L'escriptor libanès Amin Maalouf ha estat la persona guardonada amb el XXXVI Premi Internacional Catalunya. L'acte de lliurament va tenir lloc el 2 de desembre.
Aquest premi es concedeix anualment, des de 1989, a persones que amb la seva feina contribueixen a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. En aquesta edició, l'atorgament del premi a Maalouf s'ha justificat per "la seva contribució a la recuperació del diàleg entre cultures i per la seva reflexió crítica sobre el paper d'Europa al món com a defensor dels drets humans".
Amin Maalouf (Beirut, Líban 1949) va estudiar Economia Política i Sociologia a la Universitat de Saint-Joseph de Beirut. Després de treballar com a periodista i ser director del diari An-Nahar, va exiliar-se a França durant la guerra civil libanesa. A França, Maalouf va continuar la seva carrera periodística, va ser redactor en cap de la revista Jeune Afrique i va cobrir diversos esdeveniments internacionals importants com la guerra de Vietnam o la revolució de l’Iran, fent reportatges a més de 60 països. A partir de 1985, es va dedicar exclusivament a l’escriptura i va aconseguir una projecció internacional com a escriptor i pensador.
Els seus llibres, traduïts a més de quaranta idiomes entre ells el català i el castellà, han estat àmpliament reconeguts. Va obtenir el Premi Goncourt el 1993 per Le Rocher de Tanios (La roca de Tànios); el 2005, el Premi Terenci Moix per Òrigines (Orígens); i el 2010, el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 2010 per la seva tasca en el foment del diàleg entre Orient i Occident. L’any 2006, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili I entre els anys 2007 i 2008, va presidir un grup de la Comissió Europea de reflexió sobre el multinlingüisme. El 2023 va ser escollit secretari vitalici de l’Acadèmia Francesa.
Els seus llibres, traduïts a més de quaranta idiomes entre ells el català i el castellà, han estat àmpliament reconeguts. Va obtenir el Premi Goncourt el 1993 per Le Rocher de Tanios (La roca de Tànios); el 2005, el Premi Terenci Moix per Òrigines (Orígens); i el 2010, el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 2010 per la seva tasca en el foment del diàleg entre Orient i Occident. L’any 2006, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili I entre els anys 2007 i 2008, va presidir un grup de la Comissió Europea de reflexió sobre el multinlingüisme. El 2023 va ser escollit secretari vitalici de l’Acadèmia Francesa.
