dimecres, 24 de desembre del 2025
dissabte, 20 de desembre del 2025
'Sopa de pedres', espectacle familiar
dimecres, 17 de desembre del 2025
Cicle Gaudí de desembre: 'Molt lluny'
SINOPSI
Sergio viatja a Utrecht amb la família per assistir a un partit de futbol. Abans d’agafar el vol de tornada a Barcelona, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat.
A partir d’aquell moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l’idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix.
dilluns, 15 de desembre del 2025
El català, entre el crit d'alerta i el compromís quotidià
La
publicació recent de les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos
Lingüístics de la població 2023 per l’Idescat ha tornat a situar la llengua
catalana al centre del debat públic. Les noves dades d’ús mostren un país
desigual i, malauradament, una urgència compartida.
Les Terres de l’Ebre hi apareixen, un cop més, com
el territori del país on el català manté un ús habitual més alt (66,8%). És una bona notícia i un reconeixement a
la persistència d’uns pobles i unes ciutats que encara fan del català la
llengua natural en molts àmbits de la vida quotidiana.
Tanmateix, a casa nostra no tot és motiu
d’optimisme. El setmanari L’Ebre ho
recordava en l’edició del 5 de desembre amb un titular contundent: “L’ús del català a les Terres de l’Ebre
retrocedeix un 18 per cent en 20 anys”. Aquest contrast entre lideratge i
davallada evidencia que el got pot veure’s mig ple o mig buit, però sobretot
posa de manifest una realitat: fins i tot als territoris on el català és fort,
ja no ho és tant com ho era.
La
situació és encara més preocupant quan ens fixem en l’àrea metropolitana de
Barcelona, la zona més poblada del país. Només una quarta part dels ciutadans
—un 24,7%— fan servir el català com a llengua habitual. Aquesta dada és un toc
d’alerta potent, perquè la vitalitat
d’una llengua depèn de la seva capacitat de ser útil, present i necessària
justament allà on hi ha més interaccions socials, econòmiques i culturals.
Si
la llengua es debilita, també ho fa la cohesió d’un país que s’ha construït
parlant-la. La llengua ens fa nació. És un dels nostres principals elements
d’identitat compartida, un fil que uneix generacions i territoris diversos. Per
això, veure com el seu ús es redueix any rere any no pot deixar-nos
indiferents. No n’hi ha prou amb lamentar-nos o amb enumerar xifres: cal assumir un compromís actiu.
Està
molt bé que des de la Generalitat s’impulsi un Pla Nacional per la Llengua. Que
els ajuntaments s’hi adhereixin i que promoguin accions en tots aquells camps
en què tenen competència. Però amb una situació de retrocés accentuat, em temo
que no podem deixar-ho tot en mans de l’administració. Ens hem de sentir
interpel·lats com a ciutadans i ciutadanes. Això vol dir parlar català sempre que puguem i amb tothom, sense renúncies
preventives. Vol dir exigir el dret de viure en català en tots els àmbits
—administració, comerç, cultura, mitjans, món digital— i acompanyar amb respecte i paciència aquells que s’hi acosten i volen
aprendre’l. Vol dir ser, en definitiva, soldats de la llengua: no pas des
d’un excés d’heroisme, sinó des d’una constància quotidiana, tenaç i amable.
Cada
conversa és una oportunitat. Cada renúncia automàtica és un petit pas enrere. I avui, més que mai, ens cal avançar.
dissabte, 13 de desembre del 2025
Padró d'Habitants 2025
Des de 2023 el Padró només ofereix la xifra de població per sexe dels municipis, les comarques i Aran, i les províncies. En l'estadística oficial catalana, el Cens de població anual i les Estimacions de població passen a ser les fonts de referència per a la població a tots els nivells territorials.
Les xifres padronals amb referència a 1 de gener de 2025 tenen efectes a partir del 31 de desembre de 2025 i han estat publicades en el Reial decret 1117/2025, de 3 de desembre, pel qual es declaren oficials les xifres de població resultants de la revisió del Padró municipal d’habitants referides a 1 de gener de 2025.
|
|
2025 |
|
ASCÓ |
1.589 |
|
BENISSANET |
1.186 |
|
FLIX |
3.340 |
|
GARCIA |
551 |
|
GINESTAR |
800 |
|
MIRAVET |
703 |
|
MÓRA
D’EBRE |
5.811 |
|
MÓRA LA
NOVA |
3.350 |
|
LA PALMA
D’EBRE |
333 |
|
RASQUERA |
786 |
|
RIBA-ROJA
D’EBRE |
1.132 |
|
TIVISSA |
1.658 |
|
LA TORRE
DE L’ESPANYOL |
641 |
|
VINEBRE |
427 |
|
RIBERA D’EBRE |
22.307 |
dijous, 11 de desembre del 2025
dimarts, 9 de desembre del 2025
Presentació del llibre "L'home del segle"
dissabte, 6 de desembre del 2025
Cens de població 2025
Aquesta setmana s'han oficialitzat
les dades del Cens de població a 1 de gener de 2025, un instrument que dona a
conèixer les característiques demogràfiques de la població resident.
Anteriorment, la font d'informació del Cens de població eren les entrevistes
als habitatges, i actualment es basa en l'explotació dels diferents registres
administratius.
A 1 de gener de 2025, el Cens de
població indicava que a Ascó hi residien 1.594 persones -15 menys que un any
abans-, mentre que a la Ribera d'Ebre es comptava amb 22.132 residents, que
distribuïts per municipis quedava de la següent manera:
divendres, 5 de desembre del 2025
Agenda de Nadal - Ascó 2025
dimarts, 2 de desembre del 2025
Bases del XXI Premi de Poesia Joan Perucho -Vila d'Ascó 2026
El tema és lliure.
Només s’admetrà un treball per autor/a.
L’autor/a guardonat/da en l’edició anterior haurà d’esperar-se 1 any per tornar a presentar-se al Premi.
L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.
La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.
Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premipoesia@asco.cat
A. En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXI Premi de Poesia Vila d’Ascó 2026.
B. En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta i el títol de l’obra.
C. L’original que opta al premi s’ha d’adjuntar en format PDF. Aquest document ha de dur per nom el títol de l’obra.
D. En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les dades següents: títol de l’obra; nom i cognoms de l’autor/a, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic de l’autor/a. Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.
El termini d’admissió conclourà el dia 7 de gener de 2026.
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en el decurs de la Nit de la Cultura, que se celebrarà durant el mes de maig de 2026 a Ascó.
El premi
dilluns, 1 de desembre del 2025
Bases del XXXVIII Prem Literari Vila d'Ascó 2026
L’Ajuntament d’Ascó convoca un concurs literari, en la modalitat narrativa, amb les bases següents:








