Recull de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2012

Obres guardonades al XXII Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi "Vila d'Ascó" 2012.

Estic sota teu, però tu sota les meves ordres, d'Àngela Aubanell Rams
És un relat diferent als que potser estem acostumats en gent jove, amb una important dosi de fantasia a partir de la presència d'una ombra que condiciona la vida del protagonista. La jove autora ha demostrat una capacitat de travar una història ben construïda.

ORH+, d'Ivet Pubill i Ambrós
És una història que té com a fil conductor la descoberta per part de la protagonista, l'Helena, que el seu grup sanguini no coincideix amb el dels seus pares. Tot això la porta a indagar la seva procedència i ho lliga amb les històries de nens robats als anys setanta i vuitanta. Molt ben documentada i contextualitzada.

Un àngel caigut del cel, de Gemma Romeu Puntí
Aquesta seria probablement la història més romàntica de les quatre. No només hi ha amor, també hi apareix la malaltia, i incorpora altres elements com els llibres, ja que el noi protagonista treballa en una biblioteca, i les tiges d'espígol, que sabem que desprenen una aroma que et fan recordar les persones estimades.

La misteriosa història de Jan Moller, de Marc Serra Ribes
Com diu el títol, una història de misteri que porta el protagonista, el detectiu Jan Moller, a desplaçar-se a la població de Centros per investigar el cas de persones desaparegudes. Però en el transcurs del relat es troba amb dificultats i descobreix circumstàncies que posen en perill la seva vida.

L'estiu que comença

L'últim èxit de l'escriptora Sílvia Soler és L'estiu que comença, novel·la amb la qual va obtenir el Premi Ramon Llull 2013.

És una obra que ha rebut bones crítiques, està molt ben escrita, amb una prosa fresca i fluïda, i és capaç de captar els petits instants que conformen el conjunt de l'obra. L'estiu que comença narra els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l'Andreu Balart, fills d'una població de la costa catalana, i que les seves vides es troben entrellaçades ja des d'abans de néixer. Les seves mares són dos bones amigues i les seves respectives vides no deixen d'estar lligades per aquest motiu tot i que no sempre ho accepten de grat.

La novel·la ens explica aquests cinquanta anys des de inicis dels seixanta fins ara amb algun tot d'actualitat que contextualitza l'argument. Es podria dir que l'autora fa un relat de la quotidianïtat, però amb un pes important de les emocions i d'uns sentiments que estan a flor de pell.

Tot i ser Júlia i Andreu els personatges principals, al voltant dels quals gira tota l'obra, apareixen altres actors que donen força a aquestes emocions.

En l'obra hi ha un moment que esdevé imprescindible any rere any, la nit de Sant Joan, com una espècie de ritual en què es troben les dues famílies per començar l'estiu. 

Podem dir que és una novel·la intensa en emocions, detallista en argument, i completa en personatges.

L'últim patriarca

Najat El Hachmi, aquesta catalana de Vic nascuda al Marroc el 1979, es va donar a conèixer especialment a partir d'aquesta obra, L'últim patriarca, amb la qual va guanyar el Premi Ramon Llull l'any 2008, tot i que ja havia fet incursions en el món de les lletres. Actualment també col·labora en mitjans de comunicació.

Amb aquesta obra ens apropa a un espai i a un ambient que l'autora coneix i ens mostra la voluntat de mostrar la rebel·lió contra un ordre establert dels diferents personatges, de forma més o menys explícita.
El pes de l'obra recau sobre dos personatges, el Mimoun Driouch i la seva filla, i aquesta última actua com a narradora d'una història que comença quan neix el seu pare i acaba quan ella arriba a la universitat. Les relacions que s'estableixen entre els personatges no sempre són fàcils, més aviat tot el contrari, ja que Mimoun és una persona que pot imposar la seva autoritat amb violència. Per la seva banda, la seva filla, nascuda al Marroc, però de petita traslladada a una capital de comarca catalana, conviu amb la contradicció de la tradició del seu origen amb un món que suposa un trencament amb la seva visió de veure la vida o d'entendre les tradicions.

Una de les característiques que es remarca d'aquesta novel·la és l'ús de recursos de la tradició oral, per tant, com si la pròpia autora t'estigués explicant les peripècies del llibre. Una novel·la que està dividida en 39 capítols intensos, que malgrat la cruesa d'alguns situacions, també et regala algun somriure.

Salvador Espriu, 1913-2013

Avui fa cent anys que naixia a Santa Coloma de Farners el poeta Salvador Espriu. Tot aquest any s'estan programant activitats commemorant aquesta efemèride i ens permet recuperar la seva àmplia trajectòria no únicament en el camp de la poesia, sinó també en la novel·la i el teatre. Una obra literària que traspua l'ambient de la postguerra que li va tocar viure.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

L'àngel de les tenebres

L'àngel de les tenebres és l'obra amb la qual Josep-Lluís González (Sabadell, 1965) va obtenir el XXIV Premi Vila d'Ascó 2012. Un llibre que va merèixer els elogis del jurat i que des de que es va presentar fa uns mesos, ha aconseguit captivar els lectors amb una història amb força argumental i que ens aproxima al món dels jueus catalans del segle XIV a la ciutat de Barcelona.

Ens situem a la Barcelona de 1348, just en el moment que la pesta arriba a la ciutat, per això el procurador del call jueu i metge del rei Pere III el Cerimoniós, Xamuel Benvenist, fa tancar les portes del call pensant que així n'aïllaria els veïns. Abans de tancar les portes, s'havia produït la mort del mercader Vidal Gracià (la dona del qual, Avigail, era l'amant de Xamuel) i l'assassinat d'un nadó. A partir d'aquí les coses es van complicant amb l'aparició de nous infants morts, o l'assassinat d'un taverner i un assaonador. Al començament n'acusen el procurador i és tancat a la tàvega. Però arriba un enviat del rei, el frare Arnau Roig, per provar d'ajudar-lo i mostrar la seva innocència.

Amb aquest panorama, els fets es van desenvolupant a un ritme trepidant i amb girs inesperats inclosos, especialment amb un final imprevisible.

Podria qualificar-se de novel·la històrica en tant que retrata una època i un indret amb una contextualització excel·lent, amb una documentació sobre el món jueu català a partir de les informacions que ens ofereix així com d'un vocabulari exigent. Però no seria només una novel·la històrica, ja que també és una obra que retrata els sentiments, el patiment de les persones per la pesta o per les circumstàncies que es produeixen, l'amor de vegades prohibit o la traïció i la revenja.

La sardana 'El castell d'Ascó'

Aquest cap de setmana se celebrarà el 24è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó. De les dos tirades de sardanes que interpretarà la Cobla 11 de Setembre, dos d'elles estan dedicades al poble: "Records d'Ascó" de Daniel Gasulla i "El castell d'Ascó" del músic i compositor asconenc Miquel Salvadó Jornet. És precisament la partitura d'aquesta sardana, que enguany compleix 30 anys, que adjunto en aquest apunt al blog com a homenatge a la gran tasca musical que va tirar endavant Miquel de Solfa com a mestre i com a creador (aquí és inevitable recordar l'emotiva melodia que acompanya la Processó de l'Angelet el Diumenge de Pasqua).

La partitura es va adjuntar en un exemplar de la revista Malpàs l'any 1997.

XXIVè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó