Aquest cap de setmana Ascó celebra la festivitat de Sant Miquel de Maig a l'entorn de l'ermita sota l'advocació del patró d'Ascó, que es troba a l'entrada de la vila:un edifici senzill però amb encant, que presenta un porxo a l'entrada amb tres arcades.
Aquesta no és la festa litúrgica principal de Sant Miquel, ja que aquesta s'escau el 29 de setembre (Sant Miquel, Sant Gabriel i Sant Rafael), sinó que és una festa que té lloc en alguns indrets i que commemora l'aparició de l'Arcàngel Sant Miquel, una tradició molt antiga que se situa al Monte Gargano, al sud d’Itàlia (a la regió de la Pulla). Aquesta festa se celebra el 8 de maig.
Segons la tradició, al segle V (cap a l’any 490), l’arcàngel Sant Miquel s’hauria aparegut diverses vegades a un bisbe local i a uns pastors, indicant el lloc on havia de ser construïda una església en el seu honor. Aquest lloc és l’actual Santuari de Sant Miquel Arcàngel al Monte Gargano, un dels primers llocs d’Europa dedicats al culte a Sant Miquel.
Aquesta aparició va consolidar el culte a Sant Miquel com a protector i defensor del poble cristià, especialment contra el mal i les forces demoníaques.
Significat religiós
Sant Miquel és un dels tres arcàngels reconeguts per l’Església (juntament amb Gabriel i Rafael) i se’l considera:
-
Cap dels exèrcits celestials
-
Defensor del bé contra el mal
-
Guardià de les ànimes en el moment del judici final
La devoció de Sant Miquel a Europa
L’arcàngel Sant Miquel ha estat una figura de gran veneració arreu d’Europa des de l’edat mitjana, especialment com a protector espiritual i defensor contra el mal. Diversos santuaris i ermites li són dedicats, molts d’ells situats en llocs elevats o de gran simbolisme.
Entre els més destacats trobem el Mont-Saint-Michel a França, un dels llocs de pelegrinatge més emblemàtics; el Monte Sant’Angelo al sud d’Itàlia, origen de la festivitat del 8 de maig; i diversos monestirs i esglésies a Alemanya, com l’abadia de Michaelsberg.
A Catalunya, la devoció també és molt present, amb exemples com Sant Miquel de Fai, Sant Miquel de Fluvià o el mateix Ascó.
Sant Miquel i l'orde del Temple
Sembla que el fet que Ascó fos cap de comanda templera, explica que Sant Miquel sigui patró de la població. Tot i que la Mare de Déu era la patrona principal de l’orde del Temple, Sant Miquel ocupava un lloc destacat dins l’espiritualitat templera per la seva funció com a capità dels exèrcits celestials i defensor del bé contra el mal. Aquesta imatge encaixava perfectament amb l’ideal dels cavallers templers, que es veien a si mateixos com a guerrers de Crist, lluitant tant en el pla físic com espiritual. No és estrany, doncs, que molts castells, capelles i llocs simbòlics vinculats a l’orde portessin el nom de Sant Miquel o li dediquessin devocions especials, especialment abans de les batalles o com a protector de llocs estratègics.