Nou model d'avaluació a Primària

Aquest final de curs 2016/17 s'implanta un nou model d'avaluació a les escoles conforme al treball de les competències bàsiques en les nostres escoles (amb els seus àmbits i dimensions). Aquest matí el Consell Executiu de la Generalitat ha donat el vistiplau al nou model d'informe d'avaluació, del qual ha informat la Consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i se n'ha publicat la nota de premsa que adjunto.

El Govern dona el vistiplau al nou model d’informe d’avaluació a partir de les competències bàsiques als alumnes de primària 

• Les escoles aplicaran el nou model d’avaluació aquest final de curs 
• S’informarà les famílies de què suposa avaluar per competències, les novetats en l’informe de final de curs i els diferents instruments per avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes 
• L’ordre d’avaluació posa èmfasi en l’avaluació formativa que identifica les dificultats al llarg del procés educatiu i permet prendre les decisions oportunes per assolir els objectius 
• El nou sistema avaluatiu es basa en els termes següents: assoliment excel·lent, assoliment notable, assoliment satisfactori i no-assoliment 

El Govern ha donat el vistiplau al nou model d’informe d’avaluació per als alumnes de l’educació primària que els centres educatius catalans aplicaran aquest final de curs. L’avaluació per competències suposa situar l’alumne com a protagonista del seu aprenentatge i l’ajuda a ser més competent. Aquest nou model es basa en les competències bàsiques fixades al currículum i deriva de l’Ordre d’avaluació de l’educació primària aprovada el 2016. 

Per donar a conèixer els continguts i objectius de les avaluacions per competències entre les famílies, el Departament d'Ensenyament ha elaborat un document informatiu que es repartirà als centres. 

Les avaluacions abasten els àmbits següents: 

- lingüístic 

     o llengua i literatura catalanes 

     o llengua i literatura castellanes 

     o aranès (a Aran) o llengua estrangera 

- matemàtic 

- coneixement del medi o natural o social i cultural 

- artístic 

     o visual i plàstica

     o música i dansa

- educació física 

- educació en valors 

     o valors socials i cívics 

     o religió

A final de cicle, 2n, 4t i 6è d’educació primària també s’avaluaran els àmbits d’aprendre a aprendre; autonomia, iniciativa personal i emprenedoria; i digital. 

En cadascun dels àmbits, el nou sistema avaluatiu es durà a terme amb els termes següents: 

- Assoliment excel·lent 

- Assoliment notable 

- Assoliment satisfactori 

- No-assoliment

Informes per als centres i per a les famílies 

Els documents informatius donen a conèixer a les famílies els diferents canals de comunicació de què disposen amb les escoles, com ara les reunions col·lectives, les entrevistes individuals o els informes escrits. Pel que fa als informes escrits, al final de cada trimestre el centre fa el seu model propi amb la informació de l’alumne, la seva evolució en l’aprenentatge, els aspectes personals i les mesures de suport, en cas que calgui. A final del curs els centres hauran de formalitzar l’informe oficial on s’explicita el grau d’assoliment de les competències, i que enguany es farà a partir dels nous termes establerts. 

La promoció dels alumnes també és un aspecte que s’exposa. Així, s’explica en què consisteix la promoció –el pas de curs- i la possibilitat de promocionar amb dificultats d’assoliment en cas que el professorat consideri que amb els suports corresponents l’alumne pot assolir els aprenentatges. També es contempla la possibilitat que un alumne romangui un curs més al llarg de tota l’etapa d’educació primària; i en cas d’alumnes amb altes capacitats el poder flexibilitzar la permanència en un curs en tota l’etapa. Per a tots dos casos l’alumne ha de disposar d’un pla individualitzat en cas que no en disposi. 

Finalment, s’informa dels diferents documents oficials d’avaluació existents: l’expedient acadèmic, l’acta d’avaluació de final de curs, l’historial acadèmic de l’educació primària, l’informe individualitzat de final d’etapa i l’informe personal per trasllat durant el curs en cas de trasllat de centre.

30/05/2017

premsa.gencat.cat 

La Copa és blaugrana #29

F.C. Barcelona

Campió de la Copa del Rei 2017

BARÇA 3 - ALABÈS 1

Manifest 'L'hora de la democràcia!'

Des de 2012, institucions catalanes, partits i entitats sobiranistes estan demanant un acord per fer possible el referèndum. El nostre compromís amb el diàleg és palpable des del primer dia, però cap dels diferents governs de l'Estat ni la majoria de partits polítics espanyols han atès mai aquesta demanda, ans al contrari, cada vegada que des de Catalunya s'han fet passes per debatre i fomentar la participació de la ciutadania, l'Estat ha contestat amb querelles, multes i inhabilitacions traslladant a la justícia un problema que només es pot resoldre des de la política.

Recentment, i en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum, més de 600 juristes van deixar ben clar que no cal tocar ni una sola coma de la Constitució per poder fer el referèndum. També, en aquest marc, s'han recollit més de 500.000 adhesions al seu manifest en demanda d’aquest referèndum. És una qüestió que depèn únicament de la voluntat política.

En aquestes darreres setmanes hem seguit amb atenció les passes fetes pel Govern català per intentar acordar una fórmula que fes possible un referèndum que, a Catalunya, reclama més del 80 % de la població.

Novament, però, hem topat amb la intransigència i la posició estàtica d'un Govern espanyol que no està disposat a buscar una sortida pactada i dialogada amb Catalunya. Les darreres posicions del president Mariano Rajoy i el seu Govern són una mostra inequívoca de la manca de voluntat sincera de diàleg per part del Govern espanyol.

La darrera negativa del president espanyol és un no a la voluntat majoritària de la societat catalana, és un no a la majoria dels catalans. Un nou no, i ja en portem 18, que reflecteix tristament, però molt nítidament, la manca de voluntat de les altes institucions de l’Estat per cercar una via de diàleg honest i fructífer.

Per això, avui, 27 de maig de 2017, l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència, reunides en sessió extraordinària i conjunta, demanem als partits polítics democràtics i favorables al referèndum que assumeixin d'una manera immediata l'impuls definitiu i els acords necessaris per a la celebració del referèndum, d'acord amb el mandat del mateix Parlament de Catalunya.

Interpel·lem totes les formacions polítiques partidàries del dret democràtic a decidir a posar-se inequívocament al costat de la majoria del poble de Catalunya en aquests moments tan rellevants de la nostra història i a contribuir activament a l'èxit participatiu del referèndum. Instem el Govern de la Generalitat a anunciar la data i a formular la pregunta del referèndum, sense més dilacions que les converses d'urgència que es puguin produir amb les formacions polítiques i socials del país.

Declarem el nostre suport a les institucions democràtiques del nostre país.

Amb la força que tenim anant tots junts podrem superar totes les dificultats. Ha arribat l'hora certa de la democràcia!

Assemblea Nacional Catalana
Associació Municipis per la Independència
Òmnium Cultural
Barcelona, 27 maig 2017

Es presenta "Encenalls de la nostra història"

ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. ASCÓ, UN LLEGAT PER PRESERVAR és una publicació elaborada per Biel Pubill i Soler i Josep M. Raduà i Serra. Es tracta d’un recull dels monogràfics que al llarg de deu anys (2007-2016) han aparegut en els programes de la festa major del poble i que en aquest període han ressenyat algun esdeveniment destacat, la commemoració d’alguna efemèride o la glossa d’alguna entitat o persona, entre d’altres. Aquestes aportacions apareixen amb la voluntat de convidar els lectors a la reflexió, l’anàlisi, la coneixença o l’aproximació històrica, etnogràfica, cultural o festiva d’Ascó.

El títol, ENCENALLS, evoca la pluralitat de temes que es troben al llarg de les més de dues-centes pàgines que configuren el llibre, ja que en el seu conjunt esdevé una miscel·lània de temàtiques, totes elles amb l’objecte de deixar constància del patrimoni d’Ascó en les seves diferents vessants.

ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. ASCÓ, UN LLEGAT PER PRESERVAR s’enceta amb el monogràfic que es va publicar l’any 2007. Aquest es feia ressò d’una efemèride, el centenari d’una de les riuades recents més importants i recordades, la de l’octubre de 1907. Portava per títol “Tot comença i tot acaba a l’Ebre”.

L’any següent es va dedicar a la part més lúdica de la festa major (jocs, divertiments i competicions) tot lligant-ho amb la participació de l’esportista local Sònia Franquet a les olimpíades de Pequín de 2008. Era fer “Un cop d’ull al patrimoni lúdic asconenc”.

L’any 2009 es va recuperar de nou la idea de l’efemèride tot recordant “Quatre-cents anys després” l’expulsió dels moriscos i les conseqüències que van tenir en un poble com Ascó.

“És temps de festa” era el títol dels apunts històrics de l’any 2010 en què es va fer un repàs al bategar associatiu d’Ascó des de principis del segle XX fins a l’actualitat, i posant l’accents en dos aniversaris rodons: els 25 anys del Ball de Diables d’Ascó i de Vídeo Ascó TV.

L’Ebre dona identitat als pobles riberencs, i va ser amb motiu de l’estrena del llaüt turístic Lo Roget l’any 2011 que es va optar per dedicar al nostre riu el monogràfic “Preparats per pujar a bord?”, que es va complementar amb el record dels 40 anys de la fundació de l’entitat Joventut Conscient, avui desapareguda.

El 2012 va ser l’any dedicat als templers amb un “Fent-li l’ullet a la història” tot rememorant el segle i mig de presència d’aquest orde militar com a senyors del castell d’Ascó.

Va ser el 2013 quan es va fer de nou una mirada enrere però sense anar gaire lluny en el temps. Amb “Un poble de la mà de la cultura” es va voler reflectir la presència gegantera a Ascó amb el templer el Falcó i la reina Sança, però també fent una ullada als diferents gegants que a dia d’avui formen part del patrimoni festiu de la resta de poblacions de la Ribera d’Ebre. També es va homenatjar els 25 anys del Premi de Narrativa Vila d’Ascó tot ressenyant els guardonats en aquest període.

“El Tricentenari de la Guerra de Successió” a la Ribera d’Ebre va ser l’excusa de l’any 2014 per fer una pinzellada de la nostra història, tant la que apareix als llibres, com també aquella que ha conformat la gent, la societat o la fesomia urbanística d’un poble.

Si anys enrere s’havia parlat de l’expulsió dels moriscos i la conseqüent despoblació, el 2015 es va seguir el fil de la història tot rememorant la Carta de Població posterior, que es va titular “Quatre-cents anys després, sigueu benvinguts”.

Per acabar els monogràfics que han encetat els programes de festa major en aquesta dècada, els protagonistes van ser els artistes locals del segle XX, tant nascuts aquí com aquells vinculats familiarment: Pere Daura, Josep Maria Brull, Domingo Margalef, Nicolau Ortiz, Carmel Biarnés, Josep Gironès, Oriol Muntané i Teresa Linyan. Va ser l’homenatge dels autors a “Ascó, bressol d’artistes”.

ENCENALLS ha estat prologat pel catedràtic d’Història de l’Institut de Flix, Pere Muñoz.

De l’obra, que està editada per l’Ajuntament d’Ascó, se n’ha fet una tirada de 800 exemplars

Encenalls de la nostra història

GERARD MERCADÉ, Director de l'ACRE

presenta el llibre 

ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. 

ASCÓ, UN LLEGAT PER PRESERVAR

de Biel Pubill i Josep Maria Raduà

Divendres, 26 de maig de 2017

Sala d'Actes de l'Ajuntament d'Ascó

18.30 hores

Pla de Lectura 2020

El Pla de Lectura 2020 preveu una inversió de 105 milions d'euros en el període 2017-2020 per incrementar l'activitat lectora a Catalunya.

El document defineix i pressuposta 20 línies estratègiques i 53 accions concretes, avaluables cada any.

El pla té com a objectius principals fer visible la figura del lector; prestigiar la lectura com a via principal d’accés al coneixement; incrementar els índexs de lectura i la comprensió lectora en totes les franges d’edat, amb especial atenció als infants i joves; reconèixer la llengua, la literatura I els autors catalans arreu del territori i valorar la propietat intel·lectual; enfortir i consolidar el sector del llibre millorant l’oferta editorial en llengua catalana i occitana; potenciar les llibreries i la xarxa de biblioteques de Catalunya, com a centres culturals i prescriptors del llibre i la lectura, i augmentar la presència del llibre i la lectura als mitjans de comunicació, tant en espais informatius com en no informatius i de ficció. 

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/301009/ca/lectura-2020-preveu-inversio-105-milions-deuros-periode-2017-incrementar-lactivitat-lectora-catalunya.do

Societat Obrera Agrícola d'Ascó (1917)

El 20 de maig de 1917, ara fa cent anys, s'aprovava en Junta General els Estatuts que havien de regir la nova entitat: una Sociedad Obrera Agrícola de Ascó.

En aquella Junta hi van prendre part un total de 52 associats que escolliren Antonio Daura com a president, Josep Faiget com a vicepresident i Pere Serra com a secretari. Els vocals van ser Pau Jordà, Pere Pau Montané, Joan Montornés i Antonio Serra.

L'objecte de l'entitat era "una unión, entre la clase trabajadora, ya sea para los fines de agricultura como para cosas que mejoren o auxilien a dicha clase o socios que la componen". Però també en remarcaven una finalitat "para cultura e instrucción de nuestros hijos (...) y con el fin de crear una pequeña cooperativa si puede llegar esta Sociedad a tal situación de fondos".

Per formar-ne part calia ser major de 16 anys i no calia ser únicament pagès per tal d'associar-se, a més, destaca que com a entitat no està afiliada a cap partit polític.

En fundar-se l'entitat, la quota mensual per soci era de 50 cèntims de pesseta, i no s'admetrien "los que tengan mala conducta y los que hayan sido despedidos o expulsados de otra Sociedad".

Tenint en compte l'interès pel bon quefer agrari, l'article 12 demana col·laboració dels associats: "Todo socio debe anunciar a la Junta directiva las plagas que se presenten al campo, como de nuevas enfermedades que noten en los árboles tanto en su propiedad como si la notaren en sus vecinos".

També hi ha un parell d'articles que parlen de comportament  qüestions d'ordre al local de la Societat:

"No se admite en la sala de la Sociedad gritos ni escándalo sino mucha tranquilidad conversando de cosas útiles, propias de la Sociedad y agricultura, como escuchar la voz con atención en las Juntas y si se da alguna lección de agricultura". (art. 8)

"Queda completamente prohibido todo juego sea de la clase que fuere dentro la sala de la Sociedad, únicamente puede admitirse naipes u dómino para el gasto del café por distracción el tiempo que señale la Junta de la Sociedad". (art. 14)

Cançó de fer camí

Aquest vespre ha tingut lloc l'acte organitzat per Pacte Nacional pel Referèndum que ha volgut visualitzar una fotografia potent d'un poble que vol fer camí exercint el dret d'autodeterminació. En l'acte, que s'ha celebrat al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, s'ha visualitzat els suports rebuts de Catalunya, Espanya i el món.

Han pres part en l'acte veus plurals provinents de sectors diversos, que acullen al seu sí ideals polítics diferents, però que els uneix, que ens uneix, la voluntat de decidir, de decidir-ho tot, sí, però també i especialment, decidir el futur polític com a poble.

Una de les cançons que ha sonat és aquesta peça, Cançó de fer camí, un poema musicat de la gran Maria Mercè Marçal i que és interpretat per Mireia Vives i Gemma Humet.

Cta

Let Catalans Vote

Ja són quaranta les personalitats internacionals que demanen que es deixi votar els catalans. Si l'any 2014 hi va haver 26 personalitats que es van sumar a aquest manifest que reclama que es pugui exercir el dret a decidir com a nació quin futur polític desitja, en els darrers temps s'ha ampliat la nòmina amb catorze signants més de diferents indrets i representatius en els seus àmbits d'actuació.

A continuació s'adjunta el manifest així com la relació de les noves personalitats adherides al manifest Let Catalans Vote.

DEIXIN VOTAR ELS CATALANS

Una gran majoria de catalans han expressat repetidament i de diverses maneres el desig d'exercir el dret democràtic a votar sobre el seu futur polític.

Aquesta exigència ferma de votar és el resultat d'una llarga sèrie de desavinences entre els governs de Catalunya i d'Espanya sobre el grau d'autonomia cultural, política i financera de què haurien de gaudir els catalans, malgrat els diversos intents que hi ha hagut d'arribar a una solució acceptable.

Tal com mostren els precedents quebequès i escocès, la millor forma de resoldre les disputes internes legítimes és emprar les eines de la democràcia.

Evitar que els catalans votin contradiu els principis que inspiren les societat democràtiques.

Així doncs, fem una crida al govern espanyol i a les seves institucions, així com als seus homònims catalans, a treballar conjuntament perquè la ciutadania de Catalunya pugui votar el seu futur polític i que es negociï de bona fe en base al resultat.

Rigoberta Menchú

Ahmed Galai

Mirta Baravalle

Gerry Adams

Angela Davis

Jason Y NG

Piedad Córdoba

José Bové

Irvine Welsh

Tsering Woeser

José Shulman

Hélder Mateus da Costa

Hans Ulrich Gumbrecht

Viggo Mortensen

Premis Vila d'Ascó 2017

El 13 de maig, en el marc d'un sopar literari, es van lliurar a Ascó els diferents guardons que convoca la Regidoria de Cultura en literatura i fotografia. Aquests van ser els premiats en l'àmbit literari:

XII Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó” 2017

Gojos del cor i la carn d'Enric Abad (Ontinyent, la Vall d'Albaida)

XXIX Premi Literari “Vila d’Ascó” 2017

Diari d'Alexandros de Joan Rebagliato Nadal (Calella, Maresme)

També es va lliurar el XXVII Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2017, que es va emportar  Etna Miró (Lleida, Segrià) amb l'obra On portem les flors? i Aina Ribes (Ascó, Ribera d'Ebre) amb la narració Un abans i un ara.

Font: www.asco. cat

'L'Est' de Joan C. González-Pujalte

L'Est, de Joan Carles González-Pujalte és l'obra que l'any passat va ser guardonada amb l'XI Premi de Poesia Joan Perucho-Vila d'Ascó i que recentment ha estat publicada.

Es tracta d'un conjunt de 25 poemes que com el seu nom indica ens trasllada a l'est, en concret, a l'est d'Europa, una zona convulsa als anys noranta del segle passat i a les conseqüències que es queden i es perceben en cada racó. Llegint el poemari et condueix a l'atmosfera densa que es respira en un indret que ha patit els sotracs de la guerra i les ferides que queden de l'enfrontament.

L'autor, Joan Carles González-Pujalte (Mataró, 1963) a més del Premi d'Ascó ha estat premiat tant com a poeta que com a narrador en força certàmens literaris i ha publicat més d'una vintena de llibres.

Tots els poemes juguen un paper en el conjunt, però aquest que escullo i comparteixo amb vosaltres és un cant a allò que hauria de ser, per tant, en certa manera és un lament d'allò que realment ha estat.

10

La sang ha de ser dins les venes.

No ha d'estar entre les pedres.

Ha d'estar a la pell l'empremta.

La fulla ha de ser a l'arbre.

L'arbre ha de ser a l'arbreda.

El pètal a la rosa. L'ull entre les parpelles.

El sexe al ventre. Els peus de nena

dins les sabatetes. L'ombra ha d'estar

modestament rere el cos que la crea,

Ha d'estar la sal a la pedra.

La llum a les espelmes i les bombetes

han d'il·luminar tota aquesta modèstia.

Els llibres a les biblioteques.

Els amants als matalassos i les seves

pells esteses absolutament obertes.

Hi has de ser! Guanyarem!

El canvi ets TU

Malpàs 94

La revista Malpàs, corresponent al primer trimestre de 2017 (núm. 94) , ja ha sortit d'impremta i ens permet fer un repàs a la vida informativa i social d'Ascó dels darrers temps.

La portada està dedicada a una corrida de cavalls a la Fontxinxella de la passada festa de Sant Antoni, i és que a l'interior hi podem observar un recull d'imatges de les corrides i també dels jocs de plaça. Altres festes que també apareixen són la festa de Santa Àgueda i el Carnaval. Així per exemple tenim ocasió de llegir el pregó de Santa Àgueda de la Roser Jordà o bé el perfil biogràfic d'Olga Vilella, Dona Treballadora d'Ascó 2017.

En tractar-se del primer número de l'any, hi ha la fotografia dels asconencs i asconenques nascuts l'any 2016 i que seran protagonistes de la plantada d'arbres en el marc de la festa de Santa Paulina, a Mas de Prades.

Les seccions habituals ens aproximen a temes d'interès com les arrels, els jocs o el racó literari, o l'actualitat local i comarcal, així com la secció institucional amb les notícies generades per l'ajuntament d'Ascó, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i l'Associació Nuclear d'Ascó-Vandellòs.

En aquest número també esdevenen protagonistes Àlex Collado, estudiant de Farmàcia, en la secció "I tu què estudies?"; i Ricard Ribes, president del Club Ciclista, en la secció "Declaracions íntimes".

L'editorial, en aquesta ocasió, es fa ressò del tema polític de l'any, adherint-se al manifest del Pacte Nacional del Referèndum com una manera de sumar-se a la necessitat de resoldre l'actual situació donant la veu a la ciutadania.

Barcelona desconeguda, de Daniel Venteo

Barcelona ha generat en les darreres dècades unes imatges que han anat més enllà de la realitat catalana i que en alguns casos han esdevingut icones universals com la Sagrada Família, l'skyline marítim, el Camp Nou, Montjuïc, la torre Agbar, el park Güell... És la Barcelona postolímpica, del segle XXI, amb una projecció turística indubtable. Però no sempre ha estat així...

El llibre que ressenyo, que porta per títol Barcelona desconeguda, és un recull d'imatges compilat per Daniel Venteo. Què hi podem trobar? Doncs precisament aquella Barcelona del primer segle de la fotografia -des del primer daguerrotip de l'any 1839 fins a la guerra civil-. Es tracta d'un recull d'imatges que mostra una Barcelona que ja no hi és -la vida quotidiana que es reflexa forma part del passat- o bé com es començava a desenvolupar l'Eixample, com el modernisme es feia amo i senyor del passeig de Gràcia, o bé esdeveniments que van suposar una fita per la ciutat com les exposicions universals de 1888 i de 1929.

Són gairebé 200 pàgines amb les seves corresponents fotografies, acompanyades per un breu peu de foto que facilita la informació necessària per indicar-te l'indret retratat així com una mica de context d'època i ambient.

Hi redescobrim una altra Barcelona, que sense cap mena de dubte, també explica la Barcelona actual.

Aquest àlbum de fotos ha estat un regal dels amics Ana i Paco.