From 9N 2014 to 27S 2015

Avui, de festa major amb els Catarres i Projecte Mut

Carpa del carrer de la Farinera (Ascó)

 00.30h

Els noms de Junts pel Sí #27S

Llista per Barcelona
1 RAÜL ROMEVA I RUEDA
2 CARME FORCADELL I LLUÍS
3 MURIEL CASALS I COUTURIER
4 ARTUR MAS I GAVARRÓ
5 ORIOL JUNQUERAS I VIES
6 EDUARDO REYES I PINO
7 ORIOL AMAT I SALAS
8 NEUS MUNTÉ I FERNÀNDEZ
9 MARTA ROVIRA I VERGÉS
10 JORDI TURULL I NEGRE
11 TONI COMIN I OLIVERES
12 JOSEP RULL I ANDREU
13 ANNA SIMÓ I CASTELLÓ
14 NEUS LLOVERAS I MASSANA
15 CHAKIR EL HOMRANI LESFAR
16 MARTA PASCAL I CAPDEVILA
17 LLUÍS COROMINAS I DIAZ
18 ORIOL AMORÓS I MARCH
19 IRENE RIGAU I OLIVÉ
20 GERMÀ GORDÓ I AUBARELL
21 PERE ARAGONÈS I GARCIA
22 TONI CASTELLÀ I CLAVÉ
23 ALBA VERGÉS I BOSCH
24 ANNA FIGUERAS I IBÁÑEZ
25 DAVID BONVEHÍ I TORRAS
26 MARC SANGLAS I ALCANTARILLA
27 MONTSERRAT CANDINI I PUIG
28 MAGDALENA CASAMITJANA I AGUILÀ
29 MARIA SENSERRICH I GUITART
30 JOAN RAMON CASALS I MATA
31 GERARD GÓMEZ DEL MORAL I FUSTER
32 JORDI CUMINAL I ROQUET
33 FABIAN MOHEDANO I MORALES
34 MARIA ASSUMPTA ROSELL I MEDALL
35 TITON LAÏLLA I JOU
36 ADRIANA DELGADO I HERREROS
37 ÀNGELS PONSA I ROCA
38 JAUME PROFITÓS I MARTÍ
39 MARC VIÑOLAS I PRAT
40 PATRÍCIA GOMÀ I PONS
41 MARC GUERRERO I TARRAGÓ
42 LLUÏSA LLOP I FERNÀNDEZ
43 MONTSERRAT RIBERA I PUIG
44 MERCÈ JOU I TORRAS
45 MIQUEL ESTRUCH I TRAITÉ
46 DOLORS FELIU I TORRENT
47 ANA MARIA SURRA I SPADEA
48 JOAN BUSCÀ I AMBRÓS
49 ORIOL GIMÉNEZ I GÓMEZ
50 JOSEP TOMÀS ÀLVARO I JUNCOSA
51 MERCÈ RIUS I SERRA
52 CARME LABÒRIA I ROJAS
53 ELISEU ESTARLICH I GALERA
54 FRANCESC POCH I ROS
55 BETH ABAD I GIRALT
56 SÍLVIA REQUENA I MARTÍNEZ
57 JORDI ALBERT I CABALLERO
58 JOSEP SICART I ENGUIX
59 AGNÈS RUSSIÑOL I AMAT
60 NÚRIA BALADA I CARDONA
61 SALVADOR TRESSERA I PURTÍ
62 JOAQUIM ESQUIUS I FREIXAS
63 MONTSE GRANÉ I ALSINA
64 LAIA GIRÓS I BARRÉS
65 CÈSAR MARTÍNEZ I LÓPEZ
66 ANNA MARIA CARBONELL I AIXÀS
67 IOLANDA AGUILAR I JUNCOSA
68 DAVID PUÉRTOLAS I ROMAN
69 ÀLVAR RODA I FÀBREGAS
70 JOSEP MARIA VILA D'ABADAL I SERRA
71 CARLES VIVER I PI-SUNYER
72 ELISENDA PALUZIE I HERNÁNDEZ
73 NÚRIA PICAS I ALBETS
74 MIQUEL CALÇADA I OLIVELLA
75 PERE JOAN CARDONA I IGLESIAS
76 ISONA PASSOLA I VIDAL
77 JOSEP MARIA MAINAT I CASTELLS
78 IMMA TUBELLA I CASADEVALL
79 SALVADOR CARDÚS I ROS
80 JAUME CABRÉ I FABRÉ
81 MONTSERRAT CARULLA I VENTURA
82 NÚRIA DE GISPERT I CATALÀ
83 ERNEST BENACH I PASCUAL
84 JOAN RIGOL I ROIG
85 JOSEP GUARDIOLA I SALA

Suplents:
S1 XAVIER RUBERT DE VENTÓS
S2 SÍLVIA BEL I BUSQUET
S3 RAIMON CARRASCO I AZEMAR
S4 MANEL POUSA I ENGROÑAT (Pare Manel)
S5 CARME-LAURA GIL I MIRÓ
S6 ADA PARELLADA I GARRELL
S7 JOSEP CRUANYES I TOR
S8 ÈRIC VERGÉS I PASCUAL
S9 CLARA PONSATÍ I OBIOLS
S10 JAUME SOBREQUÉS I CALLICÓ

Llista per Girona
1 LLUÍS LLACH GRANDE
2 ANNA CAULA PARETAS
3 CARLES PUIGDEMONT CASAMAJÓ
4 ROGER TORRENT RAMIÓ
5 NATÀLIA FIGUERAS PAGÈS
6 DOLORS BASSA COLL
7 LLUÍS GUINÓ SUBIRÓS
8 JORDI MUNELL GARCIA
9 SERGI SABRIÀ BENITO
10 MARIA DOLORS ROVIROLA COROMÍ
11 JORDI OROBITG SOLÉ
12 SERGI MIQUEL VALENTÍ
13 MARIA JESÚS FERRÉS FLUVIÀ
14 BEGONYA MONTALBAN VILAS
15 ELENA RIBERA GARIJO
16 MARINA GELI FÀBREGA
17 SANTIAGO VILA VICENTE

Suplents
S1 RAMON MOLINER SERRA
S2 POL GIRBAL JORNET
S3 ROSA MONENY GUARRO
S4 SALVI GÜELL BOHIGAS
S5 DOLORS GUIRADO IRUELA
S6 EULÀLIA TURRÓ VENTURA
S7 MARIA CARME FREIXA BOSCH
S8 JOSEP MARIA CERVERA PINART
S9 IGNASI THIÓ FERNÁNDEZ DE HENESTROS
S10 LAIA CAÑIGUERAL OLIVÉ

Llista per Lleida
1 JOSEP MARIA FORNÉ i FEBRER
2 CARMINA CASTELLVÍ i VALLVERDÚ
3 ALBERT BATALLA i SISCART
4 BERNAT SOLÉ i BARRIL
5 VIOLANT CERVERA I GÒDIA
6 MONTSERRAT FORNELLS i SOLÉ
7 MARC SOLSONA i AIXALÀ
8 ANTONI BALASCH i PARISI
9 DAVID RODRÍGUEZ I GONZÁLEZ
10 RAMONA BARRUFET i SANTACANA
11 M. ROSA AMORÓS i CAPDEVILA
12 ÀLEX MOGA i VIDAL
13 MARTA VILALTA i TORRES
14 IMMACULADA GALLARDO i BARCELÓ
15 JOSEP MARIA BALLARÍN i MONTSET

Suplents
S1 BENJAMÍ BOSCH i TORRES
S2 Ma ÀNGELS TARIBÓ i OLALLA
S3 M. DOLORS TELLA i ALBAREDA
S4 ANTONIO SALAZAR i GIMÉNEZ
S5 MARC MIRÓ i GRIOLES
S6 GABRIEL RAMON i MOLINS
S7 MARC SOLANES i ROCA
S8 ESTHER CUMPLIDO i FRANQUET
S9 RAMON ROYES i GUÀRDIA

Llista per Tarragona
1 GERMÀ BEL
2 MONTSE PALAU
3 ALBERT BATET CANDADELL
4 FERRAN CIVIT
5 MONTSE VILELLA CUADRADA
6 LLUÍS SALVADO TENESA
7 JORDI SENDRA
8 MERITXELL ROIGÉ PEDROLA
9 TERESA VALLVERDÚ
10 CARLES PRATS
11 ESTER ALBERICH
12 ANNABEL MARCOS VILAR
13 FRANCESC XAVIER MOLINÉ
14 SANDRA SUÀREZ PLANA
15 ANTONIO SUÀREZ FRANQUET
16 ALÍCIA GAMUNDI
17 JOAN REIG
18 FRANCESC XAVIER GRAU

Suplents
S1 ANNA ARAGONÈS
S2 ÀLEX DE LA GUIA
S3 CARME AMANOS
S4 IGNASI VALERA
S5 CARLES LUZ
S6 MERITXELL CARDONA LOPEZ
S7 VICENT VILLENA
S8 ORIOL VIDAL-BARRAQUER CASTELLS
S9 MANUEL PUERTO
S10 MARTA ESPASA

Crònica de la festa major d'Ascó de 1925

Fa noranta anys, a l'edició del diari La Vanguardia del dia 4 d'octubre de 1925, apareix una crònica del corresponsal sobre la festa major d'Ascó. En aquell temps encara honorava Sant Miquel, Santa Paulina i Sant Gregori els dies 29 i 30 de setembre, i 1 d'octubre.

Als anys seixanta, la festa en honor als patrons del poble va traslladar-se al voltant del 20 d'agost.

Jocs de festa major. Ascó, 1965

ASCÓ 
Con bastante afluencia de forasteros y general animación acaban de celebrarse en esta villa los tradicionales festejos con motivo de la fiesta mayor.
El día 29 del pasado, a las once, numerosa concurrencia de fieles se congregó en la iglesia para rendir culto al Patrono San Miguel y presenciar los divinos oficios, siendo celebrante el párroco de la Torre del Español; ocupó la sagrada cátedra el coadjutor, quien hizo el panegírico del santo con la elocuencia que le es proverbial.
Por la tarde, a las cuatro, se organizó la procesión, que estuvo muy concurrida, llamando la atención del vecindario la escuela de niños, por el estreno de un artístico pendón, confeccionado por nuestro dignísimo maestro nacional, que tanto se desvela por nuestros bienes. Fue pendonista su hija, la preciosa niña Pepita, acompañada de Asunción y Conchita Batiste.
Tarde y noche los bailes estuvieron muy concurridos en la Sociedad de Obreros y en el Sindicato Agrícola, tocando en la orquesta de este último el popular Tomás Batiste «Deviló».

El siguiente, día 30, fue dedicado a la excelsa patrona Santa Paulina, abogada contra la sequía, que tanto padecemos, siendo de elogiar el brillante discurso que en honor a la Santa cantó el citado orador. Por la tarde y por la noche hubo bailes como en el día anterior.
Se celebró la procesión en honor de la Santa, presidida por las niñas antes mencionadas y por nuestro querido maestro. -Corresponsal.

Omplim els carrers. Guanyem la independència #palíndrom

Monogràfic: 400 anys després... sigueu benvinguts!

De nou he tingut l'oportunitat de participar, juntament amb Biel Pubill, en el programa de la festa major d'Ascó amb un monogràfic dedicat a algun aspecte històric, cultura o etnogràfic del poble. Acostumem a tenir present efemèrides que recordin algun episodi de la història d'Ascó. Aquest 2015 no hem pogut passar per alt que es compleix el quart centenari de la promulgació d'una Carta de Població. Una vintena de pàgines que repassen els principals elements d'aquest document que va posar les bases per la repoblació d'un poble i d'unes terres que havien estat majoritàriament abandonades després de l'expulsió dels moriscos de 1610.

A continuació us adjunto l'apartat introductori del monogràfic que, com sempre, és una lletra de convit a la lectura del text i també una lletra de convit a la festa major.

QUATRE-CENTS ANYS DESPRÉS... SIGUEU BENVINGUTS!

La història d’Ascó ha generat al llarg dels segles importants episodis que han tingut repercussió en el propi esdevenir del poble i de la contrada. La seva ubicació geogràfica, a la vora de l’Ebre i assentat en la vessant d’una muntanya coronada per un castell, explicaria, sens dubte, que s’hagi convertit en lloc de pas per diferents civilitzacions, destacant especialment els segles de presència àrab, la posterior reconquesta cristiana, la convivència de vilatans de diferent professió religiosa, la conversió dels descendents àrabs al cristianisme –anomenats moriscos- fins arribar a principis del segle XVII a l’expulsió d’aquests cristians nous.

Aquest episodi de 1610 va ser un daltabaix econòmic i demogràfic per Ascó, ja que bona part dels seus habitants van ser obligats a deixar el poble i les seves possessions. En concret, això va afectar a 154 cases que representaven 784 vilatans: 251 homes, 256 dones, 81 nois, 47 noies i 149 infants.

A l’actual Ribera d’Ebre aquest decret d’expulsió també va afectar considerablement a Benissanet i Miravet, i riu avall, a Tivenys i Vilanova de Tortosa. En tots aquests indrets es va perdre gairebé dos mil persones, essent Ascó el poble de major afectació.

Vista aquesta pèrdua de població amb els perjudicis que ocasionava, pocs anys després (1615) es va atorgar una Carta de Població concedida pel Comanador d’Ascó, en Fra Pere Jaureche, en el qual s’hi establien les noves condicions de tinença de les terres així com les formes d’administració i de govern locals (l’anomenada universitat).

Una Carta de poblament és una concessió que fa el senyor d’un lloc, que pot ser des d’un rei a qualsevol altre càrrec nobiliari, passant, com en el cas d’Ascó, pel comanador pertanyent a l’orde de l’Hospital o santjoanista. Aquest tipus de document acostuma a promulgar-se amb un doble objectiu: “atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat[1]”. En el cas que ens ocupa, és evident que calia substituir aquells veïns que havien hagut de deixar cases, terres i pertinences amb un nombre important. La primera interessada en què es treballessin de nou les terres era l’orde de l’Hospital, els quals des de feia tres segles havien esdevinguts els senyors del castell i de les terres que s’estenien sota el seu domini.

Aquest 2015 es commemora el quart centenari de la promulgació d’una Carta de Població amb un centenar d’articles o apartats que en molts casos donen notícia de l’Ascó de fa quatre-cents anys. Així que aprofitant aquest espai del programa de festa major, us proposem una aproximació a aquest moment de la nostra història a partir dels trets més significatius que apareixen a l’esmentada Carta, i us convidem a fer un recorregut per alguns dels espais que surten esmentats en aquest document de 1615.

Mentre esperem que la Comissió ho tingui tot a punt, a la gent d’Ascó i a tots els que ens visitaran aquests dies només ens resta esperar que comenci la festa.

Bona festa major!

BIEL PUBILL i SOLER

JOSEP M. RADUÀ i SERRA

---

[1] www.enciclopedia.cat

Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí

Guillem Martí s'ha donat a conèixer a partir d'una novel·la, Cremeu Barcelona!, que ha sabut situar-se en un lloc destacat de vendes amb una història real que fa esborronar. 

Són els darrers dies de la Barcelona republicana, del 16 al 26 de gener de 1939, i un personatge, el conseller de la Generalitat i membre del PSUC, Miquel Serra i Pàmies (Reus, 1902 - Mèxic, 1968). Sembla més que constatat que més aviat que tard les tropes faccioses entraran a Barcelona, i des del Komintern arriba l'ordre d'arrasar la ciutat per tal de no deixar cap vestigi que puguin utilitzar els nacionals. És per això que l'ordre és enderrocar les principals vies de comunicació o centres estratègics d'energia, aigua i transport. 

Possiblement sense tenir ànima d'heroi, Serra i Pàmies, decideix acceptar l'encàrrec d'arrasar Barcelona, però precisament, per evitar-ho. Sap que no serà fàcil i que estarà sent controlat per un agent soviètic de nom Iuri Lazarev. S'hi juga la pròpia vida, i qui sap si també el de les persones que més estima, com la seva parella Teresa. La proesa que persegueix no es presenta senzilla -pensa en els centenars de milers de víctimes innocents que pot causar una mesura que considera desmesurada de totes totes. 

Per sort, pot comptar amb la complicitat d'un veterà sergent de l'exèrcit republicà.  En aquest curt període de temps la casualitat també fa que coincideixi a la pensió de la seva parella amb un desertor de l'exèrcit republicà, que també li serà de gran ajuda.

La trama va creixent d'intensitat pàgina a pàgina, s'hi van entrellaçant d'altres personatges, cadascun amb una motxilla carregada per les vivències de la guerra, ja sigui com a soldat o oficial al front, cantants en un cabaret, gent ideològicament marcada o simplement com a ciutadans anònims farts de guerra. 

Guillem Martí retrata l'atmosfera irrespirable d'una ciutat trista, famolenca i temorosa dels continuats atacs aeris que es repeteixen dia sí, dia també. Els personatges se'ns fan ben propers, percebem especialment la seva psicologia en unes situacions límit. A part dels propis protagonistes de la novel·la, al llarg de la trama van apareixent altres personatges que també van ser protagonistes d'aquells dies a la Barcelona a punt de ser derrotada: Lluís Companys, Antonio Machado, oficials republicans com Líster, Modesto i Rojo, André Malraux i Max Aub...

Tot plegat, un autèntic luxe de lectura, amb una narració apassionant on s'hi aboquen amor i odi, decepció i optimisme, llibertat i mort, preocupació i futur. 

Això sí, almenys la ciutat es va salvar. A quin preu? El trobareu llegint la novel·la.