Us apunto una reflexió que fa en el seu article dominical al diari AVUI (04/05/08) l’Estefania Carreño i que fa així: (...) És bonic i necessari que algú s'adoni de les coses positives que fas, o de les bones qualitats que tens i saps aprofitar, perquè et dóna energia per continuar pel mateix camí, un camí que probablement estarà ple d'esforç i entrebancs però al cap i a la fi, recompensat. I si necessitem aquest reconeixement no l'hauríem de refusar quan ens el donen. Jo proposaria a les escoles que dediquessin part del temps a l'aula a fer pràctiques de rebre elogis i d'elogiar els altres. (...)
No sé si estem prou preparats per rebre elogis, el que sí que tinc clar és que en una aula els elogis entre iguals escassegen.
No sé si estem prou preparats per rebre elogis, el que sí que tinc clar és que en una aula els elogis entre iguals escassegen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada