L'home de la maleta

L’home de la maleta de Ramon Solsona, Premi Sant Jordi 2010, és una novel•la llegidora i que ens presenta un senyor de més de setanta anys, vidu, que decideix vendre la casa i anar a passar un mes a cadascuna de les cases de les seves tres filles. Però la idea no acaba de resultar prou reeixida perquè sovint no encaixa ja sigui pel seu individualisme i les seves dèries, o bé perquè les respectives famílies, totes elles prou peculiars, no l’acaben d’entendre. A partir d’aquesta situació i a mode de crònica autobiogràfica fa un anàlisi particular del món d’avui en dia i com ha anat canviant en el temps.
M’ha agradat la forma amb què sense embuts –encara que no ho comparteixi- parla de coses políticament incorrectes com els nous models de família o de l’ús de les noves tecnologies, ell que encara escriu amb la seva Olivetti. També la manera d’utilitzar un llenguatge viu, del carrer, com una persona d’aquesta generació, tot i que això acaba suposant l’ús de barbarismes o d’expressions populars alguns en franc desús.
No deixa de ser una forma d’expressar el seu desconcert davant d’aquest món tan canviant i que el temps l’ha deixat descol•locat. Aquest desconcert li serveix de pretext per fer balanç de la seva vida i ens exposa les seves vivències com a nen orfe que passa la infantesa a la Casa de la Caritat, com ha viscut l’absència de progenitors que és una ferida que ha anat arrossegant al llarg de la vida, la seva relació amb dos altres companys d’orfanat amb qui va compartir afició o professió musical...
Una lectura interessant i amb un final... inesperat.