Necessitem bones notícies

Ara que fa pocs dies que hem estrenat l’any 2024 i encara ens trobem en aquell període de temps dels bons desitjos, en posaré un altre damunt de la taula. Necessitem bones notícies. És molt probable que en el nostre dia a dia rebem inputs positius, que les persones que estimem ens donin alguna bona nova de projectes que il·lusionen, de millores laborals, de viatges per a fer... Però, en canvi, sí únicament prenguéssim de referència la informació pura i dura que rebem dels mitjans de comunicació, veuríem com el món està necessitat de bones notícies. I no és que el món periodístic se les hagi empescat per amagar-les, sinó és que costen de trobar, o almenys de trobar-ne tantes com desitjaríem.

Necessitem que plogui. Així de simple. Ja ho cantava Raimon que en “aquest país la pluja no sap ploure”, però ara no és que no en sàpiga, és que no ho fa (Riba-roja d’Ebre i Ascó són dos de les tres estacions meteorològiques de Catalunya on menys ha plogut els darrers dos anys). Tot i les cavalcades de Reis passades per aigua, cal que plogui i que plogui bé.

Necessitem que deixin de buidar-se els pobles. Catalunya ha assolit la xifra de vuit milions d’habitants, un màxim històric sostingut els darrers trenta i escaig anys, passant dels 6 als 8 milions. El país ha crescut un 25%, de ben segur que trobaríem desenes de pobles que aquest temps han perdut un percentatge similar d’habitants. El món funcionaria millor amb el famós reequilibri territorial. A les ciutats hi ha massa cases cares i als pobles hi ha massa cases buides...

Necessitem que l’ús social del català no minvi. Les últimes dades fan esfereir, i entre els joves l’ús cau de forma accelerada. És un problema al Principat, però que al País Valencià fa anys que va iniciar-se i les Illes Balears també van pel pedregar. No pot ser que les Terres de l’Ebre esdevingui una espècie de reserva de la llengua enfront de les àrees urbanes del país. La llengua perviu quan s’utilitza i quan la gent la veu útil i necessària.

Necessitem que les dades macroeconòmiques es notin a la butxaca de la ciutadania. És veritat que llegim notícies de creixement del PIB o de disminució de l’atur, encara que els darrers mesos atenuat. Però per un altre costat, hi ha estudis que indiquen que cada cop es pot estalviar menys –l’Estat espanyol és l’estat de la UE on menys s’estalvia. La inflació dels darrers anys –pandèmia i guerres, diuen- ha anat enfilant-se amb força mentre que els salaris no ho han fet al mateix ritme.

Necessitem que l’impuls que es dona a l’educació sigui compartit per la comunitat educativa. L’informe PISA ha estat el detonant, però ja fa massa anys que dura un cert malestar en el sector educatiu. Cal teixir les confiances entre el professorat i l’administració per tal de generar confiança amb la resta de la comunitat educativa. De vegades amb la sensació de fer-ho desembocar tot a l’escola

Necessitem que la cultura ocupi més espai a les nostres vides. Aquí escombro cap a casa, però ho escric així perquè ho crec. La cultura ens ofereix receptes per combatre el dia a dia obrint-nos un camp per córrer de llibertat.

Necessitem bones notícies. Només és un desig.

 

Josep Maria Raduà Serra

Gener 2024