Tornada a l’Escola Sant Miquel: mestres a punt per al nou curs 2025-2026

L’aquarel·lista Teresa Jordà, convidada a exposar a Ascó

Teresa Jordà Vitó és una terrassenca il·lustre i la seva obra és coneguda arreu. El que pocs saben és que el seu pare era fill del municipi d’Ascó. Això, juntament amb la riquesa de la seva obra artística, ha estat el motiu pel qual l’Ajuntament d’aquest municipi de la Ribera d’Ebre l’ha convidat a exposar al Centre Cultural Magatzem de Rita.

La mostra, que s’emmarca en els actes culturals de la Festa Major d’Ascó, està formada per una trentena de peces que s’inspiren en la llibertat que la natura transmet a l’artista.

En l’acte inaugural, l’egarenca s’ha mostrat emocionada per poder exhibir les seves obres al municipi on va néixer el seu pare. Per tant, si encara esteu de vacances o teniu el cap de setmana lliure, sou a temps d’apropar-vos a Ascó per visitar la mostra, que es mantindrà oberta fins al 31 d’agost.

Una terrassenca model

Recentment, a Terrassa, Jordà va ser protagonista el passat abril del documental número 14 de la sèrie Terrassenques/Terrassencs d’Antoni Verdaguer. Aquest mostra un recorregut a l’obra d’aquesta aquarel·lista, totalment sorda des del 20 anys. Abans, el desembre de 2024, l’egarenca va donar de manera altruïsta 91 obres al Museu de Terrassa entre aquarel·les, teles, olis i dibuixos. I això no és tot: Jordà va rebre el 2022 la Medalla de la Ciutat de Terrassa al mèrit artístic.

Plànol de les biblioteques urbanes d'Ascó

Lo Rogle compleix 18 anys

Avui, 26 d'agost, fa 18 anys que es va publicar la primera entrada del Rogle de Josep Maria i que estava dedicada a l'exposició que es va organitzar a Ascó amb motiu del centenari de l'escultor Josep Maria Brull (Ascó 1907 - Ripollet 1995): https://blocjosepm.blogspot.com/2007/08/asc-se-suma-lany-brull.html

Aquells anys eren d'efervescència dels blogs personals. A dia d'avui són unes bitàcoles d'anys passats. Però per mi no deixa de ser un repositori dels meus interessos (o no).

En aquests 18 anys s'han publicat 3.364 entrades al blog, i els visitants fins ara han estat 520.836, que suposa una mitjana anual de 29.000 visitants.

Finalment, si ens fixem en les etiquetes de les diferents entrades al blog, podem dedir que els tres principals temes han estat Ascó, la cultura i Catalunya.

La festa major d'Ascó de fa... 100 anys!

Fa 100 anys trobem un article a La Vanguardia que descriu la festa major en honor als patrons d'Ascó, Sant Miquel i Santa Paulina.

ASCÓ

Con bastante afluencia de forasteros y general animación acaban de celebrarse en esta villa los tradicionales festejos con motivo de la fiesta mayor.

El día 29 del pasado, a las once, numerosa concurrencia de fieles se congregó en la iglesia para, rendir culto al Patrono San Miguel y presenciar los divinos oficios, siendo celebrante el párroco de la Torre del Español; ocupó la sagrada catedra el coadjutor, quien hizo el panegírico del santo con una elocuencia que le es proverbial.

Por la tarde, a las cuatro, se organizó la procesión, que estuvo muy concurrida, llamando la 

atención del vecindario la escuela de niños, por el estreno de un artístico pendón, confeccionado por nuestro dignísimo maestro nacional, que tanto se desvela por nuestro bienes. Fue pendonista su hija, la preciosa niña Pepita, acompañada de Asunción y Conchita Batiste.

Tarde y noche los bailes estuvieron muy concurridos en la Sociedad de Obreros y en el Sindicato 

Agrícola, tocando en la orquesta de este último el popular Tomás Batiste (a) «Deviló».

El siguiente, día 30, fue dedicado a la excelsa patrona Santa Paulina, abogada contra la sequía que tanto padecemos, siendo de elogiar el brillante discurso que en honor a la Santa cantó el citado orador. Por la tarde y por la noche hubo bailes como en el día anterior.

Se celebró la procesión en honor de la Santa, presidida por las niñas antes mencionadas y por nuestro querido maestro.—-Corresponsal.

L'Ascó Batega per Festa Major

Serps d'estiu

Temps era temps, l’estiu era una espècie de desert informatiu. El mes d’agost era el mes de vacances per excel·lència i, a les redaccions dels mitjans de comunicació, feina rai per omplir de contingut els noticiaris. Aleshores és quan apareixien les serps d’estiu: aquelles notícies que, al llarg de l’any, no haurien despertat cap interès i que, més que per un valor periodístic, servien per suplir la manca de notícies. Històries com l’albirament d’un ovni o la suposada presència d’algun animal desconegut en qualsevol racó del món.

També era un temps en què l’agost significava literalment “tancat per vacances”. Les persianes de moltes botigues baixaven, les fàbriques aturaven màquines i a les ciutats s’hi podia aparcar sense fer tres voltes pels mateixos carrers. Els pobles, en canvi, rebien un allau d’estiuejants i parents que tornaven “a casa” a passar la calor entre veïns, festes majors i sobretaules eternes. Les converses a la fresca, les tardes de riu i les nits de ball formaven part d’un ritme que es repetia cada any.

Avui això ja no sempre passa. Els calendaris laborals són més flexibles, el turisme és més repartit al llarg de l’any i les noves tecnologies ens mantenen connectats —massa connectats— fins i tot a la platja o a la muntanya, Els pobles continuen rebent gent, però potser ja no és aquell èxode massiu d’agost; i les ciutats, mai queden realment buides.

A casa nostra, també teníem les nostres serps d’estiu. Qui no recorda alguna història sobre una síndria gegant o sobre algun peix “mai vist” pescat a l’Ebre? De vegades, les portades semblaven més pròpies d’un conte que no pas d’un diari.

Avui, però, les serps d’estiu semblen història. Ja no cal recórrer a anècdotes perquè el dia a dia genera informació contínuament. Políticament, no hi ha descans. L’estiu passat pendents de la formació del nou govern de la Generalitat. Fa dos estius, les eleccions generals del juliol i la constitució del Congrés i del Senat a mitjan agost van marcar l’agenda. Enguany pendents d’un clàssic que sempre torna, la suposada corrupció a dreta i esquerra.

Malauradament, les guerres no signen cap treva “per vacances”: seguim mirant amb impotència cap a Ucraïna i Gaza. De portes endins, la tensió social, la crisi climàtica i els conflictes econòmics no entenen de calendaris. Ni tan sols aquí, on la regressió del Delta, la plaga de mosquits o la sobredosi turística poden convertir-se en titulars internacionals si la càmera adequada arriba al lloc i al moment oportú.

Potser l’únic desert que queda és el temps personal que ens permet desconnectar de tanta immediatesa. Un luxe que, a les Terres de l’Ebre, encara podem intuir quan ens asseiem vora el riu al capvespre o quan deixem que la mirada s’escapi més enllà del paisatge. I és que, de vegades, la millor notícia és descobrir que, almenys per uns minuts, no n’hi ha cap. Bones vacances!