La campanya electoral tot just acaba de començar oficialment, però fa dies —potser setmanes— que vivim immersos en una atmosfera preelectoral permanent. Retrets i pim-pam-pum polític sovint ocupen més espai que les propostes. El contrast d’idees és imprescindible, però quan el soroll ho envaeix tot costa trobar allò que hauria d’importar: què proposa cadascú i quins compromisos assumeix per millorar la vida de les persones.
Des de la Ribera d’Ebre també tenim motius
per escoltar amb atenció aquesta campanya. El
futur de les centrals nuclears d’Ascó és una qüestió determinant. Més enllà
de defensar-ne la continuïtat o mantenir el calendari de tancament, cal
explicar quin model energètic es vol i quin futur econòmic i laboral s’ofereix
al territori. No podem afrontar aquesta transformació sense planificació,
alternatives sòlides i compromisos que vagin més enllà dels anuncis.
El servei ferroviari serà protagonista de la
campanya. A casa nostra, també ho hauria de ser. Necessitem una aposta clara per la R-15. Parlar de reequilibri
territorial mentre el transport públic acumula mancances és difícil de
sostenir. La mobilitat condiciona l’accés a la feina, als estudis, a la sanitat
i a les oportunitats. Calen inversions, un servei fiable i un calendari que
permeti saber què es farà i quan.
No podem oblidar l’agricultura, essencial
per a diversos municipis de la comarca i per al manteniment del paisatge i de
la vida als pobles. La pagesia necessita rendibilitat, preus justos, relleu
generacional, accés a l’aigua i menys traves burocràtiques.
L'habitatge, que ha estat un dels detonants d'aquesta
convocatòria electoral, també s'ha
d'abordar des de la realitat dels municipis rurals. A la Ribera d'Ebre, les
dificultats no sempre són les mateixes que a les grans ciutats: sovint no es
tracta només del preu, sinó de trobar habitatges disponibles, en condicions i
amb una oferta de lloguer suficient. Conviuen cases buides o pendents de
rehabilitació amb joves que voldrien emancipar-se, famílies que busquen
establir-se als nostres pobles i treballadors que no hi troben un lloc on
viure. Necessitem polítiques adaptades a aquesta realitat, que facilitin la
rehabilitació, mobilitzin l'habitatge desocupat i ampliïn l'oferta assequible.
Perquè sense habitatge tampoc no hi ha arrelament, repoblament ni futur per als
pobles.
Un altre debat que no podem perdre de vista
és el futur Pla Hidrològic de la Conca
de l'Ebre, que marcarà la gestió de l'aigua durant el període 2028-2033. No
és una qüestió estrictament tècnica ni llunyana: afecta directament el nostre
territori, l'activitat agrària, els cabals del riu i la supervivència del
Delta. Cal una planificació que garanteixi els usos de l'aigua, però també els
cabals ecològics, la mobilització dels sediments i la salut del conjunt de
l'ecosistema fluvial. L'Ebre no pot ser entès únicament com un recurs a
distribuir; és un patrimoni natural, econòmic i social que hem de preservar. I
les decisions sobre el seu futur han de comptar amb la veu del territori.
Algunes candidatures ja han començat a parlar d’aquests àmbits, però les referències generals no són suficients. Necessitem propostes concretes, terminis, recursos i compromisos que es puguin seguir. Potser, enmig de tant de soroll, ens convindria recuperar una pregunta senzilla: què necessitem i qui es compromet a fer-ho possible? Volem un territori amb futur, serveis, connexions i oportunitats, i una societat que no deixi ningú enrere.
Novembre de 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada