Les TIC a la Ribera d'Ebre

Cada dos anys, l'Institut d'Estadística de Catalunya porta a terme una enquesta territorial sobre les TIC a les llars catalanes: equipament, ús i altres aspectes que es consideren d'interès. Aquest treball estadístic té en compte les llars que tenen almenys un membre de 16 a 74 anys.

Les dades que s'ofereixen són a nivell de tot Catalunya, per àmbits territorials i per comarques. Veiem què ens diu sobre la Ribera d'Ebre:

Equipament TIC a les llars a la Ribera d'Ebre (entre parèntesi les dades a tot Catalunya)

• Tinença d'ordinador: 76,2% (81,2%)
• Connexió a Internet: 80,6% (83,7%)
• Telèfon mòbil: 96,6% (96,9%)
• Banda ampla: 76,3% (82,9%)
• Incidència amb el proveïdor d'Internet: 27,5% (24,7%)
• 
  

Ús d'ordinador i d'Internet a la Ribera d'Ebre (entre parèntesi les dades a tot Catalunya)

• Ús ordinador (alguna vegada): 80,6% (84,2%)
• Ús ordinador (darrers 3 mesos): 71,4% (77,4%)
• Connexió Internet (alguna vegada): 83,6% (87,3%)
• Connexió Internet (darrers 3 mesos): 81,1% (85,7%)

Ús de determinats serveis d'Internet a la Ribera d'Ebre (entre parèntesi les dades a tot Catalunya)

• Ús de correu electrònic (darrers 3 mesos): 69,2% (74,3%)
• Compres per Internet (alguna vegada): 53,5% (59,8%)

Tingues vena solidària

Manifest de la plataforma Som el 80%

Catalunya viu un dels períodes més complexos de la seva història recent. Els esdeveniments ocorreguts durant el darrer any han agreujat la crisi política i institucional entre Catalunya i l'Estat espanyol. I com passa en totes les societats madures com la catalana, aquesta situació ha generat i segueix generant mirades que són diverses i plurals.

Opinar diferent no constitueix cap risc per a la convivència, sinó la base imprescindible per a garantir-la, sempre que hi hagi respecte per la llibertat d’expressió i els valors democràtics.

Volem posar en valor que una majoria (prop del 80 %, segons indiquen les enquestes i s'expressa a les urnes) dels ciutadans de Catalunya mantenim grans consensos de país. Una unitat en la diversitat que es fonamenta en:

• La defensa dels drets i les llibertats democràtiques i fonamentals.
• El rebuig a la repressió i a la judicialització de la política com a eina per resoldre els conflictes polítics.
• La defensa d’una solució política que sempre ha de passar perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir i exercir democràticament el seu futur polític.

Per aquest motiu, i davant l’imminent judici al Tribunal Suprem dels líders socials i polítics sobiranistes, els sotasignats ens sumem a la Plataforma Som el 80 % i fem una crida a tota la societat catalana per reclamar:

1. La posada en llibertat immediata dels líders socials i polítics sobiranistes empresonats d’una causa basada en unes acusacions sense fonament.
2. La renúncia a les vies de l’excepcionalitat jurídica, penal i processal posant fi a la repressió política.
3. L’inici d’una negociació sincera, sense condicions ni renúncies, per a una solució política real.

Ara i aquí, ens comprometem a denunciar, sempre de manera cívica, transversal i pacífica, la causa general contra la democràcia que vol sentenciar uns pocs ciutadans per hipotecar el futur de tota la ciutadania catalana.

Perquè l’única causa general que volem és la de la democràcia i la llibertat.

Annex. Principis o idees força de la plataforma, aplegats al manifest.

Una plataforma ciutadana, apartidista i transversal de la societat civil que:

• Reflecteix el 80 % de la societat catalana que està en contra dels empresonaments polítics i de la persecució judicial de representants culturals, socials o polítics, com és el cas de Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull i Joaquim Forn. Per això en demana l’absolució i la posada en llibertat immediates.
• Aposta per la negociació com a eina fonamental de resolució dels conflictes polítics, en un marc de convivència democràtica i de respecte a la pluralitat.
• Denuncia la falsa acusació de rebel·lió i violència que recau sense cap fonament sobre aquests 9 presos polítics i diversos exiliats polítics, la qual cosa suposa la persecució penal de drets i llibertats fonamentals com la llibertat d’expressió o el dret a manifestació.
• Denuncia la interpretació desproporcionada de la llei i les peticions de presó que fan tant la fiscalia com l’advocat de l’Estat, al costat de l’acusació popular de l’extrema dreta de VOX, com han acreditat les justícies d’Alemanya i Bèlgica, i també han denunciat organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch.
• Qüestiona el dret a un judici just en el marc d’un sistema judicial espanyol amb determinats estaments altament polititzats, en contra de la independència judicial que defineix l’equilibri de poders d’una democràcia.
• Denuncia públicament que en democràcia no es pot criminalitzar la mobilització pacífica i democràtica o la dissidència política. En democràcia, no es pot jutjar la democràcia.

Lo Llaüt organitza una escapada al Pirineu

Bases del XXXI Premi Literari Vila d'Ascó

L'Ajuntament d'Ascó ha convocat el Premi Literari Vila d'Ascó en la seva 31a edició. 

Aquestes són les bases:

El tema és lliure.

Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines. Marges superior, inferior i laterals de 2'5cm. Tipus de lletra Arial 12 i interlineat doble.  Les pàgines han d'estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats. 

Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premiliterari@asco.cat i cal seguir el procediment següent:

a) En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXX Premi Literari Vila d’Ascó 2018.

b) En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi i el títol de l’obra.

c) L’original que opta al premi s’ha d’ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s’ha d’anomenar amb el mateix títol de l’obra.

d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les referències que permetin identificar l’autor/a (nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic). Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

La persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es.

Només s’admetrà un treball per autor/a.

Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 5 anys per tornar a presentar-se al Premi.

El termini d’admissió conclourà el dia 14 de desembre de 2018.

Dotació: 3.600 euros i la publicació del llibre per part de 9 Grup Editorial (Cossetània Edicions/Angle Editorial). A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis "Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2019 a Ascó.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Lo Llaüt, finalista del Premi Sirga d'Or

L'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó és finalista, juntament amb l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial-Museu del Ferrocarril de Móra la Nova i l'Associació Cultural La Cana de Flix, del premi Sirga d'Or en la categoria entitat, que concedeix el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre a partir de l'elecció que en fan els socis del CERE.

Fins el dia 9 de novembre els associats del CERE poden votar a dos de les tres candidatures proposades.

***

L’associació cultural Lo Llaüt va néixer el 18 d’abril de 1998 amb caràcter eminentment cultural i amb la pretensió de dinamitzar, diversificar i fomentar tot tipus de manifestacions culturals vinculades a la població d’Ascó. Actualment compta amb 150 socis. Des d’aleshores ha tingut cura de: 

1- Fomentar les manifestacions culturals vinculades a Ascó i dirigides principalment a la seva població. 

2- Participar en la revista local Malpàs, servint aquesta de plataforma per projectar culturalment el poble. 

3- Crear un arxiu de documentació d’interès bibliogràfic i fotogràfic a nivell local i comarcal.

4- Establir contactes i intercanvis amb altres associacions, preferentment culturals. 

5- Facilitar i animar la investigació i l’expressió cultural i artística en un clima de plena llibertat, independència, rigor i respecte per les persones i valors democràtics. 

6- Vetllar per la conservació del patrimoni cultural asconenc. 

7- Organitzar tot tipus d’actes culturals: exposicions, conferències, cursos, sortides, concursos, etc. 

8- Estimular a través de beques als estudiosos per publicar els seus treballs i recerques referents al poble. 

9- En general, la creació i promoció d’activitats culturals, socials i artístiques que fomentin la relació, l’amistat i la participació. 

El balanç d’aquests 20 anys és del tot positiu. L’acció no ha estat només local, ja que s’ha estat present en jornades i congressos a nivell d’Europa i nord d’Àfrica, sempre donant a conèixer recerques o pràctiques d’Ascó i de la Ribera d’Ebre. Aquest dinamisme s’ha materialitzat també en nombroses publicacions de temàtiques diverses. A banda de sis publicacions pròpies, ha col·laborat en les 10 publicacions de la col·lecció la Galvana i amb obres editades o coeditades pel CERE. 

També s’han elaborat diversos jocs de tauler i s’ha participat en nombroses jornades, festivals i espectacles. L’àmbit en què possiblement s’ha treballat més ha estat el de la cultura popular i, en concret, en potenciar la Festa Major d’hivern, Sant Antoni, que fou declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, així com en l’àmbit del joc tradicional, cosa que ha permès documentar i recuperar la majoria de jocs tradicionals d’Ascó. 

Destaca també el nombre d’exposicions dutes a terme des del 2008 i la organització de la Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, conjuntament amb l’Ajuntament d’Ascó i el CERE, des del 2009. Mitjançant aquesta jornada i a través dels diferents camps de treball que va abordar el polifacètic asconenc Carmel Biarnés ha estat possible fer un repàs de l’estat de diverses disciplines tant a nivell local com general.

***

En el cas de la categoria individual, els finalistes són Josep Maria Pros de Vinebre, Joan Ramon Vinaixa de Benissanet i el doctor Manel Saltor de Móra d'Ebre.

Jordi Cuixart, un home de pau