dimecres, 28 de març del 2018

Sindicat Agrícola Beat Pere Sans (1918)

Fa uns mesos, en aquest mateix Rogle, recordàvem el centenari de la Societat Obrera Agrícola d'Ascó (creada el maig de 1917), doncs bé, uns mesos després, el març de 2018 es creava el Sindicat Agrícola "bajo la protección del preclaro hijo de dicha villa, el Beato Pedro Mártir Sans", motiu pel qual van acordar fixar la festa la fundació el 26 de maig, "fecha de su glorioso martirio". La seu social es va establir al carrer de l'Hospital número 2, on avui en dia es troba la casa de la vila.
Per ser admès soci del Sindicat calia ser propietari i "observar buena conducta social y moral".
L'article 8 del reglament resumeix ben bé l'objecte de l'entitat: "facilitar el crédito entre los labradores para fomento y desarrollo de la Agricultura y sus diferentes derivaciones. Para conseguir su objeto, la Junta estudiará los medios más económicos y de mejor garantía para adquirir abponos y materias químicas; manera y forma de poder adquirir semillas y géneros, prescindiendo de intermediarios y procurará extraer sus frutos, siempre con la mayor ventaja para los socios".
Com a complement del Sindicat, es va crear en el seu interior u na secció "por la mayor armonía que debe reinar entre los propietarios y sus arrendadores, medieros y jornaleros" que preveia que aquests poguessin gaudir dels avantatges i seccions del sindicat, "excepto las de crédito o préstamos". Per poder formar part d'aquesta secció havien d'aportar de capital social 100 pessetes els mitgers i arrendadors, i de 50 pessetes els jornalers. Si bé l'obligació era aquesta quota d'ingrés, entre els drets que adquirien era, a part de participar de les seccions de socors, mutualitat, cooperació... hi havia "que se les dé trabajo en preferencia por los propietarios del mismo. Al efecto habrá en el local social una pizarra en la que se anotarán los que se hallen sin trabajo".
La primera Junta va quedar constituïda pel consiliari, càrrec que ocupava el prevere Josep Biarnés Jordà, sota la presidència de Josep Monté Jordà. El vicepresident era Joan Jordà Jornet, i actuava de secretari Francisco Serra Roigé. Els vocals van ser Ramon Jordà Vallespí, Isidro Ribes Buixeda, Miquel Ribes Grau, Josep Maria Serra Montané, Joaquín Borràs de March i Antonio de Salvador d'Aiguavives.

dilluns, 26 de març del 2018

Joana Biarnés


Queden pocs dies, però fins el dia 2 d'abril encara es pot visitar al Palau Robert de Barcelona l'exposició "A contracorrent" de la primera fotoperiodista catalana i espanyola, Joana Biarnés Florensa.
La mostra recull una selecció de 90 fotografies que retraten l'Espanya de la postguerra, i que corresponen a l'època en què Joana va treballar al diari "Pueblo" (1963-1973). Si damunt el dia de la visita coincideix en què et pot explicar de primera mà alguna de les interioritats de les imatges, realment ets ben afortunat. Cada instantània capta un batec en blanc i negre, però ple de vida.
Té una trajectòria farcida de vivències i anècdotes, d'algunes ben sucoses, com quan es va colar a l'habitació de l'hotel on estaven allotjats els Beatles quan van actuar per primer cop a Madrid i Barcelona. O com va sorgir una fotografia de Salvador Dalí després d'un àpat a casa seva. 
Cal dir que parlant amb la Joana, vam tenir ocasió d'evocar records dels estius d'infantesa viscuts a Ascó, quan visitava els iaios materns, ja que com ella ens va dir, la seva mare, Rosario Florensa Montané era filla de Rondillo, un dels barquers del nostre poble. D'altra banda, el seu pare, Joan Biarnés Jornet, també descendia d'Ascó, tot i que en el seu cas, ja no hi va néixer -els seus pares, tots dos d'Ascó, es van traslladar a Barcelona per motius laborals.

diumenge, 25 de març del 2018

Bases del XXXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre


Els treballs han d'estar escrits en llengua catalana, han d'estar corregits degudament i han de ser inèdits. A més, i no poden haver estat guardonats en altres certamens literaris, ni estar compromesos, en tràmit de publicació o presentats en altres premis pendents d'adjudicació.

Extensió: De 75 a 150 fulls. Les pàgines han d'anar numerades, l'interlineat ha de ser d'1'5, el tipus de lletra Times New Roman, i la mida del cos 12. 

Presentació: Els treballs s'han de presentar enquadernats. Se n'han de fer arribar 5 còpies per als membres del jurat.

Els treballs no poden anar signats. A la portada s'hi ha de fer constar el títol i han d'anar acompanyats d'un sobre tancat, a  la part exterior del qual cal que hi hagi escrit exclusivament el títol. A l'interior, s'hi ha de fer constar el nom, els cognoms, la data de naixement, el núm. de document d'identitat, l'adreça i el telèfon de l'autor/a. 

Termini d'admissió: El 31 de maig de 2018. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 31 de maig de 2018 o anterior.

Dotació: 3.000 Euros

Veredicte i atorgament: El dimecres dia 22 d’agost de 2017, al Local del Cinema, plaça de l'Ajuntament 7, de Vinebre.

Altres condicions: L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. L'obra serà editada per Cossetània Edicions. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició- no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. 
L’Ajuntament de Vinebre no està obligat a retornar els treballs no premiats, si no han estat recollits dins del termini de 30 dies següents a la data del premi. L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i al de presentació de l’obra editada. 

Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

Tramesa: Personalment o per correu certificat a:
Ajuntament de Vinebre
Regidoria de Cultura
Carrer de la Torre, 22
43792-Vinebre

dissabte, 24 de març del 2018

Front unitari per la democràcia

Declaració del president del Parlament per una resposta unitària en defensa dels principis democràtics i dels drets civils i polítics

Palau del Parlament, 24 de març de 2018

Com a president del Parlament de Catalunya, acompanyat d'expresidents, diputats, exdiputats i representants de la societat civil, compromesos tots amb la defensa dels drets civils i polítics, m'adreço al poble de Catalunya davant la gravetat de la situació política i democràtica que viu el nostre país. 

Ens trobem en un context d'involució democràtica sense precedents. Els darrers temps hem vist com es retallaven i vulneraven progressivament drets fonamentals. Hem vist com es perseguia policialment un referèndum, i com es reprimia violentament les persones que hi havien anat per votar.

L'escalada de vulneracions de drets fonamentals perpetrades des de les institucions de l'Estat va fer ahir un nou salt, inacceptable per a tots els demòcrates.

Perquè criminalitzar idees polítiques legítimes, i considerar accions polítiques pròpies d'una democràcia com a fets delictius, no és justícia, és repressió.

Perquè empresonar persones per les seves idees polítiques, i denegar la llibertat a qui no renuncia als seus ideals legítims, és acabar amb la llibertat ideològica. 

Són accions que vulneren els drets civils i polítics que sostenen l'estat de dret. 

Les injustes decisions preses ahir pels tribunals signifiquen un pas més. Un pas dolorosament contundent i definitiu en el marc de la repressió política i la vulneració dels drets fonamentals de la ciutadania d'aquest país. 

El que vam patir ahir, és un atac al cor de la democràcia.

En conseqüència, ningú no pot restar indiferent davant d'aquest atac. Ens interpel·la a totes i tots els que estimem la democràcia, la justícia i les llibertats, amb independència de les nostres opcions partidistes i ideològiques.

Tenim representants polítics a la presó i a l'exili. Tenim el Govern de la Generalitat intervingut. I un Parlament assetjat pels tribunals, al qual no es permet desenvolupar lliurement les seves funcions, inclosa la primera i essencial, la d'elegir el President de la Generalitat.

Ignorant la separació de poders, atacant els drets polítics dels successius candidats, i amb ells, els drets polítics de la ciutadania, no ens han obligat a suspendre un ple o una investidura, han suspès la democràcia.

Ja n'hi ha prou.

Han suspès la democràcia, i només podrem recuperar-la des de la fermesa i la unitat de tots els demòcrates.

No els vull proposar retòrica, els proposo dignitat. No els demano laments, els demano respostes. Els insto a formar, des d'ara mateix, un front unitari en defensa de la democràcia i dels drets fonamentals.

Un front transversal, basat en el respecte de la pluralitat. 

Una aliança de tots els demòcrates per a exigir -i aconseguir- la llibertat de les persones perseguides per haver posat en mans de la ciutadania les decisions sobre el futur polític d'aquest país. Perquè el seu empresonament és injust. És innecessari. És indigne d'un país democràtic. És propi d'un règim autoritari.

Aquest no és un embat de banderes, sinó de valors universals. Per això, emplaço els demòcrates d'Espanya, d'Europa, d'arreu del món, a fer-nos costat. Que siguin solidaris amb nosaltres, com nosaltres ho hem estat tantes vegades en la defensa de la pau i la llibertat.

La sensació d'indefensió i d'injustícia és molt gran. Però la resposta, ara més que mai, ha de ser cívica, pacífica, democràtica i massiva. I ha de ser política. Posem la política al centre. Ara, és l'hora de la política.

Són moments greus. Però és precisament en les hores greus quan hem de demostrar la nostra fermesa, les nostres conviccions, el nostre compromís amb les persones, amb la democràcia, i amb el país.

Que tothom que avui viu la grisor d'aquests moments estigui segur que aquest país sempre continua endavant, digne i amb el cap ben alt.

Malgrat la duresa de l'embat que hem rebut, vull transmetre un missatge d'esperança. Estic convençut que si actuem conjuntament, des de la societat i les institucions, si som persistents, si ens mantenim ferms, si perseverem en la defensa dels principis democràtics, no només aconseguirem posar fi a les imposicions i la repressió, sinó que podrem aspirar -cadascú des de les seves legítimes opcions polítiques- a construir un país millor, més just i més lliure.

Mantinguem fermes les banderes de la dignitat i la democràcia. Conjurem-nos per defensar els drets civils i polítics d'aquest poble. Construïm conjuntament un futur d'esperança i llibertat per a totes i tots.

Visca la democràcia i visca Catalunya.
NacioDigital

divendres, 23 de març del 2018

... per cada fulla caiguda als arbres hi neix un tany

LES QUATRE BANDERES 
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.

Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat.
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulles
 no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
jo no em canso d'esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.

De dos amors que tenia, 
l'un en terra, l'altre en mar, 
el de terra l'empresonen, 
l'altre viu exiliat. 
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar.

Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.

Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tos plegats.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.

MIQUEL MARTÍ i POL

dimecres, 21 de març del 2018

Dia Mundial de la Poesia


LA POESIA

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

MARC GRANELL

dissabte, 17 de març del 2018