Bon Nadal!

Mentre el calendari s'està escurçant, el fred ja fa acte de presència. Els carrers omplen de llum les nits allargassades. Es percep la il·lusió dels petits i la nostàlgia dels grans. Cadascú viu el Nadal a la seva manera...

BON NADAL!

Malpàs 100

La revista Malpàs celebra el 25è aniversari i arriba al número 100! I per commemorar-ho la revista compta amb el primer editorial de la revista (agost de 1993), amb un recull de les persones que han format part de l'equip de redacció (49 persones) i el llistat de tots els col·laboradors que d'una manera o altra hi han participat (369 persones). A més, les revistes de la comarca també hi tenen el seu paper, ja que se'ls va demanar un breu text per valorar la tasca realitzada, així es compta amb textos de La Veu de Flix, La Riuada de Móra d'Ebre, Lo Mussol de la Palma d'Ebre, La Caragolera de Vinebre, i la revista Tivissa.

La resta de la revista manté les seccions habituals de notícies locals i comarcals i de les activitats de l'Associació Cultural Lo Llaüt, sense deixar de banda seccions com Arrels que ens endinsa en la història i el patrimoni del territori, els articles d'opinió o el racó literari. En la secció d'Asconencs pel Món, la protagonista és Ivet Pubill des de Sydney (Austràlia).

El record fotogràfic ens trasllada a mitjans del segle passat amb un llaüt descansant a la vora del riu. Probablement aquesta deu ser la secció que mai ha fallat en aquests 25 anys de Malpàs.

Finalment, Biel Pubill, coordinador de la revista en tot aquest període, com ell mateix defineix la decisió, fa "un pas al costat" tot esperant que a redós de Lo Llaüt i en el moment dolç i dinàmic que viu l'entitat, "sorgiran persones que estiraran el carro de Malpàs". Gràcies Biel per la trajectòria de la revista, i gràcies per seguir remant per Malpàs a partir del número 101.

El castell d'Ascó

Vista d'Ascó (1935)

Mireu que hermosa és la nostra Vil·la,
tota joiosa, ella s'enfila.
Les cases, amb pas joliu
treuen el cap enlaire
miren si veuen, si baixa gaire
aigüa en el riu.
El sim vigila
sempre inconmovible
amb faç tranquil·la, impassible,
l'antic castell.
Guaita la plana, mira la serra,
veu l'horta ufana i diu:
-Oh!!, terra, jo, ja em faig vell.
Tu, en canvi, treus brotada; de tos conreus,
fruita gemada surt cada estiu.
A mi, aqui dalt, l'aigua i el vent
amb cop fatal em van desfent.
Tot el que diu el brau Castell
és l'últim plany d'un guerrer vell
que es desfà i cau
doncs el progrés, monstres de guerra
ja no en vol més.
La nostra terra sols vol la pau.
JOSEP GIL

És un poema escrit l'any 1932 pel mestre de l'escola unitària d'Ascó, el sr. Josep Gil Coll, fill de Constantí, i que ha estat reproduïda en l'últim número de la revista Malpàs.

Nova Gent 84

Ha acabat el primer trimestre del curs 2018/19, i amb l'arribada de les vacances de Nadal la comunitat educativa de l'escola Sant Miquel d'Ascó disposa d'un nou exemplar de la revista Nova Gent.

Una portada realitzada per Karim de 4t amb una imatge de la façana fluvial d'Ascó dona pas a l'editorial que ens convida a reviure "aquest caliu tal i com es viu a l'escola" (...) Experiències diverses, treballs fets amb tot el carinyo, sortides en les que la convivència entre tots i totes sense distinció és un dels aprenentatges més importants i inoblidables (...)".

Així trobem des del programa Sí  (Salut Integral) a la classe de P-3 o els panellets elaborats per P-4 i P-5. Els alumnes de 1r ens expliquen com han après les parts del cos, des de 2n l'arribada del Bibliocabàs a la biblioteca, Cicle Mitjà una xerrada durant la setmana de la ciència a càrrec d'una mare de 3r, l'experiment de simular un volcà en erupció i el projecte de la localitat. Finalment Cicle Superior ha explicat la seva participació en el Projecte Aprenentatge i Servei amb el Banc de Sang en què van ser els encarregats de fer difusió i sensibilitzar les famílies en una campanya de donació de sang que es va fer a les pròpies instal·lacions de l'escola. La classe de 5è també explica el projecte Plants que han fet en les sessions de Science.

Finalment la secció de notícies i una imatge del pessebre de l'escola elaborat entre tots els nivells de l'escola posen punt i final al núm. 84 de Nova Gent.

Llibertat!: el calendari 2019 de Malpàs

Un any més, Jaume Ferrús Serra prepara un calendari per l'Associació Cultural Lo Llaüt que s'adjunta en l'últim exemplar de l'any de la revista Malpàs. Cada calendari està dedicat a alguna temàtica, i el fil conductor per aquest 2019 és la paraula LLIBERTAT: llibertat presos polítics, llibertat d'expressió i llibertat per Catalunya. Un any més, cal felicitar l'artista!

Free Forcadell

MANIFEST DE REPRESENTANTS I EXREPRESENTANTS DE CAMBRES PARLAMENTÀRIES EN SUPORT DE CARME FORCADELL

Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya des de l'octubre de 2015 al gener de 2018, es troba en presó preventiva, en espera de judici, des del passat 23 de març. Està acusada d'un delicte de rebel·lió, que pot comportar penes de fins a trenta anys de presó. Un delicte només aplicable en cas d'un alçament violent i públic (art.472 del Codi Penal espanyol), circumstància que no s'ha produït.

Se l'acusa pel fet de no haver impedit tramitacions parlamentàries i debats relacionats amb el projecte polític de creació d'una República Catalana, impulsat per una majoria de la cambra.

​Tanmateix, la llavors presidenta del Parlament de Catalunya va actuar atenent sempre el reglament de la cambra, i va complir les funcions inherents al seu càrrec, tot preservant tant els principis de l’autonomia parlamentària i la separació de poders, com la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats i diputades.

L’acusació contra ella, per tant, afecta els fonaments democràtics de tot sistema parlamentari. Una democràcia parlamentària no es pot permetre censurar els debats polítics en el seu parlament, ni prohibir als diputats i diputades d’exercir lliurement les seves funcions amb respecte a la normativa de la cambra. Pot comptar –i és el cas de l’Estat espanyol– amb mecanismes que regulin la constitucionalitat del marc normatiu resultant de l’activitat de les cambres legislatives, però no pot vetar l’exercici de les funcions i els drets inherents a la tasca parlamentària.

El lliure debat d'idees i la seva translació en iniciatives parlamentàries constitueixen l'essència de la política parlamentària. En aquest sentit, la utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l'activitat d'un parlament és incompatible amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries. En conseqüència:

• Instem a resoldre per vies no penals els conflictes institucionals i polítics.
• Manifestem la nostra solidaritat amb l’ex-presidenta Carme Forcadell, i demanem el seu alliberament immediat.

Estadística: renda disponible a la Ribera d'Ebre

Ja fa unes setmanes alguns mitjans es van fer ressò d'una estadística publicada per l'Agència Tributària en relació als declarants de l'IRPF de l'any 2016 en tots aquells municipis més grans de 1.000 habitants. Com sovint passa amb les estadístiques cal prendre-ho amb tota la cautela i més ja que quan es parla de mitjanes, vol dir que n'hi ha que estan per damunt, però també n'hi ha que estan per sota. 

Sempre he sentit explicar aquella estadística que explica que entre dos persones, si un s'ha menjat un pollastre sencer, i l'altre no n'ha menjat cap, la mitjana diu que cadascú s'ha cruspit mig pollastre, quan resulta que n'hi ha un que no n'ha tastat cap.

Així que fet aquest preàmbul, fixem-nos en què diu l'estadística de l'IRPF en aquells municipis de la Ribera d'Ebre que superen els 1.000 habitants, que són dels quals se'n té dades.

Al capdavant es troba Flix, qui obté una mitjana de 24.059 euros disponibles per persona, seguit a certa distància per Ascó, amb 22.724 euros, i Móra d'Ebre, amb 22.048 euros. Es tracta de poblacions amb dependència laboral de la central nuclear d'Ascó o bé de pensionistes de la fàbrica de Flix o de les empreses elèctriques, mentre que a Móra d'Ebre cal afegir-hi la tradició del sector serveis.

En canvi, Tivissa i Benissanet tenen una renda disponible de 17.617 i 16.709 euros, respectivament. Si ens n'adonem, hi ha una important distància de més de 7.000 euros entre Flix i Benissanet.

Hem vist que passa a l'interior de la Ribera d'Ebre, però també podem saber quin és el posicionament de cadascun dels municips respecte la demarcació de Tarragona, respecte la mitjana dels municipis catalans i també a nivell de tot l'estat espanyol. A nivell de Tarragona, Flix ocupa la vuitena posició en renda disponible, mentre Ascó és en el lloc 13 i Móra d'Ebre en el 15. En canvi, Tivissa i Benissanet ocupen els llocs 71 i 73 de la llista. 

MUNICIPI	Titulars	Nombre de declaracions	Nombre d’habitants	Renda bruta (mitjana)	Renda disponible (mitjana)
Flix	2.118	1.697	3.605	29.851	24.059
Ascó	941	829	1.690	28.620	22.724
Móra d’Ebre	2.985	2.555	5.625	27.400	22.048
Riba-roja d’Ebre	599	486	1.116	25.706	21.104
Móra la Nova	1.583	1.295	3.070	24.517	20.233
Tivissa	849	734	1.677	20.528	17.617
Benissanet	594	528	1.172	19.707	16.709