El preu de ser catalans és una de les lectures d'aquest estiu i que sens dubte m'ha provocat la reflexió a l'entorn de la situació de la llengua i de la cultura catalanes en aquests compassos del segle XXI. El llibre és de la periodista d'origen argentí Patrícia Gabancho, i porta un subtítol ben provocador, Una cultura mil·lenària en vies d'extinció. Algú, probablement pot titllar la publicació de provocadora, de derrotista, d'una visió excessivament negativa de la situació de la llengua... de totes maneres, crec que almenys sí que pot ser provocadora en un sentit, de provocar la reflexió.
A més, l'autora tracta la temàtica dividida en sis blocs: identitats, cultures, anècdotes, mercats, pre-històries i polítiques. En cadascun d'ells dissecciona i analitza la situació actual, i arriba a conclusions poc optimistes. Ara bé, tot i mostrar-se poc confiada en el futur que al català li espera en un món globalitzat, sí que no s'està d'assenyalar possibles vies de solució.
Sense necessitat de ser molt alarmistes, és innegable que de la mateixa manera que el català ha aconseguit fer-se un lloc en àmbits com l'educació, està reculant en molts altres camps, i precisament en aquells més pròxims al sector de l'oci i entre la joventut.
És un llibre desacomplexat que toca el voraviu i ple de situacions que et conviden a la reflexió.
En aquest final d'agost en què alguns polítics importants han trobat que la identitat (la catalana, per suposat!) és la culpable de tots els nostres mals, els hi dedico aquesta cita del llibre: "Sense èpica no hi ha emoció, i sense emoció no hi ha pertinença".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada