L'Orfeó d'Ascó celebra el seu 35è aniversari amb un concert extraordinari

Aquest 2025 l’Orfeó d’Ascó celebra el seu 35è aniversari i un dels actes centrals de la commemoració serà un concert que tindrà lloc el proper 1 de maig, a les 7 de la tarda, al Casal Municipal d’Ascó, amb una actuació en què es comptarà amb la Coral Maristes Montserrat de Lleida, l’orquestra LleidaArt Ensemble, i la mezzosoprano Marta Infante.

A la primera part del concert s’interpretarà la Missa Tango de Martin Palmeri a càrrec de la Coral Maristes Montsserrat, l’Orquestra LleidaArt Ensemble i Marta Infante. A la segona part, s’hi sumarà l’Orfeó d’Ascó, i es cantaran les següents peces: Cançó de bres per a una princesa negra, La Barcarola de l’òpera “Els contes de Hoffman”, Rossinyol i El cant de la senyera.

L'Orfeó d'Ascó va néixer l'any 1990, fruit de la iniciativa de la Marie-Anne Colomb Bourqui, aleshores directora de l'Escola Municipal de Música d'Ascó (EMMA), que proposà a la Junta Directiva de l'Escola la creació d’una coral d’adults per tal que servís d'estímul a l’alumnat jove.

La primera actuació va ser el 22 de juny de 1990, tot just dos mesos després d'aquella proposta, cantant juntament amb els joves cantaires del cor de l’EMMA en el concert de final de curs. Des d’aleshores, l’Orfeó d’Ascó i l’Escola de Música han mantingut una relació molt estreta, compartint activitats i actuacions en concerts diversos. A hores d’ara, alguns exalumnes ara formen part de l’Orfeó.

D'aleshores ençà han passat més de cent cantaires per les veus del nostre orfeó. Avui el formem 38 membres en actiu, alguns dels quals són dels pobles veïns de la Torre de l’Espanyol, la Fatarella i Gandesa.

Des de 1990 fins el 2010 en va ser directora Marie-Anne Colomb Bourquí, i des de 2010 fins a l’actualitat, dirigeix la coral Anna Galcerà Vidal.

El repertori de l’Orfeó està format per cançons tradicionals i peces clàssiques, sardanes, havaneres, caramelles, nadales i diferents tipus de misses. També ha recuperat cançons antigues que es cantaven a la comarca.

Durant aquests 35 anys de vida, l’Orfeó d’Ascó ha actuat en concerts, concentracions i intercanvis a Catalunya, misses solemnes i bodes, concerts d’havaneres, caramelles, concerts de Nadal, en rodes coral de la Federació Catalana d’Entitats Corals, a totes les mostres corals de la Ribera d’Ebre, així com en diverses trobades del corals en el marc del Lleida Canta.

D’entre totes elles, es guarda un record molt especial de cantar al Monestir de Montserrat, a la cripta de la Sagrada Família, a la missa que emet en directe el circuit català de TVE o el concert a l’església de Saint Sulpice a París.

Campions de Copa: llegat blaugrana

F.C. Barcelona
Campió de la Copa del Rei 2025
 BARÇA 3 - REAL MADRID 2

Cicle Gaudí d'abril: 'L'àvia i el foraster'

 SINOPSI

Teresa és modista. Coneix Samir, el fruiter, que en realitat és un gran sastre que va haver d’emigrar del Pakistan. Enric, en plena crisi vital, torna al seu poble per assistir al funeral de la seva àvia i descobreix la relació que ella tenia amb Samir.

Guardonats del VI Premi de Microrelats Sant Jordi – Ascó 2025

Primer Premi:

• SOPA DE GALETS, de Tate Gualdo Cots (Solsona)

Finalistes:

• QUIMERA, d'Alba Amàlia Fondevilla Pla (Ascó)
• DARRERES VOLUNTATS, de Glòria Biosca Diaz (Reus)

El tema d'enguany ha estat la influència de la tecnologia en les nostres vides davant un món cada cop més connectat. Una revolució digital amb beneficis notables, però al mateix temps, aquesta transformació presenta reptes importants.

En aquesta sisena edició hi han participat 103 microrelats, que seran recollits en un llibre la primavera de l'any vinent.

En el marc de la Nit de la Cultura 2025, el proper 17 de maig, es farà el lliurament dels premis als guardonats. Moltes felicitats,  Tate, Alba i Glòria.

Sant Jordi per la llengua

UN MANIFEST EN DEFENSA DEL CATALÀ

El vespre de la a manifestació en defensa del català. L’acció va causar ferits entre els manifestants, paradistes i passejants, i va provocar grans destrosses.

La situació de la llengua 40 anys després no ha fet més que agreujar-se. El català viu un retrocés històric sense precedents. A cada any que passa, avança el procés de minorització lingüística, i segons les enquestes, avui dia només un 32% dels seus habitants la utilitza habitualment. Viure plenament en català ha esdevingut utòpic al comerç, la sanitat, l’ensenyament, el cinema o la justícia, mentre la llengua ha esdevingut el quart motiu de discriminació a Barcelona.

El model econòmic de la ciutat, basat en l’especulació immobiliària i el turisme, agreuja els efectes de la globalització, gentrifica els barris i posa en perill la cultura pròpia. La Barcelona de postal feta pels grans esdeveniments ha esdevingut una poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua, afavorint la política d’assimilació promoguda per l’estat espanyol. La creixent minorització de la llengua fa que aquesta perdi el seu rol de cohesió social, enfront de l’avenç del castellà i l’anglès, condemnant Barcelona a esdevenir una ciutat sense ànima. La desnacionalització de la capital és el símbol d’un procés que s’estén arreu del Principat i dels Països Catalans.

La llengua catalana no només és un instrument de comunicació. Ens connecta amb el passat i ens projecta vers l’avenir. Explica allò que ens defineix com a poble, ens iguala i ens fa més forts. El català ens singularitza davant del món, i si Barcelona és capital, és en tant que capital d’un país amb una cultura i llengua pròpies. El català ens dota de resiliència col·lectiva davant dels reptes i amenaces d’un món cada cop més globalitzat, hostil i atomitzant.

Davant d’aquesta situació, agreujada per la manca de polítiques fermes de les administracions, exigim l’aplicació de mesures valentes per promoure el català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris a cobrir la demanda formativa de català. Davant de la situació d’emergència lingüística que vivim, reivindiquem una diada de Sant Jordi per recuperar l’esperit de lluita en defensa de la llengua. Pel dret a viure plenament en català. Per revertir els efectes d’un model de ciutat que, fent bandera d’un fals cosmopolitisme, ha esdevingut l’agent més efectiu a l’hora de destruir la llengua i cultura pròpies.

Perquè estimem i volem fer valdre la Barcelona que ens ha vist créixer o la que ens ha acollit. La de les festes majors, els mercats de barri i la vida associativa de les entitats. Aquella que esdevé universal per la seva particularitat més genuïna, sense haver de renunciar-hi. La Barcelona de la cultura popular, la de la cultura en català.

Defensar la llengua és defensar la nostra manera de ser, de resistir i de teixir comunitat. Manifestem-nos aquesta diada de Sant Jordi a les 19 h a plaça Universitat. Defensem els nostres drets i exigim a les administracions que garanteixin el dret a aprendre la llengua i a viure plenament en català.

Aquest Sant Jordi: llibre, rosa i mani!

Diada de Sant Jordi - Ascó 2025

Sant Jordi: regalant cultura, perdent llengua?

Sant Jordi és la festa de l’amor i la cultura, però més enllà de la postal, les dades d’ús del català mostren una realitat inquietant. La llengua no sobreviurà per simpatia, sinó perquè sigui útil, necessària i present a tot arreu.

Abril és un mes cultural per excel·lència, i bona part de la culpa la té Sant Jordi, que omple carrers i places d’activitats literàries i culturals en aquesta primavera que tot just encetem. Presentacions de llibres, jocs florals, recitals, exposicions... Consumim cultura tot l’any, sí, però quan arriba Sant Jordi tenim una predisposició especial. I no només consumim cultura, sinó que la regalem.

Com a catalans, mostrem amb orgull tenir una diada tan reeixida. Sant Jordi és, potser, el millor invent col·lectiu del país: conjuga amor, literatura i catalanitat en una festa on tothom s’hi sent cridat.

Ara bé, la prèvia de Sant Jordi també ens recorda una realitat incòmoda. Les dades sobre ús i lectura en català haurien d’alertar-nos —especialment a les institucions responsables de Cultura i Política Lingüística. Només el 26,8% dels lectors prefereixen el català. Una de cada quatre persones. I no és un cas aïllat: segons l’Enquesta de Participació Cultural de 2024, en gairebé tots els àmbits culturals el castellà s’imposa al català, excepte en la ràdio i les arts escèniques. En cinema i videojocs, la presència de la llengua és residual. I en l’univers digital, influencers inclosos, la tendència és similar.

Sabem que som una llengua minoritzada. Sabem que l’ecosistema no ens és favorable. Però aquesta realitat no es pot combatre amb discursos buits ni amb l’eterna cantarella de “fer el català simpàtic”. No es tracta de simpatia, sinó d’utilitat i necessitat. O projectem la llengua com a eina imprescindible o, senzillament, la seva supervivència penjarà d’un fil.

Defensar la llengua vol dir convertir el català en la llengua habitual i natural del Govern, de les institucions i dels seus representants, sense excepcions ni complexos. Vol dir garantir-ne la presència a tots els espais públics, també a Madrid, on potser no seria sobrer que el Sant Jordi institucional comptés amb autors en llengua catalana.

Som, segurament, l’únic lloc del món on cal demanar permís per parlar la llengua pròpia. I, encara pitjor, l’únic lloc on sovint ens fan sentir que hem de demanar perdó per fer-la servir. Tot plegat, un símptoma més d’una colonització que ja no és militar sinó cultural, suau però efectiva.

Imagino que el català deu ser l’única llengua que, a ulls d’alguns, serveix per molestar.

La situació és complexa, però clara: la llengua catalana només ens té a nosaltres. No podem permetre’ns ni una política lingüística de baixa intensitat, ni la renúncia disfressada de pragmatisme. O ens hi posem de debò, o la davallada serà inevitable.

Josep Maria Raduà Serra

Abril 2025

Malpàs 125

El primero número de la revista Malpàs de 2025 porta a portada un dels moments àlgids del patrimoni local com són les corrides al carrer dels Clots durant la festa de Sant Antoni (fotografia de Biel Pubill), que també inclou en el seu interior el pregó de la festa que va anar a càrrec de Ricard Ribes. De Sant Antoni també es fa ressò de la tarda de jocs tradicionals a la plaça amb un complet reportatge fotogràfic. Aprofitant la celebració es va inaugurar la primera fase de les obres de Cal Cavaller i va comptar amb una exposició de pintura de Manuel Beguer, descendent de l'esmentada casa pairal.

Una altra de les activitats festives del primer trimestre de l'any és Santa Àgueda, que organitza el Col·lectiu de Dones d'Ascó. La revista recull el pregó que va pronunciar la M. Luisa Gimeno, i també el de l'any passat, que en aquell cas va anar a càrrec de Dolors Pérez.

La primera revista de l'any també presenta aquells nens i nenes nascuts l'any anterior.

En el seu viatge pel món a través dels seus lectors, el Malpàs ha visitat Burgi, un municipi de Navarra situat a la Vall de Roncal. Mentre que l'estudiant que ens presenta en aquesta ocasió és Hailu Estrampes, que estudia Programació en la producció mecànica a Lleó.

El bloc informatiu ocupa bona part de la revista (notícies properes, actualitat de Lo Llaüt, secció esportiva, informació dels centres educatius...) que es complementa amb una mirada històrica amb articles sobre l'Ascó de 1890, el cremaller o l'ensenyament públic l'any 1863.

El racó literari, informació de salut i l'humor i els passatemps completen el contingut del número 125 de la revista Malpàs.

Es presenten els Premis Vila d'Ascó 2024

El passat dissabte 5 d’abril, el Magatzem de Rita va acollir la presentació oficial dels llibres guardonats en l’edició 2024 dels Premis Vila d’Ascó. Un acte que tanca el cercle iniciat mesos enrere amb el veredicte del jurat i que culmina amb l’entrega de les obres ja editades i en paper al públic.

Conduït per Joan Navarro, l’acte va servir per donar a conèixer les obres publicades dels guanyadors i guanyadores, amb l’excepció del Premi de Narrativa Breu per a Joves, que es va presentar en format doble: amb els relats premiats tant el 2023 com el 2024. 

Entre les obres destacades, el recull de microrelats Vida i bellesa, on trobem La llàntia màgica, de l’autora Alba Fondevilla. 

En l’apartat de narrativa breu juvenil, es van presentar les obres Tres anys després, de Nerea Ortiz; El desig, d’Anna Pallejà; Infàncies segrestades, d’Aina Ribes; Son i preocupacions, de Mariona Blanch; i dues obres d’Ivan Querol: Sobre en Toby o la vigília i De diàleg i fang. 

També es va presentar el poemari Aversions, de Ramon Cardona Colell, guanyador del XIX Premi de Poesia Joan Perucho, i la novel·la Els dos últims Fabergé, de Cristina Canamases Guitart, reconeguda amb el XXXVI Premi Literari Vila d’Ascó. 

Els autors i autores van poder signar els seus llibres i compartir impressions amb el públic assistent, en una trobada que ja s’ha convertit en una cita ineludible per al món literari del municipi i que ens acosta a la nit de la cultura que enguany tindrà dues novetats pel que fa a les actuacions. 

L’acte es va completar amb la música de la cantant Carme Canela, acompanyada al piano per Joan Monné, que va oferir una actuació preparada en diversos blocs, pensats per harmonitzar amb el to literari i emocional de la vetllada. 

Amb aquest acte, Ascó dona el tret de sortida a una primavera intensament literària. La presentació dels llibres editats no només tanca un capítol per als autors guardonats, sinó que obre una etapa vibrant plena de cultura, amb Sant Jordi i la Nit de la Cultura al calendari immediat. Una temporada que promet emocions, noves lectures i l’enfortiment d’un teixit creatiu que fa de la literatura una eina de comunitat i expressió viva.

Presentació dels Premis Vila d'Ascó 2024