Un any més, i ja en van deu, he disposat de l'ocasió de participar, juntament amb l'amic Biel Pubill, en l'elaboració del monogràfic que encapçala el programa d'actes de la festa major d'Ascó. És una oportunitat per fer una pinzellada a algun aspecte vinculat a la població, normalment de caràcter històric, patrimonial o etnològic, que ajuden a entendre la identitat asconenca fent una mirada enrere.
Aquest 2016 hem fet una proposta artística, ja que ens centrem en la biografia de vuit artistes locals (o bé nascuts a Ascó o bé amb vinculacions familiars al poble) representatius del segle XX i que ja no són entre nosaltres: Pere Daura, Josep M. Brull, Domingo Margalef, Nicolau Ortiz, Josep Gironès, Carmel Biarnés, Oriol Muntané i M. Teresa Linyan.
Adjunto un fragment de la introducció que justifica i contextualitza el perquè del tema treballat.
ASCÓ, BRESSOL D’ARTISTES
Ningú podrà negar que la cultura és el fet
diferencial d’un poble. Els trets culturals són el resultat de segles de
convivència, de creació i de recreació d’hàbits col·lectius que donen
coherència a les relacions entre els membres de la comunitat i els doten d’un
imaginari col·lectiu, conegut i respectat per tots i que té com a principal
virtut cohesionar el grup.
Aquets trets culturals són resultat, alhora, de
múltiples factors com pot ser la llengua, les festes, les arts, els ritus i
símbols acceptats en el temps... A continuació donem un cop d’ull a alguns dels
artistes asconencs més destacats del segle passat centrant-nos, exclusivament,
en els que van sobresortir en la creació pictòrica i/o escultòrica. Amb l’ànim
de donar una pinzellada –mai millor dit- general d’aquests artistes, no ens
limitem a citar els nascuts a la nostra població sinó també referenciem aquells
que hi van estar vinculats ja fos per ser descendents d’asconencs o tenir-ne
vincles familiars.
Potser sí que es possible un poble sense cultura però
també és cert que sense ella no hi ha identitat, no hi ha patrimoni. En bona
mesura els asconencs som deutors d’aquests artistes perquè ells, amb les seves
creacions, han fet aportacions importants a la nostra cultura i el seu llegat
és el nostre patrimoni. A més, i com podrem comprovar al llarg del monogràfic,
bona part de l’obra d’aquests artistes de referència es troba fora del nostre
entorn més immediat, i en certa manera, són també uns ambaixadors del poble i
de la comarca.
Dels vuit noms que es treballen en el text només hi
ha una dona. És evident que era un altre temps i, en canvi, si a dia d’avui
haguéssim de fer un llistat de persones vinculades a l’art, la majoria tindrien
nom de dona. Per tant aquesta ressenya no fa més que retratar i posar en
context un període de la nostra història.
Finalment, per damunt de tot, cal remarcar el paper
suggestiu de la seva obra la importància de la qual rau, més enllà de la
materialitat, en la capacitat d’impregnar i d’estimular l’interès a noves
fornades d’artistes i creadors asconencs que s’han emmirallat en els nostres
artistes del segle XX. Un art que amb ulls del segle XXI continua ampliant-ne
l’abast ja que, sense anar més lluny, tenim l’art urbà en forma de grafit o bé
el món de la fotografia, la imatge i el disseny gràfic.
Quan proposem aquesta aproximació a uns noms que han
llegat el seu art, estem fent un tasca de valorització d’un patrimoni vehiculat
a través de la pintura o de l’escultura. I pensem que aquests dies previs a la
festa major esdevenen paradigmàtics per a recuperar aquest patrimoni artístic produït
pels nostres avantpassats, en un període festiu de l’any en què ens
reivindiquem com asconencs i que, en aquesta ocasió, amb la seva remembrança
fonamentem i consolidem més l’imaginari col·lectiu.
Que aquest antic ritual festiu que celebrem anualment
per honorar els patrons sant Miquel, santa Paulina i sant Gregori acompleixi la
seva funció de reforçar les relacions socials, col·lectives i d’identitat dels
asconencs i asconenques.
Bona festa major!
BIEL PUBILL i SOLER
JOSEP M. RADUÀ i SERRA
