Ahir dissabte va tenir lloc la presentació del llibre de fotografia antiga i receptari de cuina Clotxina de retratos, una nova aventura de la col·lecció La Galvana que he tingut ocasió de compartir amb Lourdes Ambrós i Biel Pubill.
Anna Llop i Laura Mur, mestres i autores del llibre Coques i corassons, van ser les encarregades de fer una presentació amena, distesa, sentida... Cal agrair el seu bon fer, la seua predisposició i interès, i la capacitat de transmetre allò que creiem que es pot trobar en aquest nou àlbum de fotos i recull gastronòmic. Gràcies!
Us transcric un fragment de les paraules que vaig tenir ocasió d'adreçar en l'acte d'ahir:
Doncs enguany hi ha canvis evidents. No únicament hem aplegat fotografies sota un mateix fil conductor, sinó que podem trobar més de setanta receptes de cuina tradicional d’Ascó, i com passa en aquests casos, de la nostra contrada.
Ha estat habitual que la gent, sempre generosa en els seus comentaris, hagi dit que els llibres de la col·lecció els ha permès evocar, que els ha despertat sensacions, que els ha traslladat fins aquell racó més nostre on hi tenim desats els records. I des d’allí, han anat descabdellant un fil que els ha permès recuperar rostres, somriures, emocions...
Una fotografia reflexa una imatge que ens transporta en el temps, ens situa en algun lloc on només d’aclucar els ulls ja notem les rialles d’un dia de la mona al de fora, el cric-crac del carro de camí del tros, l’olor de fum de les festes d’hivern, la fressa del tràfec diari al riu, el garbo de les dones a la cuina, l’asgorfa o el rebost.
El mateix ens passa amb el menjar, i més si fa temps que no el tastem. Assaborir una llesca de pa amb xocolata et remet a la infantesa, un auberge collit de l’arbre en un dia de reg mentre l’aigua va circulant per la sèquia o unes figues gustoses menjades a l’ombra de la figuera.
Així que aquest any Clotxina de retratos permet que els records ens arribin també pel gust.
Anna Llop i Laura Mur, mestres i autores del llibre Coques i corassons, van ser les encarregades de fer una presentació amena, distesa, sentida... Cal agrair el seu bon fer, la seua predisposició i interès, i la capacitat de transmetre allò que creiem que es pot trobar en aquest nou àlbum de fotos i recull gastronòmic. Gràcies!
Us transcric un fragment de les paraules que vaig tenir ocasió d'adreçar en l'acte d'ahir:
Doncs enguany hi ha canvis evidents. No únicament hem aplegat fotografies sota un mateix fil conductor, sinó que podem trobar més de setanta receptes de cuina tradicional d’Ascó, i com passa en aquests casos, de la nostra contrada.
Ha estat habitual que la gent, sempre generosa en els seus comentaris, hagi dit que els llibres de la col·lecció els ha permès evocar, que els ha despertat sensacions, que els ha traslladat fins aquell racó més nostre on hi tenim desats els records. I des d’allí, han anat descabdellant un fil que els ha permès recuperar rostres, somriures, emocions...
Una fotografia reflexa una imatge que ens transporta en el temps, ens situa en algun lloc on només d’aclucar els ulls ja notem les rialles d’un dia de la mona al de fora, el cric-crac del carro de camí del tros, l’olor de fum de les festes d’hivern, la fressa del tràfec diari al riu, el garbo de les dones a la cuina, l’asgorfa o el rebost.
El mateix ens passa amb el menjar, i més si fa temps que no el tastem. Assaborir una llesca de pa amb xocolata et remet a la infantesa, un auberge collit de l’arbre en un dia de reg mentre l’aigua va circulant per la sèquia o unes figues gustoses menjades a l’ombra de la figuera.
Així que aquest any Clotxina de retratos permet que els records ens arribin també pel gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada