dimarts, 23 de desembre del 2014

Padró d'Habitants 2014

Com cada mes de desembre, ja són oficials les dades del Padró Municipal d'Habitants a 1 de gener de 2014. Després d'una dècada en què la tendència a la comarca de la Ribera d'Ebre era o créixer tímidament o bé un manteniment; en els darrers anys s'ha invertit la tendència i s'ha intensificat la pèrdua de població a nivell comarcal.
Si havíem assolit la xifra de 24.000 habitants l'any 2010, aquest 2014 es va començar amb prop de 23.000 persones empadronades als catorze municipis de la comarca.
Únicament Ascó i Rasquera han tingut un augment de població, mentre que la resta de localitats han vist com disminuïa el nombre d'habitants.
Com dèiem en un apunt de demografia de l'any passat, sembla que l'envelliment de la població, la frenada en l'arribada de nouvinguts, en alguns casos el retorn als seus llocs d'origen, i l'èxode de joves en cerca d'oportunitats laborals explicaria aquesta pèrdua de 1.000 habitants en quatre anys.

dimecres, 17 de desembre del 2014

Desig de xocolata

Desig de xocolata és un dels èxits editorials dels darrers temps, obra de la mataronina Care Santos i amb la qual va obtenir el 34è Premi Ramon Llull 2014.
Són tres llibres en un, ja que fa un recorregut per tres històries protagonitzades per dones que tenen en comú la seva passió per la xocolata. Són tres històries explicades amb ordre cronològic invers, comencem a l'època actual per endinsar-nos tot seguit a la Barcelona del segle XIX, per acabar finalment a la Barcelona del darrer terç del segle XVIII. 
Així coneixem a la Sara que actualment regenta una botiga de xocolata, la història ens condueix a l'Aurora, una minyona d'una família benestant -els Turull- en una Catalunya fabril fins a la Marianna, una xocolatera del segle XVIII enfrontada al seu gremi.
De totes maneres les històries podrien funcionar per sí soles, tot i que hi ha un element que ens anem trobant al llarg de la novel·la i que fa de nexe d'una a l'altra, una xocolatera. "Obre una vitrina, en treu la xocolatera de finíssima porcellana blanca. A la base una inscripció de lletres blaves una mica inclinades recorda alguna mà llunyana, desconeguda: Je suis à madame Adélaïde de France". Cal dir que en l'últim dels relats, madame Adélaïde és més que una inscripció a la porcellana, sinó que també és un personatge, per cert, un personatge real i reial, filla del rei Lluís XV de França.
Desig de xocolata és un recorregut per la història des que va arribar a Europa, la realització de la xocolata artesana; passant pel moment en què esdevé un producte industrial fins arribar a les sofisticades propostes xocolateres d'avui en dia, que en certa manera, recuperen certa elaboració artesanal.
Un llibre que es pot assaborir llegint i també acompanyat de tres xicres de xocolata, que són les que prenia cada tarda per berenar madame Adélaïde.

diumenge, 14 de desembre del 2014

Nadal a l'escola


Programa de Nadal a l'Escola Sant Miquel
De l'1 al 5 de desembre,
taller de plàstica. Confecció de les figures del pessebre. Participen tots els cicles.

A partir del dimarts 9,
decorem l'escola. Confecció i decoració dels guarniments del Nadal.

Dijous 11
Gravació per part de VAT d'una nadala cantada pels alumnes de Cicle Mitjà.

Del 9 al 12,
confecció de postals de Nadal per l'intercanvi amb els companys/es per correu ordinari. S'envien el dilluns 15.

Dimarts 16,
durant tot el dia els alumnes de primària visitaran l'exposició "Corremón" a la Biblioteca Municipal.

Dimecres 17,
a les 11.30h els alumnes de 4t representaran uns contes per als alumnes d'EI i CI.

Dijous 18,
a les 10h els alumnes d'Educació Infantil visitaran els avis de la Residència per felicitar-los el Nadal.

Divendres 19,
pel matí els alumnes de CM explicaran contes als alumnes d'EI i CI.
a les 15.15h representació de l'obra "Poti poti d'hivern" a la sala d'actes per a tota l'escola.

Dilluns 22,
per la tarda, EI i CI faran cagar el tronc; i CM i CS l'Amic Invisible.

Dimarts 23,
a les 11h, Festival de Nadal a la sala d'actes de l'escola.

Som castells

Som castells. Human Towers in Catalonia és un curt de David Oliete, que aquests dies torna a circular per la xarxa, havent esdevingut un dels productes audiovisuals més internacional sobre el món casteller.
Amb aquest curt David Oliete va ser reconegut, entre d'altres, a:
- Moving Images a Nova York el 2013 (finalista)
- Festival SESIF a Seül (primer premi)
- Millor producció de les comarques tarragonines al FICCAT de 2011 (primer premi)

divendres, 12 de desembre del 2014

La Ribera d'Ebre amb la Marató

Un desembre més, i estem a les portes d'una nova edició de La Marató de TV3. Un esdeveniment que des de 1992 s'ha convertit en un clàssic televisiu, però sobretot, en un crit d'atenció per sensibilitzar la població davant de malalties que demanen continuar la recerca científica. Aquesta tasca de conscienciació de la societat ve acompanyada de la solidaritat mitjançant les aportacions que fa la gent, i que ajuden a tirar endavant noves investigacions. Enguany, les malalties del cor.
La Ribera d'Ebre també participa activament de la Marató i aquestes són les activitats populars que s'organitzen als diferents pobles de la nostra comarca:

ASCÓ
L'HANDBOL AMB LA MARATÓ. Durant la setmana prèvia a la gala es realitzaran tallers de Suport Vital Bàsic entre els esportistes del club més petits per tal de sensibilitzar del problema de la mort sobtada i aprendre a activar la cadena de supervivència.

Durant tot el matí i la tarda del 14 de desembre es disputaran al pavelló d'Ascó diferents partits de competició de Lliga Catalana on es rifaran paneres amb productes nadalencs i esportius donats pel comerç d'Ascó i per socis i esportistes del club.

BENISSANET
PEDALADA POPULAR. Sortida amb bicicleta pel municipi de Benissanet (Amics de la Bici i Penya Ciclista de la Ribera d'Ebre)
VENDA DE COQUES I PASTISSOS (AMPA de l'Escola Antoni Nat)

DARMÓS
ACTIVITATS SOLIDÀRIES DIVERSES: conferència, xocolatada, cine i sopar popular, paella popular, sorteigs de cistelles i bingo (Associació de Veïns Sant Miquel Arcàngel)

FLIX
FLIX AMB LA MARATÓ: tallers, tapa solidària i actuació musical (Ajuntament de Flix i Col·lectiu d'Entitats de Flix)
EXHIBICIÓ DE BALLS  DE L'Escola de Dansa Laura.
DÓNA EL TEU COR PER LA MARATÓ (Institut de Flix)

MIRAVET
MIRAVET AMB LA MARATÓ.
Bingo solidari i xocolatada per la Marató (Associació de Dones de Miravet i Grup de Puntaires de Miravet)
Caminada per la muntanya (CEM La Cameta Coixa i Ajuntament de Miravet)
Passejades amb carro per la vora del riu (Associació d'Amics del Cavall de Miravet)
Venda de plats cuinats i de flors naturals (Associació de Dones de Miravet, grup de patchwork i de puntaires)
Rifa solidària i xerrada sobre les malalties del cor (Associació de Dones de Miravet i Grup de Puntaires de Miravet)

MÓRA D'EBRE
LA RESIDÈNCIA NATZARET AMB LA MARATÓ DE TV3. Xerrada divulgativa, venda de productes confeccionats als tallers assistencials de la Residència, bingo solidari i actuació de la Banda de Música La Ginestar de Ginestar i de la Coral de Rasquera (Residència Natzaret)

MÓRA LA NOVA
ACTIVITATS SOLIDÀRIES: Vermut i partides de ping-pong (Penya blanc i blava de Móra la Nova),  Tirada de birles (AMPA IE 3 d'abril), Tirada de dards (Societat de Pesca l'Anguila), Campionat PlayStation (MCM Tunning Club).
XOCOLATADA DE SANTA LLÚCIA (Ajuntament de Móra la Nova)
PEDALADA POPULAR BENÈFICA (Ajuntament de Móra la Nova amb col·laboració del Club Cicloturista)
ELS PASTORETS (Esplai Kau Kau's)

LA PALMA D'EBRE
XOCOLATADA PER LA MARATÓ (Associació de Jubilats i Pensionistes de la Palma d'Ebre)
CONCERT de l'Orquestra de Grau Mitjà de l'Escola de Música Municipal de Flix (Associació de Dones, Grup de Teatre Lo Teló i Revista Lo Mussol)

RIBA-ROJA D'EBRE
MERCAT SOLIDARI de treballs manuals realitzats per dones del poble (Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre)
BINGO (Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre)
DECORACIÓ: es folraran els arbres de la plaça amb treballs fets de ganxet (Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre)

TIVISSA
TÓMBOLA SOLIDÀRIA: Tómbola solidària amb donacions de particulars i establiments del poble així com una caminada solidària, bingo i xocolatada (Col·lectiu Solidari Xino-Xano)

LA TORRE DE L'ESPANYOL
BERENAR SOLIDARI (Associació de Dones Bassa d'Oli)

VINEBRE 
TÓMBOLA (Ajuntament de Vinebre)

dimarts, 9 de desembre del 2014

Eugeni Xammar, el periodista que va explicar el món

Fa unes setmanes, el diari del diumenge portava un suplement dedicat a l'Eugeni Xammar (1888-1973), jun periodista català que a través del seus articles en premsa es pot seguir el batec de l'actualitat internacional durant el primer terç del segle XX. Ja fos des de Londres, París, Munic, Berlín, Praga, Moscou, Perpinyà o Barcelona. El seu estil s'ha definit com a "analític, irònic i intel·ligent". Ho fa en els seus inicis des de publicacions com La Tralla, Metralla El Poble Català. Però més endavant, ja des de l'estranger, fa de corresponsal per El Día Gráfico o La Publicidad. Més endavant escriu per La Veu de Catalunya i La Publicitat.
Amic de Josep Pla, amb ell fa un viatge per Alemanya, on poden entrevistar Adolf Hitler, i la Unió Soviètica, amb Andreu Nin d'amfitrió.
L'esclat de la Guerra Civil l'obliga a l'exili, i poc a poc va deixant el periodisme per centrar-se en la traducció. En aquest període va col·laborar amb els presidents Irla i Tarradellas.
En la seva trajectòria va escriure una vegada i una altra "per l'anhel d'una nació lliure".
El 2012 la Generalitat va posar el seu nom al Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar, iniciativa per impulsar la projecció internacional de Catalunya. 
***
És precisament al suplement que comentava en iniciar l'apunt, on he tingut ocasió de llegir alguns dels seus articles, unes petites joies periodístiques: reportatges des del front britànic durant la Primera Guerra Mundial; o l'article que va escriure després d'entrevistar a Hitler l'any 1923 ("Adolf Hitler o la ximpleria desencadenada") o el president de Txecoslovàquia Masaryk (1924). Des de fora estant va escriure l'abril de 1931 un article a La Publicidad en què mostrava el seu compromís amb el país: "Per ajudar a la restauració del sentiment de dignitat nacional a Catalunya, dono de lluny, el meu vot a la candidatura del Partit Catalanista Republicà".
***
Fins el 31 de gener, al Palau Robert de Barcelona, es pot visitar una exposició dedicada a aquesta figura del periodisme.

dilluns, 8 de desembre del 2014

Personatges VII: Sant Pere Màrtir Sans i Jordà

SANT PERE MÀRTIR SANS I JORDÀ (Ascó 1680- Xina 1747)

Sant Pere Màrtir va néixer a Ascó, a ca Pinyol, el 3 de setembre de l’any 1680 i va ser batejat amb el nom de Josep Andreu, fill d’Andreu Sans i de Caterina Jordà.
Quan tenia deu anys, el seu pare el va enviar a estudiar a Lleida i el va deixar en mans del seu oncle, Miquel Jordà, germà de la mare, que era Capellà Major de la Seu. El juliol de 1697 va ingressar al convent de Sant Domingo de Lleida, després del noviciat va fer els vots de pobresa, castedat i obediència i per influència del seu oncle va prendre el nom de Pere Màrtir.
El 1704 és ordenat sacerdot pel bisbe d’Urgell, Julià Cano. En el setge a Lleida en la guerra de Successió acudia a auxiliar els ferits, curar els malalts i assistir els moribunds administrant-los els últims sagraments. Se’l coneixia com “l’àngel de la Caritat”.
Decideix emprendre un nou camí, les Missions, que el porten a Filipines (1712) i la Xina (1715). Al cap d’un temps va ser nomenat Vicari Provincial de la Missió, càrrec que va exercir durant vuit anys dedicat a la tasca evangelitzadora, especialment a la província de Fokien.
L’any 1729 les autoritats xineses, veient la tasca evangelitzadora dels missioners europeus, van decretar el desterrament de Fra Sans, el qual va refugiar-se a la ciutat de Canton. Aquell any va ser consagrat Bisbe de Mauricastro.
El 1732, juntament amb altres missioners, va ser expulsat de Canton i anaren cap a Macao. El 1738 va retornar cap al seu Vicariat Apostòlic de Fokien, i malgrat la seva delicada salut, complia amb les seves obligacions apostòliques.
El 1746 van denunciar les cases on vivien els missioners i els cristians. Així comença la persecució, tot i que en un principi va intentar amagar-se, finalment va decidir lliurar-se per evitar els perills a la família que l’amagava. Després de patir presó amb altres missioners, va ser traslladat a Focheu on va tenir lloc un judici en el qual va ser torturat i sentenciat a mort. Moria màrtir el 26 de maig de 1747.
El Sant Pare Benet XIV va elogiar les seves virtuts i treball apostòlic i el va declarar Màrtir Consumat (1748). Va ser beatificat pel Papa Lleó XIII (1893) i canonitzat pel Papa Joan Pau II (2000).
Font:
El Beat Pere Sans d’Ascó, de Carmel Biarnés