El Falcó i na Sança compleixen 30 anys

Els gegants d’Ascó, el Falcó i Na Sança, van rebre el seu bateig el 17 d'agost de 1995. Per tant, aquesta propera festa major compliran 30 anys d'ençà la seva primera ballada.

Qui és el Falcó? 

Representa de manera simbòlica el perfil d'un cavaller de l'orde del Temple del segle XIII, i el seu nom correspon a un dels primer comanadors d'Ascó. La seva figura realça els aspectes d'un cavaller o frare major de classe noble que aparenta una personalitat mística i militar, com corresponia als cavallers d'aquest orde.

Qui és Na Sança? 

Respon al nom de la dama que fou reina d'Aragó, comtessa de Barcelona i marquesa de Provença, esposada amb el rei Alfons I. La reina sobirana per dret d'esposalles ho era també de la vila d'Ascó. Aquesta cedí a l'orde del Temple el castell i totes les seves terres. Simbolitza l'acte de donació al comanador de l'orde del Temple del castell i la seva vila. 

Però abans dels Gegants, Ascó va disposar de quatre capgrossos que van formar part del seguici festiu local. Entre 1952 i 1954 es van adquirir, tres dels quals encara són presents amb els noms de Popeye, la Quitèria, i l'Asconer.

Consultant les actes de les sessions de Ple de l'Ajuntament d'Ascó, llegim que el 12 de setembre de 1954 l’alcalde informa “del horario de actos cívico religiosos que en ocasión de las próximas fiestas de San Miguel y previa deliberación" va acordar-se:

"Aprobar la totalidad de actos cívico religiosos que tendrán lugar los días 28, 29 y 30 de septiembre y 1 y 2 de octubre actual.
Suprimir la colección de fuegos artificiales y en su lugar contratar a Ballets de Catalunya y Emilio Vendrell, por un presupuesto total de cinco mil pesetas, los cuales actuarán el día 1º de octubre en el Salón de los hermanos Ferrús previa taquilla de cinco pesetas entrada.
Aprobar el horario de las funciones a celebrar en el local de los hermanos Ferrús durant las próximas fiestas.
Autorizar al equipo C. F. Ascó, para celebrar un partido el día 1º de octubre contra un equipo forastero.
Adquirir por este Ayuntamiento una copa como galardón al primer clasificado de esta población en las carreras ciclistas a celebrar estas fiestas.
Adquirir una pelota de futbol como galardón al equipo vencedor en la competición a celebrar las próximas fiestas.
Adquirir dos cabezudos para figurar en amenizar los actos cívico religiosos.
Solicitar del Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia y de la Delegación de Información la oportuna autorización para celebrar estos actos”

Monogràfic: Quan les pedres parlen

Des de l'any 2007, juntament amb Biel Pubill, participem del programa de la Festa Major amb un monogràfic vinculat a alguna temàtica història, antropològica, cultural, patrimonial... del nostre poble. Aquest 2025 ens hem apropat a la història del nostre poble a través de les pedres... Us deixo amb la introducció del treball.

QUAN LES PEDRES PARLEN

La pedra ha estat, des dels orígens i en totes les cultures, una de les primeres matèries emprades per a fer eines -les petites puntes de fletxa, els gratadors o els burins de sílex que s’han trobat pel terme en són un bon exemple que ja ens parla d’un llunyà poblament a les nostres terres-. La pedra també es va usar, des de temps remots, per fer els sòcols dels abrics i de les primeres cabanes -en trobem també testimoni a jaciments del terme com ara el del Forn Teuler-.

Si passegem pels nostres pobles veurem com la pedra, ben treballada i escairada, es presenta elegant i atractiva en moltes façanes i construccions diverses. A Ascó, els carreus que mantenen el que, ara intuïm, era una imponent fortalesa templera; o les pedres que sostenen les nombroses voltes i sitges que ressegueixen els soterranis de la vila closa; o els treballats blocs que imposen solidesa i serenor a l’església o a la capelleta de Sant Miquel o, entre d’altres, els escuts i marques a les llindes de les nostres façanes no fan més que parlar-nos de la nostra història.

Una història que no s’entendria sense conèixer als seus protagonistes, els asconencs i asconenques que, amb el seu treball, esforç i constància l’han anat modulant en el temps. Ens referim a tots aquells pagesos, ramaders, comerciants o artesans que l’han fet tal com avui la coneixem. Però per la temàtica que ens incumbeix haurem de començar per centrar la mirada en un dels oficis artesanals d’Ascó que més petja ha deixat en la nostra fisonomia, l’ofici de picapedrer.

Ascó, degut a les característiques del sòl i l’orografia del terreny, va ser un dels pobles del nostre entorn amb major tradició en el treball de la pedra. Al llarg dels segles han estat molts els artistes anònims que han deixat la seva empremta personal en les pedres treballades. Un dels darrers picapedrers de la nostra població, Josep Jornet i Batiste -Pepe del Lechero-, encara el podem trobar any rere any a la mostra d’arts i oficis d’Ascó, donant fe d’aquest pesat però alhora atractiu ofici artesà.

Enguany us proposem que escolteu les pedres, ja que aquestes ens parlen! A través d’aquest monogràfic us invitem a fer un viatge per la nostra història, a partir de les pedres. Lluny de pretendre fer un repàs històric exhaustiu, us proposem un passeig lúdic pels carrers i places de la nostra vila, sense allunyar-nos més enllà del pas de barca, de la capelleta del Calvari o de les restes del castell que, amb la seva mirada, senyoregen, vigilen i protegeixen Ascó.

Deixem, doncs, que les pedres ens parlin…

Ascó Batega!: Programa del concert de "Duets clàssics"

Agenda Ascó Batega!: Duets clàssics

El 16 d'agost viurem un concert íntim i reivindicatiu on la música de cambra, en petit format, es vesteix de noves veus.
Donem protagonisme a les compositores: el 80% del repertori és d’autoria femenina.
Cinc músics joves de l’ESMUC, l'Escola Superior de Música de Catalunya, exploraransons, èpoques i noms que cal redescobrir.

Programa de Festa Major Ascó 2025

 https://drive.google.com/file/d/1HRj5mffBJE72jHU9CQcqC9jr6O0Zlgbe/view

Ascó, escenari del DeltaChamber Music Festival

L'escut d'Ascó compleix 40 anys

 

El 6 d'agost de 1985 la Generalitat de Catalunya autoritzava a l'Ajuntament d'Ascó l'adopció del nou escut heràldic municipal mitjançant decret que es va publicar al DOGC núm. 583, 02-09-1985.

DECRET 228/1985,

de 6 d’agost, pel qual s’autoritza l’Ajuntament d’Ascó per adoptar el seu escut heràldic municipal.

L’Ajuntament d’Ascó ha considerat convenient d’adoptar el seu escut heràldic i, per això, d’acord amb les facultats que li confereixen les disposicions legals vigents, elevà el corresponent expedient per a la seva aprovació definitiva.

L’expedient es tramità d’acord amb les normes de procediment establertes en la Llei de Règim Local i el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals. La Secció Històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de la seva Comissió Heràldica, en va emetre el dictamen en sentit favorable.

Per tant, i d’acord amb el que preveuen l’apartat h) de l’article 1r. del Decret 160/1980, de 19 de setembre, i l’apartat e) de l’article segon del Decret 231/1980, de 18 de novembre; a proposta del Conseller de Governació i prèvia deliberació del Consell Executiu,

DECRETO:

Article únic.— Autoritzar l’Ajuntament d’Ascó per adoptar el seu escut heràldic municipal, que quedarà organitzat de la manera següent:

Escut caironat: de gules, un castell de sable tancat d’argent sobremuntat d’una creu de Malta (d’argent). Per timbre, un corona mural de vila.

Barcelona, 6 d’agost de 1985.

JORDI PUJOL

President de la Generalitat de Catalunya

MACIÀ ALAVEDRA I MONER

Conseller de Governació

***

Context històric i institucional de l'adopció de l'escut heràldic d'Ascó (1985)

Durant la dècada dels anys vuitanta, molts ajuntaments de Catalunya van iniciar processos per recuperar, oficialitzar o redissenyar els seus símbols municipals —com ara banderes i escuts heràldics— com a part de la recuperació de la identitat local i nacional després de la dictadura franquista.

Aquest moviment va coincidir amb la consolidació del nou sistema democràtic i l’autogovern català, arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979) i la reconstitució de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquest moment, els municipis van tornar a tenir un paper actiu en la gestió dels seus propis afers i en la reivindicació de la seva identitat històrica.

En aquest marc, l’Ajuntament d’Ascó va iniciar el tràmit per oficialitzar el seu escut heràldic, d’acord amb la normativa legal i amb l’assessorament de la Secció d’Heràldica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’organisme encarregat de vetllar per la correcció històrica i simbòlica dels escuts municipals.

El Decret 228/1985, de 6 d’agost, signat pel president Jordi Pujol, autoritza oficialment aquest escut, que queda descrit tècnicament com un escut caironat de gules, amb un castell de sable tancat d’argent, sobremuntat d’una creu de Malta (d’argent); i com a timbre, una corona mural de vila.

Aquest escut no només identifica el municipi d’Ascó d’acord amb la tradició heràldica, sinó que també reflecteix elements simbòlics lligats a la seva història i patrimoni, com el castell i la creu de Malta- Recordem que el castell de la vila fou el centre d'una comanda templera des del segle XII, la qual, arran de la dissolució de l'orde del Temple (1312), va passar als cavallers hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, simbolitzats per la creu de Malta.