Una de les lectures que em van regalar per Sant Jordi és el llibre Manual de defensa del català, d'Òscar Andreu. Va ser un dels èxits de vendes en llibres de no ficció de la recent diada. No sé si el podem catalogar dins dels llibres mediàtics per la popularitat de l'autor, però ho sigui o no, sens dubte es pot dir que val molt la pena llegir-lo. Sense perdre el seu toc d'humor, posa el català davant de l'espill i malauradament el reflex no és precisament massa afalagador.
Mitjançant anècdotes i vivències, i amb dades que ho avalen, posa el termòmetre a la situació de la llengua catalana. El format és un monòleg, ja que en certa manera està inspirat en el que va estrenar el novembre de 2023 amb el títol de Crida als ocells de colors llampants, amb què va participar al festival Cruïlla Comèdia.
Aconsegueix arrencar-nos més d'un somriure, o d'una riallada... però també pot arribar a congerlar-nos el somriure. Són 76 pàgines que es llegeixen ràpid i que no tenen desperdici. I em quedo amb una idea tan certa com sovint ignorada, i és que proposa "una mesura radical per assegurar-ne la pervivència: parlar-la. Vet aquí el primer pas -fonamental, però no l'únic- per salvar el català: parlar-lo peti qui peti, a tot arreu, a tota hora i amb tothom".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada