Hi ha notícies que, més enllà de l’anècdota, ens conviden a pensar. Aquesta setmana n’he llegit una que m’ha cridat especialment l’atenció: un pare, Carles Núñez Tomeo, ha creat amb intel·ligència artificial una eina que permet convertir els gegants de Catalunya en dibuixos per pintar. La iniciativa, que ha començat a córrer per les xarxes, posa a disposició dels infants ni més ni menys que 1.370 gegants.
La idea va néixer d’una necessitat tan senzilla com quotidiana. El seu fill li demanava dibuixos de gegants per pintar i, davant la dificultat de trobar-ne, va decidir crear-los ell mateix. El resultat és https://www.pintargegants.cat/, una web gratuïta que permet localitzar els gegants a través d’un mapa, consultar-ne la informació, veure’n la fotografia original i descarregar o pintar en línia el dibuix.
La tecnologia, en aquest cas, és només l’eina. I probablement aquí rau el més interessant del projecte.
Perquè darrere de cada dibuix hi ha una història, un poble, una festa, una colla, una tradició. Els gegants no són simplement figures que surten a les cercaviles: són personatges que formen part de la memòria col·lectiva de molts municipis catalans. I apropar-los als infants a través d’una activitat tan senzilla com pintar és també una manera de fer-los conèixer, estimar i reconèixer el patrimoni cultural que tenen al seu voltant.
Si entreu al mapa del projecte i busqueu el nostre poble, hi trobareu dos vells coneguts: en Falcó i na Sança. Els nostres gegants també s’han convertit en dibuixos per pintar. La intel·ligència artificial els ha fet passar, per un moment, de la plaça al full de paper i a la capsa de colors.
Perquè els gegants són una de les expressions de la cultura popular que més fàcilment connecten amb els infants. Són grans, vistosos, propers, tenen nom i personalitat i, sobretot, formen part de les festes que els nens i nenes viuen des de ben petits. Qui no ha mirat alguna vegada un gegant amb aquella barreja de fascinació i respecte que provoquen les figures quan passen pel carrer?
Podem pintar en Falcó. Podem pintar na Sança. Podem decidir de quin color serà el seu vestit, omplir de colors els seus complements i, mentre ho fem, explicar als més petits qui són, d’on venen...
En un moment en què parlem molt —i amb raó— dels riscos i dels reptes de la intel·ligència artificial, també convé fixar-nos en aquells usos que poden tenir una utilitat social, educativa i cultural. Una eina creada per un pare perquè el seu fill pogués pintar gegants acaba posant a l’abast de milers d’infants una petita porta d’entrada al patrimoni immaterial del nostre país.
I potser la millor manera de preservar una tradició no és només explicar-la als adults, sinó aconseguir que els nens i nenes la facin seva.
En Falcó i na Sança ja esperen la seva capsa de colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada