Desig de xocolata és un dels èxits editorials dels darrers temps, obra de la mataronina Care Santos i amb la qual va obtenir el 34è Premi Ramon Llull 2014.
Són tres llibres en un, ja que fa un recorregut per tres històries protagonitzades per dones que tenen en comú la seva passió per la xocolata. Són tres històries explicades amb ordre cronològic invers, comencem a l'època actual per endinsar-nos tot seguit a la Barcelona del segle XIX, per acabar finalment a la Barcelona del darrer terç del segle XVIII.
Així coneixem a la Sara que actualment regenta una botiga de xocolata, la història ens condueix a l'Aurora, una minyona d'una família benestant -els Turull- en una Catalunya fabril fins a la Marianna, una xocolatera del segle XVIII enfrontada al seu gremi.
De totes maneres les històries podrien funcionar per sí soles, tot i que hi ha un element que ens anem trobant al llarg de la novel·la i que fa de nexe d'una a l'altra, una xocolatera. "Obre una vitrina, en treu la xocolatera de finíssima porcellana blanca. A la base una inscripció de lletres blaves una mica inclinades recorda alguna mà llunyana, desconeguda: Je suis à madame Adélaïde de France". Cal dir que en l'últim dels relats, madame Adélaïde és més que una inscripció a la porcellana, sinó que també és un personatge, per cert, un personatge real i reial, filla del rei Lluís XV de França.
Desig de xocolata és un recorregut per la història des que va arribar a Europa, la realització de la xocolata artesana; passant pel moment en què esdevé un producte industrial fins arribar a les sofisticades propostes xocolateres d'avui en dia, que en certa manera, recuperen certa elaboració artesanal.
Un llibre que es pot assaborir llegint i també acompanyat de tres xicres de xocolata, que són les que prenia cada tarda per berenar madame Adélaïde.
