Recull de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2013

Pels volts de Sant Jordi es publiquen les obres dels joves escriptors i escriptores que han estat guardonades en el certamen de narrativa juvenil que convoca la regidoria de cultura d'Ascó, segur que un dels incentius que té la participació en aquest premi de narrativa breu, adreçat a joves d'entre 14 i 20 anys.

Enguany han estat dos les obres publicades en el recull, una de cadascuna de les categories.

El plor dels records, d'Àngela Aubanell i Rams (Gandesa)

Una narració original amb tocs de realisme màgic protagonitzada per Kira Martí, una noia que cada cop que plora, se li esborren els records. Aquesta circumstància no li posa les coses fàcils ja que no és conscient d'alguns fets que han ocorregut a la seva vida, i és que amb el plor li desapareixia aquest bocí de memòria. Ja fos un fet ocorregut fa molt temps, com un fet ocorregut ahir; ja fos una mort estimada com un conflicte a la feina... Es desencadena una lluita contra l'oblit.

Un destí i molts camins, d'Ivet Pubill i Ambrós (Ascó)

En aquesta ocasió, l'Ivet ens presenta un noi, en Toni, que entra a la universitat a estudiar un grau d'enginyeria mecànica, tot i que aquest no és el seu repte laboral, sinó el desig dels pares. Toni volia ser bomber. Com que no es pren seriosament els estudis, els pares el fan fora de casa, i com un emprenedor dels nostres dies, comença un periple laboral... amb l'objectiu últim d'arribar a ser bomber. Ho aconseguirà?

Memòria d'un aplec de sardanes

Aquest 2014 l'Aplec de Sardanes Vila d'Ascó ha complert vint-i-cinc edicions. 
Si fem una mirada enrere, ens hem de remuntar a l'any 1983. Aquell any va ser el primer cop que la ballada de sardanes a Ascó prenia caràcter d’aplec. Però a Ascó s’havien ballat sardanes al primer terç del segle XX –hi ha una imatge que testimonia una ballada a la plaça Major. Però també per festa major es ballaven sardanes, parlem dels anys de la dictadura, en què la sardana apareixia als programes amb el nom de “bailes regionales”, els quals els trobem tant a la Plaça de la Pau com al Pla de l’Església.

Tornem a l’any 1983. En aquell moment, una activa Associació de Veïns va ser l’encarregada de preparar aquell primer Aplec. El lloc escollit per fer la ballada: el pati de les escoles. Un aplec que es va repetir els anys 1984 i 1985 amb el mateix format i indret, i també organitzats per l’esmentada associació.

Després de tres anys, l’Aplec va patir una primera aturada, i va deixar de celebrar-se. Fins que el 1989, un grup d’entusiastes de la dansa van impulsar de nou un Aplec Sardanista i es va traslladar la ballada al Pla de l’Església. Fins el 2006 van ser anys de continuïtat i de consolidació d’un Aplec que any rere any aplegava gent del poble i de pobles veïns. Amb el suport dels diferents ajuntaments, però caldria remarcar especialment dos figures que van ser l’ànima de l’organització: Joan Baiges i a Agustina Raduà. 

Des de l’any 2007 l’Aplec deixa de celebrar-se. Són anys de transició fins que el 2011 l’Associació Cultural Lo Llaüt crea una secció sardanista que serveix d’aixopluc per l’organització de nou de l'Aplec. Aquell any se celebra la 22a edició, amb novetats com poden ser la data de celebració. Es trasllada a la primera setmana de juliol, molt a prop de la festa de Sant Cristòfol, ja que d’aquesta manera la Parròquia organitza un sopar de germanor que serveix per recaptar fons en benefici de Mans Unides, Missions i Càrites. En aquests anys l’Aplec s’ha traslladat de la Plaça de l’Església a la Plaça del Casal.

Sardanes d'Ascó
Si tornem a l’any 1983, curiosament l’any en què es va crear l’Aplec es composava una primera sardana dedicada al nostre poble, tot i que van passar anys fins que va ser ballada pels veïns. És la sardana “Castell d’Ascó” del mestre Miquel Salvadó. Sardana que des de 2011 es balla cada any per l’Aplec en homenatge al músic i compositor local. Cal dir que l’arranjament de la sardana va anar a càrrec d’un dels principals compositors del país, en Tomàs Gil i Membrado, d’Horta de Sant Joan.

L’any 1997 trobem novament una sardana dedicada a Ascó, en aquest cas d’un músic de la Cobla Ciutat de Terrassa, en Daniel Gasulla, i que va titular com a “Records d’Ascó”.

La casualitat ha volgut que aquest any que commemoren el vint-i-cinquè aniversari, el compositor Rafael Xavier Vidal ha composat la sardana "Els jocs de Pandara".

Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

Amb Dies de frontera, l'escriptor Vicenç Pagès Jordà es va emportar el Premi Sant Jordi de novel·la 2013. Un bon presagi per a una obra que et convida a recórrer per la provisionalitat de l'amor i del desamor a través dels dos protagonistes: en Pau i la Teresa. Quan semblava que l'amor fluïa entre ells, superant els esculls de la maleta que portem carregant cadascun, es produeix "la relliscada", i el que semblava amor comença a trontollar fins al punt que cadascú ha de seguir el seu propi camí, però amb la mirada enrere contínuament davant del dubte d'allò que fan o d'allò que haurien de fer. 

Una novel·la amb molts capítols, molts d'ells breus, que avança amb mirades al davant, al darrere i al costat. Es plantegen interrogants sobre allò que envolta la vida d'una parella: les amistats que ens acompanyen, la família que ens envolta i els vincles laborals que teixim, i el tema estrella, la paternitat. Aspecte que sobrevola sovint en parelles a la frontera dels trenta als quaranta. En aquest sentit, pren la forma de novel·la generacional, no pas pels dubtes que resol però sí per com planteja les inquietuds d'aquesta generació.

Els protagonistes viuen a Figueres, que ja comença a ser terra de frontera, però es desplacen a Agullana i a la Jonquera, on ja podem parlar clarament de frontera, de frontera física davant l'altra frontera, qui sap si fina o insegura o mental, que separa el dubte en una parella, l'encert en una relació o simplement la profunditat de l'amor.

El llibre incorpora recursos d'avui com poden ser informacions del perfil personal a Facebook o una conversa amb Whatsapp, així com l'ús de l'actualitat informativa per oferir un context que tots tenim ben present (com el procés sobiranista o els incendis de l'estiu passat a l'Empordà).

La Teresa va arribar a casa, va trucar a la Lola, va quedar amb la Vero, va regar el Bri. Ara bé, ¿es va reconciliar amb en Pau? La resposta no és senzilla.

XXVè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

#Vinyoli100

CANÇÓ D'AMOR

No diré mai, no diré mai l’amor,

perquè l’amor no pot ser dit.

No intentaré - no gosaré – l’amor, 

perquè del tot no pot ser assumit.

PoTser, qui sap si per l’areny dels anys 

m’acostaré silenciós al riu

on pesca absort l’home que no somriu,

capblanc, mirant com llisca, sense afanys,

la vida i sent el cant d’un negre ocell.

Potser d’amor li parlaré a ell.

Joan Vinyoli

Bases VI Premi de Periodisme Carmel Biarnés

1.- Tema

Els treballs presentats han de difondre la tasca investigadora que es fa tant des de l’associacionisme com a títol individual sobre temàtiques de caràcter local o comarcal a tots els territoris de parla catalana.

2.- Destinataris

Hi podran optar els autors de treballs periodístics que:

- Difonguin els resultats d’una tasca d’investigació i recerca emmarcada en el camp dels estudis locals i territorials i duta a terme exclusivament per tercers (centres d’estudis, entitats culturals, investigadors a títol individual, etc.). En cap cas l’autor del treball presentat al premi i l’autor de la recerca poden ser el mateix.

- Hagin estat publicats o emesos a través de mitjans de comunicació de masses (premsa escrita, ràdio, televisió i cinema documental, i Internet).

- Hagin estat redactats en llengua catalana, castellana, aranesa, francesa o anglesa.

- Hagin estat publicats o emesos en el període comprés entre l’1-09-2013 i el 31-08-2014.

Els treballs periodístics que no hagin estat elaborats en llengua catalana o castellana, caldrà que es presentin acompanyats d’una transcripció del text al català.

3.- Categories

El Premi inclou quatre categories en funció del suport dels treballs: 

- Premsa escrita

- Ràdio

- Televisió i cinema documental

- Internet

En cadascuna de les categories es podrà presentar un màxim de 2 treballs per autor.

4.- Termini

L’autor o, en el seu cas, el mitjà en el que s’ha publicat o emès el treball periodístic, haurà de presentar-lo per correu certificat o bé personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 Ascó (Ribera d’Ebre).

A) Premsa escrita: es lliurarà un original o una còpia de la publicació on va aparèixer el treball periodístic.

B) Ràdio, televisió i cinema documental: es lliurarà una còpia del material emès. En els casos de programes informatius, s’entregarà una gravació complerta del programa. S’haurà d’entregar també un certificat d’emissió on hi figuri el dia i l’hora d’emissió. El certificat haurà d’estar emès pel mitjà de comunicació o, si s’escau, pel certamen o festival en el cas del cinema documental.

C) Internet: es lliurarà una còpia del treball tal com s’ha publicat al web, ja sigui en el format HTML, arxiu Flash, JPEG, GIF o impressió en paper; i s’indicarà el títol de l’article pel qual opta al concurs. En aquesta categoria l’autor s’obliga a mantenir en xarxa el treball presentat almenys fins el 31 de desembre de 2013.

El termini d’admissió conclourà el 10 de setembre de 2014.

5.- Premis

S’atorgarà un premi de 800 euros per cadascuna de les categories que podrà ser declarat desert si així s’estima convenient.

Sobre els premis s’efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d’autor.

6.- Acceptació dels treballs periodístics

Els treball periodístics presentats al premi seran sotmesos al criteri d’una comissió tècnica que avaluarà l’adaptació dels mateixos a les bases. Només passaran a consideració del jurat els treballs periodístics que superin el criteri de la comissió tècnica. Aquest criteri s’haurà de justificar de forma objectiva i d’acord amb les presents bases.

7.- Jurat

El jurat el formaran professionals del món de la comunicació i persones vinculades al món de la recerca. 

El jurat es reserva el dret d’interpretar les bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

8.- Veredicte

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament del premi que se celebrarà el dissabte 11 d’octubre de 2014 a Ascó en el transcurs de la VI Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.

9.- Recuperació dels treballs

Aquells candidats que desitgin recuperar el material presentat al premi, podran sol·licitar-ho a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó abans del 31 de desembre de 2014. A partir d’aquesta data, l’Ajuntament podrà procedir a la destrucció del material, si ho considera oportú.

10.- Drets de reproducció

Els autors dels treballs periodístics que resultin premiats cedeixen en acceptar el premi els drets de reproducció del material presentat, a efectes de difusió i promoció del Premi de Periodisme Carmel Biarnés d’Ascó i de la Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Dolors Ribes Grau, una mestra de la República

Al mes d'abril, dins del programa d'activitats culturals d'Ascó, es va projectar la pel·lícula-documental "Las maestras de la República", promogut per la secció d'ensenyament del sindicat UGT. Posteriorment es va dur a terme una taula rodona amb la participació de diferents docents d'Ascó i Flix i moderats per Ramon Sans, professor universitari i membre de la UGT. 

En el transcurs de l'acte, la directora de l'institut de Flix, Mar Carranza, va esmentar la figura d'una asconenca que havia estat represaliada com a mestra de la República: Dolors Ribes Grau.

Indagant per la pàgina web de memòria històrica "Els mestres de la República a Manresa. Trajectòries, pedagogies i depuracions" de l'Associació Memòriai Història de Manresa ( http://www.memoria.cat ), hem pogut consultar algunes dades biogràfiques d'aquesta mestra d'Ascó. 

A més s'inclou una selecció de full de l'expedient de depuració de Dolors Ribes així com l'acreditació que presenta el 22 de febrer de 1939 a les autoritats franquistes com a prova d'haver exercit de mestra a l'escola nacional de nenes de Viladordis de Manresa, amb anterioritat a l'esclat de la guerra civil.

• NOM: RIBES GRAU, Dolors
• LLOC I DATA DE NAIXEMENT: Ascó (Ribera d’Ebre),1880
• ANY D’OPOSICIONS: 1914
• DESTINACIONS ANTERIORS A MANRESA: La Molsosa
• ESCOLA ON TREBALLAVA DURANT LA REPÚBLICA: Escola unitària de nenes de Viladordis
• RESSENYA BIOGRÀFICA:
  Mestra d’ideologia favorable a la República, igual que el seu marit i un seu fill que va allistar-se voluntàriament a l’exèrcit republicà a l’inici de la Guerra Civil. Aquests antecedents van fer que la Comissió Depuradora de la província de Barcelona la volgués sancionar amb el trasllat a una altra localitat de cens igual o inferior al de Manresa però, finalment, la resolució del Ministerio de Educación Nacional la va confirmar en el càrrec el 5 d’abril de 1940. Al 1947 continuava treballant a l’escola de Viladordis.