en aquell moment formaven part de l'actualitat i que avui ja formen part dels llibres d'història: la guerra del Vietnam, el maig de 1968 a París, l'arribada de l'home a la Lluna, la guerra araboisraeliana, la caiguda de la dictadura a Portugal el 1974 o l'execució de Salvador Puig Antich. La situació cultural o editorial a Catalunya també mereixen les seves reflexions.
Com a activista cultural, destaca les seves classes de català, no únicament a Tarragona, sinó també a Móra d'Ebre, així com la seva implicació amb la seu d'Òmnium Cultural a Tarragona.
Finalment, l'últim any dels dietaris, ja amb la mort de Franco, són un reflex del moviment polític que es vivia a Catalunya, i per tant, esdevé un testimoni d'uns moments en què es creia que es posaven les bases per un sistema democràtic que havia de reconèixer les nacions de l'Estat.
Per acabar, transcric què en diu Bladé dels dietaris: "Algun cop he pensat que escriure un dietari com aquest -és a dir sense pretensions- té una certa analogia amb el fet d'escriure cartes a un amic, o a diversos amics -diguem de confiança-, en què les preocupacions d'estil no existeixen i allò que compta és el desig de ser clar, la qual cosa facilita que l'esforç -si n'hi ha- no es noti. Encara que un dietari, literàriament, no valgui gran cosa o no passi de ser subliteratura, sempre té un cert mèrit testimonial".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada