35 quilos d'esperança

Aquests dies hem acabat de llegir el llibre 35 quilos d’esperança d’Anna Gavalda, una lectura que hem fet de forma col·lectiva en veu alta. Desconeixia aquest llibre fins al setembre en què va ser una de les lectures escollides per aquest curs. És prou encertat per alumnes de 10 anys i està explicat de tal manera que et commou l’argument i els diferents temes que apareixen de forma més o menys implícita.
El protagonista, un noi de 13 anys, ens narra en primera persona les seues vivències a l’escola (potser hauríem de dir-ne patiments) ja que seria la història d’un fracàs escolar (repeticions de curs, expulsions...). A més a tot això s’hi suma una situació familiar en què els pares no tenen una bona relació. Malgrat tot troba en l’avi un còmplice, una persona que l’entén i l’ajuda perquè no se senti un fracassat i li recondueix els estudis cap als seus interessos com són la construcció de màquines i artefactes variats.
Els temes que apareixen van des de la relació d’estima i afecte entre avis i néts, la relació pares-fills, la mort o el fracàs escolar amb un protagonista que només pot oferir “35 quilos d’esperança”.
En alguns passatges del llibre l’alumnat s’ha arribat a commoure, tot i que també provoca més d’una riallada.