divendres, 8 d’agost del 2025
dimecres, 6 d’agost del 2025
L'escut d'Ascó compleix 40 anys
L’Ajuntament d’Ascó ha considerat convenient d’adoptar el seu escut heràldic i, per això, d’acord amb les facultats que li confereixen les disposicions legals vigents, elevà el corresponent expedient per a la seva aprovació definitiva.
L’expedient es tramità d’acord amb les normes de procediment establertes en la Llei de Règim Local i el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals. La Secció Històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de la seva Comissió Heràldica, en va emetre el dictamen en sentit favorable.
Per tant, i d’acord amb el que preveuen l’apartat h) de l’article 1r. del Decret 160/1980, de 19 de setembre, i l’apartat e) de l’article segon del Decret 231/1980, de 18 de novembre; a proposta del Conseller de Governació i prèvia deliberació del Consell Executiu,
DECRETO:
Article únic.— Autoritzar l’Ajuntament d’Ascó per adoptar el seu escut heràldic municipal, que quedarà organitzat de la manera següent:
Escut caironat: de gules, un castell de sable tancat d’argent sobremuntat d’una creu de Malta (d’argent). Per timbre, un corona mural de vila.
Barcelona, 6 d’agost de 1985.
Context històric i institucional de l'adopció de l'escut heràldic d'Ascó (1985)
Durant la dècada dels anys vuitanta, molts ajuntaments de Catalunya van iniciar processos per recuperar, oficialitzar o redissenyar els seus símbols municipals —com ara banderes i escuts heràldics— com a part de la recuperació de la identitat local i nacional després de la dictadura franquista.
Aquest moviment va coincidir amb la consolidació del nou sistema democràtic i l’autogovern català, arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979) i la reconstitució de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquest moment, els municipis van tornar a tenir un paper actiu en la gestió dels seus propis afers i en la reivindicació de la seva identitat històrica.
En aquest marc, l’Ajuntament d’Ascó va iniciar el tràmit per oficialitzar el seu escut heràldic, d’acord amb la normativa legal i amb l’assessorament de la Secció d’Heràldica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’organisme encarregat de vetllar per la correcció històrica i simbòlica dels escuts municipals.
El Decret 228/1985, de 6 d’agost, signat pel president Jordi Pujol, autoritza oficialment aquest escut, que queda descrit tècnicament com un escut caironat de gules, amb un castell de sable tancat d’argent, sobremuntat d’una creu de Malta (d’argent); i com a timbre, una corona mural de vila.
Aquest escut no només identifica el municipi d’Ascó d’acord amb la tradició heràldica, sinó que també reflecteix elements simbòlics lligats a la seva història i patrimoni, com el castell i la creu de Malta- Recordem que el castell de la vila fou el centre d'una comanda templera des del segle XII, la qual, arran de la dissolució de l'orde del Temple (1312), va passar als cavallers hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, simbolitzats per la creu de Malta.
dilluns, 28 de juliol del 2025
Quan la música habita la història: Ascó al Deltachamber Music Festival
🎶 Concert a Ascó
🗓 Dissabte, 2 d’agost de 2025
🕗 20:00 h
📍 Centre Cultural Magatzem de Rita
🎟 Entrades: 10 € (inclou copa)
⏱ Durada: 75 minuts
🔗 Compra d'entrades
Celebrem la
10a edició del DeltaChamber Music Festival amb el concert "Selecció
Existir" a Ascó, una proposta íntima i emocionant que combina música de
cambra amb la història viva del territori. El Centre Cultural Magatzem de Rita,
un antic magatzem restaurat que conserva restes arqueològiques, serà l’escenari
perfecte per a aquesta experiència única.
Després del concert, brindarem per aquesta celebració de l’existència amb una copa de vi cortesia del celler Les Vinyes del Convent, servida per la sommelier Llúcia Castaño.
divendres, 25 de juliol del 2025
dimarts, 22 de juliol del 2025
dilluns, 21 de juliol del 2025
Sense mobilitat no hi ha futur als pobles
Fa unes setmanes vaig assistir a una conferència organitzada pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) sobre els reptes i les solucions de mobilitat als territoris rurals, a càrrec d’Eloi Guinjoan, doctor en Geografia per la UAB i membre de l’associació ARCA. L’acte, emmarcat en el cicle “Coneguem la Ribera d’Ebre”, va posar paraules —i sobretot dades i exemples concrets— a una realitat que massa sovint patim en silenci: la manca de mobilitat és un dels principals entrebancs per garantir una vida digna als nostres pobles.
És difícil parlar de serveis públics, d’igualtat
d’oportunitats o fins i tot de drets bàsics sense parlar de mobilitat. Com pot
una persona gran arribar a l’hospital de referència o a una oficina bancària si
no té cotxe ni ningú que l’hi porti? Com pot un jove formar-se o treballar fora
del municipi si l’únic autobús del dia passa abans de les set del matí i no
torna fins al vespre? Aquestes situacions, malauradament, no són excepcionals:
són el dia a dia de massa persones que viuen als nostres municipis petits, on
el cotxe privat és pràcticament l’única opció realista per moure’s.
La mobilitat rural no pot quedar reduïda a una lògica
urbana o a una planificació centralista. Necessitem una mirada adaptada a la
realitat de cada comarca i poble. I això és precisament el que Guinjoan va
defensar: cal crear taules comarcals de mobilitat, equips tècnics
especialitzats, fer enquestes i estudis per entendre bé les necessitats,
redissenyar l’espai urbà pensant en vianants i bicicletes, millorar les
estacions i parades i impulsar serveis innovadors i flexibles.
Entre les propostes que es van compartir, en van destacar
algunes que ja funcionen en altres territoris rurals: el transport a demanda del
Berguedà o de l’Alta Segarra, el Rumbus de la Garrotxa, el RezoPouce francès
(una mena d’autostop organitzat), el model eslovè de voluntariat amb vehicle
privat, o l’aplicació Nabogo de Dinamarca, basada en compartir viatges. Totes
tenen un punt en comú: responen a necessitats concretes i ho fan amb solucions
imaginatives i col·laboratives.
A més, l’Agenda Rural de Catalunya —aprovada fa poc—
reconeix la mobilitat com un dels seus eixos clau. Recentment es van presentar
50 propostes per millorar la mobilitat als entorns rurals. Tenim diagnosi,
coneixement, i idees sobre la taula. El que ens cal ara és decisió i acció.
Perquè la mobilitat no és un luxe: és una condició de
possibilitat per a la vida quotidiana. Sense una mobilitat pensada des del
territori, accessible, equitativa i sostenible, els nostres pobles tenen
difícil futur. No es tracta només de poder anar d’un lloc a un altre. Es tracta
de poder anar al metge, a estudiar, a treballar, a cuidar familiars o a
participar de la vida cultural i social. A més, amb una mobilitat que estigui a
l’alçada, ens serà més fàcil que la nostra joventut opti per romandre al
territori i, per tant, es pugui fixar població en els nostres pobles i ciutats.
Cal que ens ho creguem com a territori i ho exigim amb fermesa. Ja no podem esperar més. Si volem pobles vius, amb gent de totes les edats i amb oportunitats per tothom, necessitem una mobilitat a l’altura del segle XXI. Perquè sense mobilitat, no hi ha vida. I sense vida, no hi ha futur.
divendres, 18 de juliol del 2025
Ascó Batega!: Programa del concert de "Les Cordes de l'ODCAT"
Aquest dissabte 19 de juliol a les 22:15 h, vine al Centre Cultural Magatzem de Rita i deixa’t emocionar per un programa musical excepcional!
Amb la participació destacada de Jordi Claret al violoncel i Gerard Claret com a concertino director, gaudirem d’obres de grans mestres com Mozart, Bruch, Mendelssohn, Piazzolla, Mompou i Pau Casals.
Un vespre ple de sensibilitat, energia i passió per la música de corda. 🎶
📍 No t’ho perdis! Entrada lliure i per a tots els públics.
💛 Ascó batega... i la música també!
_page-0001.jpg)