Si no fos que estem parlant de temes seriosos, tot plegat faria riure. Observar escenes tan absurdes com escoltar des de la política com pretenen canviar criteris científics per denominar una llengua. Escoltar com la consellera d'Educació i Cultura d'Aragó -Dolores Serrat- considera que la llengua que parlen més de 60.000 ciutadans administrativament aragonesos ha de denominar-se de manera que no es pugui confondre amb d'altres llengües. Tal qual ho va dir a la roda de premsa. No pensava que fos cap maledicció tenir el català com a llengua pròpia.
Després t'assabentes que aquesta consellera és nascuda a Ripoll i hi va viure fins als 18 anys. El que no sé és si aleshores parlava l'aragonès oriental.
Tenim la llengua atacada per totes bandes. I darrerament això sembla l'esport nacional de determinats sectors polítics. La setmana passada el focus estava a les Illes Balears amb la devaluació del català com a llengua d'ús administratiu. No fa tampoc tant el tema estava en l'elecció de l'idioma a les escoles de les Illes trencant un consens forjat anys enrere de totes les forces polítiques.
En fi, cansats que la llengua sigui una arma de destrucció política.
En fi, cansats que la llengua sigui una arma de destrucció política.
