2014

Emocionen els records intensos de l'any que ha passat, 

i sobretot la il·lusió del que hem d'estrenar.

 FELIÇ 2014!

Padró d'Habitants 2013

Acabem l'any amb la publicació de les dades del Padró Municipal d'Habitants, d'aquesta manera es declaren oficials les xifres de població resultants de la revisió dels padrons a 1 de gener de 2013. Aquest procés habitual comença amb l'aprovació de les xifres en Consell de Ministres i la posterior difusió de les dades a través de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) i de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Ara fa un any la comarca de la Ribera d'Ebre comptava amb 23.477 habitants, xifra que representa un descens en 390 persones respecte l'any anterior.
Dels catorze municipis de la comarca, en dotze es produeix una pèrdua de població, i únicament dos municipis no disminueixen en població: la Torre de l'Espanyol que en guanya 5, i Benissanet que compta amb el mateix nombre d'empadronats.
L'envelliment de la població i la crisi econòmica poden ser factors que expliquin aquesta davallada de població generalitzada. Amb les actuals condicions, s'ha aguditzat la sortida dels joves (i no tan joves) cercant oportunitats laborals i s'ha frenat l'arribada de nouvinguts.

Catalunya-Cap Verd

Els flaixos de 2013

Via Catalana cap a la independència. Benet XVI / Fumata blanca / Papa Francesc. Alemanya: Angela Merkel, tercera part. Adéu Berlusconi. Itàlia: Enrico Letta. Edward Snowden. UE dels 28: Croàcia. Tràgica Síria. Drama a Lampedusa, Bangla Desh i Filipines. Accident a Santiago. Nelson Mandela (1918-2013). Data i pregunta #9nov2014 #SíSí. Barça: campió de lliga. Barça: Tito Vilanova #ànimsTito. Tata Martino.  Barça: Neymar. Campions de motociclisme: Marc Màrquez, Pol Espargaró, Maverick Viñales. Bayern de Munich: Pep Guardiola. Llei Wert.  Lapao. Marea verda a les Illes. Tancament de Canal 9. Born Centre Cultural. Atur i crisi, crisi i atur.

El somriure de Mandela

Aquest 2013 ens deixava una de les figures més importants del segle XX, amb una empremta que ja forma part dels llibres d'història: Nelson Mandela. Per conèixer amb més profunditat la seva trajectòria, tenim el retrat personal que en fa John Carlin en el seu llibre El somriure de Mandela. Aquest llibre incorpora una visió pròxima a aquesta figura a partir, en molts casos, de les vivències de l'autor, qui va viure a Sud-àfrica com a corresponsal, essent testimoni de l'alliberament de Mandela després d'estar 27 anys empresonat.

El llibre es nodreix d'anècdotes i situacions que ens dibuixen un personatge proper, que té en compte allò que passa al seu voltant i a la gent propera, que creu amb allò que defensa, i que tot i arribar a la presidència del país, continua sent la mateixa persona. Són significatius els episodis en què es retrata com va relacionar-se amb les persones allunyades d'ell ideològicament, però amb qui va intentar mantenir una relació cordial.
Alguns títols apartats del llibre són ben significatius, com per exemple "Mà esquerra amb els negres", "Profeta entre la seva gent" o "Llàgrimes blanques".
Tan important va ser aconseguir que els ciutadans negres de Sud-àfrica gaudissin dels mateixos drets que la població blanca, com reconciliar el país entre sí. Això sí que era una quimera. Però va apostar per un país inclusiu. Segons l'arquebisbe Desmond Tutu, el concepte que millor podria definir la trajectòria de Mandela és "magnanimitat".

100 anys del Concert de Sant Esteve

Aquest Sant Esteve s'ha commemorat el centenari del clàssic concert que acull el Palau de la Música el segon dia de Nadal en el qual intervenen els diferents cors d'aquesta institució. Les nadales en són les protagonistes, però no hi pot faltar "El cant de la senyera". La reivindicació sobiranista també hi ha estat present.

 

Catalonia calling. El món ho ha de saber

Aquest mes de desembre més de 14.000 personalitats d'arreu del món han rebut el llibre Catalonia calling. El món ho ha de saber. Es tracta d'una iniciativa de la revista Sàpiens per tal de donar a conèixer la realitat catalana a personatges de projecció internacional amb responsabilitats institucionals, polítiques, econòmiques, socials o culturals. Qui els hi envia un exemplar d'aquest llibre és una persona anònima que mitjançant un micromecenatge s'encarrega de la despesa.

El llibre és visualment molt atractiu, amb imatges molt potents, amb continguts fets amb una perspectiva molt didàctica i amb la presència d'experts en les diferents matèries de què tracta: Paul Preston, Germà Bel, Josep M. Solé i Sabaté, Agustí Alcoberro...

Primerament hi ha una aproximació a la nació catalana, és com la presentació d'aquest territori per conèixer els principals esdeveniments de la seva història mil·lenària, així com amb dades geogràfiques i socials del país.

A continuació ja hi ha un dossier complet de 1714, de la Guerra de Successió, del perquè va optar pel bàndol austriacista, del setge a Barcelona, i com es posava fi a l'Estat català arran de les conseqüències de la derrota i la instauració del nou ordre borbònic.

Després hi ha una tercera part que es titula "300 anys Catalunya-Espanya" on tracta de la lluita per l'autogovern en aquest període, parla de les desfavorables relacions econòmiques, del injust sistema de les infrastructures a Espanya, de les intervencions militars que ha patit Catalunya com un territori rebel dins de l'Estat, la defensa de la llengua catalana  i de la cultura en general com a nervi del país.

S'acaba la publicació amb una perspectiva optimista de futur, amb la voluntat d'esdevenir un nou estat d'Europa, i posant en valor àmbits on Catalunya és capdavantera com la recerca científica i bioquímica, les exportacions, el turisme, la solidaritat, l'avantguarda...

Prec de Nadal, de Salvador Espriu

Arriba Nadal, i ara que estem a punt de clausurar l'Any Espriu, us brindo aquest poema de Salvador Espriu, que tot i que amb un pòsit de tristesa o de desesperació, en el fons cerca un motiu d'esperança i de companyia.

PREC DE NADAL
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu

BON NADAL!

Nova Gent 69

Amb el final del primer trimestre, ha aparegut un nou exemplar de la revista escolar Nova Gent de l'Escola Sant Miquel d'Ascó. En primer lloc podem hi trobem l'apartat de les notícies de l'escola, on hi té una presència especial la finalització del programa de cuina que s'incloïa en un projecte on es treballava l'expressió oral i el mitjà televisiu, així com la cuina, la salut i la poesia.

Cada classe fa la seva participació a la revista amb articles que donen notícia d'alguna de les activitats realitzades: des de la musicoteràpia de P-3, el Nadal a P-4 o  el projecte dels dinosaures a P-5, el projecte de l'oli de Cicle Inicial, el de la comarca de Cicle Mitjà o el de la fotografia antiga i el d'anglès a Cicle Superior.

Com sempre, en aquesta trentena de pàgines queda condensat una part de les moltes vivències o aprenentatges d'aquests primers mesos de curs.

Concurs de portades de Sant Antoni

Una de les novetats amb què inicien la seva singladura els Majorals de Sant Antoni és el concurs per la confecció de la portada i la contraportada del programa de la festa. Mentre la portada ha consistit en un concurs general, a la contraportada es va cenyir la participació als alumnes de l'escola. Aquesta setmana s'han fet públics els respectius guanyadors.

A la nostra classe hem estat molt contents ja que la Mariona, de sisè, és l'autora del dibuix guardonat i que apareixerà al programa. Un dibuix molt elaborat en què hi són presents els elements més identificatius d'una corrida de cavalls al carrer dels Clots. Enhorabona, Mariona!

Els treballs finalistes del concurs escolar han estat dos alumnes de tercer, Thiago  i Pol. Les corrides i els animals, i la foguera i la jota són els protagonistes dels seus dibuixos. També cal felicitar-los, així com a la resta d'alumnes, que van sentir-se molt motivats de poder participar.

Hem plantat el Pessebre

Aquest matí hem repetit el ritual que des de fa 16 anys, cada dissabte abans de Nadal, organitza l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó. Es tracta de la plantada del pessebre a la muntanya del Calvari. Des d'allí dalt es pot gaudir d'unes vistes magnífiques i amb el sol que feia, tot i la fresca, ha propiciat un matí esplèndid.

Fotos: BIEL PUBILL

XVI Plantada del Pessebre al Calvari

El proper dissabte 21 de desembre, i per setzè any consecutiu, l'Associació Cultural Lo Llaüt organitza una petita excursió fins al Calvari per anar a renovar el Pessebre de Muntanya.

La trobada dels excursionistes tindrà lloc al pla de l'Església, a les 11 del matí, i a continuació es sortirà cap al Pla de Vallxiqué i des d'allí pujar fins al Calvari.

Es pot seguir l'agenda de Lo Llaüt al blog http://lollaut.blogspot.com.es

La Via Catalana des de l'aire

#votarésdemocràcia

La solidaritat no degenera

Una nova edició de la Marató de TV3, un esdeveniment de país que de la mà de la televisió pública de Catalunya genera una intensa activitat de sensibilització social davant de les malalties, així com una conscienciació de la necessitat de la recerca científica. Tot plegat fa possible una mobilització d'entitats i particulars que es repeteix any rere any i que vehicula importants dosis de solidaritat.

La Ribera d'Ebre també participa activament de la Marató i aquestes són les activitats populars que s'organitzen als diferents pobles de la nostra comarca:

ASCÓ
L'HANDBOL AMB LA MARATÓ. Aquest any el Club Handbol Ascó celebra el seu 20è aniversari. Per celebrar-ho fan una samarreta commemorativa, els beneficis de la venda aniran per la Marató (Club Handbol Ascó)
SOPAR I BINGO SOLIDARIS (Junta Gestora de l'Associcació espanyola contra el càncer d'Ascó)

BENISSANET

I OPEN PÀDEL SOLIDARI AMB LA MARATÓ DE TV3 (Ajuntament de Benissanet)

PEDALADA POPULAR. Sortida amb bicicleta pel municipi de Benissanet (Amics de la Bici i Penya Ciclista de la Ribera d'Ebre)

VENDA DE COQUES I PASTISSOS (AMPA de l'Escola Antoni Nat)

BINGO POPULAR al Casal Municipal (C.E. Benissanet)

DARMÓS

ACTIVITATS SOLIDÀRIES DIVERSES: xocolatada, paella popular, tirada de birles, bingo, sorteigs de cistelles, assistència a una representació teatral (Associació de Veïns Sant Miquel Arcàngel)

FLIX

EXHIBICIÓ DE BALLS: tallers, música i tapa solidària (Ajuntament de Flix i Col·lectiu d'Entitats de Flix)

EXHIBICIÓ DE BALLET CLÀSSIC I BALLS NADALENCS (Ajuntament de Flix i Col·lectiu d'Entitats de Flix)

GARCIA

GARCIA AMB LA MARATÓ. Marató de relleus, altres activitats esportives i xocolatada.

GINESTAR

CAMINADA POPULAR I BINGO SOLIDARI (Ajuntament de Ginestar)

TAQUILLA PER LA MARATÓ: taquilla del partit de jornada de campionat oficial de 4a Catalana entre el C.E. Ginestar i el Benissanet C.D. (Club Esportiu Ginestar)

MIRAVET

MIRAVET AMB LA MARATÓ.

Bingo solidari i xocolatada per la Marató (Associació de Dones de Miravet)

Caminada popular per la Marató i xocolatada (CEM La Cameta Coixa)

Passejades amb carro i cavall (Associació d'Amics del Cavall de Miravet)

Venda de plats cuinats (Associació de Dones de Miravet)

Rifa solidària, xerrada sobre la Marató i les malalties neurodegeneratives i piscolabis (Miravet amb la Marató: Ajuntament de Miravet, Associació de Dones de Miravet, CEM La Cameta Coixa i Associació d'Amics del Cavall de Miravet)

Passarà pe Miravet els genets de la Marato´al Galop que van a una travessa a galop des del Delta de l'Ebre fins als estudis de TV3.

MÓRA D'EBRE

LA RESIDÈNCIA NATZARET AMB LA MARATÓ DE TV3. Xerrada divulgativa de les malalties neurodegeneratives, venda de productes confeccionats als tallers assistencials de la Residència i bingo solidari (Residència Natzaret)

MÓRA LA NOVA

ACTIVITATS SOLIDÀRIES (Ajuntament de Móra la Nova)

ELS PASTORETS (Esplai Kau-Kau's)

VERMUT I PARTIDES SOLIDÀRIES de futbolí i ping-pong (Penya blanc i blava de Móra la Nova)

LA PALMA D'EBRE

XERRADA SOBRE LA MARATÓ I XOCOLATADA (Associació de Jubilats i Pensionistes de la Palma d'Ebre)

RIBA-ROJA D'EBRE

MERCAT SOLIDARI de treballs manuals realitzats per dones del poble (Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre)

BINGO (Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre)

TIVISSA

TÓMBOLA SOLIDÀRIA: Tómbola solidària amb donacions de particulars i establiments del poble així com una caminada solidària, bingo i xocolatada (Col·lectiu Solidari Xino-Xano)

VINEBRE 
TÓMBOLA (Ajuntament de Vinebre)

Data i pregunta #9nov2014 #SíSí

Manifest del Correllengua 2013

Hi ha moltes coses que sabem segur: sabem, per exemple, que s’aprèn a parlar en el si d’una comunitat que és la que ens dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat. I sabem també que la llengua no és només un mitjà de comunicació sinó que és el medi en què els humans creixem i les cultures es construeixen. 

Per això la llengua és un bé tan preuat, tan irrenunciable, tan definitiu. Gràcies a la llengua esdevenim humans capaços de parlar i pensar, capaços de somiar i d’imaginar, de tenir sentiments i consciència, d’entrar en diàleg amb altres i de comprometre’ns amb ells i a favor seu. 

Els catalans –antics o nous, arribats de ben a prop o de ben lluny– podem discutir i discrepar, però si ho podem fer és perquè compartim una llengua que ens ajuda a entendre’ns i, fins i tot, a entendre que de vegades no ens entenem. Com que és la llengua la que ens permet fer això, no podem discutir sobre la llengua. La llengua és indiscutible, és bàsica. Sense ella, no seríem capaços d’acceptar-nos tal com som. 

I per això rebutgem amb decisió qualsevol atac contra la llengua, que acostuma a ser un atac o bé ignorant o bé malintencionat. Perquè, ¿quin mal ens ha fet aprendre la nostra llengua? ¿Quin mal li pot fer a ningú aprendre-la? Cap, ben al contrari. A cada país passa el mateix, i a Catalunya també: quan algú rebutja o ataca la pròpia llengua vol dir que no s’accepta a si mateix, que no es troba a gust en el seu país, amb les persones amb què, teòricament, conviu. Recuperar l’amor i l’interès per la llengua és recuperar l’autoestima. I és ben clar que, quan ens respectem a nosaltres mateixos, també és més fàcil que ens respectin els altres. 

La llengua només pot ser element d’unió, de creació, de dinamisme, d’afecte, d’autoestima. Que en aquest Correllengua 2013, la força i la vitalitat de la llengua catalana corrin per carrers i places de tots els Països Catalans. No podem cedir cap racó, ni un pam de terra ha de quedar abandonat: la llengua que ho omple tot, ho fa per omplir-nos a nosaltres, per fer-nos més cultes, més civilitzats, més lliures. Amb gent de molt diversa procedència, passem les hores en amable conversa. Que ningú no se senti sol. Parlem d’un en un i, si cal, tots alhora. Per defensar la llibertat urgent de la llengua i del país, sovint maltractats per intents indignes d’opressió, de reducció, de supressió. “No exagereu?”, preguntarà algú. “Doncs no, gens no exagero, només cal que mireu al voltant vostre.” 

Visca el Correllengua!
Visca el Països Catalans!
Visca Catalunya lliure!

Josep-Maria Terricabras

La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 60. Terres de l'Ebre

Des de fa ben pocs dies que ja es pot adquirir la publicació La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 60. Terres de l'Ebre de l'amiga Teresa Castelló. Aquest estudi és resultat d'una trentena d'entrevistes a dones pageses de les comarques de l'Ebre i que donen testimoni de la tasca que desenvolupaven. Es tracta d'un territori bàsicament pagès, així que bona part del dia a dia girava a l'entorn de la feina al camp que anava variant segons l'època de l'any (la sega, la vinya i la verema, l'oliva, l'ametlla, l'arròs, l'hort...). Però en el cas de les dones calia afegir-hi la feina a casa (tenir cura del menjar, de la roba, de la canalla, del rebost, del corral...)

També deixa espai per parlar dels moments d'oci. En conjunt, un treball antropològic complet en què la dona és la protagonista, però que no deixa de reflectir la societat en el seu conjunt.

Precisament, aquesta generació de dones ha viscut en primera persona canvis importants des de la tecnificació d'algunes tasques del camp o el regadiu, fins a un canvi de rol social de la dona. 

El que comença com una recerca acaba esdevenint un homenatge a aquestes dones, que qui més qui menys pot identificar amb les dones de la seva família.

El llibre compta amb un pròleg de l'antropòleg Eliseu Carbonell, que diu: "el principal valor d'aquesta obra: articular una recerca antropològica sobre la vida social i el treball agrícola a les Terres de l'Ebre a partir d'escoltar les veus d'un col·lectiu que la història oficial ha silenciat i menystingut".

Sens dubte, aquest estudi de la Teresa es convertirà en una obra de referència que vol posar en valor la feina femenina i omplir un buit, ja que sovint la història no ha estat explicada des del prisma de les dones.

Catalan and the official European Union languages

La Plataforma per la Llengua ha publicat un vídeo en anglès en el qual vol explicar a Europa i al món la situació del català dins de la Unió Europea (UE) i el perquè tot i tenir una dimensió similar a altres llengües oficials de la UE, no ha aconseguit el rang d'oficialitat.

Finalment, arriba a la conclusió que no és estrany que centenars de milers de catalans reclamin un estat propi perquè la nostra llengua sigui reconeguda a la Unió, a l'igual que les llengües pròpies dels altres ciutadans europeus.

#Mandela (1918-2013)

L'educació és l'arma més poderosa per a canviar el món.

***

¡Visca la llibertat! El sol mai ha il·luminat una fita humana més gloriosa.

***

Ningú neix odiant una altra persona pel color de la seva pell, o el seu origen, o la seva religió.

Adéu Joana Raspall

Avui ha mort l'escriptora i bibliotecària Joana Raspall als 100 anys d'edat. Ella ha estat un referent per la seva tasca literària i també un referent a les escoles en esdevenir la poeta dels nens amb una poesia plena de vida.

La família, en anunciar la seva mort, ha animat a totes les escoles de Catalunya a recordar-la llegint un dels seus poemes.

Heus aquí un dels seus poemes magnífics com a comiat i amb un agraïment etern per la seva trajectòria i la seva obra.

Els llibres 

Cada llibre té un secret

disfressat de blanc i negre;

tot allò que et diu a tu

un altre no ho pot entendre.

Tot allò que et donarà

no ocupa lloc, ni pesa,

t’abrigarà contra el fred

d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics

no et faltarà companyia.

Cada pàgina pot ser

un estel que et fa de guia.

Joana Raspall

Catalunya i l'OTAN

Entre les diferents plagues que patirà Catalunya quan esdevingui un estat independent, l'última és la dificultat d'accedir a l'OTAN ja que per a l'ingrés a aquesta aliança de caràcter militar és requereix unanimitat per part dels altres membres del club. Amb la qual cosa, ens estan dient en certa manera, que Espanya s'oposarà a un probable intent de Catalunya d'accedir a l'OTAN. 

Això ve a tomb per les declaracions d'una portaveu de l'OTAN qui a instàncies dels periodistes, ha respost quin és el protocol d'accès a aquesta organització. 

D'una banda, sembla difícil que des de l'OTAN renunciïn a un territori com Catalunya per una qüestió d'estratègia geogràfica. Però d'una altra banda, no hem de passar per alt, que l'únic cop que s'ha preguntat als catalans sobre l'OTAN -març de 1986-, la majoria dels votants van decantar-se per NO romandre a l'Aliança Atlàntica. O sigui, potser no ens acceptaran... o potser serem els catalans qui preferirem no adherir-nos-hi. 

Per fer memòria, aquests van ser els resultats a l'esmentat referèndum:

ELECTORS:           4.614.731

VOTS EMESOS:    2.898.112

ABSTENCIONS:   1.716.619

SÍ                1.263.416 (46'28%)

NO             1.464.035 (53'72%)

BLANCS       146.396 (5'36%)

NULS               21.661

Krzysztof Wojtyczek

Aquest mes es farà arribar a centenars de personalitats influents d'arreu del món una publicació que vol donar a conèixer Catalunya, la seva història i el procés que s'està vivint. Aquesta és una iniciativa de Sàpiens que ha comptat amb centenars de mecenes, que es fan càrrec del cost de la publicació. 

Les persones que hi han volgut col·laborar, se'ls adjudicava de forma aleatòria una personalitat. En el meu cas, la meva tramesa serà per Krzysztof Wojtyczek (Cracòvia, 1968), des de 2012 membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans per un període de nou anys.

Biografia

Krzysztof Wojtyczek va nèixer el 1968 a Cracòvia (Polònia), va llicenciar-se en dret el 1991 i va doctorar-se l'any 1998 a la Universitat Jagellònica de Cracòvia.

Des de 1991 és professor de Recerca a la Facultat de Dret i Administració de la Universitat Jagellònica (assistent i conferenciant i professor universitari); des de 2000, Director de l'Escola de Dret francès de Cracòvia i des de 2010, coordinador de les escoles d'advocats estrangers de la Universitat Jagellònica

Ha estat col·laborador habitual de nombroses instàncies com ara el referèndum de l'Oficina de la Cort Constitucional de la República de Polònia (1998). Ha estat professor convidat a moltes universitats franceses com Nantes (2002, 2008, 2009), Estrasburg (2003), Orleans (2008, 2009, 2010), Nancy (2010) i Poitiers (1993, 2011)

És membre actiu de diverses associacions com l'Associació Polonesa de Dret Constitucional, l'Associació Francesa de Dret Constitucional i els Amics de l'Associació Polonesa Henri Capitant de la cultura.

Actualment és membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans. També conegut com Tribunal d'Estrasburg, és un òrgan judicial internacional amb seu a la ciutat d'Estrasburg davant el qual poden presentar-se, en determinades circumstàncies, denúncies de violacions dels drets reconeguts a la Convenció Europea de Drets Humans.

Distincions 

Ha estat guardonat amb el Premi del President de la Universitat Jagellònica (tres vegades) i Premi Nicols Copèrnic (atorgat per l'Acadèmia Polonesa de les Arts i les Ciències).

Font: Viquipèdia.

Dia Mundial de la Sida