Per cada cinc botigues noves que s’obren a Catalunya, les dades ens indiquen que en tanquen vuit. Si ens cenyim a la regió de l’Ebre, s’ha passat de 2.775 establiments el 2019 a 2.338 comerços el 2023, cosa que vol dir que hi ha hagut 437 botigues que han abaixat la persiana en aquest període (un 15,7% de davallada).
Aquest
degoteig constant de tancaments de comerços de proximitat té diverses
afectacions en el teixit social i econòmic dels pobles i ciutats. Unes
conseqüències que van més enllà de l’activitat econòmica i de la pèrdua de
serveis per al veïnat, ja que les botigues de queviures, forns i fleques,
carnisseries, sabateries, llibreries... han permès històricament impulsar els
lligams socials i donar vida als carrers i places.
Tot
això s’accentua si el tancament comercial es produeix en municipis petits, com
són la majoria del nostre territori, i en molt casos, amb una població envellida,
pel que implica de pèrdua de serveis essencials si a això hi afegim dificultats
de mobilitat. Amb un despoblament rural que ja no sabem si és causa o és conseqüència
de tot plegat. Si a les ciutats la pèrdua de comerç de proximitat implica la despersonalització
dels barris, als pobles representa la pèrdua d’identitat de la població i l’erosió
del sentit de comunitat.
Aquesta
tendència no és nova i deriva de l’auge de les grans superfícies, però la
pandèmia ho va accelerar amb la intensificació de les compres per internet. Molts
consumidors ja busquen els productes a plataformes online. En definitiva, nous
hàbits de compra davant els quals el petit comerç queda en una situació de
vulnerabilitat. Sense perdre de vista la manca de relleu generacional en molts
negocis familiars. Per exemple, a Ascó, en els darrers temps, han tancat dues
carnisseries i un forn de pa per jubilació dels seus propietaris, després de
diferents generacions darrere el taulell.
No
crec que l’administració pública s’hagi desentès d’aquesta problemàtica, ja que
sovint hi ha incentius pel traspàs dels negocis, programes de formació, facilitats
en la digitalització... A més, molts ajuntaments promouen l’emprenedoria o
fomenten la conscienciació ciutadana sobre la importància de consumir en el
comerç local. Però no sembla fàcil revertir aquesta tendència que està fent
perdre una de les ànimes dels pobles.
Malgrat les dificultats actuals, cal que el comerç no abaixi els braços i sàpiga continuar diferenciant-se amb un servei personalitzat i de proximitat –que no poden oferir les plataformes- i sempre que es pugui, procuri posicionar-se a la xarxa. Per això també cal que la ciutadania entenguem que les botigues de poble o el comerç de barri formen part de la història d’aquella comunitat, fomenten les relacions socials i el sentit de pertinença.
