Es lliura el 34è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Vinebre enceta la festa major amb un acte cultural de primer ordre com és el lliurament del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que convoca l'ajuntament, i que enguany suma ja 34 edicions. El guardó de la present edició ha estat per l'escriptora nascuda a Terrassa Mireia Vancells amb l'obra L'encàrrec.

En l'acte d'ahir es va comptar amb la presència del conseller de Cultura, en Santi Vila.

Twitter @SantiVila

D'aquesta manera se n'ha fet ressò el digital aguaita.cat

La premianenca Mireia Vancells guanya el XXXIVè Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2016

El guardó literari, el més antic de les Terres de l'Ebre, està dotat amb 3.000 euros i l'edició del llibre

L'obra L'encàrrec, de l'autora de Premià de Mar Mireia Vancells, és la guanyadora de la XXXIVa edició del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2016, dotat amb 3.000 euros i l'edició del llibre. Un reconeixement que es va lliurar este dimecres a la nit en el marc del tradicional sopar literari que dóna el tret de sortida a la Festa Major de Vinebre.

L'acte va ser presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i l'alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim.

 

La novel·la i l'autora

La novel·la L'encàrrec se situa a l'any 1957, en plena postguerra, quan l'arquebisbe de Barcelona envia el jove seminarista Marcial Ustrell a comarques a fer inventari dels objectes d'art sacre d'un seguit de parròquies que, per decisió del Vaticà, aviat canviaran de diòcesi. Ningú no sospita que allà, en terres de pagès, d'analfabetisme i de supersticions, el Mal espera l'innocent clergue amb els braços oberts. Una obra que parla de la nostra història recent, de la lluita entre el Bé i el Mal i de la cobdícia, sobretot la de l'Església a l'hora de gestionar el seu patrimoni.

 Pel que fa a l'autora, Mireia Vancells, és nascuda a Terrassa el 1964 però resident a Premià de Mar. Llicenciada en Filologia anglo-germànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment combina la seua activitat professional a l'empresa privada amb l'escriptura de novel·les. Els seus llibres, alguns autopublicats, expliquen històries potents i es difonen pel boca-orella i per les xarxes socials. Fins ara ha publicat El secret de la germandat (Bubok, 2009), Negra memòria (Cossetània, 2013. Obra guanyadora del IV Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall) i La carpeta de Vílnius (Bubok, 2015). De fet, els dos primers formen part de les rutes literàries de Tiana i el Masnou.

 Vancells va explicar que es va presentar al premi perquè el mateix dia en què va conèixer qui havia guanyat en l'edició del 2015 li va arribar la convocatòria del 2016 i, a més, la novel·la que ja tenia escrita complia amb el requisit d'ocupar 200 pàgines que marca el certamen. Finalment, va assegurar sentir una "il·lusió grandíssima" a la vegada que "molt d'orgull per haver guanyat un premi amb molta solera".

 

Presentació d'El nostre pitjor enemic, guanyadora del 2015

 Abans de l'inici del sopar es va presentar l'obra guanyadora de la passada edició, El nostre pitjor enemic, de Jesús Maria Tibau. Un moment precedit per la interpretació de la peça Aura a càrrec dels ballarins Aina Lanas i Julien Rossin. La novel·la explica la història d'un general, exdictador d’un país inconcret, que és traslladat d’incògnit a una illa perduda en l’oceà. La seua vigilància s’encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar i veu en esta missió la possibilitat de redimir-se. Però l’illa i el llast del passat esdevenen implacables.

 

Acte de lliurament

El lliurament del premi es va fer en el transcurs d'un sopar literari servit pel restaurant riberenc Pas de l'Ase i acompanyat del vi la Pocavergonya, elaborat conjuntament per diversos cellers productors de la comarca.

 Este 2016 un total de deu autors de diferents indrets de parla catalana optaven al guardó, en un certamen convocat per l'Ajuntament de Vinebre, amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, que té per objectiu promoure els escriptors novells que escriuen en llengua catalana. A més, es tracta del premi literari en llengua catalana més veterà de les Terres de l'Ebre i ja s'ha convertit en tot un referent arreu del país. Cal recordar que la dotació del premi, 3.000 euros, l'aporta el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, mentre que l'Ajuntament de Vinebre aporta els diners de l'edició del llibre, 1.800 euros, de la qual s'encarrega Cossetània Edicions.

Calaveres atònites, de Jesús Moncada

Sempre és un bon moment per recuperar i rellegir l'obra de Jesús Moncada. En aquesta ocasió he escollit Calaveres atònites, que es va publicar l'any 1999. De nou t'endinses en l'univers de Mequinensa, al qual hi vam entrar de la mà de Camí de sirga, i que va retratar al llarg de la seva obra amb un prisma ben particular tot rememorant el seu poble natal que va quedar anegat sota les aigües de l'embassament.

En Calaveres atònites seguim descobrint una Mequinensa mítica, i uns personatges ben curiosos, en alguns casos ben extravagants, 'a través de les peripècies d'un jove secretari de jutjat que hi arriba un capvespre de setembre' de la dècada dels cinquanta. Aquest secretari de jutjat és un advocat barceloní de nom Mallol Fontcalda, qui comparteix aquest temps a Mequinensa amb el jutge Crònides i s'enfronten a situacions inversemblants que poden esdevenir ridícules o hilarants. En una vila com Mequinensa, a part dels personatges que trobàvem a cada poble, com l'apotecari, el metge, el mossèn, la majordoma del mossèn... no hi falten les històries en què els protagonistes són miners o llaüters.

Les històries que s'expliquen poden ser de fa anys, i que li expliquen al jove secretari, o d'altres en què es veuen implicats ja que van a buscar consell o solució al jutge Crònides. En total són catorze els relats, als quals cal sumar el pròleg -en què Mallol Fontcalda en primera persona ens fa la pertinent introducció- i un text a mode d'epíleg -que és una carta del jutge al secretari anys després.

Alguna de les històries que ens relata ens conviden al somriure, per exemple, quan en construir-se un nou cementiri al poble, hi va haver una competició entre les famílies benestants per veure quin seria el primer difunt que l'estrenaria. O aquesta altra, quan un iaio de 75 anys, quan en tenia 50, va calcular el temps que li quedava de vida segons la mitjana de la família, segons els seus càlculs li quedaven vint-i-cinc anys, així que tenint en compte el patrimoni de què disposava, va fer els càlculs, i s'ho va anar venent tot, el problema va ser quan ja ho tenia tot venut i gastat, i continuava gaudint de bona salut i sense un duro.

Tot plegat, una mostra de l'univers literari i del particular estil de la prosa de Jesús Moncada.

50 anys de la I Gala de la Pubilla Comarcal

Els anys seixanta va ser el moment en què la vila d'Ascó va incorporar les figures de la Pubilla i les Dames com a protagonistes de la festa major. Era l'any 1963, i deixava d'escollir-se Miss Ascó, una figura ja present a la festes majors d'abans de la guerra, en què es triava d'entre les noies presents al ball l'última nit de festes, rebia un ram de flors i un mantó de manila com a premi, i obria el ball.

Poc temps després de disposar de Pubilles es va introduir l'elecció de la Pubilla Comarcal en un principi, i més endavant la Pubilla Intercomarcal (de la Ribera, Terra Alta i Priorat), un acte que al llarg de quatre dècades (fins el 2004) va ser un dels plats forts de la festa per la presència de gent de diversos pobles de la contrada i per ser un acte genuí de la festa d'estiu d'Ascó. 

D'això es compleix enguany el 50 aniversari. Era el 22 d'agost de 1966 quan es va convocar per primer cop la Gala d'elecció de la Pubilla de la Comarca, títol que va recaure per primer cop en la jove de Vinebre Maria Dolors Poquet Pros.

Carmel Biarnés, des de les seves col·laboracions a la publicació La Antorcha de Flix en va deixar constància:

"Encara és viu en nosaltres el record del Festival que amb tanta brillantor i simpatia tingué lloc en la nit del 22 d'agost del 1966, amb motiu de la Festa Major, en el transcurs del qual fou elegida Pubilla de la Comarca, la senyoreta Ma DOLORS POOUET, de Vinebre, ¡ en el que Ascó es sentí molt honorat amb la presència de la Pubilla de Catalunya, Srta. CAROLINA SEGÒVIA i les Pubilles Reines de les Festes i Cort d'Honor dels pobles de Flix i Vinebre. L'acte era cosa nova i, com és natural, un xic carregat d'expectació i amb els seus recels, però la realitat evidencià, dintre del possible, un encert d'organització i transcorregué en una perfecta harmonia de finor, alegria i respecte, estant present tot el poble que en sortí molt satisfet ¡ que felicitem pel seu comportament ben correcte per cert. La Comisió aprofita aquestes notes per tal de fer públic el seu sincer agraïment per la valuosa col·laboració que es va tenir per part de les Autoritats, Comissions de Festes, Pubilles i Corts d'Honor dels pobles que prengueren part en el concurs, i a la vegada ens plau fer avinent que degudament assessorats pel Sr. En Valentín García, periodista de Solidaridad Nacional, portaveu i capdavanter dels festivals per a elegir les Pubilles a Catalunya i, que en aquesta encertada campanya ha anat ja més enllà de les nostres terres catalanes amb el bon fi d'estrényer més la germanor entre les diferents regions espanyoles per mitjà de les seves Pubilles, representació genuïna dels valor morals i personals de la dona (...)"

Festival de Pubilles 1969.
Cedida per Josep Miquel Ribes

Supercampions

F.C. BARCELONA 

Campió de la Supercopa d'Espanya 2016

  

Sevilla FC 0 - FC Barcelona 2

FC Barcelona 3 - Sevilla FC 0

Remembrant la festa major de 1946

A les portes de la festa major de 1946, es va fer arribar a totes les famílies un programa d'actes en què, malgrat les dificultats evidents de la major part de les famílies, des de l'organització es procurava mantenir certa normalitat i oferir un ventall d'activitats religioses però també lúdiques en aquells primers compassos de la tardor.

Aquesta és la salutació que, setanta anys enrere, va preparar la comissió organitzadora "de los festejos" per adreçar als veïns i veïnes d'Ascó.

***

Salutación

Con ímpetu y jolgorio juvenil, lanza esta villa a los cuatro vientos su pregón ardiente, anunciador de la magnificencia y esplendor de sus próximas jornadas, que como manojo de rosas en flor esparce su fragancia de néctar maravilloso por los ámbitos de nuestra tierra rebosada de una sana alegría e impregnada de un alto sentimiento de fe y amor hacia su predilecto Arcángel San Miguel.

Estos días rebosados de un optimismo vivificador, donde el gozo y la ilusión brilla en la mirada de los jóvenes asconenses; y despide destellos de interés y simpatía a los que atraídos por los magnos festejos han acudido a la llamada de sus familiares.

El Iltre. Ayuntamiento de esta localidad y la Comisión Organizadora de las Fiestas, desean con toda sinceridad que esta nueva conmemoración del Arcángel San Miguel, sea grata a todos, con la seguridad de que aquellos que desparramados por las provincias y comarcas hermanas, nos han honrado con su presencia quedarán altamente complacidos y guardarán grato recuerdo de esta simpática villa y de su Fiesta Mayor.

LA COMISIÓN

Fosses comunes a la Ribera d'Ebre

Avui el Diari de Tarragona s'ha fet ressò d'una notícia sobre les fosses comunes a diferents comarques de la demarcació, en concret, del projecte de la URV encapçalat per l'historiador Josep Sánchez Cervelló, i de Josep Munté. Les comarques on es farà la tasca de localització són el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, i posteriorment es faran les tasques d'exhumació dels cossos. 

La notícia s'acompanya amb aquest mapa de les comarques de Tarragona sobre les possibles localitzacions de fosses així com aquelles que estan confirmades.

Consultant la web  http://fossesirepressio.cat/ que recull les fosses comunes  hi trobem la següent informació sobre les fosses comunes probables (Ascó, Móra d'Ebre i Ginestar) i la confirmada a la comarca de la Ribera d'Ebre (Serra d'Almos)

• Terme municipal d'Ascó: Amb referència Ascó es recullen les morts de diversos soldats republicans que foren executats després de ser fets presoners. Tot i que actualment no se sap on foren inhumats aquests soldats, sí que per altres situacions semblants ocorregudes arreu es pot pensar que foren enterrats en fossa comuna, encara que actualment no estigui localitzada
• Cementiri de Móra d'Ebre: L'historiador local Artur Cot ens confirma una fossa al cementiri i diferents enterraments al municipi, degut sobretot a la gran quantitat d'hospitals de campanya que es van instal·lar per la zona. El diari el Punt, el setembre de 2007, publicà que Móra d'Ebre albergava les restes de soldats republicans que, en els últims dies de la batalla de l'Ebre, no van poder creuar el riu per rebre atenció mèdica ni per reforçar les tropes que lluitaven a les serres de Pàndols i Cavalls contra l'exèrcit franquista.
• Terme municipal de Ginestar: A partir d'un testimoni se sap que els ferits del front de l'Ebre, després de passar per Móra la Nova, anaven cap a Ginestar. Abans d'arribar-hi hi ha un lloc que en diuen la Masó, que no ha pogut ser localitzat.
• Cementiri de la Serra d'Almos: La proximitat geogràfica de la Serra d'Almos (8 km) amb el riu Ebre, va convertir aquest indret en una posició de la immediata reraguarda republicana. 
  Igual que en altres poblacions (Guiamets, Torre de Fontaubella o Pradell de la Teixeta), l'exèrcit republicà hi va instal·lar un hospital militar, que en el cas de la Serra d'Almos, es va ubicar al mas d'Alerany, un edifici de grans dimensions cololectivitzat el 1936, al començament de la guerra. 
  L'hospital de la Serra d'Almos era un dels considerats punts d'evacuació, on arribaven els soldats ferits per a ser curats o transportats cap a altres hospitals de la reraguarda. Segons el seu estat, els ferits eren traslladats al tren-hospital dels Guiamets. 
  Els soldats que moriren al mas d'Alerany eren enterrats en dues rases obertes al cementiri de Serra d'Almos, al lateral esquerra segons s'entra. Hi ha una llista amb els noms de 179 soldats morts entre el 20 de setembre i el 21 de novembre de 1938.

Mujeres silenciadas en la Edad Media, de Sandra Ferrer

L'amiga Sandra Ferrer ha publicat en paper el llibre Mujeres silenciadas en la Edad Media (Punto de Vista Editores) tot i que des de feia uns mesos ja estava disponible en format digital. Sandra, que és llicenciada en periodisme, té una faceta d'investigadora de la història, i com a bona periodista, també de divulgadora. No únicament per aquest llibre sinó pel seu actiu blog (www.mujeresenlahistoria.com) o les seves col·laboracions en la revista d'història Clio.

Amb el títol de l'obra es fa evident el contingut del mateix ja que ens contextualitza l'època (Edat Mitjana) i les protagonistes (les dones). L'objectiu final d'aquest assaig és posar llum sobre un període de la nostra història en què les dones (o si més no la immensa majoria) eren invisibles a ulls de la societat en qualsevol dels àmbits. Per tant, el relat de la història s'ha anat construint deixant de banda el món de la dona, o simplement disposar de la seva mirada. Les dones tenien assignat un paper (normalment d'esposa i mare) i difícilment podien desenvolupar-se en els altres camps. Aquest llibre vol posar en relleu les excepcions i com no, oferir una mirada femenina a aquest període històric.

En primer lloc comença oferint un repàs a quins eren els models establerts (esposa submisa i mare abnegada), i també aquelles que optaven per la vida religiosa. També ens presenta dos dones que van apareixent al llarg del llibre i que poden simbolitzar el rol de la dona medieval: la Marie (una jove i tenaç artesana del gremi tèxtil, com el seu espòs) o la Jeanne (una camperola).
Però ens ofereix un ventall de dones que van decidir no seguir el camí marcat per la societat i van apostar per destacar en diferents àmbits, i sovint amb l'èxit d'haver-ho aconseguit. És així com en aquest repàs a la dona medieval apareixen escriptores, trobadores, místiques, il·luminadores, compositores, doctores, matrones i sanadores, bruixes i heretges, abadesses, santes i beguines, i constructores. Del nombrós grup de dones que són protagonistes, potser destaquen de manera especial les biografies d'Hildegarda de Bingen o de Christine de Pisan, aquesta última considerada una de les primeres feministes de la història.
Per anar tancant la ressenya, destacaria el llibre en el seu conjunt, però especialment la gran tasca de documentació que ha dut a terme i que és fruit de molt temps de dedicació, però també la passió que hi posa, que fa que el relat flueixi.