Caipirinha olímpica amb Sònia Franquet

Caipirinha olímpica amb Sònia Franquet: Sònia Franquet és d'Ascó però viu a Madrid per motius de treball. Té l'honor d'haver estat la primera esportista catalana en classificar-se per als Jocs de Rio, que seran els seus tercers. Participa en tir olímpic, i amb la Marta Garcia conversen de com es traslladen les armes per la competició i de les aspiracions que té en la capital brasilera.

La Processó de l'Angelet

Un dels actes més particulars que identifiquen la celebració litúrgica de la Setmana Santa a Ascó és la Processó de l'Angelet, amb què el Diumenge de Pasqua es commemora la resurrecció de Jesús. 

En la publicació que es va fer de història d'Ascó en còmic -realitzada per l'il·lustrador de la Bisbal de Falset, Francesc Masip, i amb guió de Carmel Biarnés i del propi Masip-, es recull aquest acte tan sentit, especial i emotiu amb aquesta vinyeta. 

Johan Cruyff (1947-2016)

Amb la mort Johan Cruyff, se'n va possiblement la persona que encarna millor la revolució que ha patit el Barça en les darreres dècades. 

Primer com a jugador. Va arribar a Barcelona l'any 1973 procedent de l'Ajax d'Amsterdam i com a líder de la selecció holandesa (la Taronja Mecànica). Amb el seu futbol-espectacle es va assolir la Lliga espanyola després de catorze anys de sequera. El seu joc el va consolidar com un dels millors futbolistes de la història, al costat de figures com Pelé o Di Stéfano (ara hem d'afegir Messi, sens dubte). Avui mateix, un periodista d'Holanda el definia com l'holandès més universal.

Després com a tècnic. Les seves vuit temporades al capdavant de la primera plantilla del Barça (1988-1996) van ser una transformació a la forma d'entendre el futbol i sobretot i especialment a la mentalitat. D'aleshores ençà el Barça ha viscut els moments més gloriosos de la història quant a títols. Un futbol preciosista, un futbol de somni... tot i alguna derrota sonada. El seu "dream team" és el precursor dels equips comandats per Rijkaard, Guardiola o Luis Enrique.

La seva forta personalitat no sempre va posar fàcils les coses en un entorn que de vegades el va mirar amb reticència, inclòs algunes juntes directives. Però el seu tarannà i un sentit del futbol desacomplexat perdurarà per damunt de la gestió d'alguns representants institucionals del Barça.

Finalment, i com a catalans, ens queda la satisfacció d'haver-lo vist a la banqueta de la selecció catalana de futbol com a entrenador. Un gest simbòlic per la seva part i que va ser una mostra d'agraïment cap al país on va decidir quedar-se a viure

Des d'avui, Johan és etern en la memòria del Barça i de Catalunya, en la història de l'Ajax i d'Holanda.

Gràcies, Johan!

Miserere d'Ascó

Carmel Biarnés, en el seu llibre Els moriscos a Catalunya (1981), recull el que va anomenar l'única saeta catalana: el Miserere. Era un cant que s'interpretava per Setmana Santa i que s'entonava com una saeta. Probablement es devia cantar o bé al Viacrucis al Calvari o bé a la processó del Sant Enterrament, tots dos actes per Divendres Sant.

La transcripció d'aquest cant la va fer el músic i compositor Miquel Salvadó.

Segons se'ns informa en aquesta publicació, el darrer intèrpret del Miserere va ser l'oncle Josep Miquel del Rano, de qui es diu que tenia una veu extraordinària.

Dia Mundial de la Poesia

PRENEU LES ROSES

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

OLGA XIRINACS

Diumenge de Rams

Cedida per Amàlia Biarnés - Anys seixanta 

"El Diumenge de Rams obre el cicle de la Setmana Santa tot recordant l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Reproduint aquell fet, la gent va a rebre la benedicció del mossèn oferint palmes, palmons, branques d'oliver i llorer -entre els joves i grans no s'estilava el llorer, sinó que s'optava per una branca d'oliver, com més gran millor. Avui segueix essent una celebració atractiva per als fidels que, amb el pas dels anys, han vist com canviava de lloc de la benedicció: en temps de mossèn Bibiloni o el padre Pablo s'acostumava a beneir dins del temple, posteriorment al carrer Trinquet, la plaça Nova, el fossar Vell o la plaça de la Pau, d'ón és aquesta imatge".

Biel Pubill i Josep M. Raduà: A misses dites (2004)

Benvinguda primavera