Missatge de la Flama del Canigó 2020

Un any més renovem la Flama del Canigó, i ho fem en una situació adversa i plena d’incerteses. Malgrat les dificultats, una petita gran xarxa col·lectiva fa possible, també aquest any, que la flama que es regenera al cim del Canigó arribi a tots els indrets de casa nostra. A cada ciutat, a cada vila, a cada barri, a cada balcó. Treballant col·lectivament per un objectiu comú.

Un projecte que demostra, com tants altres, com és aquest país. Un país que té la seva principal fortalesa en la gent que el conformem. Ho hem vist, també, aquests darrers mesos, en la manera com hem afrontat la pandèmia: tothom assumint el seu paper, la seva part de responsabilitat individual i col·lectiva. Són moments en què la solidaritat i el suport mutu s’han convertit en la base per seguir endavant.

És evident que aquesta situació ha estat un cop fort per a tothom, aquí i arreu del planeta. Canvis d’hàbits, increment de les desigualtats, qüestionament de drets i llibertats, pèrdua de gent estimada…

Enguany aprofitem aquest moment de l’encesa de la Flama a cada racó del país, no només per reivindicar la unitat de la llengua i la lluita pels drets i les llibertats dels Països Catalans, sinó també per recordar totes aquelles persones que ja no hi són i que trobem i trobarem a faltar.

Volem destacar tota aquella gent que manteniu encesa la Flama, dia rere dia, any rere any. Una Flama que, passi el que passi, no s’apaga mai.

Visca la Flama del Canigó!
Visca els Països Catalans!

Aquest missatge ha estat escrit coralment per:
Glòria Bassets, metgessa; Marc Ferrer, bomber; Carles Furriols, metge; Elena Gual, mestra; Lluís Marmi, llibreter; Mireia Mena, pagesa agroecològica; Joan Molins, alumne d’escola; Elisabeth P. Cuscó, infermera; Marco Ruggero, transportista; Pili Sanmartín, viticultora.

Tots ells són representants d’alguns dels sectors que han tingut un paper clau en la situació generada
per la COVID-19.

Juny de 2020

Festa de Sant Joan - Ascó 2020

Manifest del Dia Universal de la Sardana 2020

Estimats sardanistes i gent enamorada de la sardana, 

Us agraeixo que m’hàgiu fet l’honor d’escriure el manifest del Dia Universal de la Sardana i així poder enllaçar les meves paraules a les d’aquells que m’han precedit. 

Aquest any 2020 vivim una de les crisis més greus que no hauríem pensat mai. L’epidèmia COVID19 ens ha submergit en una crisi sanitària i social, sense precedents, que ens ha tingut tancats a casa durant tres mesos. Les activitats culturals s’han hagut de traslladar al món digital. A poc a poc, amb prudència i amb les mesures sanitàries corresponents, anirem recuperant la vida social activa i presencial. 

Us felicito, Confederació Sardanista de Catalunya, per mantenir any rere any aquesta commemoració i fer ben viva la sardana entre nosaltres. Quin encert que enguany la sardana commemorativa sigui Cantant l’amor del compositor escalenc Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu, en motiu dels 150 anys del seu naixement i de la celebració de l’Any Xaxu. Què hi ha de més necessari i bell que cantar l’amor? Diuen els entesos que les sardanes de l’Avi Xaxu són les més violentes, les més ferotges, de més èxit. Sardanes que conserven l’espontaneïtat i la força expansiva. I en va compondre més de cinc-centes! 

De totes les llegendes que intenten explicar els orígens ancestrals de la sardana, me n’agrada molt particularment una. És aquella que diu que algunes tribus atàviques dansaven formant una rotllana al voltant del foc. El seu propòsit era imitar el moviment dels astres, escrit a la volta del cel suspès sobre les seves testes. 

Segons la prolongació d’aquesta llegenda, les tirades curtes de la sardana simbolitzarien la nit, mentre que les tirades llargues representarien el dia. M’agrada imaginar l’espurneig del foc, les mans acoblant-se, els crits d’exultació dels dansaires, els peus que buscaven un ordre, la joia penetrant la nit compacte i mineral. Em sembla fascinant celebrar aplecs i ballades per renovar aquest bell moviment de palpitació universal. 

Avui, aquí, celebrem un acte que subratlla el valor social de la cultura popular i la potència de l’associacionisme cultural en la transmissió de valors com són la participació, la cohesió social i la integració. Amb tota la raó del món, Manuel de Pedrolo deia: “Cultura no solament ho és l’art, sinó totes les formes de manifestació d’una comunitat. Cultura és la mateixa manera de viure que té un poble”. 

I és així. La cultura popular i tradicional no només és una forma de representació cultural d’una tradició, sinó que també és una forma d’expressió que acumula una gran dosi de coneixements i tècniques assentades i compartides a través d’oficis i de pràctiques col·lectives llegades de generació en generació. 

En aquest sentit la sardana forma part del nostre patrimoni immaterial, i en l’actualitat expressa la seva força estètica gràcies a la singularitat de la cobla i a l’alt nivell dels seus intèrprets. 

Aquest dia d’enaltiment de la sardana remarca la capacitat del sardanisme per presentar uns continguts tradicionals adaptats a criteris de modernitat i d’alta qualitat artística i de valor escènic. 

És per això que, avui, és un goig entrellaçar les mans amb tots vosaltres, en el pensament, amb la confiança de fer-ho realitat ben aviat, i sotmetre’ns a aquest ordre de la sardana, un ordre que Josep Pla, en una passada de màgia de les seves, qualificava de voluptuós. 

Vostra,
Mariàngela Vilallonga 
Consellera de Cultura

Liceu a la fresca: Carmen de Bizet

Un any de govern

Aquest 15 de juny s’ha celebrat el primer aniversari de la constitució dels consistoris que va donar lloc a un equip de govern renovat a l’ajuntament d’Ascó, conformat per la coalició entre PER TU i ERC. Un any que quedarà marcat en la ment de tothom pels efectes de la COVID-19 i que, igual que la resta d’àmbits de la vida, ha condicionat la gestió municipal.

En aquests 12 mesos l’equip de govern hagués volgut implementar des del minut zero els programes electorals amb què van ser escollits, i tot i que tenint-los presents en el full de ruta de tot el mandat, ha calgut destinar molts esforços en desencallar projectes i temes que en alguns casos s’han arrossegat durant tota una dècada i cap govern fins ara havia tingut la gosadia d’enfrontar-se amb voluntat de donar-los solució. Així que en aquest temps hem vist com la fibra òptica ja és una realitat, s’ha encarrilat per fi el projecte d’electrificació rural i ja s’ha rebut la resolució de la Comissió Jurídica Assessora per aportar solucions i seguretat als pisos del carrer Unió.

Però hi ha hagut altres temes heretats que calia resoldre com les goteres del Pavelló, la coberta de les pistes de pàdel i les obres de l’escorxador. A més, s’ha estat treballant perquè en les properes setmanes i mesos es pugui actuar als carrers Alta Castell i de Baix.

La formació és un eix central sobre el qual ha de pivotar la diversificació econòmica de la població, així que s’ha aprovat un Pla Anual de Formació, del qual ja s’han pogut posar en marxa quatre accions. A més, s’ha habilitat la Biblioteca Municipal com aula d’estudi, donant resposta a una demanda de molts joves estudiants del poble.

El govern ha volgut estar pròxim amb els empresaris i comerços locals amb el propòsit de fomentar els productes i els serveis locals. Hi ha hagut reunions en diverses ocasions, així com amb les entitats locals, per tal d’afavorir dinàmiques de cooperació entre elles.

Hem engegat dos plans d’ocupació que han permès que entre 2019 i 2020 s’hagin ocupat 42 persones en el Pla No T’Aturis; a més 4 persones de suport van ser contractades l’estiu passat per oferir els seus serveis en diferents dependències municipals i 1 jove en el Pla de Garantia Juvenil.

En matèria d’infraestructures, a ressaltar la inspecció que s’ha estat fent a bona part de la xarxa de clavegueram per poder detectar anomalies i avaries, i properament s’espera dur a terme aquestes tasques al sector de la població que manca. Amb aquests treballs es podrà realitzar un planning de manteniment de la xarxa. Una altra infraestructura bàsica amb desenes de quilòmetres en el nostre terme són els camins, per això s’ha impulsat un Inventari de Camins, i ja s’ha actuat al camí del Catanà i actualment s’està treballant al camí de les Piles.

Hem recuperat la pista poliesportiva que permetrà oferir un nou espai de pràctica esportiva i de lleure, mentre que a la piscina s’hi han realitzat algunes millores per oferir un millor servei als usuaris: accessibilitat per les persones amb mobilitat reduïda i habilitació d’una zona de picnic .

Les obres al magatzem de Rita s’han reiniciat a bon ritme, i en aquests dotze mesos hem pogut conservar les restes arqueològiques d’època medieval que s’hi van trobar, i s’ha conservat part de la coberta (havent restaurat aquells cavallets que la sostenien i es trobaven en un millor estat). A més, malgrat no formar part del projecte inicial, s’està condicionant l’espai exterior que millorarà la mobilitat en aquella zona de la població.

Hem treballat les polítiques mediambientals i d’eficiència energètica, per això s’està substituint l’enllumenat a lluminàries tipus led, i s’està tirant endavant un projecte de millora quant a la despesa energètica del Casal Municipal.

Finalment, s’ha volgut posar èmfasi en la comunicació com una eina de transparència, ja sigui fent difusió de les notes de premsa en els mitjans de comunicació de proximitat, com amb l’ús de les xarxes socials per mantenir informada la població sobre les accions realitzades pel govern municipal. També s’ha ampliat els continguts accessibles de la pàgina web i del canal de transparència.

Un any intens que tot i la feina feta, només és l’inici del camí per poder preparar amb èxit els reptes que esperen a Ascó en els propers anys.

Santa Paulina d'Ascó

En un programa de la festa major dels anys cinquanta del segle passat apareix un text dedicat a Santa Paulina, patrona d'Ascó, i a qui es dedica el segon dia de la festa major. Diu així:

Desde tiempos remotos que la ribereña villa de Ascó, siente por esta Virgen y mártir, devoción especialísima. En honor suyo celebramos el segundo día de la Fiesta Mayor. Elocuentes pruebas de la de nuestros antepasados la tenemos en el maravilloso Altar, estilo barroco, que levantaron en la mejor Capilla de la Parroquial Iglesia, con una zocalada de estilo catalán del siglo XVII de incalculable riqueza artística, este rico mosaico ha sido recuperado en parte.

Una piadosísima tradición nos refiere que nuestra excelsa Patrona, llegó a este término municipal por las mansas aguas del río eminentemente español. En el lugar de donde por voluntad divina se encontró, la devoción de nuestros progenitores elvantó -aunque no se llegó a terminar- una Capilla. Durante años y años, éste fue lugar de especialísimas veneraciones de todos los habitantes de esta villa. Causas que no son del caso enumerar aquí, quebraron tan laudable tradición.

La Capilla de la Parroquia ha sido hasta nuestros días, lugar de cita en todos los casos en que se necesitaba protección divina. En épocas de pertinaz sequía, se ha implorado al Señor por mediación de nuestra Bienhechora siendo siempre escuchados nuestros ruegos.

Por singular coincidencia la actual imagen de la Santa, para llegar a esta localidad, siguió también el suave y ténue camino de las aguas del Ebro, venerándose con especial devoción en su altar provisional.

Imitando la feliz frase de un prócer hijo de Ascó, diremos, que la Fiesta de Santa Pauilina juntamente con las otras que constituyen la mayor, es la Pascua asconense, ya que durante estos días acuden como en sus Pascuas los antiguos pueblos, todos los muchos hijos de la localidad que impulsados por un alto espíritu de laboriosidad y superación andan dispersos por los lejanos ámbitos de la Patria.

Santa Paulina - Ascó 2020