dilluns, 28 de setembre del 2020

Inhabilitació del President Quim Torra: vergonya suprema


Manifest municipalista de rebuig a la sentència del TS d'inhabilitació al M. Hble. President de la Generalitat, Quim Torra i Pla

Les institucions catalanes són la màxima expressió de la voluntat de la ciutadania de governar-se a sí mateixa per aconseguir el progrés i el benestar. És aquí on rauen els pilars bàsics de qualsevol democràcia, que pretén representar, defensar i fomentar les llibertats individuals i col·lectives.

La Presidència de la Generalitat és un fonament bàsic del sistema polític català. Juntament amb el Parlament de Catalunya són les dues principals institucions polítiques que té Catalunya i les dues emanen de la voluntat dels ciutadans a través de les urnes. Només el Parlament, d’acord amb la seva sobirania, pot ser la institució que esculli, nomeni o rellevi del seu càrrec un/a President/a de la Generalitat.

És el poble de Catalunya qui, a través de les seves institucions polítiques, ha de determinar com i qui es governa al conjunt de catalanes i catalans. No podem permetre que un requeriment d’un organisme com la Junta Electoral Central serveixi per destituir i inhabilitar políticament al President de la Generalitat de Catalunya. I menys per una pancarta que expressa la defensa de les llibertats individuals i col·lectives i de la democràcia.

Des del municipalisme català rebutgem enèrgicament la sentència del Tribunal Suprem i la inhabilitació del Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Quim Torra. Els Ajuntaments, com a institucions de referència per a la ciutadania i fonament de la democràcia, som espais de llibertat i pluralisme. Les nostres institucions polítiques, siguin quines siguin, sempre han de preservar la llibertat d’expressió. I no donarem mai suport a aquells que amb processos judicials, persecució d’idees i repressió i censura vulguin canviar els fonaments de la democràcia.

Cap institució pot ser inhabilitada per reclamar la llibertat i la democràcia. El municipalisme català ha mostrat en repetides ocasions el seu compromís amb les institucions catalanes i amb la defensa de la llibertat i la democràcia. I avui, més alt que mai, i més clar que mai, repetim que cap injustícia podrà tòrcer aquest compromís.

Els carrers, places i façanes dels nostres pobles i ciutats sempre han sigut espais de llibertat, de democràcia i de compromís cívic amb el municipi, però també amb els drets i llibertats del poble de Catalunya. De fet, què és un balcó, o una plaça pública sinó un lloc de trobada, intercanvi, i també de reivindicació?

Ara, més que mai, és el moment de la unitat, cívica, social i política, del compromís amb la llibertat i de la defensa dels drets fonamentals de tota societat: la democràcia, el pluralisme i la llibertat d’expressió. Perquè només amb aquests drets podrem esdevenir com a poble, i preservar la nostra dignitat. 

diumenge, 27 de setembre del 2020

Guardonats del XXXII Concurs de Fotografia Vila d'Ascó 2020

Els diumenges 27 de setembre, i 4 i 11 d'octubre es pot visitar al Centre Neuràlgic l'exposició amb les imatges presentades al XXXII Concurs de Fotografia Vila d'Ascó 2020.








La cultura, bé essencial

El govern de la Generalitat ha declarat aquesta la setmana la cultura un bé essencial. Aquest és l'acord aprovat pel consell executiu el 22 de setembre:

La cultura forma part de l’essència de l’existir com a poble. El tret definidor del nostre país, conformat per les persones i el territori, troba sentit en l’existència d’una llengua, història i cultures pròpies i comunes. La manifestació concreta d’aquesta essencialitat s’evidencia tant en la riquesa patrimonial, material i immaterial, com la riquesa associativa i, molt especialment, en el teixit empresarial vinculat a la cultura i a la creativitat, veritables eixos de la pervivència cultural. Així, sense cultura no existeix la nació. 

Aquest acord ha de servir com a punt de partida per elaborar el marc normatiu que garanteixi i reguli l’accés a la cultura i els drets culturals de la ciutadania, que permeti accelerar la represa dels diversos sectors culturals i que doni resposta a les necessitats dels professionals i dels esmentats sectors, per dignificar tant els perceptors com els emissors de la cultura.

Aquesta declaració forma part d’un pla per preservar la cultura davant de noves restriccions i establir una sèrie d’accions que donin cobertura als drets culturals del ciutadans i a les indústries i als sectors creatius. 

La situació excepcional de pandèmia mundial que ha provocat la Covid-19, especialment durant el temps de confinament i de limitacions de la mobilitat, ha fet evident que la cultura i les seves expressions han estat fonamentals per poder afrontar les situacions d’aïllament de les persones. I, a la vegada, s’ha constatat que la cultura esdevenia un bé essencial també per interconnectarnos entre les persones podent compartir emocions, formació i, en definitiva, vinculant a cadascuna de les persones en el conjunt de la nostra societat. La indústria cultural, la creativitat dels artistes, la lectura, les visites virtuals a museus i col·leccions i tantes altres manifestacions artístiques que s’han produït durant aquests mesos excepcionals, han posat en evidència l’essencialitat de la cultura i han estat una eina d’acompanyament imprescindible. 

Per altra banda, els efectes de la Covid-19 han obligat a establir limitacions a la circulació de les persones per evitar la propagació del virus. Aquestes mesures restrictives han tingut un impacte econòmic especialment significatiu en el sector cultural, que ha vist paralitzada durant mesos la seva activitat, amb una represa encara molt limitada, tot i que progressiva, per garantir la seguretat i salut de les persones. Aquestes limitacions han impedit a les persones l’accés a moltes de les manifestacions culturals necessàries per al seu desenvolupament integral des del punt de vista social, humà i cultural. És, doncs, en moments com l’actual, quan cal vetllar més fermament perquè es garanteixi l’accés a la cultura per part de la ciutadania, així com el dret de tots els agents culturals, especialment al sector creatiu, per recuperar la seva activitat. 

És per aquest motiu que el Govern acorda declarar la cultura com a bé essencial per al desenvolupament integral de la personalitat individual i col·lectiva, que, sense perjudici d’altres drets, cal preservar i fomentar.

dilluns, 21 de setembre del 2020

Roser Bru Llop, Creu de Sant Jordi 2020


Aquesta tarda el President de la Generalitat, Quim Torra, ha lliurat les Creus de Sant Jordi 2020, i una de les guardonades té les arrels a Tivissa i a Ascó, es tracta de la pintora i gravadora Roser Bru Llop, de qui s'ha remarcat "el seu compromís amb les avantguardes artístiques i per la producció d’una obra que ha estat sempre un pont entre ambdues ribes de l’Atlàntic, a la vegada que un referent en els àmbits de la identitat i la memòria".

L'artista Roser Bru Llop (Barcelona, 1923) viu a Xile des de 1939 quan es va exiliar amb els seus pares: Lluís Bru Jardí (polític català nascut a Tivissa) i Josepa Llop Ribes (artista plàstica filla d'Ascó).

A enciclopedia.cat hi podem llegir el següent:

Roser Bru amb la seva mare, Josepa Llop

Roser Bru Llop

Disseny i arts gràfiques    Pintura

Artista, pintora i gravadora.

Barcelona, 15 de febrer de 1923

A  l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera. De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola. El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile. Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago (1942), el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos (GEP) i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat. Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència. En la seva obra poden distingir-se diverses etapes. A la primera (1960-73), marcada per la monumentalitat del romànic i l’obra d’Antoni Tàpies, segueix una evolució en sentit invers tendent a la difuminació i la fragmentació de les figures i la incorporació de materials externs al·lusius a la situació política de Xile (1973-88), que des d’aleshores pren cada cop més protagonisme. Cofundadora i professora de l’Escola d’Art de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1964-68), té obra als museus d’art contemporani de Santiago de Xile, Rio de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Es poden esmentar també els gravats comentats per Pablo Neruda Diez odas para diez grabados de Roser Bru i els murals per a l’escola de Talcahuano, la Casa de Arte del Cerro San Cristóbal i l’edifici Unctad de Santiago. Ha rebut, entre altres distincions, l’Encomienda de l’orde d’Isabel la Catòlica de l’Estat espanyol (1995), l’orde del Mérito Artístico y Cultural Pablo Neruda (2005), el Premio Nacional d’arts plàstiques de Xile (2015), la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts de l’Estat espanyol (2018) i la Creu de Sant Jordi (2020).

Autobiografia

diumenge, 20 de setembre del 2020

Premis Vila d'Ascó 2020


La Nit de la Cultura va acollir el lliurament de la 32a edició dels Premis Vila d'Ascó en les diferents disciplines literàries i de fotografia, un esdeveniment organitzat per la Regidoria de Cultura, Festes i Tradicions, i que les circumstàncies van obligar a canviar tant la data com el format habitual.

XV Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó” 2020
Galleda  de Jordi Ferrer i Gràcia (Barcelona)

XXXII Premi Literari “Vila d’Ascó” 2020
Nikola Tesla i els homes que no estimaven els coloms de Núria Abad i Gascón (Tarragona)

També es va lliurar el XXX Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2020
Categoria de 14 a 17 anys (local): On el porti el cor d'Aina Ribes i Montaña (Ascó, Ribera d'Ebre) 
Categoria de 14 a 17 anys (general): Petita flor d'Ivan Querol i Zamora (la Palma d'Ebre, Ribera d'Ebre)
Categoria de 18 a 20 anys: L'ascensor d'Etna Miró i Escobar (Lleida, Segrià)

Es van presentar 50 originals al Premi Literari, 97 poemaris al Premi Joan Perucho i 3 obres al Certamen de Narrativa Jove.
***
En l'apartat de fotografia, els guardons van quedar repartits de la següent manera:
MODALITAT BLANC I NEGRE
Autora local: Observant d'amagat de Magda Biarnés i Ribes.
Accèssit general: Boira de Mariano Ortega i Ramírez.
Premi General: Al final del perxe, de Marc Fuertes i Diez.

MODALITAT COLOR
Autor local: Ales de foc de Maria Teresa Martorell i Rull.
Accèssit general: Un mar de boira d'Héctor García i Sánchez.
Premi General: A contrallum, de'Agnès Grau i Salvadó.

Es van presentar una cinquantena de fotografies.