Contes a la vora del riu

AJORNAT

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre organitza l’espectacle literari Contes a la vora del riu a càrrec de l’escriptor Andreu Carranza.

Aquesta activitat tindrà lloc el divendres 5 de desembre a les 20h a la Sala del Cinema de la Torre de l’Espanyol.

Un debat incòmode

Avui hi ha una cita televisiva a TV3. Aquest estiu vam veure les càmeres del programa 30 minuts rondant pels carrers d'Ascó i avui a la premsa surt que el reportatge d'aquest vespre encara el debat de les nuclears: Un debat incòmode.
L'equip del programa no només es va desplaçar a Ascó, sinó que també ho van fer a Santa María de Garoña (Burgos) i a França, el país d'Europa que més aposta per l'energia nuclear.

Diumenge 30 de novembre
TV3 -30 minuts
21.45h

http://www.tv3.cat/p30minuts/30Item.jsp?idint=1226&item=reportatges

Dia Internacional contra la violència envers les dones

Manifest "La violència masclista, un problema de totes i tots", subscrit per la Generalitat de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, i les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

-25 de novembre de 2008-

http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Actualitat/Documents/Arxius/MANIFEST%2025%20NOVEMBRE.pdf

L'economia de la Ribera d'Ebre 2007

S’ha donat a conèixer l’Anuari Econòmic Comarcal que cada any presenta Caixa Catalunya. A banda d’informar de l’evolució de l’economia a nivell català, té la particularitat que dóna les dades dels diferents sectors de producció comarca per comarca. Us adjunto el text que tracta de la situació econòmica de la Ribera d’Ebre, en aquesta ocasió no gaire positiva: és la que comarca que ha quedatmés malparada amb un retrocés del 0'9% a causa de la mala evolució de la indústria i l'agricultura.

Ribera d'Ebre

El 2007, el VAB de la Ribera d’Ebre va retrocedir del 0,88%, el registre més baix de totes les comarques, des de l’avanç de l’1,02% el 2006. Explica aquest empitjorament la dinàmica industrial, que intensifica el ritme de caiguda des del 0,58 al 3,52% i resta 2,38 punts percentuals al creixement de la comarca. També davalla el sector primari, fins al 8,08%, des de l’avanç del 5,72% un any abans. Addicionalment, l’activitat terciària s’alenteix, del 4,74 al 4,38%. Només el sector de la construcció millora el seu registre, passant del 6,43 al
6,78%. Amb aquestes dades, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 se situa en el 27,8%, davant el 27,9% de les Terres de l’Ebre i per sobre de l'alça acumulada del conjunt català (23,4%).
En el subsector agrícola són destacables les caigudes de la fruita seca (-25,4%), de la fruita fresca (-7,7%), de les hortalisses (-0,8%) i de l’oli (-17,1%), mentre que el vi i raïm avancen d’un modest 2,2%. En el subsector ramader cau del 8,2% el porcí i té un avanç nul l’aviram. Pel que fa a la producció de fusta, recula del 3,5%. En el sector industrial, la principal branca d’activitat de la comarca, l’energia, aigua i extractives (pes del 81,4%), mostra una caiguda del 4,8%, parcialment compensada per la química, la segona per ordre d’importància (pes de l’11,1%), la qual avança del 7,5%. De resultes d’això, el nombre d’afiliats en el sector disminueix del 6,2%. En el sector de la construcció, els principals indicadors del subsector residencial tenen creixements forca elevats. Els habitatges en construcció i els acabats avancen del 22,9 i el 76,9%, respectivament, des del 2,0 i el 2,9% de mitjana de Catalunya. Addicionalment, els habitatges iniciats augmenten del 47,8%, quan la mitjana catalana disminueix del 32,7%. Amb tot, els afiliats en el sector baixen del 3,1%, després de l’augment del 12,7% el 2006. En el sector terciari tenen increments elevats les activitats immobiliàries i serveis empresarials (9,0%) i en intermediació financera (6,9%), i de menor intensitat les branques de comerç i reparacions (2,3%), hoteleria (5,1%) i serveis col·lectius (2,5%), que són les de més pes (62,7% en conjunt). Tot i això, els afiliats a la Seguretat Social en el sector avancen del 7,8%, registre que compensa les pèrdues de la indústria i la construcció, i eleva la xifra agregada fins al 2,6%, per sota el 3,1% de Catalunya.

35 quilos d'esperança

Aquests dies hem acabat de llegir el llibre 35 quilos d’esperança d’Anna Gavalda, una lectura que hem fet de forma col·lectiva en veu alta. Desconeixia aquest llibre fins al setembre en què va ser una de les lectures escollides per aquest curs. És prou encertat per alumnes de 10 anys i està explicat de tal manera que et commou l’argument i els diferents temes que apareixen de forma més o menys implícita.
El protagonista, un noi de 13 anys, ens narra en primera persona les seues vivències a l’escola (potser hauríem de dir-ne patiments) ja que seria la història d’un fracàs escolar (repeticions de curs, expulsions...). A més a tot això s’hi suma una situació familiar en què els pares no tenen una bona relació. Malgrat tot troba en l’avi un còmplice, una persona que l’entén i l’ajuda perquè no se senti un fracassat i li recondueix els estudis cap als seus interessos com són la construcció de màquines i artefactes variats.
Els temes que apareixen van des de la relació d’estima i afecte entre avis i néts, la relació pares-fills, la mort o el fracàs escolar amb un protagonista que només pot oferir “35 quilos d’esperança”.
En alguns passatges del llibre l’alumnat s’ha arribat a commoure, tot i que també provoca més d’una riallada.

Lo Llaüt: renovació de Junta

La Junta Directiva de l’Associació Cultural Lo Llaüt, després de la renovació, ha quedat configurada de la següent manera:

Presidenta:
Aurora Serrano Grau
Vicepresident:
Albert Biarnés Munuera
Secretària:
M. Dolors Biarnés Jornet
Tresorera:
Esther Serra Fortuño
Vocals:
Carolina Baiges Gabaldà
Marina Baiges Giralt
Joan Biarnés Munuera
Isabel Plaza Grau
Biel Pubill Soler
Josep M. Raduà Serra

Dades de la navegabilitat

Aquesta setmana l’Idece ha donat a conèixer les dades de la temporada de navegació per l’Ebre de l’any 2008. Es veu que respecte l’any anterior hi ha hagut un augment del 20% d’usuaris del servei. Precisament una de les novetats va ser l’obertura del tram de 17 km entre Móra d’Ebre i Ascó, i lògicament he tingut interès a comprovar quines eren les dades que es desprenien. I han estat 290 passatgers els que han pogut disfrutar d’aquest tram. Recomanable!

Cal dir que el tram de la Ribera d'Ebre amb més demanda va ser el passeig per Miravet (455 persones)

En el conjunt de l'Ebre navegable hi ha hagut 14.156 usuaris, 8.893 dels quals en el tram comprès entre Ascó i Xerta, i 5.263 entre Xerta i Amposta.

Final de la batalla

El 14 de noviembre la aviación republicana no interviene en el frente del Ebro, mientras que las aviaciones de Franco saturan con sus bombas las zonas de Flix, Riba-roja y Ascó. La 1.ª Brigada Hispana lanza una Escuadra de bombardeo al oeste de Ascó y otra sobre los medios de paso al oeste de Riba-roja que también son objetivo de dos Escuadras de la 2.ª Brigada.
(…)
La Aviación Legionaria incide también en los mismos objetivos y lanza a sus aparatos de gran bombardeo alos accesos de los puentes de Flix y en otro servicio bate el tráfico en la zona de Ascó y La Fatarella.
(…)
Por último, la Legión Cóndor actúa con la innecesaria protección de sus cazas sobre posiciones al noreste de Ascó y los castigadísimos pasos entre Flix y Riba-roja.

BESOLÍ, A. et al (2005): Ebro 1938, Inédita Editores, Barcelona.

López Tena

Òmnium Cultural va organitzar aquesta setmana a Flix una xerrada en què està pentinant el territori per donar a conèixer la campanya Junts! per Catalunya, a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional que acabarà de passar el ribot a l’Estatut.
El ponent va ser Alfons López Tena, notari, president del Cercle d’Estudis Sobiranistes i exvocal del Consell General del Poder Judicial.
López Tena es fa escoltar, i malgrat els termes jurídics que implica parlar de l’Estatut i tot el que comporta, ho va fer amb un llenguatge entenedor, amb exemples pràctics... i parlant clar.
Sembla bastant evident que la sentència serà força decebedora des del punt de vista de Catalunya, ja que fins i tot pot suposar posar en dubte qüestions ja legislades com poden ser les competències dels Mossos en trànsit o el català com a llengua vehicular de l’ensenyament. Malgrat tot, va transmetre un to d’optimisme, i a l’igual que passava en el seu llibre Catalunya sota Espanya, quan oferia diferents escenaris de futur, és del parer que és “més fàcil” la secessió que convertir Espanya en un estat federal. Doncs la secessió la pot impulsar una majoria sobiranista al Parlament o una consulta popular, mentre que promoure canvis a l’estat vol dir canviar la Constitució, i això no toca.

Circular sobre la vaga 13-N

Avui a l’escola – CEIP Enric Grau Fontseré, de Flix- no secundem la vaga convocada al sector de l’ensenyament, però malgrat tot, hem fet arribar una circular als pares en què mostrem el desacord de la gran majoria del claustre en alguns dels plantejaments de la Llei d’Educació de Catalunya i de vegades amb la falta de concreció en altres temes que entenem poden acabar perjudicant l’escola pública.
Reprodueixo la circular:

Tot i no acollir-nos a l’actual convocatòria de vaga, volem aprofitar per manifestar el nostre malestar per la situació del sistema educatiu, massa qüestionat i denigrat per tots i tothom ben sovint sense més objectiu que omplir una estona de tertúlia més o menys mediàtica. Un sistema educatiu que va afegint canvis i exigències continus sense fer un augment proporcionat de recursos que ha engolit la posada en marxa de la sisena hora i que no han arribat doncs on hauria estat necessari. Un sistema que concentra cada cop més pressió sobre l’escola i el col·lectiu de mestres augmentant en la mateixa proporció en què altres sectors de la societat es desprenen de les seves responsabilitats per derivar-les a l’escola, ja no n’hi ha prou en intentar ensenyar a llegir, escriure i calcular, ens cal afegir urbanitat, civisme, solidaritat, salut, tolerància, respecte, nutrició, higiene, seguretat vial... Pensem sincerament que l’escola necessita un canvi important, l’administració educativa i els partits polítics necessiten també una reflexió important que torni a dur a les escoles recursos, això sempre, però sobretot tranquil·litat i estabilitat per tirar endavant la nostra feina amb uns objectius clars de millora dels resultats educatius i de millora de la cohesió social.

Atentament, us saluda el professorat del centre

Bases del Premi de Pintura Sant Antoni 2009

II Premi de Pintura Vila d'Ascó Sant Antoni 2009

Tema: LA FESTA DE SANT ANTONI.

Poden participar totes les persones nascudes, empadronades o vinculades a Ascó.

Els i les concursants poden utilitzar qualsevol tècnica de pintura.

Les obres han de tenir unes dimensions mínimes de 36x46cm i màximes de 89x116cm en qualsevol posició. El suport serà lliure.

Només s'admetrà una obra per autor/a.

Les obres han de ser originals, inèdites i no han d'haver estat guardonades en altres premis.

Cada obra ha d'anar signada per l'artista. S'acompanyarà d'un sobre amb el títol de l'obra. Al seu interior hi constarà el nom, cognoms, núm. DNI, domicili, telèfon i adreça electrònica de l'autor/a.

Les obres es podran presentar els dies 7, 8 i 9 de gener de 2009, de 10 a 14 hores, a l'ajuntament d'Ascó.

Premi: s'atorgarà un únic premi de 1.000 euros, sobre el qual s'efectuaran les retencions fiscals que corresponguin.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament durant la Festa de Sant Antoni d'Ascó 2009.

(Extracte de les bases)

Debatent de cultura catalana

La cinquena edició de l’Espai Despuig ha propiciat una interessant taula rodona -Set realitats administratives. Visió global de la cultura catalana des de la diversitat territorial- que ha tingut lloc a Garcia i que ha estat moderada per la periodista i escriptora Patrícia Gabancho. Com el títol indica s’ha parlat de la cultura del país des de la visió de significats personatges d’àmbits territorials diferents.

Des de Mallorca Biel Majoral ha fet una diagnosi de la situació de l’estat de la cultura catalana a les Illes, no sentint-se derrotat per la situació però sí molest amb unes autoritats que sovint no estan a l’alçada, i amb pressupostos de cultura que destinen despeses en premis o presentacions, mentre que en canvi els doblers no arriben a la cultura de base, als pobles, a les entitats.
Curioses les anècdotes que ha explicat de la seua etapa de diputat en el moment de redactar l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. N’ha remarcat la importància d’acabar aprovant el redactat que anomenava català a la llengua pròpia de les Illes tot i fer-ho amb un govern conservador a les Illes i a l’Estat (a diferència del que va passar al País Valencià, que malgrat tenir un govern progressista, no va aprovar la denominació de català a l’idioma comú).

Josep Lluís Espluga, sociòleg de la UAB, però amb vincles a la comarca de la Llitera, ha parlat de la situació a la Franja de Ponent. Ha dit que en referència a qui ens comparem, la cultura catalana és més o menys forta. El problema que veu és que la Franja malgrat ser el territori amb major percentatge de catalanoparlants, la gent no té consciència de formar un espai cultural diferenciat, i que es tracta d’un territori que perd població jove, que va envellint-se, i que la marxa de la joventut és compensada per l’arribada de nouvinguts. La gestió d’aquesta situació és la que acabarà marcant l’esdevenidor de la cultura catalana a la Franja.
Ha reivindicat la llei de llengües de l’Aragó que oficialitzi el català, i considera que el pitjor que pot passar és que els polítics –i per extensió la població- noti una ingerència des del Principat. A diferència dels anys de la transició en què fins i tot alguns d’aquests municipis aspiraven a una modificació de les fronteres per tal de ser inclosos en territori de la Catalunya estricta.
Irònicament ha esmentat que a la Franja tothom parla i entén el català excepte els funcionaris de l’ajuntament, el metge i el mestre.

La intervenció d’Annabelle Brunet, professora de la Universitat de Perpinyà, ha servit per fer balanç de la situació del català a les comarques de la Catalunya Nord, un repàs a les legislacions dels darrers temps, on s’han fet passos endavant i endarrere en el reconeixement de la llengua –curiosos els vaivens que ha produït la Carta de Llengües Europees, i és que més d’un jacobí francès ha considerat que donar joc a les llengües minoritàries com el català era gairebé un atac a la grandeur francesa-.
Quant a Perpinyà ha comentat aspectes com la retolació bilingüe dels carrers d’alguns sectors de la ciutat, les ajudes a les escoles bressola... fins arribar a l’actualitat en què ha estat Capital de la Cultura catalana de 2008.

Des del País Valencià l’editor Vicent S. Olmos ha dit que no parlaria de política sinó que parlaria de cultura, perquè cultura és política. Ha retret que no troba reciprocitat entre Catalunya i el País Valencià, per exemple en el món editorial.
També ha dit que en les publicacions catalanes no es van fer ressò d’una de les obres publicades per la seua editorial (El secret del Valle de los Caídos, de Queralt Solé) fins que no va sortir ressenyada a un suplement cultural d’un diari de Madrid.
Malgrat que la situació no és falaguera, considera que a Catalunya no viatgem prou al País Valencià i que hauríem de viatjar a tots els territoris per conèixer-los, i així poder fer caure tòpics. Considera que a les comarques valencianes hi ha molta gent que pica pedra en el camp de la cultura i que no sempre tenen el reconeixement que caldria.

Tots han reivindicat la denominació de Països Catalans a l’espai geogràfic de parla i cultura catalanes així com la necessitat que Barcelona tingui voluntat d’esdevenir capital de la cultura d’aquest espai geogràfic pel seu pes demogràfic, per la seua projecció a l’exterior, perquè històricament ha estat així...
Patrícia Gabancho ha tancat l’acte amb la idea que està a les mans de la gent la salut de la cultura catalana i apostant per treballar menys per l’Espanya plural –que en el fons és Espanya- i més per la nostra cultura. I una dada optimista per cloure: la cultura sense Estat més potent que hi ha a dia d’avui és la cultura catalana.

La Castanyada a l'escola

A causa de l’estat en què va quedar la pista i les grades del pati de l’escola després de la pluja del divendres 31 d’octubre, es va haver d’ajornar la festa de la Castanyada fins dimarts passat.
De totes maneres, amb un temps que va acompanyar, la festa va ser igualment reeixida, i és que al CEIP Enric Grau de Flix és una de les activitats destacades del calendari i que bé mereix una celebració ben lluïda amb la participació de tots els alumnes i amb la presència de papes i mames com a espectadors.
Una tarda ben intensa on, a part de menjar castanyes, es va ballar molt: ball de gitanes, ball de la castanya, la cançó dels 25 anys de TV3 i moltes altres cançons (populars catalanes, la jota de Flix, les de tota la vida... i també de ben actuals)

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Yes we can

Change we can believe in

El canvi en el qual podem creure

http://www.barackobama.com/

V Espai Despuig

El proper dissabte 8 de novembre de 2008, a dos quarts de set de la tarda, es durà a terme a la sala d'actes "El Maig" de Garcia el V Espai Despuig, que en aquesta edició porta per títol "Set realitats administratives. Visió global de la cultura catalana des de la diversitat territorial”.
Hi participaran Vicent S. Olmos Tamarit (historiador i editor), Annabelle Brunet (doctoranda de la Universitat de Perpinyà), Biel Majoral (mestre i cantador) i Josep Lluís Espluga Trenc (sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona). Moderarà la periodista i escriptora Patrícia Gabancho.
Aquesta taula rodona està organitzada per l’Institut Ramon Muntaner i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Garcia i l’Associació Cultural La Foig i amb el suport d’El Punt, Presència i “la Caixa”.

Malpàs 60

Ha sortit al carrer el número 60 de la revista Malpàs que coincideix en el 15è aniversari de l’inici d’aquesta publicació. A la portada hi trobem la foto de família de festa de la gent gran. A l’interior hi ha les seccions habituals d’actualitat, informacions de l’Ajuntament i el Consell Comarcal, Arrels (que inclou l’article “Artistes sense firma” dedicat a la feina dels picapedrers), el record fotogràfic, la secció “Per llepa’s los dits” (aquest cop, pebrots farcits d’abadejo), el racó literari, humor, passatemps o el concurs “Saps on és?”. També hi podem llegir l’entrevista a les Pubilles d’enguany.
En els articles d’opinió en destaco un de Joan Montaña que demana que es faci alguna actuació al castell abans no sigui massa tard.
També hi trobem una separata amb el text íntegre de la presentació del llibre Clotxina de retratos que van fer Anna Llop i Laura Mur.

Es despleguen els Mossos al territori

Avui ha finalitzat el desplegament dels Mossos d’Esquadra arreu de Catalunya. Han passat catorze anys des que van començar a la comarca d’Osona, i finalment, han arribat al nostre territori.
Les competències que assumeixen corresponen a seguretat ciutadana, ordre públic i policia judicial. Fins ara disposaven de competències en matèria de trànsit (que van començar a assumir el 1998)
A la Ribera d’Ebre es compta amb una comissaria de districte a Móra d’Ebre.

A veure si poc a poc aconseguim semblar un país normal.

Més informació de desplegament a les Terres de l’Ebre.
http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2008/81017mossosdesquadraalesterresdelebre.jsp?&WT.rss_a=mossos_d_esquadra_a_les_terres_del_ebre&WT.rss_f=Informacio_i_serveis_de_la_Generalitat_de_Catalunya&WT.rss_ev=c