diumenge, 7 de desembre del 2014

Personatges VI: Bartomeu Blai de Salvador

BARTOMEU BLAI DE SALVADOR (Ascó, segle XVII)
De la nissaga dels Salvador d’Ascó, rep el privilegi militar de cavaller de part del rei Felip III d’Aragó i IV de Castella. El monarca atorga aquesta dignitat nobiliària el 29 de març de 1631, i en el document de concessió ja inclou l’escut familiar, assenyala que els honors s’atorguen en funció dels serveis que els beneficiaris presten a la corona, i en aquest cas, per la seva fidelitat a la corona, i honora a Bartomeu Blai i als seus descendents, però sempre en línia recta i masculina. El privilegi militar concedit és el de cavaller en el grau d’insigne, la màxima distinció en el grau de cavalleria, essent aquest un grau de noblesa no titulada, o sigui, sense ser un títol nominal.
L’ennobliment es fa a petició de Josep d’Espuny, membre de l’estament militar, segons carta que havia remès a través d’un notari, Miquel Pérez, de Barcelona, el 8 de març anterior. Josep d’Espuny presenta el candidat Bertomeu Blai Salvador per obtenir la nova dignitat davant la Reial Cancelleria, i el rei ho decideix vistos els informes pertinents.
Amb el privilegi militar es concedeixen tots els beneficis i dignitats corresponents al grau de noblesa que se li atorga, tots els que li són propis segons el dret del Principat de Catalunya, com són entre d’altres el dret de tenir escut propi: una pomera amb fruits abundants enmig d’un camp i amb la divisa de “Salvator Dissolvit”, i coronat amb un elm de front. El probable significat del lema de la família, “Salvator Dissolvit”, segons una de les accepcions, podria ser que “Salvador sempre compleix” els seus compromisos i les seves obligacions. La figura de l’arbre pot entendre’s per la seva vinculació i lligam a la terra, i que sigui una pomera amb tant fruit, representa una expressió al·legòrica a la fortalesa personal. Segons la concessió reial, l’escut es podrà reproduir a qualsevol casa de la família, a les habitacions, gots, vaixelles i coberts, i qualsevol de les seves propietats, sempre com a signe d’identitat i distinció.
Pel registre i drets fiscals del títol, es paguen 505 sous i altres imports a la Reial Cancelleria de Barcelona.
Com a signe d’ennobliment, Bertomeu Blai passa a ser De Salvador.
El nou noble està casat amb Elisabet Bellver, filla hereva del notari Pau Bellver, que exercí la professió de notari a Ascó durant molts anys, en una casa situada a la plaça de l’Església. El succeeix com a cavaller el seu fill Pau de Salvador.

Font:
Els Salvador d’Ascó, de Josep Serrano Daura


dissabte, 6 de desembre del 2014

Personatges V: Príncep de Viana

CARLES D’ARAGÓ, PRÍNCEP DE VIANA (Peñafiel, Castella 1421 – Barcelona 1461)
Viquipèdia
El Príncep de Viana, fill de Joan II i Blanca de Navarra, era el legítim hereu de la Corona de Navarra i Aragó. Estava en tractes el seu casament amb Isabel de Castella, amb el qual s’hauria esdevingut una unitat dels regnes, de no haver estat tot desfet per la seva madrasta, Joana Enríquez, segona esposa del seu pare, el rei Joan, i mare de Ferran el Catòlic. La reina consort Joana tenia tal animadversió cap al príncep de Viana, que va enemistar-lo amb el seu pare, fent-li creure que estava conspirant contra ell.
Més endavant, durant les Corts de Lleida de 1460, el rei va fer creure al seu fill que li retornava l’amistat, i un cop allí, va ser fet presoner. El 5 de desembre de 1460 estava al castell d’Ascó i allí se li féu el judici, però els hospitalers no li van trobar cap motiu de delicte i el van declarar innocent. Aleshores, Joana Enríquez se’l va emportar a Fraga, on es trobava el 16 de desembre, i també va ser declarat innocent. D’allí va ser emportat al castell de Morella. Catalunya es revoltà i es va apoderar de Fraga, i el rei temerós, alliberà el príncep, i el 12 de maig de 1461 entrava triomfant a Barcelona, i els conselleres el coronaren Príncep Governador General de Catalunya, el Rosselló i la Cerdanya. 
Envejosa, Joana Enríquez es va confabular amb el metge del príncep i el va emmetzinar. Va morir el 23 de setembre i va ser enterrat a Poblet.
Això va fer esclatar la guerra. Flix, la Palma d’Ebre, Miravet, Ascó, Horta i altres comandes hospitaleres es posaren contra Joan II i a favor dels diferents reis elegits per Catalunya, tots ells de poca durada: Enric IV de Castella, Pere de Portugal, Reiner d’Anjou i de Provença...
El 1462 els hospitalers de Miravet i d’Ascó, atemorits, es posaren al costat de Joan II mentre la gent dels pobles continuava fidel a la memòria del Príncep de Viana.
Durant la guerra civil que es vivia a Catalunya, les forces de l’arquebisbe de Saragossa, joanistes, s’apoderaren d’Ascó, el 1466.

Font:
Història d’Ascó. Crònica il·lustrada

divendres, 5 de desembre del 2014

Personatges IV: Elisabet i Blanca d'Aragó i Anjou

INFANTAMENT A VINEBRE I BATEIG REIAL A ASCÓ (1302)
La comanda templera d’Ascó ha tingut el seu paper en episodis de la història del país. Així, el poble de Vinebre va veure com naixien el gener de 1302 les princeses Blanca i Elisabet, filles del rei Jaume II i de la reina Blanca de Nàpols. El rei va remuntar el riu per parlar amb el comanador d’Ascó, Fra Berenguer de Sant Marçal. El comanador Berenguer de Sant Marçal es va comprometre a preparar el lloc i tot el necessari per allotjar la cort que s’instal·laria a Vinebre esperant l’infantament.
Un cop nascudes les filles del rei, el monarca li va concedir al comanador la quantitat anual de 200 sous jaquesos.
El mes de maig el rei torna a Ascó, en aquesta ocasió per al bateig de les dues princeses a l’església de la vila. Després del bateig van celebrar-se grans festes amb jocs, balls i entremesos a càrrec de joglars francesos. A més, el rei Jaume va obsequiar tots els presents amb deu sous jaquesos.

ELISABET D’ARAGÓ I ANJOU (Vinebre 1302 – Estíria 1330)
Filla del comte de Barcelona i rei d’Aragó Jaume II el Just i de Blanca de Nàpols, va esdevenir princesa d’Aragó i reina d’Alemanya, en casar-se amb el rei d’Alemanya Frederic I d’Habsburg.
BLANCA D’ARAGÓ I ANJOU (Vinebre 1302 – Barcelona 1348)
Filla del comte de Barcelona i rei d’Aragó Jaume II el Just i de Blanca de Nàpols, prengué l’hàbit dels hospitalers a la catedral de Tarragona (1310). Fou educada al monestir de Sixena, del qual esdevingué priora el 1321.

Font:
Història d’Ascó. Crònica il·lustrada

dijous, 4 de desembre del 2014

Personatges III: Berenguer de Sant Marçal

BERENGUER DE SANT MARÇAL, L’ÚLTIM COMANADOR TEMPLER
Història d'Ascó. Crònica il·lustrada
Després de més d’un segle en què els templers havien estat influents en els poders de decisió europeus, comencen a tenir problemes. L’octubre de 1307 s’inicia a França un procés contra els templers acusats, entre d’altres, d’heretgia. Aquesta persecució es realitzà a instàncies del papa Climent V i del rei de França Felip el Bell.
En poc temps s’estén la persecució a tots els templers. No havien passat dos mesos que a Catalunya la major part de les comandes ja havien caigut sota el poder dels cavallers reials de Jaume II. Així, a finals de 1307 només resistien les fortaleses de Miravet –a les ordres del comanador fra Berenguer de Sant Just i el lloctinent fra Ramon de Sa Guàrdia-, i d’Ascó - defensat per fra Berenguer de Sant Marçal.
Vista la resistència dels castells d’Ascó i Miravet, el rei Jaume va intentar convèncer els defensors d’ambdós castells per què es rendissin. Per això va utilitzar l’ajuda de persones properes als responsables dels castells per què s’hi entrevistessin i aconseguir la deposició de la seva actitud. Així se sap que es concedí permís a Arnau de Sant Marçal perquè s’entrevistés amb el seu germà Berenguer, el comanador d’Ascó, per aconsellar-lo que es sotmetés a la voluntat del monarca.
El rei Jaume tingué paciència i prolongà l’assetjament. Sense aigua ni provisions, molts van caure malalts. Així s’arriba al 12 de desembre de 1308 que finalitza la resistència templera a Miravet. El 12 de gener de 1309 capitula la fortalesa d’Ascó.
Els templers detinguts als castells d’Ascó i Miravet van ser empresonats al castell de la Suda, a Tortosa.
En el judici eclesiàstic celebrat al claustre de la catedral de Tarragona, els cavallers van ser declarats innocents. L’últim comanador d’Ascó, Berenguer de Sant Marçal, s’adreçà al rei Jaume II reclamant-li els diners que li havia promès així com poder viure a la mateixa cambra del castell on residia com a comanador. El 1319 el rei li ho va concedir, tot i que més endavant li va ser retirat per què no va voler entrar a l’orde de Sant Joan de Jerusalem o qualsevol altre orde. El 1329, el nou rei, Alfons III, li va concedir de nou una paga anual de 200 sous jaquesos i poder habitar a les estances del castell d’Ascó fins al final dels seus dies.

Llistat de comanadors templers
1182: Fra Bezó
1191: Fra Folch
1197: Fra Guillem de la Torre
1209: Fra Bonifaci
1213: Fra Dancó
1224: Fra Jordà de Miló
1227: Fra Ramon Berenguer
1243: Fra Domènech de Fraga
1274: Fra Bernat d’Almenara
1282: Fra Francesc Ça Tallada
1282: Fra Berenguer de Cardona
1289: Fra Berenguer de Vallvert
1293: Fra Arnau de Torroella
1297: Fra Berenguer de Sant Just
1297: Fra Guillem de Puignaucler
1304: Fra Berenguer de Sant Marçal


Font:
Història d’Ascó. Crònica il·lustrada

dimecres, 3 de desembre del 2014

Personatges II: Reina Sança de Castella

REINA SANÇA DE CASTELLA (1154-1208)
Viquipèdia
Sança de Castella va esdevenir reina d’Aragó i comtessa de Barcelona arran del casament amb el rei Alfons I el Cast (1174). La nova reina, com a dret d’esponsacili, va rebre el castell d’Ascó. Els templers, que ja senyorejaven bona part d’aquesta contrada, estaven interessats en aconseguir la possessió de la vila com a punt estratègic de control de l’Ebre. Aquesta es va fer de manera progressiva; així, el 1167 el rei Alfons I manllevava 1.200 morabatins als frares templers i aportava com a garantia, entre d’altres, la meitat de les rendes reials a Ascó. Per saldar deutes posteriors i encara de major quantia, el rei Alfons I es veié obligat a empenyorar el castell d’Ascó i les seves terres. Però no serà fins el 1182 que per saldar els deutes, s’atorga als templers el castell i la vila d’Ascó, però per dur a terme la donació, va caldre el consentiment i la signatura de la reina Sança, ja que a ella pertanyien des del seu casament.
A partir d’aquest moment es pot començar a parlar de la comanda templera d’Ascó que estava formada pels termes d’Ascó, Vinebre, la Torre de l’Espanyol, Riba-roja, Berrús, Vilalba i la Fatarella.
L’any 1210 el domini de l’orde sobre Ascó va ser reforçat amb la confirmació definitiva per part del rei Pere el Catòlic de la concessió que havien fet els seus pares, els reis Alfons i Sança, el 1182.

Font:
Història d’Ascó. Crònica il·lustrada

dimarts, 2 de desembre del 2014

Personatges I: Ramon Berenguer IV

Amb motiu d'una exposició, vaig tenir ocasió d'elaborar una petita semblança biogràfica de set personalitats que havien tingut alguna mena de vinculació amb Ascó. Així que a partir d'avui, i durant els propers sis dies, publicaré al blog cadascuna de les biografies dins de la sèrie Personatges.

***

RAMON BERENGUER IV (Barcelona 1113/1114 – el Piemont 1162)
www.mirabiografias.com
Comte de Barcelona, Girona, Osona, Cerdanya, Ribagorça i príncep d’Aragó. Es va destacar per l’ocupació de nous territoris que eren en mans sarraïnes. En aquesta empresa, va comptar amb el suport del comte Ermengol d’Urgell, així com de cavallers de l’orde del Temple. Precisament les seves expedicions van conquerir el territori que rebria el nom de Principat de Catalunya, entre aquests, el castell i terme d’Ascó.
Arran de la col·laboració que va obtenir dels sarraïns, tant els d’Ascó com els d’altres territoris de l’Ebre, el comte Ramon Berenguer IV va atorgar-los una Carta de Seguretat que els permeté romandre al lloc i conservar totes les seves possessions, la seva cultura, la seva religió, el seu dret i la seva organització política comunitària. Així, els sarraïns s'organitzen en la seva aljama i mesquita.
La població musulmana es manté dins de les muralles d'Ascó constituint la que es coneix com a Vila de dins i a l'exterior de la fortalesa es crea una altra població cristiana amb la seva pròpia organització política que es coneixerà com la Universitat o Vila de Fora.

Fonts:
Història d’Ascó. Crònica il·lustrada.

dilluns, 1 de desembre del 2014

2.344.828

Hem estat 2.344.828 ciutadans els que hem participat del procés del 9-N sobre el futur polític de Catalunya.




SÍ-SÍ: 1.897.274
SÍ-NO: 234.848
SÍ- En blanc: 22.755
NO: 105.245
En blanc: 13.201
Altres: 71.505

Resultats de la jornada del 9-N
Participació: 2.305.290
SÍ-SÍ: 1.861.753 - 80,76%
SÍ-NO: 232.182 - 10,37%
SÍ- En blanc: 22.466 - 0'97%
NO: 104.772 - 4,54%
En blanc: 12.986 - 0,56%
Altres: 71.131 - 3,09%

Resultats a l'exterior
Participació: 13.435
SÍ-SÍ: 12.087
SÍ-NO: 952
SÍ- En blanc: 64
NO: 181
En blanc: 61
Altres: 90

Resultats del 10 al 25 de novembre
Participació: 26.103
SÍ-SÍ: 23.434
SÍ-NO: 1.714
SÍ- En blanc: 225
NO: 292
En blanc: 154
Altres: 284