25 anys del Premi Vila d'Ascó

El dissabte 11 de maig es lliuraran els Premis Vila d’Ascó, dos dels quals arriben als 25 anys: el concurs de fotografia i el premi literari. Per commemorar aquesta efemèride, en el transcurs de l'acte es comptarà amb la presència del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.

En el cas del premi de narrativa, si es fa una mirada enrere es pot veure com ha anat consolidant-se al llarg d’aquest quart de segle i ha anat complint el propòsit amb el que va néixer. 

Aquest és el llistat de les obres guardonades i que a més de la gratificació econòmica, han tingut la possibilitat de ser publicades.

I PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 1989

Riu avall. RAMON JORDÀ BORRELL

Un núvol blanc.  JORDI CLIMENT MARTÍ (finalista)

II PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 1990

Abracadabra. FRANCESC PUIGPELAT VALLS

Gent que estimo, gent que detesto. OCTAVI EGEA CLIMENT (finalista)

 III PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 1991

Engelbert vampa, comprador. JORDI MATA I VIADIU

Marta... és per mi que plores? GLÒRIA LLOBET BRANDT (finalista)

IV PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 1992

Barcelona’92. JAUME REIXACH I FELIPE

Visca la revolució! FRANCISCO ALONSO BARADO MORENO (finalista)

V PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 1993

El diari d’Olivia Moore. OCTAVI EGEA  

VI PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 1994

Del Tibet al Nepal. ANNA-MARIA MUNTANER  

VII PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 1995

Dèries, histèries i altres misèries. ANTONI PARÍS  

VIII PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 1996

Des de les seves estones lluïdes. SANTI BARÓ RAURELL

Canviant de registre. CARME AMBRÓS ORTIZ (finalista)

IX PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 1997

No vaig tenir temps de plorar. SANTI BARÓ  

Nus.  JOSEP PASTELLS (finalista)

X PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 1998

Terra de vent. ARTUR BEL

XI PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 1999

Racó de món. LLORENÇ CAPDEVILA

XII PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2000

La filla de la memòria. ANDREU CARRANZA

XIII PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2001

El forat negre. JOSEP M. RIERA GASSIOT

XIV PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2002

Ànima de benzina. JORDI CERVERA  

XV PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2003

Cercles. CARME MEIX  

XVI PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2004

El jurat el va declarar desert.

XVII PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2005

El meu cadàver i jo. ÀNGEL OCTAVI BRUNET

XVIII PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2006

Collita de foc. CARME MEIX  

XIX PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2007

La cabana. JOSEP GIRONÈS

XX PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2008

El Baphomet i la taula esmaragda. MIQUEL ESTEVE

XXI PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2009

Àngels de pedra. ROSA PAGÈS

XXII PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2010

L’artefacte. PEP CAMPEI

XXIII PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2011

Embarcats. JOAN REBAGLIATTO

XXIV PREMI LITERARI VILA D’ASCÓ 2012

L’àngel de les tenebres. JOSEP LLUÍS GONZÁLEZ 

Portada de les obres guanyadora i finalista de la primera edició del certamen (1989)

Poesia creativa amb Salvador Espriu

L'alumnat de Cicle Superior de l'Escola Sant Miquel d'Ascó ha estat treballant al llarg del mes d'abril la figura de Salvador Espriu. D'entre les activitats que hem dut a terme hi ha la representació de frases o pensaments de l'autor mitjançant un poema visual a les sessions de Plàstica. Han acabat elaborant uns treballs ben originals. Realment, són tots uns artistes! A la següent presentació podeu comprovar el resultat de "Fem amb l'Espriu un poema creatiu".

View more presentations or Upload your own.

Nova Gent 67

"Com si d'un pom de roses es tractés, cada primavera tenim la sort de gaudir d'aquell recull d'històries fetes pels nens de la nostra escola". Així comença l'editorial del número 67 de la revista Nova Gent que sempre apareix per aquestes dates amb un especial Sant Jordi que recull els treballs literaris de prosa i poesia que ha realitzat l'alumnat de l'Escola Sant Miquel. Enguany amb el lema "Aventures poètiques" en el marc de la commemoració de l'Any Espriu. També inclou els treballs de cada classe que van ser premiats en el concurs de dibuix de Sant Jordi.

"De la mateixa forma que la flor petita desprèn l'aroma més gran, entre aquests fulls s'amaga el millor perfum de l'escola, el que es percep més enllà de la mirada, a través de tot el que ha sorgit de la imaginació dels nens i nenes de la nostra escola".

Malpàs 78

La revista Malpàs torna a ser al carrer (núm.78 / març 2013) amb un recull de l'actualitat del primer trimestre de l'any.

En aquesta ocasió la portada està dedicada als nens i nenes de l'Escola Sant Miquel que van viure en directe des del Pla de l'Església el tret de sortida de la festa de Sant Antoni.

A l'interior l'editorial es fa ressò dels esdeveniments viscuts la veïna població de Flix en els darrers temps.

No hi poden faltar les seccions habituals (actualitat, opinió, arrels, racó literari, esports, salut i medi ambient, humor i passatemps...). En aquesta ocasió les "declaracions íntimes" ens arriben de la mà de la presidenta de l'Orfeó d'Ascó, Agustina Raduà Jordà.

En tractar-se de la primera revista de l'any, hi podem trobar les fotografies dels nens i nenes nascudes al llarg de 2012 així com els reportatges fotogràfics de l'Ascó de 2012 i d'algunes de les activitats organitzades per l'Associació Cultural Lo Llaüt durant l'any passat.

Assalt al castell de Xivert

Fa poques setmanes que l'Associació d'Amics de Mainhardt (Alcalà de Xivert) ha editat un joc de tauler, Assalt al castell de Xivert, una adaptació d'Assejats. Assalt al castell templer d'Ascó que va editar l'any 2012 l'Associació Cultural Lo Llaüt.

Aquests jocs s'inspiren en un conjunt de jocs de taula que sobretot durant el segle XIX i les primeries del segle XX es van popularitzar a Europa escenificant enfrontaments i batalles històriques. Tot i que aquest tipus de joc de l'Assalt ja es troba recollit en el llibre d'Alfons X Juegos, diversiones de Axedrez, dados y tablas (1283)

En aquest cas, des d'Alcalà de Xivert, l'adaptació del joc es contextualitza en diverses etapes històriques de la població en què el castell havia resultat ser una zona estratègica especialment valuosa, ja que d'allí es divisaven totes les terres del voltant. El castell, amb un exèrcit reduït, podia fer-se fort i esdevenir un bastió inexpugnable. Com se'ns explica a la contraportada del joc, és fàcil que els qui coneguin la història de l'indret puguin rememorar les llegendes que expliquen com els cristians van foragitar els àrabs del castell.

Fitxa tècnica: Assalt al castell de Xivert

Idea, comentaria històric i descripció del joc: Biel Pubill i Josep M. Raduà

Adaptació del joc: Associació d’Amics de Mainhardt

Edita: Associació d’Amics de Mainhardt

Il·lustració: Melani Lleonart Garcia

Impremta: Jordi Dassoy Editor, Sant Carles de la Ràpita

Tirada: 700 exemplars

Dipòsit legal: T-369-2013

Preu: 5 euros

Exposició de pop-up's

Amb motiu de la diada de Sant Jordi des de l'institut de Flix van preparar una mostra de llibres pop-up's que ha pogut ser visitada a l'espai de Ca Don Ventura fins el dimarts 30 d'abril. A partir d'aleshores, aquesta exposició viatja fins Ascó on també estarà oberta al públic i es podrà visitar des del 2 al 15 de maig al vestíbul de l'ajuntament. 

Memòria d'uns ulls pintats

Lluís Llach va estrenar-se en la seva faceta com a novel·lista amb l'obra Memòria d'uns ulls pintats (2012). I puc dir que ho ha fet amb una novel·la amb nervi, que va desgranant la vida de quatre amics (dos nois i dos noies) nascuts l'any 1920 al barri de la Barceloneta i que creixen junts vivint de prop una època on es respira il·lusió i esperança a partir d'allò que esdevé al seu voltant (m'ha captivat especialment la presència de l'Escola del Mar amb uns mètodes pedagògics absolutament avançats per l'època)

Però el temps no va anar al seu favor. La guerra civil i la repressió franquista va trencar moltes famílies, i aquests nois i noies (el Germinal, el David, la Joana i la Mireia) en són un paradigma. Amb les dificultats passen de l'adolescència il·lusionant a una maduresa a prova de cops morals.

Al llarg de l'obra, es deixa traslluir la descoberta de la sexualitat dels quatre joves, i la història d'amor no gens fàcil (fins i tot tràgica) entre el Germinal i el David, que malgrat créixer en un ambient obrer i llibertari, no semblava que l'homosexualitat pogués ser acceptada en l'època. Els bombardeigs a la ciutat de Barcelona, el front de l'Ebre, la repressió dels  vencedors, l'exili a França i l'exili interior... es van succeint acomboiant un relat de sentiments, de la tendresa de l'amor a la crueltat dels esdeveniments.

Per a explicar la història, l'autor ho fa venir bé a partir dels records de la seva vida que el Germinal, amb vuitanta-set anys, va explicant a un jove director de cinema, el Lluís, qui té interès en poder plasmar aquesta història personal -d'amor-, però també aquest bocí de la història -tràgica- del país, en una pel·lícula.