Dissabte tindrà lloc la 5a Jornada Carmel Biarnés que es dedica al món de la jota, com un d'aquells elements que dóna identitat a la gent de l'Ebre. En el cas d'Ascó, una dansa que es balla des de temps immemorials durant la festa major d'hivern, i que ha estat reconeguda dins de la celebració de Sant Antoni com a festa patrimonial d'interès nacional.
Es presenta una jornada atractiva quant als ponents i també a les activitats que acaben de donar sentit i forma a la diada. Per anar fent boca, us adjunto el text introductori que hem preparat des de la comissió que organitza la jornada.
Sempre que es parla de la figura de Carmel Biarnés,
apareix l’adjectiu “polifacètic”. És una forma de referir-se a aquest estudiós
fet a si mateix que va tenir una intensa capacitat de treball que el va fer indagar
en múltiples camps de la història i l’etnologia, els costums i les tradicions,
el folklore i la parla...
Si fem una repassada als seus interessos, apareix
com no podia ser d’altra manera, la Jota d’Ascó. Una melodia que als asconencs
ens transporta indefectiblement a la festa de Sant Antoni, quan durant tres
dies es balla una vegada i una altra al voltant de la foguera. Carmel Biarnés
no només va ser un bon i assidu ballador, sinó que va interessar-se per aquesta
dansa que tant ens identifica i que genera un sentiment de pertinença al
territori.
En els seus treballs d’aprofundiment de l’empremta
morisca a casa nostra, Carmel va trobar l’esment a un ball, que bé podria ser
la primera referència documentada a una dansa popular però que no apareix amb
el nom de Jota. Es tracta dels “Ordenaments fets i ordenats per los
Honorables Jurats y Prohomens de la Vila d’Ascó”, de l’any 1520 “ab
exprés consentiment del Noble Fray Don Martin de Lanuça” i que diu així:
“Ytem: que ningú sia
osat de ballar en balls publichs, que porte los cabells lligats, ya sia fadrí,
com casat, sota baix la pena de sinch sous”
La primera referència que es té de la jota a
Catalunya és un document del Bisbat de Tortosa de 1734, en el qual el bisbe en
una visita pastoral a Calaceit (Matarranya) la condemna per considerar-la una
ball pecaminós.
El que és clar és que la presència de la Jota en
les celebracions festives a Ascó es perd en la memòria dels veïns més vells.
Una dansa que anem trobant pel territori català banyat per l’Ebre així com a la
comarca del Priorat. En algunes poblacions de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta la
tenim com a jota ballada, mentre que més al sud també hi trobem jotes cantades.
Però també és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de
ponent així com a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de
l’Aragó. Una manifestació festiva de casa nostra que l’any 2010 va ser
declarada dansa d’interès nacional de Catalunya i inclosa al catàleg del
patrimoni festiu.
Quan el govern de la Generalitat va prendre l’acord
de reconèixer la celebració de Sant Antoni com a Festa Patrimonial d’Interès
Nacional (2010), ho va fer “amb
especial menció a les corrides del carrer dels Clots i al ball de la jota”.
Aquests darrers temps hi ha hagut un renaixement de
la Jota a la Ribera d’Ebre, com una manera de reivindicar aquesta singularitat
que en algunes poblacions havia anat decaient. Afortunadament, amb nova empenta
la majoria dels pobles tornen a ballar les seues jotes. Això és ben palès en la
Festa de la Jota que el passat 14 de setembre ha acollit Ascó, després de
passar les edicions anteriors per Miravet, Flix i Rasquera. Enguany han estat
catorze els pobles de la Ribera que han pres part de la festa. L’interès pel
coneixement i la difusió de la jota es manifestà també aquell mateix dia de
setembre, a Móra la Nova, en dedicar-se la XI Jornada d’Etnologia de les Terres
de l’Ebre a la Jota ballada.
Vista la consolidació i antiguitat de la jota en
viles com Ascó i l’embranzida amb què s’està vivint aquest procés de
recuperació en altres poblacions riberenques; havent considerat també l’interès
manifestat per Carmel i la seva aportació a la promoció de la jota asconenca,
hem entès que aquesta era una magnífica ocasió per apropar-nos a una de les
vessants artístiques del nostre personatge, convertint la jota en la protagonista
de la cinquena edició de la Jornada Carmel Biarnés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada