diumenge, 28 d’octubre del 2018

'La vuelta al cole'

L'Escola Sant Miquel s'ha sumat a la La vuelta al cole, una campanya solidària en què els centres educatius esdevenim un moviment contra la leucèmia infantil. 
L'activitat consisteix en una cursa solidària en què alumnat, mestres i famílies s'hi poden adherir amb una inscripció simbòlica d'1 euro que es destina a una beca per la investigació de la leucèmia infantil..
Aquesta és la quarta edició d'una campanya que és pilotada per la Fundació Unoentrecienmil. 

Els objectius de La vuelta al cole són:
1. Implicar tota la comunitat escolar en una acció comú amb una finalitat solidària: recaptar fons per lluitar contra la leucèmia infantil. Aquesta malaltia augmenta en 330 nous casos cada any, i 2 de cada 10 nens no ho superen.
2. Aconseguir tot el suport i el reconeixement social de la comunitat escolar per la lluita contra la leucèmia infantil.
3. Sensibilitzar des de l'educació, treballant a l'aula els conceptes de cooperació, solidaritat i salut.


Declaració del President Torra amb motiu del 27O


Declaració del president de la Generalitat amb motiu del primer aniversari de la declaració de la independència 

Palau de la Generalitat, 27 d’octubre de 2018 

Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

«Fem una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República Catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives». Així acabava la Declaració d'Independència que va aprovar el Parlament de Catalunya ara farà un any. És una apel·lació a la qual ens sentim absolutament lligats i obligats. Hem vingut a fer exactament això: construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.

Tal dia com avui de l’any passat es proclamava políticament la República Catalana, proclamació votada per la majoria del Parlament, seu de la sobirania dels catalans. Aquest any que ens separa d'aquella data històrica no ha transcorregut com volíem. Tot el pes repressiu de l'Estat espanyol va caure damunt del govern legítim i democràtic, dels màxims dirigents de les entitats civils sobiranistes, i contra centenars de ciutadans (alcaldes, regidors, activistes, cantants, etc.) que senzillament van col·laborar, participar o expressar alguna opinió sobre el referèndum.

La maquinària repressora de l'Estat va pretendre esclafar la democràcia catalana destituint un govern escollit democràticament i dissolent un parlament amb una majoria independentista que no els agradava. Amb tot, la solució que havien previst no els va sortir bé i van tornar a perdre unes eleccions que es feien amb les regles de joc completament alterades i amb candidats empresonats o exiliats. Avui fa un any que tota aquella operació es va posar en marxa perquè el mandat democràtic d'un poble que escollia la llibertat senzillament no els agradava. 

Tanmateix, després de la recuperació de les institucions —guanyades amb els vots de la majoria del país—, i sense que res hagi canviat en la repressió exercida per l'Estat espanyol, som davant les portes d'un judici que sabem d'avançada que serà una farsa, tal com la justícia europea ja ha expressat amb les resolucions emeses pels tribunals alemanys i belgues. 

No es tracta només d'un judici polític contra el Govern de Catalunya, la mesa del Parlament i els líders socials i cívics; ni tan sols es tracta d'un judici contra els 2,3 milions de catalans que vam anar a votar l'1 d'octubre. És un judici contra els milions de catalans que el dia 3 d'octubre de l'any passat van aturar el país per refusar la violència i defensar els nostres drets civils, socials i nacionals. Que ningú no s’enganyi, és un judici contra tot el poble de Catalunya, contra els tres grans consensos que avui cohesionen la nostra societat: primer, que ens volem republicans; segon, que ens neguem a tolerar la repressió contra polítics demòcrates i ciutadans lliures que protesten o s'expressen; i tercer, que aquest poble té tot el dret a autodeterminar-se. 

Per això, repeteixo una vegada més, no acceptaré cap sentència que no sigui la lliure absolució dels encausats, el retorn dels exiliats a casa i la fi de totes les causes contra els represaliats. I, en cas contrari, si es produeix una sentència condemnatòria, ens hi enfrontarem amb la determinació de l'1 d'octubre i la força i la solidaritat del 3 d'octubre. Catalunya no acceptarà mai que votar sigui un delicte. O que organitzar un referèndum sigui un crim perseguit pel codi penal. Ni tampoc que Catalunya no pugui decidir el seu futur lliurement i democràticament i ratificar-lo al Parlament com es va fer el 27 d'octubre de l'any passat. 

Molts països que ens han precedit en la materialització d'aquest anhel de llibertat han conegut aquest període difícil entre la declaració de la independència i la seva realització efectiva. No fem res que no s'hagi fet ja moltes vegades. Les presons, els exilis, els judicis, els cops i les seves sentències són les llavors de la nostra llibertat. A cada cop, més desig de ser lliures. A cada amenaça, més voluntat de sobirania. A cada presó, més solidaritat col·lectiva. Com deia Albert Camus: "La llibertat no és res més que una oportunitat per ser millor". 

Ningú no diu que serà fàcil. Però tornar enrere no és cap opció. El compromís amb la llibertat, els drets civils i la democràcia no serà mai la moneda de canvi de cap negociació. El dret d'autodeterminació i, per tant, el seu exercici i el respecte pel resultat que doni no són propietat de cap govern ni de cap circumstància. És un dret del poble de Catalunya i no hi renunciarem mai. Si volem guanyar una llibertat que no se'ns presenta planera, caldrà que ho fem amb grans dosis d'organització, intel·ligència i caràcter. No tingueu cap dubte que aquesta és la divisa que guia la meva actuació. 

Acabo amb les paraules que vaig pronunciar al meu primer discurs d'investidura, tot recordant que de les accions que emprenguem el meu govern i jo només a nosaltres se'ns poden demanar comptes, mai i de cap manera a ni una de les persones que són avui en presó, a l'exili, processades o en risc de ser-ho. 

Benvolgudes i benvolguts compatriotes, la llibertat de Catalunya no serà obra del Parlament, ni d'aquest Govern; la llibertat de Catalunya us l'heu guanyat vosaltres. No renuncieu mai a la vostra llibertat personal i col·lectiva, defenseu-la tal com l'heu defensat, democràticament, pacíficament i radicalment. 

Per Catalunya i per la vida.

dissabte, 27 d’octubre del 2018

Si no defallim, el somni es farà realitat

Fa 1 any el Parlament de Catalunya aprovava la declaració d'independència de Catalunya per fer realitat el mandat sorgit de les urnes de l'1 d'octubre. Malauradament, fins ara no s'ha pogut implementar la República Catalana. En canvi, hem vist la cara més repressora de l'estat espanyol mentre que des d'Europa han preferit mirar cap a una altra banda. Però la democràcia és imbatible i la força de la gent sempre és imparable, costarà més o menys, però si no defallim, el somni es farà realitat.
Adjunto aquest vídeo amb imatges d'aquell 27 d'octubre de 2017.

diumenge, 21 d’octubre del 2018

Ells no es van aturar!

I nosaltres, ens aturarem? La mobilització no-violenta, el coratge i la valentia ens faran un poble digne. Amb perseverança aconseguirem un futur just i lliure. No hem arribat fins aquí per defallir!

dissabte, 20 d’octubre del 2018

Els 7 principis de l'aprenentatge

Moltes escoles ens estem plantejant una transició cap a un altre model educatiu, en ocasions, seguint l'estela d'altres centres educatius que han apostat per un model educatiu que està transformant el sentit de l'escola, des del paper que hi juguem tots els agents que hi participem fins a la priorització de l'educació com un tot que arriba més enllà dels continguts acadèmics,
Potser ens aquests moments de canvi, hi ha un marc teòric que ens ha d'ajudar per traçar el camí de l'escola d'avui. Són els 7 principis de l'aprenentatge (The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice), una publicació de l'OCDE de l'any 2010.

1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge. En aquest sentit, els entorns d’aprenentatge han d’atorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del propi coneixement. La pràctica pedagògica disposa de metodologies diverses orientades a aquesta finalitat.
2. L’aprenentatge és un procés de naturalesa social. L’organització dels entorns d’aprenentatge no ho pot passar per alt i ha de treure partit de la potencialitat de l’aprenentatge cooperatiu. Aquesta metodologia, quan s’utilitza adequadament, permet posar en joc capacitats de naturalesa diversa i obtenir resultats en l’àmbit conductual i afectiu. D’altra banda, l’aprenentatge autònom i la recerca personal també han de disposar del seu espai en l’activitat quotidiana de l’alumne i han d’anar guanyant pes en la seva trajectòria.
3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés que resulta de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L’assoliment de resultats exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i motivacions dels alumnes.
4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals. L’organització dels entorns d’aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions.
5. L’esforç és clau per a l’aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge han d’estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la ineficàcia de la pressió excessiva per a la qualitat dels resultats.
6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge. Les experiències educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les expectatives en relació a l’activitat de cadascun d’ells. L’avaluació formativa és indispensable per retroalimentar el procés d’aprenentatge i el disseny de la pròpia acció educativa.
7. Aprendre consisteix a construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement i matèries que promoguin la translació de les estructures de coneixement a situacions noves. Aquesta connectivitat horitzontal també s’ha de poder desenvolupar per a la connexió entre l’entorn d’aprenentatge formal, la comunitat en el seu sentit més extens i la societat en general. Les situacions d’aprenentatge autèntic que promouen aquest tipus de connexions permeten obtenir nivells de comprensió més profunds.


dijous, 18 d’octubre del 2018

Manifest del Correllengua 2018

Omplim la nostra llengua

Estimar la llengua és estimar la humanitat. 

Totes les llengües del món, igual que nosaltres, estan fetes de la paraula «junts». 

Teixides col·lectivament, preparades per enxarxar la bellesa, polides pacientment pel pas dels anys, amarades d’infinit i d’història. 

La nostra llengua és un tresor immaterial inquantificable. I viu amb cada paraula; com un estol d’ocells, com una abraçada d’aire. Imparable, riu avall. 

Les paraules, igual que les idees, no es poden empresonar. Per molt que hi patim i per molt que ho intentin. Per molt que pugui semblar que algunes vegades ho aconsegueixen, és només un miratge, i no cal tenir por. Salvem de la por la nostra llengua. Que ja ha patit massa. Fem-ho decididament. Salvem-la de la nostra por, perquè ella, la nostra llengua, està completament salvada de nosaltres. 

La llengua catalana, que ha navegat i navega amb el vent en contra, és aquí malgrat tots els embats del temps. És aquí perquè l’hem estimada quotidianament. L’hem envidada amb nosaltres. Somiem a través seu. És aquí perquè és humil i honesta. Està viva perquè és de la gent i de les cases. Viu perquè pertany al poble. Indestriable ja dels boscos i dels camps. D’aquest trosset de mar i de terra. Patrimoni horitzontal de tanta gent d’arreu. 

Estimem-la bojament i no ens caldrà res més. 

Procurem que sàpiga abraçar el demà. Que visqui com una casa amb les portes obertes. Que sàpiga comprendre als altres. Que sigui hospitalària. Que creixi amb calma com un arbre serè. Que sigui sempre un pont i mai una frontera. 

Estimem-la bojament perquè només aquells que estimen són capaços d'emetre i compartir l’abast del seu amor. De fer-ne partícips als altres. 

Si l’estimem bé no ens caldrà lluitar tant. 
Que la lluita sigui només per no enfrontar-la a res ni a ningú. 
Una llengua és tantes i tantes coses… 

Omplim-la de cançons boniques que saltin murs. Omplim-la de gestos solitaris que arribin fins als confins del planeta. Omplim aquesta llengua d’un poble amic dels pobles. Omplim aquesta llengua d’una altra manera de fer. Salvem-la de l’Europa de les fronteres. Salvem-la de la Catalunya dels catalans excloents. Salvem-la de tanta i tanta brossa que tenim, també, a casa nostra.

Treballem perquè sigui la llengua d’un país amb veu de dona. Treballem perquè sigui la llengua d’un poble de pau. Barallem-nos perquè sigui la llengua d’un poble savi. Perquè sigui la llengua de la solidaritat. Perquè el català, un dia, sigui el so d’una manera de fer que ens faci sentir profundament orgullosos. 

Avui, el català és la llengua d’una comunitat diversa, és ja la llengua de moltes mirades al món. La llengua d’uns Països Catalans amb una diversitat cultural preciosa. La nostra llengua, ara mateix, és un terreny de joc excepcional, un punt de trobada, un vincle entre cultures que cohabiten en aquest trosset de món feliçment heterogeni. Des de la sal del Mediterrani fins al boscatge terra endins. Des dels carrers fins als llibres. Dels somnis a les cançons. 

Omplim-la del millor de tots nosaltres. 
Estimem-la i no ens caldrà res més. 
Celebrem-la a les places. 
I que visqui el Correllengua!

Alguer Miquel 
Correllengua 2018

dimecres, 17 d’octubre del 2018

365 dies pensant-vos...*

Enlairament de fanalets (Presó de Lledoners, 16.10.2018) - Regió7
Tres-cents seixanta-cinc dies de trampa. 
Tres-cents seixanta-cinc dies tancats a la garjola. 
Tres-cents seixanta-cinc dies humiliats. 
Tres-cents seixanta-cinc dies d'abús de poder.
Tres-cents seixanta-cinc dies de fred, calor, por i disciplina imposada per un sistema judicial injust, que insulta les persones que defensen la llibertat.
Tres-cents seixanta-cinc dies que no tenim la República catalana.
Tres-cents seixanta-cinc dies de catalans a punt de mobilitzar-se.
Tres-cents seixanta-cinc dies d'aguantar el a por ellos.
Tres-cents seixanta-cinc dies que en Roger Espanyol no hi veu d'un ull.
Tres-cents seixanta-cinc dies de solitud a la cel·la de la presó. 
Tres-cents seixanta-cinc dies pensant en la llibertat.
Tres-cents seixanta-cinc dies covant la revolució.
Tres-cents seixanta-cinc dies d'abandonament de la unilateralitat.
Tres-cents seixanta-cinc dies que podríem haver dedicat a la construcció de la República catalana.
Tres-cents seixanta-cinc dies amb l'objectiu desenfocat. 
Tres-cents seixanta-cinc dies de paraules rebotades al vidre.
Tres-cents seixanta-cinc dies parlant de judicis, quan hauríem de parlar d'independència.
Tres-cents seixanta-cinc dies amb la llibertat personal i nacional als tribunals espanyols.
Tres-cents seixanta-cinc dies d'acords i desacords per trobar la clau que obre la porta a l'exercici dels drets.
Tres-cents seixanta-cinc dies d'inalterable dignitat.
Tres-cents seixanta-cinc dies pensant-vos.
Aquests tres-cents seixanta-cinc dies ens interpel·len i ens exigeixen compromís.
No podem perdre més temps.
Ens hem de mantenir ferms i decidits per fer realitat el mandat de l'1 d'octubre, per avançar obstinadament cap a la independència, que ens portarà a la República catalana.
I només quan l'hàgim assolida, tindrem les claus de les presons, alliberarem els presos, podran tornar els exiliats i tota la gent represaliada veurà com s'aixequen les causes que tenen obertes.

Fem la República catalana!

*Manifest 1 any de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (16.10.2018)