Malpàs 127

Ja tenim a les mans el número 127 de la revista Malpàs, la publicació trimestral d’Ascó que, número rere número, vol ser un mirall de la vida del poble i del nostre entorn més proper. En aquesta nova edició, que correspon a la tardor de 2025, trobareu una bona mostra del que som: tradició, memòria, cultura, actualitat i, sobretot, molta participació.

Com és habitual, obrim amb l’editorial i el sumari, que donen pas a la secció Malpàs al món, on aquest cop viatgem fins a Plougrescant i el golf de Saint-Malo, una finestra a altres paisatges i sensibilitats.

El número dedica un ampli espai a la Festa Major d’Ascó 2025, amb el pregó d’Angelines Gironés Sanz, el reportatge fotogràfic de les activitats i un recull de moments destacats com la Nit del Pubillatge i l’exposició de Teresa Jordà Vitó. La secció d’Actualitat recull notícies del consistori, del Consell Comarcal, d'ANAV, i d’altres activitats que omplen el calendari asconenc.

No hi falten els articles d’opinió, les reflexions a Pel forat del pany o la secció Pareidòlia, que convida a mirar el món amb imaginació. També hi trobareu les pàgines dedicades a Lo Llaüt, amb les seves activitats culturals, i a la secció Arrels, on recuperem històries d’ahir i personatges com Pere Sans, bisbe i màrtir al cor d’Ascó.

Com sempre, hi ha espai per als més joves a I tu què estudies?, per la literatura al Racó literari, per l’esport i la salut, i per un repàs de l’actualitat educativa amb El Miquelet informa i La Veu de l’Institut. Tot plegat es completa amb un toc d’humor, passatemps i l’agenda pràctica que tanca la revista.

Com sempre, convidem a llegir aquest nou número de la nostra revista.

Manifest del Correllengua 2025

La llengua és una qüestió d’amor 

«Avui, a la meva edat, passada la frontera de tantes coses que m'havien fet malbé la vida, encara em queden unes quantes passions: escriure, el meu país, i el meu idioma tan dúctil i bell que em permet d'aconseguir una prosa neta i clara». Ho deia Mercè Rodoreda fa quaranta-cinc anys, amb paraules vives. Paraules que el mateix idioma, la llengua catalana, pot fer-se seves. Malgrat les circumstàncies adverses massa continuades al llarg de la història —i l’actual és un d’aquests moments que fan malbé la vida de tantíssimes persones—, la llengua catalana continua sent un tresor viu de la humanitat. 

Un tresor que nosaltres, parlants, lectors i escriptors, fem lluir com a mostra d’una felicitat que oferim al món divers. Aquesta és la base: la llengua és una qüestió d’amor. 

Les nostres passions són les mateixes de Mercè Rodoreda, gran escriptora, que enguany commemorem. Les nostres passions són: parlar, llegir i escriure, el país, i el nostre idioma tan dúctil i bell que ens permet d’aconseguir una manera neta i clara de dir les coses i comunicar-nos, en totes les ocasions de la vida en comú en aquest món complex, plural i ple de vida. No hi ha una vida bona en solitari, la vida bona és compartida. 

«El temps no compta. Hem de pensar que tots, cadascú en el seu lloc, som necessaris, som importants», ens recorda Rodoreda. 

Els moments de la història no són ara senzills de viure, tampoc per al nostre idioma. Són temps treballosos en tot el domini lingüístic. Ho són també per a les persones que, com la llengua catalana, miren de sobreviure en un món més i més desigual. No podíem imaginar, cinquanta anys després de la mort del dictador, tantes dificultats encara de viure plenament en català. Ni tampoc no era de creure, en tants països, la guerra, ara mateix a Europa, ni el retorn a formes autoritàries dirigides a enfondir més i més tota mena de desigualtats entre les persones. 

La llengua catalana no pot ser usada com a arma partidista, ni dintre ni fora de les seves fronteres. Ha d’existir i desenvolupar-se plenament. És una qüestió d’amor. 

Tot allò que encara li va en contra forma part de les adversitats d’un món en convulsió. Cal girar el rumb d’aquest món que ataca la convivència i la democràcia. Amb Mercè Rodoreda al cor, alcem la copa a favor del canvi. Celebrem la llengua i el futur. Que el caliu de la seva Flama arribi arreu on es parla i es vol parlar català. 

Mercè Ibarz 

Escriptora

Cicle Gaudí d'octubre: 'Wolfgang'

 SINOPSI

Wolfgang, un nen de deu anys amb un quocient intel·lectual de 152 i trastorn de l’espectre autista, es veu obligat a viure amb el seu pare, Carles, a qui no ha vist mai, després de la sobtada mort de la seva mare.

Carles afronta el repte amb ganes i voluntat, però Wolfgang no suporta el seu desordre ni la seva desorganització i el considera un “baix-QI” per la seva falta d’intel·lecte. Així que, d’amagat, Wolfgang planeja aconseguir el seu somni: entrar a l’acadèmia de música Grimald de París, on va estudiar la seva mare.

La Ribera Alta

Hi ha errors que passen de pressa, com qui ensopega amb una pedra i segueix caminant. Però n’hi ha d’altres que deixen empremta, perquè revelen més del que volien dir. L’altre dia, Núria Parlon, la consellera d’Interior i Seguretat Pública, va parlar de la Ribera Alta per referir-se a la Ribera d’Ebre. Un simple lapsus, és clar. Però els lapsus, de vegades, són finestres que s’obren un instant i ens deixen veure allò que normalment resta invisible: fins a quin punt encara hi ha indrets del país que, per a alguns, continuen sent un espai llunyà en el mapa i, sobretot, en la ment.

Ningú està exempt de confondre’s, i no hem de perdre de vista el context: una roda de premsa, enmig de l’estrès i dels maldecaps d’una crisi com la del temporal Alice, que durant dies va colpejar el sud del país i va posar a prova serveis d’emergència, infraestructures i comunitats senceres. La consellera, probablement, tenia al cap mil fronts oberts. Però els lapsus tenen aquesta mala bava: poden semblar una anècdota i, alhora, resumir una realitat més profunda.

Perquè l’error geogràfic no és només una confusió toponímica. És un petit símptoma d’un mal més antic: la distància, física i mental, entre els centres de poder i els territoris que queden als marges. Des de la llunyania institucional, des de les oficines on es prenen decisions, la Ribera d’Ebre sovint és un nom genèric, una marca de mapa, un territori abstracte. Però per als qui hi viuen, la nostra comarca és vida, és feina, és identitat.

Quan des de més amunt de Tarragona es parla de “l’Ebre”, sovint es fa amb una mirada esbiaixada. S’hi pensa per les pluges torrencials, pels talls de carretera, pels incendis devastadors o per les centrals nuclears. Notícies que ens situen en l’imaginari col·lectiu només quan hi ha una desgràcia o una alarma. Fora d’això, massa sovint, silenci. Un silenci que pesa més que qualsevol lapsus.

Mentrestant, la gent de la Ribera d’Ebre continua fent país, des del marge, amb la paciència de qui sap que el país real no és només el que surt als informatius. El pagès que engega el tractor a trenc d’alba per mantenir viva la terra, la metgessa de poble que coneix cada pacient pel nom, les abnegades escoles rurals, la botiguera que aixeca la persiana cada matí, l’operari de la indústria. El jove que decideix quedar-se, emprendre i demostrar que també es pot innovar des de la perifèria. Els pobles que volen resistir l’envelliment, el despoblament i la desconnexió. Tot això també és Catalunya, encara que no sempre sigui visible.

Per això, més que enfadar-nos pel lapsus, potser cal agrair-li el valor simbòlic: ens recorda que encara hi ha feina per fer perquè tot el país es conegui i es reconegui. Que els noms no siguin intercanviables, perquè darrere de cada nom hi ha una història, una gent, una manera de viure.

Potser el dia que ningú confongui la Ribera d’Ebre amb cap altra ribera voldrà dir que el país s’ha après de memòria a si mateix.

Josep Maria Raduà Serra

Octubre 2025

Presentació del llibre "Les flors de la Nura"

Recuperem les tres hores de català al batxillerat

MANIFEST

Des del 2008, amb l'entrada en vigor el 2006 de la LOE (Llei Orgànica d'Educació), es va modificar el currículum i es van reduir les hores de català de les 3 d'aleshores a les 2 d'avui en dia. Aquesta situació, malgrat la tendència a la baixa del nivell de català escrit i oral dels estudiants de Batxillerat i una presència cada cop més minsa de català en l'ús social, no s'ha revertit. A més, segons el que ha expressat en diverses ocasions el col·lectiu de docents, les hores que es dediquen a l'assignatura de Llengua i Literatura Catalana no són suficients per treballar amb els alumnes com caldria la part de la literatura, fonamental per difondre i conservar el patrimoni cultural del país. Així doncs, la nova modificació del currículum és una oportunitat d'or per esmenar aquest error abans que no sigui massa tard i tornar a instaurar les 3 hores de català.

Entenem que en aquesta qüestió la Generalitat de Catalunya, i en concret el Departament d'Educació i Formació Professional, hi tenen un paper fonamental. És per això que:

1. Cal augmentar les hores de català per millorar els resultats de l'assignatura de Llengua i literatura catalana a les PAU, que actualment és de 6,3 punts sobre 10. Cal destacar que la nota mitjana de Llengua i literatura catalana a les PAU en els últims tres anys ha estat la nota més baixa de totes les assignatures comunes. La proposta de decret no estableix cap mesura per revertir aquesta tendència decreixent objectiva del coneixement del català. Així mateix,  contradiu el contingut del Pacte Nacional per la Llengua, signat pel govern el maig del 2025, que al punt 9.3 estipula que ha de "garantir que tot l'alumnat escolaritzat en el sistema educatiu de Catalunya acaba l'educació obligatòria havent assolit el ple domini de la llengua catalana tant oralment com per escrit".
2. El Govern, amb els seus respectius Departaments competents en matèria educativa i lingüística, han manifestat públicament la seva preocupació per l'estat de salut del català i, concretament, la seva voluntat d'enfortir la presència del català a l'escola. En aquest mateix sentit, el Parlament de Catalunya, el 27 de març del 2025, a la Moció 62/XV al punt e), insta el Govern a "recuperar una hora lectiva addicional per a cadascuna de les matèries comunes de llengua i literatura catalanes i castellanes a primer i segon curs de batxillerat (...)". Així doncs, el Govern hauria d'aplicar aquest mandat del Parlament, que representa la voluntat popular.
3. Diverses veus autoritzades de la comunitat educativa han mostrat preocupació per la situació, han presentat les al·legacions corresponents als òrgans en qüestió i han fet accions concretes -fins i tot demanar el boicot dels docents de català a les PAU- per reclamar la tercera hora de català al Batxillerat. El Govern diu que ha obert un procés de diàleg amb la comunitat educativa, i sabem i volem fer saber que el sentir majoritari és que la mesura que reclamem és imprescindible, però sembla que no ha estat prou valent per aplicar aquesta demanda. 

En definitiva, creiem que és urgent prendre mesures concretes per millorar les competències de català pels estudiants de Batxillerat, i l'augment de 2 a 3 hores de català al batxillerat és un primer pas necessari. No ens podem permetre perdre l'oportunitat de posar al centre la voluntat del poble per mitjà del Parlament de Catalunya i de la comunitat educativa del país, que reclama mesures concretes -més enllà de bones paraules- per millorar la presència del català a l'educació.  

Signa el manifest, recuperem les 3 hores de català al batxillerat! 

https://www.plataforma-llengua.cat/signa-3a-hora-catala/

Setmana de la Salut - Ascó 2025